Baixa laboral i impugnació de les costes processals (SS-054-2/94)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-054-2/94

S E N T E N C I A NUM- 95-32

PARTS:

Apel.lant: CASS

Representant: Sra. Ramirez

Advocat: Bufet Galván

Apel.lada: Sr. Sancho

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Jover

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 6 de setembre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-054-2/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 23 de febrer de 1995 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Sancho contra la CASS, declarant que l'agent tenia dret a gaudir de la situació de baixa laboral des del 19 de maig de 1994, i va condemnar la demandada a l'abonament dels honoraris d'advocat soferts per l'actora, a justificar en període d'execució de sentència.

2.- En considerar-se agreujada la demandada amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel.lació el 15 de març de 1995, el qual va ésser formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 5 d'abril següent. Mitjançant el seu recurs, la CASS sol.licita que es revoqui l'apartat 4t de la sentència apel.lada, referent a la condemna a abonar les despeses d'advocat de la part adversa, justificant la seva pretensió en la gratuïtat del procediment davant aquesta jurisdicció, en el caràcter facultatiu de la intervenció d'advocat en els processos en matèria de seguretat social i, finalment, en la constant jurisprudència contrària a la condemna en costes en els esmentats procediments.

3.- Del recurs d'apel.lació formulat per la CASS se'n va donar trasllat a la demandant, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 20 d'abril de 1995, en el qual sol.licitava la desestimació de l'esmentat recurs, entenent que la sentència impugnada havia realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar per reproduïts els arguments que havien exposat en els escrits d'al.legacions anteriorment presentats.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS impugna exclusivament l'apartat 4t. de la sentència apel.lada, segons el qual va ser condemnada a abonar els honoraris de l'advocat de la part adversa, a justificar en període d'execució de sentència. En defensa de la seva pretensió, la recurrent al.lega que la intervenció d'advocat és facultativa en els processos en matèria de seguretat social, de manera que no és procedent imposar-li l'abonament dels honoraris d'un lletrat que ha intervingut en el procés per l'exclusiva voluntat de l'actor. D'altra banda, invoca el caràcter gratuït del procediment seguit davant aquesta jurisdicció i la constant jurisprudència contrària a la condemna en costes en aquest tipus de processos. En darrer terme, es fa referència a la inaplicabilitat del criteri objectiu del venciment, ja que la sentència impugnada també recull parcialment les al.legacions de la recurrent.

Tercer.- La Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal només fa referència a les costes processals, en el seu article 31, quan afirma que el procediment seguit davant la mateixa és gratuït i només és pot demanar a les parts l'avançament o reembossament de les despeses efectuades en llur interès particular.

En el seu sentit tècnico-jurídic propi, la gratuïtat del procediment comporta que el tribunal no acredita cap tipus de drets o taxes per raó del desenvolupament de les seves funcions jurisdiccionals, però no es refereix a l'atribució de les despeses que han de suportar les parts per raó del procés i, de forma especial, dels honoraris dels advocats i procuradors que tinguin intervenció en el mateix. En conseqüència, l'article 31 de la Llei jurisdiccional abans esmentat no dóna resposta de forma directa a la qüestió plantejada en aquest recurs.

Quart.- Partint d'aquesta premissa, cal recordar que ja la sentència del Tribunal Administratiu i Fiscal de data 15 de juliol de 1992 abordà la problemàtica litigiosa, establint que, en tractar-se d'un procés en matèria de seguretat social, havia de ser aplicat el criteri de la temeritat o mala fe de les parts, d'acord amb allò que ja venia establert a l'article 25 del Reglament Contenciós de la CASS, segons el qual el procés serà gratuït i sense despeses, a menys que el Tribunal posi, per judici motivat, totes o part de les costes a càrrec del recurrent que hagués abusat notòriament del seu dret de recurs.

Cinquè.- En el present supòsit, no pot considerar- se que les pretensions sostingudes per la CASS hagin estat temeràries, ja que la sentència apel.lada va estimar només de forma parcial la demanda formulada en contra d'aquella, de manera que també acollí la petició subsidiària de la CASS en el sentit de que la baixa laboral sol.licitada per l'agent fos reconeguda des del 19 de maig de 1994. En conseqüència, en no concórrer l'element determinant de la condemna en costes abans esmentat, s'ha d'estimar en els seus propis termes el recurs d'apel.lació interposat per la CASS, sense que sigui procedent fer imposició a cap de les parts de les costes causades en ambdues instàncies.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Estimar el recurs d'apel.lació formulat per la CASS contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 23 de febrer de 1995, i en conseqüència es revoca exclusivament l'apartat quart de la part dispositiva de l'esmentada resolució.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Mercader