Dret d'ús (0098/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 098/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Recio va interposar demanda, de data 17-11-2005, envers la Sra. Canales, segons la qual demanava que es modifiqués la mesura fixada en la sentència de 17-09-1998 i s'atribuís el dret d'ús del domicili radicat a l'XXXX, amb imposició de les costes processals a la part adversa.

La defenent no va comparèixer i fou declarada en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 11- 03-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la part actora, ha de modificar i modifica la mesura reguladora de la separació matrimonial adoptada per sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 17 de setembre de 1998, en el marc dels autes civils registrats amb el número B-0207-7/1997, i confirmada subsegüentment per sentència de la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia datada del 15 d'abril de 1.999, en el sentit d'atribuir al Sr. Recio l'ús del domicili conjugal radicat a l'Avinguda Príncep Benlloch número XXXXr. 2a. de la vila d'Encamp, deixant per tant sense efecte la seva atribució a la Sra. Canales.

III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs i, en data 4-07-2008, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licitava que es procedís a revocar la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 15-09-2008, demanava que es procedís a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que la part agent indica com a adreça la situada a l'Avinguda Príncep Benlloch, quan era coneixedora que la defenent residia fora del Principat. En aquest sentit, argumenta que si hagués pogut efectuar al·legacions i proposar prova hagués acreditat que no vivia fora del Principat i que no tenia ingressos per a satisfer un lloguer.

El present motiu no pot ésser acollit. En efecte, la sentència del Batlle, de data 17-09-1998, confirmada per la d'aquesta Sala, de data 15-04-1999, va atribuir, com a mesura definitiva de la separació, l'ús del domicili familiar a la Sra. Canales. La demanda que inicia aquest procés i mitjançant la qual es cerca la modificació de l'atribució de l'ús, atès que s'entén que la Sra. Canales passa llargues estades a un poble d'Almeria i que la situació de l'agent és precària des del punt de vista econòmic, ço que el fa la persona més necessitada als efectes de tenir atribuït l'ús del domicili familiar, va indicar com a domicili de la Sra. Canales aquell que consta atribuït en les resolucions judicials, de manera que quan l'emplaçament personal no va obtenir èxit es va procedir a la citació edictal.

II.- En el cas que ens ocupa, la part agent emplaça a la part defenent en el domicili quin ús li consta atribuït per resolució judicial, com ja va establir aquesta Sala en sentència de 14-02-2008. I argumenta com a un dels motius per a que els òrgans judicials extingeixin l'esmentat ús que la defenent passa llargues estades fora del Principat d'Andorra. En aquest supòsit concret, corresponia a la Sra. Canales posar de manifest que no utilitza el referit domicili com a habitatge habitual, atès que així ho reflecteixen els consums d'electricitat i de telèfon i la pròpia testifical practicada a les actuacions, sense que el fet de passar llargues estades a l'estranger, i no haver comunicat aquest fet, pugui donar lloc a la declaració de nul·litat d'actuacions, tota vegada que aquest fet li és únicament imputable a la mateixa. En definitiva, cap limitació o menyscapte del dret a la jurisdicció s'aprecia en el cas que es resol i, per tant, s'escau desestimar aquest motiu o greuge.

III.- Quant al fons del litigi, no existeix cap al·legació al respecte, tota vegada que el que argumenta la part recurrent és que si hagués pogut efectuar al·legacions i proposar prova hagués acreditat que no vivia fora del Principat i que no gaudia d'ingressos econòmics per a fer front a un lloguer. Sens perjudici, que ja s'ha raonat que la manca d'efectuar al·legacions i de proposar prova esdevé imputable a la part defenent, amb la prova que es troba a les actuacions es desprèn que l'agent sí viu establement al Principat i té una situació econòmica precària, mentre que la Sra. Canales a qui li fou atribuït l'ús del domicili familiar per raó d'una malaltia passa llargues estades fora del Principat, com ho revela no solament la testifical, sinó també la documental relativa als consums d'electricitat i de telèfon, de manera que s'escau confirmar la sentència d'instància.

IV.- Les consideracions anteriors han de donar lloc a la desestimació del recurs. Nogensmenys, no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada en atenció a l'especial natura dels interessos en conflicte.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Canales contra la sentència, de data 11-03-2008, dictada per l'Hble. Batlle, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.