EXPULSIO-Mesura de policia administrativa-AD-050-1/05

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-29 DE 29 DE JUNY DE 2005

EXPULSIO

Mesura de policia administrativa - El comportament del interessat pot presentar pel futur riscos per a l'ordre públic

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Aguilar va interposar recurs contra la resolució del Govern, de data 26 de gener del 2005 confirmatòria de l'ordre d'expulsió del Ministre de Justícia i Interior de data 20 d'octubre del 2004, tot sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat.

2.- En la sentència del 21 d'abril del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Aguilar.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 28 d' abril del 2005, el Sr. Aguilar manifesta principalment que:

-La presencia del Sr. Aguilar en territori del Principat d'Andorra no suposa cap risc per a l'ordre públic - i així ho ha estimat la jurisdicció penal.

-Demana la condemna de la part adversa al pagament de totes les costes processals

4.- En la seva contesta de data 9 de maig del 2005, el MI Govern manifesta principalment que:

-L'expulsió és una mesura de policia administrativa i l'Administració té una potestat discrecional i és en el marc d'aquesta potestat que l'Administració considera la presencia del Sr. Aguilar al Principat com un risc per a l'ordre públic que justifica la seva expulsió d'acord amb les disposicions de l'article 107 de la Llei qualificada d'immigració.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon .- Els fets que han donat lloc a aquest litigi són els següents :

El Sr. Aguilar va ser objecte d'expulsió en base a la seva conducta, tant al Principat, com a França.

En data 19 de febrer del 2004, va ser detingut i posat a disposició judicial per falsedat en document públic.

El Sr. Aguilar va ser detingut a França per estafa, furt i ús fraudulent de medis de pagament. El propi interessat va reconèixer aquests fets en la declaració escrita que se li va prendre al moment de la seva detenció (veure foli 37, l'informe de la policia)

Tercer.- L'ordre d'expulsió es fonamenta en les disposicions de l'article 107-1 de la Llei qualificada d'immigració del 14 de maig del 2002, segons el qual:

« Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic

1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura. »

Es tracta per tant, segons l'anàlisi d'aquesta Sala, d'una mesura « preventiva i es basa en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat publica » (Sentencia 2001-39 de 17 de juliol de 2001: Recull, pàgina. 452). Com a conseqüència d'això, no resulta incompatible l'adopció de la mesura de policia amb l'existència d'un procediment penal. D'altra banda, podem remarcar que l'ordre d'expulsió precisa que « el Sr. Aguilar podrà entrar al Principat per convocatòria dels Tribunals andorrans » (veure foli16).

En aquest domini relatiu a les qüestions de policia general i de seguretat pública l'administració te reconeguda una competència discrecional. Segons els principis generals de dret administratiu que s'apliquen a tots els països, el jutge exerceix, en aquestes hipòtesis , un « control mínim ». És a dir, el jutge ha de controlar, evidentment la materialitat dels fets, però ha de deixar un marge d'apreciació a l'autoritat administrativa sobre el punt de saber si aquests fets exactes eren de naturalesa tal que justifiques legalment la decisió individual que es va prendre.

En aquest cas, durant la seva estada a Andorra, l'interessat va ser detingut, però a més ho havia estat a França on havia complert presó ferma per diversos delictes.

La decisió d'expulsió es basa per tant sobre una realitat objectiva: l'interessat ha comès diverses infraccions, tant a França com a Andorra i la policia pot legalment considerar que aquest comportament pot presentar pel futur riscos per a l'ordre públic.

La decisió no es desproporcionada en la mesura en que l'interessat no te lligams particulars amb el Principat; en efecte, està casat amb la Sra. Alcalá que va presentar una sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball, però « pendent d'incoar-ne la desestimació per interrupció de residència » (veure foli 36).

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Aguilar.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució n° 37047 / 2005 del 26 de gener de 2005de desestimació del recurs d'alçada formulat contra l'ordre d'expulsió del Ministre de Justícia i Interior de data 20 d'octubre del 2004, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.