Manca de legitimació activa de la companyia asseguradora TSJC 119/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000119/2014 ORIGEN: 6000376/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 d'abril del 2011 la representació processal de la companyia "A.G. SA" va formular demanda contra la Sra. Palau sol·licitant que es condemnés a la defenent, propietària de l'habitatge a on es va originar l'incendi que va donar lloc a les actuacions, a abonar a la seva mandant l'import de 1.291,80 euros, en concepte de rescabalament dels perjudicis soferts per raó del dit sinistre, els quals foren abonats per l'agent a la seva assegurada, juntament amb els interessos meritats per aquesta suma calculats al tipus legal a partir de la data de cada un dels pagaments efectuats o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda i fins que fos íntegrament satisfeta, més les costes del procediment.

II.- La representació processal de la Sra. Palau va sol·licitar en data 22 de juny del 2011 que es cridés en garantia a la companyia d'assegurances "A." representada per "U.A.P. SA" (UAP SA) amb la què ella afirmava tenir contractada una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil, de tal manera que, segons el seu parer, havia de ser condemnada solidàriament amb la seva mandant i va formular excepció de manca de legitimació activa de l'agent, adduint que aquesta no havia acreditat cap subrogació en les accions que poguessin correspondre a l'arrendatària de l'immoble assegurat i, per tot l'esmentat, va demanar que es dictés Sentència estimant la dita excepció o, subsidiàriament, condemnant a la seva mandant, junt amb la companyia "U.A.P. SA" (UAP SA), a satisfer les quantitats que resultessin acreditades en període probatori i que fossin derivades del sinistre succeït en data 26 d'abril del 2010, condemnant a aquesta darrera companyia a satisfer les costes processals tant de la seva mandant com de la part agent.

III.- Per Aute recaigut en data 29 de juliol del 2011 es donà lloc a l'incident de crida en garantia plantejat per la representació processal de la Sra. Palau i el dia 15 de setembre del 2011 la representació processal de la societat "U.A.P. SA" va presentar un escrit formulant excepció de manca de legitimació activa i, subsidiàriament, contestant al fons de la demanda plantejada i sol·licitant la seva desestimació, argumentant que el mes de febrer del 2008 el Sr. Gomila havia demanat a la seva mandant la rescissió de la pòlissa contractada. Més subsidiàriament encara, defensava que sols es podia tenir en compte la suma que derivava del peritatge acompanyat als autes per l'agent, raons totes elles que la portaven a sol·licitar que es dictés Sentència estimant l'excepció plantejada o, subsidiàriament, es desestimés la demanda formulada contra la seva mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 6 de març del 2014 decidint:

"Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_2 contra la Sra. Palau condemnant a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 1.291,80.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 23 de juny del 2011, fent imposició de les costes judicials ocasionades a la Sra. Palau incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador de la part demandant i de la part cridada en garantia, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Palau i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, acordant, amb caràcter principal, la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant i condemnant a l'agent a satisfer les costes del procediment i, amb caràcter subsidiari, la condemna solidaria de la seva mandant i de la companyia "ORG_0 (UAP SA)" en la quantitat que resultés acreditada, condemnant igualment a aquesta darrera entitat a satisfer les costes processals tant de la seva mandant com de la part agent, amb expressa inclusió de les derivades d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 26 d'abril del 2010 es va produir un incendi en la cuina de XXXX, propietat de la Sra. Palau causat per un descuit dels seus ocupants i que va produir danys al mateix pis a on s'havia originat i al bany, a la cuina, al menjador i a una de les habitacions de l'àtic 2ª del mateix edifici. Com a conseqüència del citat sinistre la companyia "A.G. SA" va formular la demanda que dóna origen a les presents actuacions argumentant que ella va haver de satisfer a la seva assegurada, arrendatària del pis afectat, un total de 1.291,80 euros per reparar els danys que havia patit el seu habitatge, abonés directament el seu cost als industrials que van fer la reparació i reclamés posteriorment a la causant del sinistre els imports que havia pagat i, una vegada fet això, la Sra. Palau es comprometia a res més reclamar, perquè sols així s'expliquen els pagaments fets per l'asseguradora a tercers que legalment té dret a recuperar. D'altra banda, aquest acord, que confirma la legitimació de l'agent per actuar, no està subjecte a cap requisit de forma en quan ni el mandat, ni la cessió de crèdit, són contractes formals, a menys que es cedeixi un crèdit subjecte a una forma determinada, ni es podia aportar en el moment de la demanda perquè es va formalitzar en una data posterior.

Cal tenir en compte igualment que el fet que el citat document el signés la Sra. Alcalá i es denominés document de rebut i subrogació, quan en tot cas els diners que va pagar l'agent els van rebre els industrials que van reparar els danys que presentava l'habitatge arrendat per la citada senyora, resulta indiferent, ja que el que va rebre la Sra. Palau era la satisfacció dels seus interessos, mitjançant la reparació dels desperfectes causats pel sinistre i el pagament als industrials que la van portar a terme, encara que aquest s'efectués directament a ells, raó per la qual renuncia a reclamar res més a la companyia asseguradora en relació al sinistre d'autes i la subroga en els seus drets.

II.- Argumenta igualment la recurrent que l'agent no ha acreditat el pagament de les quantitats que ara reclama, raó per la qual no està facultada per exercitar la actio in rem verso. En contra d'aquestes manifestacions, cal destacar que als folis 32 a 34 de les actuacions consten tres factures que es corresponen amb l'import reclamat, constant en una d'elles "comptabilitzat" i en l'altre "rebut sinistres", documents que no invaliden la possibilitat de que el pagament es fes efectivament mitjançant transferència, però que resulten suficients per acreditar-lo. Altrament, cal tenir en compte que la defenent en cap moment qüestiona al contestar a la demanda que s'haguessin abonat les tasques de reparació efectuades, raó per la qual no procedeix estimar aquest punt del recurs.

III.- La recurrent s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància d'absoldre dels pediments de la demanda a la societat "A. - U.A.P. SA" (UAPSA), que va ser cridada en garantia mitjançant Aute de data 29 de juliol del 2011, argumentant que aquesta societat ha de ser condemnada solidàriament amb la seva mandant a abonar a l'agent les sumes recollides en la demanda, ja que no ha quedat acreditat que l'espòs de la Sra. Palau es donés de baixa de l'assegurança de la llar que tenia contractada amb aquesta entitat, perquè no hi ha proves de que ho fes verbalment, en tot cas no ho va demanar d'acord amb els requisits que exigeix la llei de Contrato de Seguro espanyola, a la què es remet la pòlissa, i no hi ha proves de que li fos lliurada la carta en la què, presumptament, l'asseguradora li comunicava la resolució del contracte, però aquest motiu tampoc es pot estimar.

IV.- En efecte, consta a les actuacions que el Sr. Ramirez va concertar amb la societat "A.", representada per "U.A.P. SA" (UAPSA), una assegurança de la llar referida a l'habitatge situat a l'XXXX, en data 19 de març del 2007 (foli 51) i s'aporta igualment al foli 60 l'acreditació del pagament de 144,14 euros efectuat pel Sr. Ramirez a ORG_3 per raó de la primera prima de la pòlissa referida al citat immoble en data 3-4-2007.

No obstant, la companyia asseguradora defensa que el Sr. Ramirez va manifestar verbalment a les oficines de la companyia la seva voluntat d'anul·lar la citada pòlissa el mes de febrer del 2008 i, en prova de la veracitat d'aquesta afirmació, argumenta que no se li va tornar a girar cap més rebut a l'assegurat i en data 4 d'octubre del 2008 se li va comunicar que la pòlissa quedava anul·lada (foli 177). Per corroborar aquestes circumstàncies, la companyia "U.A.P. SA" (UAPSA) presenta igualment un primer document certificant que la pòlissa contractada pel Sr. Ramirez va ser rescindida amb efectes a data 24/7/2008, atès que el rebut emès el mes de març del 2008 va ser retornat argumentant "cese del riesgo" (foli 224), certificat que ha estat ratificat per la Sra. Salcedo (foli 261), adjuntant a més el citat rebut (foli 225). En segon lloc, s'adjunta un llistat de pagaments de les pòlisses de les què és titular el Sr. Ramirez en el que consta sols el pagament de l'assegurança de la llar del mes d'abril del 2007 i altres referits a vehicles de la seva propietat (foli 227). En tercer lloc, s'aporta igualment un segon certificat signat pel Sr. Ayuso que reitera aquests arguments (foli 226).

Davant d'aquestes proves la recurrent argumenta que els documents aportats per l'adversa han estat elaborats unilateralment per ORG_3 i que els testimonis són parcials perquè depenen d'ella, de tal manera que no ha quedat acreditat que el Sr. Ramirez es donés de baixa de l'assegurança de la llar que havia contractat. No obstant, cal destacar que la companyia asseguradora aporta a les actuacions els documents dels què disposa i que, en principi acrediten la veracitat de les seves afirmacions, i no se la pot culpar de que siguin els que ella ha elaborat perquè no n'hi ha d'altres. Tampoc se li pot reprotxar que els testimonis que recolzen la seva versió dels fets siguin empleats seus, ja que són els únics que podien donar fe de l'actuació del Sr. Ramirez de tal manera que s'ha d'entendre que hi ha suficients indicis a les actuacions que acrediten la veracitat de la versió dels fets defensada per ORG_3, tenint en compte, d'altra banda, que no consta que la recurrent es queixés mai del fet que no li fossin cobrats els rebuts corresponents des de l'any 2008 quan el sinistre es va produir l'any 2010.

V.- Pel que fa a l'argument de que la seva mandant no va enviar a l'asseguradora la comunicació de que desitjava resoldre el contracte dirigida a ella mitjançant un suport durable, disponible i accessible i que permetés deixar constància de la modificació, tal com exigeix que l'article 6 bis de la llei espanyola 50/1980 de Contrato de Seguro, a la qual es remet la pòlissa signada per les parts, cal posar de relleu que, efectivament, a la disposició preliminar de la pòlissa es posa de relleu que aquesta està sotmesa a la dita llei (foli 234). No obstant, aquesta norma té com a finalitat que l'entitat asseguradora tingui constància de la voluntat del seu assegurat de resoldre el contracte i aquest de que la seva decisió li ha estat comunicada, de tal manera que aquella no podrà negar que s'ha produït l'esmentada resolució afirmant que no en va tenir coneixement si aquest defensa que ho va fer, mentre que ho podrà negar en el cas contrari, protegint així a les dos parts contractuals, però aquesta disposició no és d'aplicació quan, com en el cas present, la situació és la contrària, ja que l'asseguradora no nega que conegués la voluntat de la Sra. Palau de resoldre el contracte, ja que en tenia constància encara que li fos comunicada de forma verbal, i de les proves aportades a les actuacions es dedueix, com hem vist, que l'assegurada va demanar-la efectivament.

D'altra banda, la recurrent demana per primera vegada en el seu escrit de proposició de proves que ORG_3 aporti còpia de la comunicació de la seva decisió de resoldre el contracte signat entre les parts efectuada de forma fefaent a aquesta entitat per part de la seva mandant, o el seu espòs, en virtut d'allò que disposa l'article 6 bis de la llei espanyola de Contracte d'Assegurances (foli 218), però finalment sols se li demana que aporti la documentació relativa a la carta enviada per la companyia asseguradora en virtut de la qual es va donar per resolt el contracte (foli 231) i la recurrent en les seves conclusions (foli 286) argumenta exclusivament que ORG_3 mai li va comunicar que la pòlissa havia estat donada de baixa, destacant que ho havia de fer d'acord amb els requisits que estableix la llei espanyola de Contrato de Seguro, quan la norma citada no es refereix als requisits de la comunicació per part de la companyia asseguradora, sinó a aquells que ha de respectar el prenedor quan demana la resolució, sense que en cap cas faci referencia als requisits de la comunicació de l'assegurador a l'assegurat, de tal manera que es pot considerar que aquesta petició es fa per primera vegada en aquesta alçada.

VI.- Pel que fa a la circumstancia de que no s'hagi acreditat que la carta en la què es comunicava al Sr. Ramirez que la pòlissa quedava anul·lada se li va enviar al defenent, cal tenir en compte que aquesta porta data de 4 d'octubre del 2008 (foli 177), mentre que la crida en garantia de la companyia asseguradora es va ordenar mitjançant aute del 29 de juliol del 2011, de tal manera que no és estrany que la companyia asseguradora no pugui obtenir ara constància del seu enviament, però a les actuacions s'aporta una còpia del seu presumpte redactat i es fa menció de que el correu certificat tenia el número XXXX de data 5/10/2008 (foli 232), de tal manera que cal entendre que la carta es va enviar sense que aquesta hagués de reunir els requisits que exigeix l'article 6.2 de la Llei de Contrato de Seguros espanyola que, com hem posat de relleu, sols cal respectar quan l'assegurat vol resoldre el contracte.

VII.- Manifesta igualment la recurrent que no se la pot culpabilitzar de la manca de pagament de les primes, que reconeix, ja que va ser la companyia d'assegurança la que no les va presentar al cobrament, mentre que quan se'n van assabentar després del sinistre van dipositar el seu import, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En efecte, no és creïble que a una persona mitjanament diligent li passi inadvertit que no ha pagat els imports corresponents a l'assegurança de la seva llar des del mes d'abril del 2007, en què va pagar la darrera i única prima, i el mateix mes del 2010, en que es va produir el sinistre, quan a més disposa d'altres assegurances amb la mateixa companyia i per tant coneixia el seu funcionament, de tal manera que cal entendre que el rebut que consta al foli 224 de les actuacions no va ser abonat confirmant d'aquesta manera la seva decisió d'anul·lar la pòlissa de la llar que havia contractat.

Per totes aquestes raons, valorant les proves que consten a les actuacions en el seu conjunt i d'acord amb el criteri de la sana crítica, aquesta Sala arriba a la conclusió de que la versió dels fets que defensa la companyia asseguradora és la correcta i, per tant, procedeix desestimar també aquest motiu del recurs.

VIII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Palau contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 de març del 2014 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.