Sentència sobre responsabilitat administrativa per accident de parking del Comú X

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Núria García Val

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000009/2025

ORIGEN.- 2000008/2024 - 0

NIG: 5300545320240000015

SENTÈNCIA 22-2025

PARTS :

APEL·LANT: COMÚ X

Procurador: Sra. Escudero

Advocat: Sra. Giner

APEL·LANTS: Sra. Azorin

ORG_1

Procurador: Sra. Izquierdo

Advocat: Sra. Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Núria GARCIA VAL

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Responsabilitat administrativa per danys causats en execució d'un contracte d'obres.

Andorra la Vella, el 11 de juny de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm.. 2000008/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la Sra. Azorin i la cia. ORG_1 va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació per silenci de la petició d'indemnització per responsabilitat patrimonial presentada per la totalitat del perjudici corporal sofert per la Sra. Azorin i, els danys causats al vehicle marca Fiat, model M 1.3 JTD, matrícula andorrana XXXX , com a conseqüència de l'accident produït el dia 21 de setembre del 2022, a la sortida de l'aparcament vertical del B, quan el vehicle conduit per ella, de propietat de la societat H, SA i, assegurat prop de la cia. ORG_1 sortia del mateix per tal d'incorporar-se al Carrer B, precipitant-se però a l'interior d'una rasa que C tenia oberta a la vorera, en execució d'unes obres deia d'instal·lació del sistema de xarxa de calor de ORG_3.

2.- En la sentència núm. 00007/2025, de data 21 de gener del 2025, el Tribunal unipersonal de batlles ha:

a) declarat que els actes administratius impugnats no són en part ajustats a Dret i, als fins que legitimen l'activitat administrativa, estimant així parcialment la demanda promoguda pels agents;

b) declarat la responsabilitat parcial del Comú X en relació a l'accident d'autes;

c) condemnat a l'administració comunal al pagament de la quantitat de 1.464,98 EUR a la Sra. Azorin i, 1.800 EUR a la cia. ORG_1.

3.- Contra aquesta resolució ambdues parts han formulat recurs d'apel·lació.

4.- En el seu escrit d'apel·lació la representació processal del Comú X defensa que:

Havia quedat acreditat que la rasa que hi havia oberta a la vorera i, a dins de la qual es va precipitar la Sra. Azorin amb el vehicle assegurat prop de ORG_1, no era protegida i, que aquesta s'emmarcava en les obres de reforma i embelliment del Carrer B contractades pel Comú a C, malgrat aprofitar-se també per a la instal·lació de la xarxa d'aigua calenta de ORG_3 ECOTERM i, d'una altra d'ANDORRA TELECOM, ORG_2.

Que així mateix era pacífic que, prèviament a la sol·licitud presentada en reclamació de responsabilitat administrativa del Comú, el 6 de juny del 2023, la cia. Y i, la Sra. Azorin havien presentat una primera demanda davant de la jurisdicció civil contra la ORG_0 i, la seva asseguradora D, SA en reclamació dels danys i perjudicis derivats dels mateixos fets.

Que el jutjador d'instància no havia interpretat adequadament l'article 62 in fine del vigent Codi de l'administració. En efecte el Tribunal a quo havia interpretat que en matèria de responsabilitat administrativa era facultat del perjudicat demandar al contractista quan en veritat, des del seu punt de vista, era obligat a fer-ho. I això ho havia afirmat, entre altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 56-2012, de 15 de juny de 2012 (Rotlle TSJA-081/11), Fonament de dret quart. Que per tant el perjudicat no podia triar contra qui exercia l'acció de responsabilitat sinó que ho havia de fer necessàriament contra el contractista.

Que el risc era ocasionat per la rasa oberta a la voravia i, doncs per la ORG_0, essent aquesta la responsable d'evitar que aquell risc es concretés en un sinistre. Que així els fets no es podien subsumir en una causa de responsabilitat de l'article 63 del Codi de l'administració tota vegada que en aquest supòsit no es podia considerar una manca de manteniment adequat perquè, contràriament, s'estaven realitzant treballs de manteniment i, millora de la via pública. Que l'accident es va produir per una manca de cura en l'execució d'uns treballs i, no per l'estat de la via, essent responsabilitat del contractista la manca de protecció adequada del risc creat per les obres.

Que a més la interposició per davant de la jurisdicció civil d'un plet pels mateixos fets podia suposar que recaiguin decisions contradictòries. Que la jurisdicció administrativa no es podia pronunciar sobre la indemnització sol·licitada. Si la jurisdicció civil condemnava a C i, considerava que una part dels fets podien ser imputables al Comú, en funció dels acords passats entre les parts, llavors seria C qui podria adreçar-se en contra de l'administració comunal per reclamar-li. Que l'acció directa admesa per la sentència recorreguda contra el Comú era contrària a les regles del Codi de l'administració.

5.- Al seu torn la Sra. Azorin i, la cia. ORG_1 en el seu recurs d'apel·lació han impugnat la sentència d'instància en tant que en aquesta només s'establia la responsabilitat en un 50% del Comú X en la producció de l'accident d'autes i, consideraven s'havia d'admetre en un 100% i, a més no efectuava imposició de les costes judicials. Invocava com a motius l'error en la valoració de la prova i, infracció de la Llei, derivada de l'aplicació incorrecta de la Llei i de la jurisprudència d'aquest Tribunal. I, en substància al·lega:

- Que en el moment de produir-se l'accident no hi havia cap senyalització que li impedís sortir per la barrera on va sortir.

- Que s'haurien d'haver col·locat uns cons que senyalitssessin que no era permesa la sortida de vehicles per aquell indret i, també s'hauria d'haver bloquejat la barrera de sortida, essent aquestes mesures de responsabilitat de l'administració.

. Que conseqüentment el Comú havia incorregut en responsabilitat administrativa, per falta de servei o, en el seu cas, per funcionament tècnicament defectuós atès que si no s'hagués permès el pas per aquell indret la conductora no hauria pogut passar i no s'hauria produït el sinistre d'autes.

- Que el 100% de la responsabilitat de l'accident s'havia d'atribuir al Comú i, se li havien d'imposar les costes processals causades, no només per raó d'estimar-se íntegrament la demanda, ans també perquè l'administració havia optat de forma abusiva pel silenci administratiu, desconeixent el motiu concret de rebuig de la sol·licitud per ells formulats.

6.- En el tràmit conferit d'al·legacions al recurs interposat per la cia. ORG_1 i, la Sra. Azorin el Comú X s'ha oposat, reiterant en substància la seva anterior argumentació continguda en el seu escrit de recurs. Si bé afegia:

Que coincidia en part amb el raonament de contrari en relació al fet que el Tribunal de primera instància no podia operar la distribució de responsabilitats entre el Comú i el seu contractista i això perquè un d'ells -el contractista- no era part en aquest judici. Que en haver instat el perjudicat dues accions -civil i administrativa- aquesta havia infringit les normes del procediment. Que no es podia condemnar íntegrament a l'administració sinó que se l'havia d'absoldre perquè no era legitimada passivament. El tot sense perjudici de que si el contractista era condemnat aquest pogués repetir en tot o en part contra el Comú.

Que en relació a les costes calia tenir en compte que l'adversa havia iniciat innecessàriament el present plet quan ja havia iniciat el plet civil, essent aquest comportament susceptible de justificar la imposició de les costes a ella. Que per contra el seu comportament no era temerari, ni hi havia mala fe, doncs es cenyia a les previsions del Codi de l'administració.

7.- ASEGURANCES Y i, la Sra. Azorin s'han oposat al seu torn al recurs del Comú, reiterant també en substància la seva anterior argumentació exposada en el seu escrit d'apel·lació, si bé afegint que no podien recaure sentencies contradictòries perquè el judici civil era suspès per prejudicialitat civil. Que a més aquest extrems no havien estat al·legat anteriorment i, per tant no podien ser tinguts en consideració.

8.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.

9.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants

Esdevé pacífic que en data 21 de setembre del 2022 es va produir un accident a la sortida de l'aparcament vertical del B quan el vehicle conduit per la Sra. Azorin, de propietat de la societat H, SA i, assegurat prop de la cia. ORG_1, desprès de passar per la barrera de sortida de l'aparcament i, amb la intenció d'incorporar-se al Carrer B, es precipità a l'interior d'una rasa que C tenia oberta a la vorera, sense cap mena de protecció, per l'execució d'unes obres de reforma i embelliment del Carrer B, fase 1, adjudicades pel Comú X.

Així mateix no es discuteix que per raó d'aquests fets la Sra. Azorin i, la cia. ORG_1 han instat dos plets.

Un primer per davant de la jurisdicció civil contra C, SA i, la seva companyia asseguradora D, SA (representada per E, SA), essent aquest registrat amb el núm. 7000121/2023.

I, aquest segon plet en el què es pretén singularment la condemna del Comú X per considerar que en el present supòsit concorre una falta de servei o, en el seu cas, un funcionament tècnicament defectuós, en els termes prescrits a l'article 59.1 del Codi de l'administració, el tot per entendre que eren els operaris del Comú qui tenien la responsabilitat de senyalitzar amb cons a la part interior de la sortida de l'aparcament comunal quina de les dues sortides no podia ser emprada pels treballs exteriors que es realitzaven per part de C i, qui a més havien de bloquejar la barrera de sortida per no permetre la sortida per l'indret en que es trobava la rasa oberta.

El primer plet es troba suspès, per prejudicialitat administrativa, a l'espera del què es resolgui en aquest procediment contenciós administratiu.

La discussió rau en si es pot declarar la responsabilitat del Comú X atenent que la rasa a la voravia per on es va precipitar la Sra. Azorin era oberta per la ORG_0 en execució d'un contracte d'obres adjudicat pel Comú d'Andorra a aquesta.

Tercer.- Normativa d'aplicació

El Codi de l'administració, segons text vigent a la data de producció de l'accident d'autes, definia:

En el seu article 58 el principi indemnitzador i, els seus pressupòsits, tot dient que: "Qualsevol fet, acció o omissió d'una de les administracions públiques esmentades a l'article 13 d'aquest Codi, que produeixi un dany, si és susceptible d'originar responsabilitat administrativa d'acord amb l'article 59, obliga l'administració responsable a reparar el perjudici causat.

Per a donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha d'ésser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret.Si el dany té l'origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, funcionari o agent, i aquest fet o negligència pot deslligar-se de la funció, podrà exigir-se la responsabilitat personal del seu autor per la via civil.

Si l'Administració pública actua en relacions de dret privat, respondrà directament i per la via civil dels danys i perjudicis causats per les seves autoritats, funcionaris o agents, i les actuacions de tots ells seran considerades actes propis de l'Administració pública.

Llevat de disposició contrària, l'Administració pública no respondrà dels danys causats pels titulars de concessions administratives, ni dels ocasionats pels contractistes que executin obres, serveis o subministraments per a l'Administració.

En seu article 59 les causes de responsabilitat administrativa:

"Constitueixen causes de responsabilitat administrativa:

1. La falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.

2. El risc anormal, originat per la realització d'activitats administratives que exposin un o alguns administrats a un perill particular i excepcional, àdhuc si aquelles activitats es portaven a terme en interès general.

3. El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació, o d'imposar-los càrregues superiors a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims.

4. El retard de l'Administració en el compliment de sentències fermes i executives.

5. Els altres supòsits establerts per la llei.

La força major és causa eximent de la responsabilitat. El cas fortuït, el fet d'un tercer i la culpa de la víctima poden eximir o modular aquella responsabilitat."

A l'ensems l'article 39.3 apartat d) de la Llei qualificada de la justícia estableix que pertanyen en tot cas a la jurisdicció administrativa:

"Els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració pública i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat que realitzen i el tipus de relació, estatutària o contractual, que els uneix. La jurisdicció administrativa és, en tot cas, l'única competent per enjudiciar les reclamacions que pretenguin la declaració de la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, encara que s'adrecin, únicament o conjuntament, contra la companyia asseguradora, i també quan s'adrecin conjuntament contra eventuals tercers responsables, sense perjudici, en aquest darrer cas, de l'aplicació de les normes substantives sobre responsabilitat que corresponen a cadascun dels demandats."

I, finalment, l'article 49. 7 de la vigent Llei de la contractació pública disposa que "el contractista ha d'indemnitzar per tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les operacions que requereixen l'execució del contracte. Quan aquests danys i perjudicis han estat ocasionats com a conseqüència immediata i directa d'una ordre del poder adjudicador, aquest darrer n'és el responsable dintre dels límits assenyalats en les lleis".

Quart.- Anàlisi de les al·legacions plantejades en aquesta instància.

La principal discussió, com hem dit abans, porta sobre si en relació a l'accident d'autes es pot imputar una quelcom responsabilitat administrativa al Comú X, essent que aquest es produí com a conseqüència de l'obertura d'una rasa, per part de la ORG_0, que no era protegida, ni degudament senyalitzada, en execució d'un contracte d'obres que li havia estat adjudicat pel Comú X.

En aquest sentit l'Hble. Batlle, desprès d'examinar en l'apartat dedicat a la legitimació passiva els articles 12.1 de la Llei del procediment contenciós administratiu, 58 del Codi de l'administració (actualment 62) i, 39.3 de la Llei qualificada de la justícia deia que "en matèria de responsabilitat administrativa existeix una regla especial segons la qual quan la reclamació de responsabilitat administrativa deriva dels danys que haurien estat causats per empreses contractades per la pròpia Administració, aquesta reclamació també es pot adreçar en vers la pròpia contractista. Essent en tot cas competent per dirimir aquestes qüestions la jurisdicció contenciosa administrativa (art. 39.3.d) LQJ)."

I, d'aquí conclou que la responsabilitat de l'administració pot ser compromesa, circumscrivint-la en aquest litigi però al Comú i, doncs excloent aquella que pogués ser imputable a l'empresa contractista doncs diu "en aquest procés únicament es pot analitzar si l'Administració demandada és, sigui en tot o en part, responsable en el sinistre d'autes."

Però si transposem l'anterior normativa al nostre cas aquesta Sala no pot compartir aquest posicionament doncs, amb ell, es buida de contingut un dels pressupòsits de la responsabilitat administrativa, com ho és que els danys no hagin ocasionats pels contractistes en execució d'un contracte d'obres (art. 58 del Codi de l'administració i 49.7 de la Llei de la contractació pública). I, és que sense perjudici de la distribució de culpes entre contractista i, administració, és evident que aquí la causa del sinistre té com a origen l'execució d'un contracte d'obres. Per tant la demanda adreçada aquí únicament contra el Comú X s'havia de desestimar per aquest motiu, sense haver d'entrar a dirimir la part de responsabilitat de l'administració demandada, més quan això ha suposat atribuir, de facto, l'altra part de responsabilitat (el 50%) a la contractista que aquí no és part demandada.

I, aquesta solució no contradiu l'article 39.3, apartat d) de la Llei qualificada de la justícia.

En efecte aquesta norma senzillament aclareix que tot litigi sobre responsabilitat patrimonial de l'administració pública, en el què es pretengui la seva declaració de responsabilitat, ha de ser substanciat per davant de la jurisdicció administrativa, única competent, encara que la demanda s'adreci contra la seva companyia asseguradora i/o altres eventuals tercers responsables.

Amb aquesta s'exclou la competència de la jurisdicció civil en aquesta matèria si davant d'aquesta es demana la declaració de responsabilitat de l'administració.

I, es permet, al mateix temps, que ho puguin ser davant de la mateixa jurisdicció administrativa la seva companyia asseguradora i/o altres eventuals responsables, evitant la ruptura de la essencialitat de la causa, obtenint així una decisió judicial única i, exclusiva, al temps que s'impedeix el pelegrinatge judicial.

Però hom pot constatar que aquesta darrera solució -que hauria estat la idònia- no ha estat preferida per la part demandant. En efecte ha instat una demanda en relació als mateixos fets davant de la jurisdicció civil contra el contractista i, davant de la jurisdicció administrativa contra l'administració.

Per tant és en aquesta eventualitat que entén el Tribunal que en mèrits de l'article 58 del Codi de l'administració no pot el Comú X respondre davant de tercers perjudicats dels danys i perjudicis derivats del contracte d'obres.

A major abundament i, a títol de reforç es dirà que tampoc sembla que existeixi cap disposició en el propi contracte atorgat entre l'administració comunal i l'empresa C que avali la condemna del Comú X.

Ans el contrari segons:

El seu pacte quart anomenat "risc de l'obra" "seran a l'exclusiu càrrec de l'empresa (...) la responsabilitat civil que, enfront de la propietat, de tercers o dels mateixos treballadors de l'empresa, pugui derivar-se de l'execució;

El seu pacte tercer és la Direcció facultativa qui té com a missió, entre altres, la revisió i, correcció del projecte de seguretat i salut de l'obra a càrrec de l'empresa i, el control de l'acompliment d'aquest durant l'execució de les obres, tot devent informar al Comú en cas de constatar-se defectes o mancances en l'acompliment del projecte o de les normes de seguretat, vigilància i higiene. A més també és la mateixa DF qui ha de revisar, corregir i, validar els dissenys de senyalització provisional de les obres que l'empresa proposi, a més de inspeccionar i, controlar la senyalització provisional de les obres durant tota la seva durada, devent proposar al Comú les penalitzacions contractuals que corresponguin en el cas de constatar-se defectes, incompliments o mancances en la instal·lació o el manteniment de la senyalització provisional de les obres.

El seu pacte cinquè l'empresa ha d'assignar a l'obra, entre altres, un encarregat qualificat i capacitat i amb experiència suficient per portar, entre altres la gestió diària de l'execució de l'obra el quin havia d'estar en permanència a l'obra durant tot el termini d'execució d'aquesta.

Ço que és ratificat al foli 195 pel Sr. Pla, Cap d'àrea d'aparcaments del Comú, en el seu informe del 7 de juny del 2024, quan diu que la protecció i seguretat de l'obra l'assumia l'empresa constructora, sense perjudici de coordinar-se amb els operaris de l'aparcament pels tancaments i, reobertures en funció de les necessitats.

I, s'extreu del propi projecte de seguretat i salut del projecte de reforma quin preveia que era obligació del contractista l'organització de l'obra en quant a les zones i àrees de treball, tenint en compte les condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplegament o circulació. (foli 248)

Concloent s'ha d'estimar íntegrament el recurs d'apel·lació formulat pel Comú d'Andorra, sense perjudici de que -com bé ho diu el Comú-, en el supòsit de que C hagi de respondre dels danys i, perjudicis derivats de l'accident d'autes -segons resulti de la resolució ferma que es dicti en el marc de la causa civil 7000121/2023-, el contractista pugui repetir contra el Comú X, si així procedeix en seguiment de les seves relacions internes.

L'estimació íntegra del recurs d'apel·lació formulat pel Comú X comporta necessàriament la desestimació d'aquell formulat per la Sra. Azorin i, ORG_1.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses en cap de les instàncies.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar íntegrament el recurs d'apel·lació presentat pel Comú X i, desestimar aquell formulat per la Sra. Azorin i, ORG_1.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda núm. 00007/2025, de data 21 de gener del 2025 pel Tribunal unipersonal del Batlle i, declarar que la desestimació per via de silenci administratiu de la sol·licitud de reclamació de responsabilitat administrativa presentada per davant del Comú el 19 de setembre del 2023 és ajustada a Dret i, als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem