Major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima i contravenció de lesions doloses - Situació de convivència Art. 114 del Codi Penal - (6000106/2022)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000036/2023 Núm. de Causa: 6000106/2022

SENTÈNCIA 20-2023

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lants: Sra. Roda

Advocada: Sra. Escolano

Sr. Seco

Advocada: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, vint-i-cinc de setembre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 20 de març del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima i per la contravenció penal de lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 20-3-2023 amb la següent part dispositiva:

"ABSOLDRE a Roda i Seco del delicte de maltractaments en l'àmbit domèstic del que venien acusats pel Ministeri Fiscal.

CONDEMNAR a Roda, com autora penalment responsable del delicte major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

CONDEMNAR a Seco, com autor penalment responsable de la contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE DIES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quinze dies.

També se'ls condemna al pagament de les despeses processals causades".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"En data 1 de febrer de 2020 vers les 04:47 hores, el processat Seco -nascut el dia xxx de xxx de xxx a xx (xxx), de nacionalitat xxx i sense antecedents penals-, i la processada Roda -nascuda el dia xx de xx de xxx a xxx, de nacionalitat xxx i sense antecedents penals-, foren controlats pels agents del Servei de Policia a l'habitació 206 de l'ORG_0, radicat a la XXXX, per quant haurien tingut una forta discussió, sense que hagi quedat acreditat el motiu de la mateixa, trobant-se ambdós sota la influencia de begudes alcohòliques i L. també de fàrmacs antidepressius.

En el decurs de la discussió, els processats s'agrediren mútuament. L'acusada L. llençà un got de vidre a la cara de C., provocant-li un tall sagnant a l'alçada de la cella dreta i un hematoma a la parpella superior de l'ull dret i l'acusat C. agafà L. pel coll, causant-li una forta erosió sagnant al costat esquerre del coll".

III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal formula recurs contra l'absolució parcial, i considera que els fets són constitutius d'un delicte major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima, del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, tipificats i penats, respectivament, als articles 115.2, 114.1 i 476.2 del Codi penal, essent responsables en concepte d'autors: Roda, d'un delicte major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima i d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic; i Seco, d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, sense que concorri en cap dels processats circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

IV.-RESULTANT: la defensa d'Seco, sol·licita la confirmació de la sentència, en base a que el Sr. C., i també la Sra. L., no eren parella al moment dels fets d'autes, tan sols amics, i no han viscut mai junts.

La Sra. L. va demanar a C. d'acompanyar-la a Andorra per comprar-se un mòbil. Van allotjar-se junts per motius econòmics. En tot cas, el fet de compartir una habitació en un desplaçament puntual a l'estranger no fa d'ells cap parella i no es pot considerar en cap cas que la discussió haguda entre els dos entri en l'esfera de l'íntim.

V.-RESULTANT: La defensa de Roda, s'oposa també al recurs, mostrant la seva disconformitat amb la relació de part dels facts efectuada pel Ministeri Fiscal: si bé és cert que en data 31 de gener de 2020, la seva defensada i Seco es van desplaçar al Principat per passar un parell de dies a Andorra i realitzar algunes compres, ho feren en qualitat d'amics, com ho han declarat ambdós en diverses ocasions, tota vegada que els dos, no són, ni han sigut mai, parella.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Segons l'article 114.1 del Codi Penal, relatiu a "Maltractaments en l'àmbit domèstic", "El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d'aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l'un o l'altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n'ha causat".

En dret francès, les jurisdiccions penals s'han pronunciat de la mateixa manera per apreciar les circumstàncies agreujants de violència, molt similars, dins el criteri de legalitat: per apreciar la situació de 'conjugalité", van assimilar lògicament una situació de fet a una situació de dret amb la condició d'e estabilitat i continuïtat de la parella;

Però el Ministeri Fiscal posa pertinaçment en relleu l'existència d'una altra circumstància pròpia al dret andorrà, en tot cas autònoma, alternativa a la situació conjugal en el text andorrà: la convivència. És cert que l'extensió del text de l'article 114.1 del Codi penal a la situació de convivència és ambigua, la formula essent molt genèrica, imprecisa, i doncs susceptible d'interpretació, la qual té que ser estricta per respectar el principi de legalitat.

El criteri de de convivència afegit pel legislador, en el sentit de la sala penal, suposa en tot cas, sinó una condició de la co-habitació habitual, pel menys una co-habitació excloent una residència ocasional o casual o bé de co-habitació molt temporal d'uns dies en un hotel de turisme.

Aquesta interpretació no desvirtua el Conveni del Consell de Europa del 11 de maig 2011, signat per Andorra el 27 de novembre del 2013, sobre prevenció y lluita contra la violència contra las dones y la violència domèstica, mencionat en el Preàmbul de Llei 18/2013.

En aquest sentit, quan l'article 3 de la Convenció d'Estambul parla de "violència domèstica" s'entendran tots els actes de violència física, sexual, psicològica, econòmica que se produïren en la família o en el llar o entre conjugues o parelles de fets, antics o actuals, independentment de que l'autor del delicte comparteix o hagi compartit el mateix domicili que la víctima.

Però el "llar" mencionat per la Convenció, sense altra precisió, és una extensió de lligam familiar destinada a designar persones que viuen en un mateix lloc, ho que suposa una certa o mínima estabilitat en les relacions entre les persones que l'integren.

En tot cas, el text tracta de "violència domèstica" de manera amplia, i per tant, s'ha d'interpretar de manera ponderada i no extensiva per no buidar el seu sentit o el seu objectiu inicial de protecció de les dones.

II.- CONSIDERANT: Contràriament al Ministeri Fiscal, el Tribunal de Corts considera que els fets declarats provats no constitueixen un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.1 del Codi Penal i que doncs en el present cas no ha quedat suficientment provat que els acusats fossin quelcom més que amics i que arribessin a tenir l'estatus de parella estable anàloga a la matrimonial, com preveu el referit precepte.

Sabem que Roda i Seco, es coneixien des de feia uns anys i que a la data dels fets d'autes es van traslladar a Andorra per fer alguna compra, allotjant- se en un apartament de l'ORG_0, sense que hagi quedat plenament clarificat si en la mateixa i havia un llit de matrimoni o dos llits individuals.

En quant a la relació existent, L. va trucar al SUM per dir que havia rebut una agressió per part de la seva "parella" i va declarar que es van barallar per motius de gelosia. Davant el Batlle, parla també de "parella".

La sala penal no pot creure que són el efectes de l'alcohol consumit, com ho pretén la defensa, que la van fer pronunciar aquesta paraula en lloc "d'amic" o "company". És evident que després, conscients de les conseqüències penals, en vist del judici, es van concertar per presentar-se com amics, negant tota relació sentimental, per pura estratègia, tal com ho sosté el Ministeri Fiscal.

No obstant, malgrat una evident mala fe de la "parella" o dels dos "amics", no ha quedat demostrat en els fets d'autes que entre ambdós processats existís o hagi existit una relació de parella estable és a dir, almenys un vincle afectiu i un projecte en comú equiparable al d'una parella.

El fet de conviure de manera temporal i en l'àmbit d'intimitat, pernoctant dos dies junts en el mateix apartament, no implica per sí mateix que els dos acusats fossin o siguin parella estable, mantenint una relació anàloga a la matrimonial. No implica tampoc que estiguessin en situació de convivència, la qual suposaria una certa continuïtat de les relacions.

Per tant, les referides manifestacions dels protagonistes, no poden ser tingudes com a prova d'una relació continua i estable, de la mateixa manera que les diferents declaracions dels testimonis - en un sentit o un altre contrari - no són suficients per establir o denegar el nivell d'intimitat i d'estabilitat de la parella. Tampoc permeten establir una convivència habitual, tractant-se d'una co- habitació esporàdica en un hotel de turisme de dos no-residents al Principat, sense que tinguem informació sobre llur situació a Espanya on viuen.

El Tribunal de Corts es basa en el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat, el qual suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

Però, com s'ha mencionat anteriorment, es pot invocar sobretot el principi de legalitat, el qual condueix a una interpretació estricta de la llei penal i en cas de dubte, de manera favorable al reu.

En el cas d'autes, existeixen dubtes raonables respecte a que Roda i Seco, hagin estat en una parella estable anàloga a la matrimonial en l'època en què succeïren els fets objecte de la present causa, de la mateixa manera que no ni han elements suficients per establir una situació de convivència, donat la durada molt breu (pel menys en Andorra) d'aquesta o el seu caràcter esporàdic.

Per conseqüent, es troba fonamentada l'absolució de Roda i Seco del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.1 del Codi Penal, pronunciada pel Tribunal Corts i correctament motivada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de març de 2023.

2.- CONFIRMAR la resolució objecte de recurs.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.