URBANISME. Comú d'Andorra la Vella. PERMÍS DE CONSTRUIR.AD-0100-2/03

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2005-33 DE 29 DE JUNY DE 2005

URBANISME. Comú d'Andorra la Vella. PERMÍS DE CONSTRUIR. Conjunt residencial. COMISSIÓ TÈCNICA D'URBANISME I GOVERN. Legitimació passiva i representació i defensa en judici d'ambdues. SILENCI ADMINISTRATIU. No és expressiu d'una actuació contrària a dret; obligació natural de resoldre de manera escrita i motivada. Objecte mediat i immediat del recurs administratiu contra el silenci. Manca d'informació de la CTU per poder resoldre el recurs. COMÚ. Obligació de facilitar l'expedient administratiu a la CTU. PRINCIPI DE LLEIALTAT INSTITUCIONAL. Dret a la jurisdicció. No es vulnera quan és la pròpia part processal qui ha impossibilitat la manca d'un pronunciament judicial sobre el fons. DESVIAMENT DE PODER. Inexistent. DESPESES DEL PROCÉS. Imposició al Comú de les de la primera instància.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En data 20 de maig de 2003, els Srs. Rius i Vara van demanar, al Comú d'Andorra la Vella un permís de construcció d'un conjunt residencial al terreny situat a l'XXXX. Davant la falta de resposta del Comú, van formular l'1 d'agost un recurs d'alçada i la ORG_0, en resolució de 17 d'octubre de 2003, va decidir que com el Comú no havia tramès ni l'informe ni la còpia autenticada dels documents que li foren demanats, no era possible dictar una resolució fonamentada en Dret i obria expressament la via jurisdiccional als recurrents.

2.- Interposada demanda, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-020, de 31 de gener de 2005, l'estimà parcialment i anul·lant la resolució de la Comissió, retrotrau les actuacions al moment immediatament anterior a l'acord per tal que es pronunciï sobre el fons, desestimant la resta de pretensions; així mateix, desestima la demanda contra el Govern per considerar que no te legitimació passiva en aquesta causa.

3.- Contra la sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal dels agents, en la que després de posar en relleu la vulneració del dret a la jurisdicció, desviament de poder i manca de servei en les actituds del Comú i de la CTU demana, entre altres pronunciaments, l'anul·lació de la decisió denegatòria de la llicència del Comú i de la CTU, la declaració del dret dels recurrents a edificar llur propietat de conformitat amb la legislació aplicable al temps de la sol·licitud, la declaració de legitimació del Govern en la causa i la manca de legitimació de la CTU; finalment sol·licita i la condemna solidària al pagament de les despeses del procés.

4.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació del Comú, que exposa les raons de la denegació, consistents en que els terrenys estan afectats a les reserves de sòls destinats a equipaments col·lectius i zones verdes que preveu la Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme en el planejament que està en elaboració i que el projecte constructiu se situa en la proximitat immediata de la capella romànica de Santa Coloma, afegint que no han existit els defectes que denuncia l'apel·lant i demanant la confirmació de la sentència a excepció del pronunciament que conté respecte a la manca de legitimació passiva del Govern, en considerar el Comú que la té.

5.- El Govern contesta l'apel·lació exposant la seva manca de legitimació passiva en aquesta causa i demanant la confirmació de la sentència.

6.- La representació de la ORG_0 contesta oposant-se a la petició de l'apel·lant de manca de legitimació passiva de la Comissió i demanant la confirmació de la sentència.

7.- La vista oral tingué lloc el dia 26 de maig de 2005, havent dut a terme totes les parts les manifestacions adients als seus interessos respectius i quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Amb caràcter previ a la qüestió de fons cal resoldre sobre la legitimació passiva del Govern i de la ORG_0 en els litigis contra resolucions de la segona.

L'article 24.1 de la Llei de la jurisdicció administrativa indica que es considerarà part demandada l'Administració autora de l'acte i, en el cas, l'acte administratiu recorregut l'ha dictat la ORG_0, que és un òrgan amb competències decisòries dels recursos d'alçada que s'interposen contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció, creat per la Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme.

De l'examen del Títol VIII de la LGOTU, que es dedica íntegrament a descriure la composició, les funcions, competències i funcionament de la ORG_0, es dedueix que es tracta d'un òrgan consultiu i executiu que s'integra en l'Administració general de l'Estat, la qual dirigeix el Govern, de conformitat a l'article 1 de la Llei del Govern de 15 de desembre de 2000.

En conseqüència, tot i que l'òrgan autor de l'acte és la ORG_0, la representació i defensa en judici de la mateixa correspon al Govern, la qual cosa comporta que en litigis com el present ha de comparèixer, com a part processal demandada, el Govern, en defensa de les resolucions de la ORG_0, sense que, per tant, hagin de comparèixer per separat com ho han fet, tot i que representats per la mateixa procuradora i assistides per lletrades del Govern.

Aplicant aquests arguments al cas present, s'ha de revocar la sentència declarant la legitimació passiva del Govern en aquesta causa.

Tercer.- Transcorreguts dos mesos des de la sol·licitud de llicència formulada pels agents, el silenci del Comú d'Andorra la Vella va comportar la seva desestimació, a tenor del que disposa l'article 137.2 in fine de la LGOTU en relació a l'article 40 del Codi de l'Administració.

La interposició d'un recurs d'alçada contra la desestimació per silenci davant la CTU, en el marc d'allò que disposa l'article 132.2.a) de la LGOTU, tenia per objecte immediat obtenir una resposta sobre el fons, és a dir, sobre l'adequació a l'ordenament jurídic urbanístic del projecte constructiu presentat i, per tant, sobre la decisió tàcita del Comú, i tenia com objecte mediat exhaurir la via administrativa.

Tanmateix, la resolució de la CTU no conté absolutament cap pronunciament sobre allò que demanaven els recurrents amb l'argument de què malgrat els requeriments que li havien estat formulats al Comú, aquest no havia subministrat ni un informe ni la documentació de l'expedient relatiu a la llicència demanada, i compte tingut que en aquestes condicions l'òrgan decisori del recurs no podia resoldre'l, es limitava a manifestar expressament aquesta circumstància als efectes d'obrir als recurrents la via jurisdiccional.

La sentència del Tribunal de Batlles declara desajustada al Dret aquesta decisió i ordena a la CTU que en dicti una de nova pronunciant-se sobre el fons, però l'apel·lant mostra la seva disconformitat amb la sentència demanant que la declaració d'il·legalitat que conté s'estengui també a la desestimació per silenci de la llicència per part del Comú.

La possibilitat de donar una resposta desestimatòria per la via del silenci administratiu, tot i que s'aparta de l'obligació natural -positivitzada en els articles 38 i 39 del Codi de l'Administració- de donar una resposta escrita i motivada a les sol·licituds dels ciutadans, està prevista en la legislació urbanística, tal com hem exposat i per tant, el silenci no és, en sí mateix, expressió d'una actuació contrària al Dret.

El que sí ho és, com ha declarat la sentència del Tribunal de Batlles, és afirmar que no es dona resposta al recurs perquè l'Administració autora de l'acte recorregut no facilita l'expedient Amb independència de la valoració d'aquesta situació, a la que ens referirem posteriorment, la CTU ni ha acreditat que fes els oportuns requeriments al Comú d'Andorra la Vella per facilitar-li l'expedient, ni va sanar aquesta deficiència demanant-li el projecte al propi recurrent, limitant-se a dictar una resolució sense pronunciament sobre el fons del recurs i privant als agents d'una resposta a la que tenen dret, tot el que els ha obligat a acudir a la via jurisdiccional en una precària situació.

Per tant, analitzant totes les actuacions dutes a terme entre Comú i CTU, la sentència del Tribunal de Batlles s'ha de confirmar, en el benentès de que la CTU haurà de donar compliment a la mateixa requerint fefaentment al Comú d'Andorra la Vella -o si és el cas als propis presentants del projecte constructiu- per tal que li facilitin als efectes de resoldre el recurs.

Convé posar en relleu que un elemental principi de lleialtat institucional imposa als Comuns l'obligació ineludible de facilitar a la CTU les tasques que li imposa l'article 132.2 de la LGOTU i per tant ha de subministrar-li immediatament els expedients administratius necessaris per resoldre els recursos d'alçada que s'interposen davant d'ella.

Quart.- La part agent demana en el suplica del seu recurs d'apel·lació, que es declari que la sentència del Tribunal de Batlles ha vulnerat el dret a la jurisdicció en la mesura que reconeixent la impossibilitat de pronunciar-se sobre el fons, ha privat als recurrents de la resposta sobre el fons ordenant dictar una nova resolució administrativa que expressament s'hi pronunciï.

Davant aquesta pretensió, convé recordar a la part apel·lant que si volia dels òrgans jurisdiccionals una resposta sobre l'adequació del projecte a l'ordenament jurídic havia d'haver subministrat als tribunals davant els que va formular la demanda el projecte constructiu íntegre i argumentar sobre la seva adequació a la normativa urbanística d'Andorra la Vella, i si no ho havia fet en la demanda -com no ho va fer en absolut- ho havia de fer en conclusions -coneguda ja perfectament la posició del Comú en aquest punt- o finalment en el recurs d'apel·lació, però en cap dels tràmits processals -ni en l'acte de la vista oral- ho ha fet.

Per tant, no es pot afirmar que hi hagi hagut denegació del dret a la jurisdicció en haver estat la pròpia part que denuncia el defecte la causant de la impossibilitat de pronunciar-se sobre el fons en el procés.

Cinquè.- Pel que fa a l'al·legada desviació de poder i manca de servei en les actituds mantingudes pel Comú d'Andorra i per la CTU, sobre les que indica l'apel·lant no s'ha pronunciat el Tribunal de Batlles i que reitera tant el seu escrit d'apel·lació com en el suplica del mateix, s'ha de remarcar que aquests pronunciaments no son propis dels fallos judicials sinó dels fonaments jurídics.

El desviament de poder consisteix en l'exercici de potestats públiques per finalitats diferents d'aquelles per les que l'ordenament jurídic les ha atribuït a l'Administració (article 18 del Codi de l'Administració) i ni el silenci del Comú ni la resolució de la CTU son reveladores d'aquesta situació, de la mateixa manera que no s'està davant una falta de servei en el sentit de l'article 59.1 del mateix Codi.

Sisè.- La part apel·lant demana la revocació del fallo, que no va fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses del procés i sol·licita la condemna solidària de les Administracions demandades a abonar-li les que ha generat en ambdues instàncies processals.

La manca de resposta administrativa que ha obligat als agents a acudir a aquesta jurisdicció te origen, d'una banda, en el silenci del Comú i d'altra, i molt especialment, en no haver subministrat aquest a la CTU l'expedient necessari per resoldre el recurs d'alçada, obligació que, com hem exposat, és de compliment materialment senzill i substantivament ineludible, cosa que determina la imposició, al Comú, de les despeses d'advocat i procurador que en la primera instància s'han ocasionat a la part agent, sense que correspongui imposar les de la segona, en haver-se desestimat a l'apel·lant les seves pretensions.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Rius i Vara contra la sentència 2005-020, de 31 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, sens perjudici de què l'execució de la sentència s'hagi d'atenir a allò que s'indica en el tercer fonament jurídic d'aquesta sentència.

Estimar-lo parcialment condemnant al Comú d'Andorra la Vella a satisfer les despeses d'advocat i procurador dels agents en la primera instància processal.

Declarar la legitimació passiva del Govern en aquesta causa.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.