RENOVACIO DE L'AUTORITZACIO DE RESIDENCIA I TREBALL AD-029-1/2004

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2004-57 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

RENOVACIO DE L'AUTORITZACIO DE RESIDENCIA I TREBALL

El Govern aporta la prova que l'interessat no resideix de forma permanent i efectiva a Andorra.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Els Srs. Daza i Herrera van interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern relacionada amb el recurs formulat per la part agent contra les resolucions del Ministre de Justícia i Interior del 23 de gener del 2004 de no renovar i anul·lar respectivament les seves autoritzacions de residència i treball.

2.- En la sentència del 21 de juliol del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels Srs. Daza i Herrera.

3.-En el seu recurs d'apel·lació de data 28 de juliol del 2004, els Srs. Daza i Herrera manifesten principalment que alguns veïns han certificat que vivien a Andorra, que el muntant de les factures telefòniques és significatiu i que l'activitat de la societat on ell és soci és important.. Manifesta que els arguments exposats en la sentència no són determinants: el consum elèctric té un valor subjectiu i la manca de factures d'alimentació no constitueix un índex revelador de l'absència de residència efectiva a Andorra.

4.- En la contesta, el M.I. Govern manifesta principalment que:

-cal plantejar la inadmissibilitat de les proves introduïdes en la segona instància de forma totalment extemporània,

-la documentació que consta en autes demostra sobradament la manca dels requisits que permetrien el manteniment i la renovació de llurs autoritzacions d'immigració.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència. El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- Per resoldre les qüestions plantejades en aquesta instància, cal definir el quadre jurídic en el qual s'inscriu aquest litigi.

Es tracta d'una petició presentada pels Srs. C.. La demandant, ha d'aportar per tant els elements que demostrin que complia les condicions previstes per l'article 51 de la llei sobre la immigració: haver residit de forma permanent i efectiva a comptar de la darrera renovació.

El Govern si s'escau, aporta elements contraris i l'interessat pot respondre a aquestes observacions. Aquest intercanvi d'elements, que constitueix el "debat judicial", permet al jutge d'extreure una solució en l'assumpte considerat.

Es tracta per tant d'aplicar aquests principis en aquest cas.

Tercer .- No es discuteix que el Sr. C. ha constituït una societat a Andorra. Aquesta societat te com activitat essencial l'organització de viatges a Andorra, principalment durant l'estació d'esquí. Resulta de l'examen de l'expedient que els principals clients de l'agència venen d'Espanya.

Tampoc s'ha discutit que el Sr. C. és propietari d'un aparcament a Andorra.

Per tant, la situació del Sr. C. és la següent: l'agència « Viatges Esquí Total » realment té una activitat a Andorra, però com la majoria dels seus clients resideixen a Espanya, el Sr. C. ha d'efectuar estades molt freqüents a Espanya en vistes a recercar els seus clients.

L'expedient es compon de nombrosos elements que mostren que l'interessat no resideix de manera permanent a Andorra. Podem citar principalment els punts següents:

-les factures d'electricitat són d'un muntant modest, demostrant així que l'interessat efectua curtes estades a l'apartament (veure folis 50, 97).

-els extractes bancaris mostren igualment que el nombre i la importància de les operacions esdevenen febles (veure foli 48) ;

-les enquestes efectuades per la policia permeten d'arribar a la mateixa conclusió:

« l'interessat i la seva esposa no viuen aquí de forma continuada malgrat aquest pugui fer treballar l'empresa andorrana aportant clients durant la temporada hivernal al país » (veure folis 98 i 96, 100, 163, 167).

Tot i aquests elements precisos aportats pel M.I. Govern, el Sr. C. es limita a avançar afirmacions d'ordre general i a produir algunes declaracions tardanes de veïns, que no són determinants.

En aquestes condicions, el Govern aporta la prova que el Sr. C. no resideix de forma permanent i efectiva a Andorra.

Per tant el recurs presentat pel Sr. C. s'ha de rebutjar.

D E C I S I Ó

El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació promoguda pels Srs. Daza i Herrera.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que el refús tàcit del Govern, confirmatori de les dues resolucions del Ministre d'Interior i Justícia del 23 de gener del 2004, és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.