Gestió de negocis aliens - situació d'urgència - diposit de gasoil (0118/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-118/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de setembre de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de setembre 2007 la representació processal de la "Comunitat de Propietaris de l'Edifici S." va formular demanda contra els Srs. Agullo i Pino en reclamació de la suma de 27.006,30 euros, corresponents a l'import abonat per la seva mandant per tal de netejar, desgasificar i inertitzar quatre dipòsits propietat dels defenents situats a una antiga benzinera propera a l'edifici de la seva mandant que comportaven un alt risc d'explosió.

II.- La representació processal dels Srs. Agullo i Pino va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que l'agent va encarregar una sèrie de tasques en relació als quatre dipòsits de la seva propietat sense comunicar als seus mandants la seva procedència i que, en tot cas, no era en absolut urgent, ni necessari desgasificar-los i menys encara omplir-los de formigó. Per aquesta raó, formulava demanda reconvencional sol·licitant que els agents fossin condemnats a abonar als seus mandants la suma que resultés determinada en període probatori per tal de compensar-los pels danys i perjudicis que els hi havia ocasionat aquesta actuació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 17 de març del 2010 estimant íntegrament la demanda formulada per la Comunitat de Propietaris de l'Edifici "S." contra els Srs. Agullo i Pino, rebutjant de ple la reconvenció formulada per ells i condemnant-los a abonar a l'agent la suma de 27.006,30 euros, augmentada amb els interessos legals produïts per dita quantitat a comptar de l'u de desembre del 2006 i fins que fos íntegrament satisfeta, i a abonar les costes de la instància.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Agullo i Pino i, en virtut dels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant la demanda formulada per l'adversa, estimant la seva reconvenció i condemnant a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici "S." a pagar als seus mandants la suma de 55.968 euros, així com la totalitat de les costes judicials generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal dels Srs. Agullo i Pino es fonamenta en dos arguments: en primer lloc es defensa que la demanda de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici "S." no podia prosperar perquè, abans d'ordenar netejar, desgasificar i omplir de formigó els dipòsits propietat de la seva mandant, l'agent s'hauria d'haver posat en contacte amb ells, que haurien procedit a resoldre el problema sense inutilitzar-los, o com a mínim haurien d'haver comunicat a l'Administració qui eren els propietaris dels citats dipòsits i, en segon lloc, es considera que no hi havia cap urgència a l'hora de procedir a inutilitzar els dipòsit i tampoc era precís desgasificar-los de manera urgent.

II.- En relació a la necessitat de que la Comunitat comuniqués als propietaris dels dipòsits el problema existent, o a l'Administració que aquests eren propietat dels agents i no pas seva, cal tenir en compte que quan es gestionen negocis d'altri és evident que la primera obligació del que coneix el problema i pretén resoldre'l és intentar abans localitzar al propietari de l'afer per tal que sigui ell qui es faci càrrec de fer-ho. No obstant, no es tracta d'un criteri absolut, ja que la urgència amb la què en ocasions cal actuar per evitar el dany propi i el de tercers pot impedir que es faci dependre el dret del gestor a rescabalar-se de les despeses assumides del coneixement per part del propietari del bé de que aquest està en perill, o de que existeix el risc de que el provoqui.

En el cas present, d'acord amb l'informe del Ministeri d'Economia i Agricultura del M. I. Govern del Principat (foli 187), les declaracions del Sr. Ricart, Cap de l'Àrea de Seguretat Industrial del M.I. Govern, (folis 256 en relació al 90 i 257 en relació al 106) i l'acta que consta al foli 24 de les actuacions, davant de l'olor persistent i intensa de carburant que es percebia a la zona que ocupa l'Edifici "S." i la gasolinera en desús adjacent, el diumenge 26 de novembre del 2007 els bombers del Principat van requerir la presència del Sr. Ricart, que va comunicar al President de la Comunitat el perill que les cubes representaven, visita de la què no es va aixecar acta. El dia 27 se li va comunicar a la administradora de la Comunitat el perill que existia, recordem que el 26 era diumenge i per tant no se la podia localitzar, i el dia 28 va arribar al lloc dels fets l'empresa encarregada de resoldre el problema i, personat el Sr. Ricart al mateix lloc, es va aixecar una acta en la què es posa de relleu que, com a conseqüència de l'existència d'uns dipòsits de combustible abandonats a una antiga benzinera, dos de gasolina i dos de gasoil, s'havia constatat un risc per les persones i els béns, ja que presentaven un alt perill d'explosivitat. Per aquesta raó, es va notificar a la Comunitat l'obligació de resoldre el problema, actuació que, com posa de relleu la citada acta, "ja s'està realitzant en aquest moment i acte consistent en l'evacuació, inutilització i sellat dels dits dipòsits per ser un risc immediat per les persones i els béns, actuant tal com disposa de Llei de Seguretat Industrial vigent independentment de l'obertura de l'incident sancionador corresponent" (foli 24).

D'altra banda, en l'acta de la mateixa data signada pel mateix senyor (foli 25) es posa de relleu que el Sr. Ricart "mana al Sr. Alvarado gerent de ORG_0, després de parlar amb la Sra. Martin de ORG_1. la immediata inertització dels quatre dipòsits de combustible .... i la presentació de les certificacions corresponents una vegada realitzats els treballs".

En el mateix sentit, en el seu informe el Sr. Alvarado, director general de l'empresa "F-E", manifesta que el dia 27 de novembre van ser requerits per la Sra. Martin de la gestoria "B." (administradora de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici "S.") per solucionar el problema que tenien per les olors d'hidrocarburs i el dimarts 28 es van desplaçar al lloc a on està situat l'immoble. Una vegada allí es va constatar la presència de gasolina super i gasoil a l'interior dels dipòsits soterrats de l'antiga benzinera adjacent, efectuant una prova d'explosivitat que va donar uns valors de entre el 17 i el 88 per cent i, en vista de la perillositat, va avisar al Sr. Ricart, que els havia telefonat abans demanant que el mantinguessin informat, i aquest es va personar al lloc i els hi va ordenar netejar, desgasificar i inertitzar els quatre dipòsits i així ho va ratificar la Sra. Martin de la gestoria "B.". Per aquesta raó, es van iniciar el mateix dia els treballs, que van continuar el dia 29, netejant i desgasificant els dipòsits i procedint a emplenar-los de formigó, acabant la tasca el dia 30 i omplint els certificats que s'adjuntaven segellats pel M.I. Govern (folis 27 a 32 i declaracions del citat senyor al foli 253 en relació al 94).

De l'anterior relat dels fets es dedueix sense cap mena de dubte la urgència de les actuacions que van donar lloc a la factura que es reclama, ja que el perill existent es detecta el dia 26 de novembre, el 27, primer dia hàbil, s'informa a la Comunitat, el 28, és a dir el dia següent, compareix l'empresa que havia de realitzar els treballs, avisada per l'administradora de la Comunitat, i concreta l'abast del risc d'explosió i, per tant, la necessitat urgent d'inutilitzar els dipòsits i el mateix dia s'inicien els treballs. D'altra banda, aquests es porten a terme per ordre del Cap de l'Àrea de Seguretat del Govern (com aquest informa al foli 189) en el mateix moment en què compareix l'empresa que havia de tractar els dipòsits i es concreta el perill, manifestant el citat senyor a l'administradora de la Comunitat que en cas de no actuar immediatament precintaria l'edifici i prohibiria la seva ocupació, com es desprèn de les manifestacions del Sr. Ricart a petició de l'agent (foli 256 en relació al 90).

Per aquestes raons, considerem que el fet que en aquestes circumstàncies s'actués sense comunicar-ho als propietaris de la benzinera no pot excloure l'obligació d'aquests de pagar les despeses generades per una actuació consentida per la Comunitat, però ordenada per l'Administració i absolutament necessària i urgent.

III.- D'altra banda, pel que fa a l'argument de que l'administradora de la Comunitat havia d'haver comunicat a el Sr. Ricart que els citats dipòsits eren propietat dels Srs. Agullo i Pino, cal tenir en compte que malgrat el Sr. Ricart nega que se li hagués dit, l'administradora de la Comunitat afirma que ho va fer, tant ella com alguns propietaris de l'edifici (foli 260 en relació al 97), i aquesta darrera versió sembla més ajustada a la realitat, ja que la primera interessada en que constés que ella no era la responsable de l'abandó en què es trobava la benzinera era la Comunitat, raó per la qual és possible que ho digués, però que el Sr. Ricart no ho recordés, o que resultés indiferent en aquell moment, ja que evitar el perill era prioritari i ineludible, raó per la qual el citat senyor ni hi parés compte.

IV.- Els recurrents defensen igualment que ells no haguessin omplert de formigó els dipòsits, que era la tasca més costosa, i que, a més, ni era urgent, ni era precís i els impedia utilitzar-los posteriorment per tornar a posar en marxa en un futur la benzinera, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En primer lloc, com hem posat de relleu l'ordre de netejar, desgasificar i inertitzar la va donar el Cap d'Àrea de Seguretat Industrial del M.I. Govern i no pas la Comunitat, que exclusivament es va encarregar de cercar una empresa que pogués resoldre el problema i va pagar el seu cost, prestant el seu assentiment a les tasques que va ordenar l'Administració (foli 25 i declaracions del Sr. Alvarado foli 254 en relació al 94), raó per la qual el mateix s'hagués fet si s'hagués notificat el perill als defenents, ja que el que no es podia admetre era la seva persistència del perill que no sols afectava als residents a l'edifici de la Comunitat, que no haurien pogut accedir al mateix, sinó a qualsevol persona o vehicle que transités per la carretera adjacent.

D'altra banda, la decisió de no sols netejar i desgasificar, sinó també omplir de formigó, va ser de caràcter tècnic, sense que la Comunitat hi tingués res a veure. Així, a l'informe de "P." que consta al foli 282 i ss, específicament al foli 301, es destaca que "per inertitzar primer cal buidar la cuba del seu contingut, seguidament s'ha de desgasificar i, per últim, cal omplir-la d'un producte inert, com pot ser sorra o formigó. El fet d'omplir la cuba de formigó garanteix que no restin espais vuits sense omplir pel que és més recomanable que fer-ho amb sorra" conclusió a la què també arriba el Sr. Ricart (foli 257 en relació al 106). L'informe de "P." citat continua dient: "També hi ha la possibilitat d'utilitzar una espuma especial per a inertització. En qualsevol cas sigui quin sigui el producte utilitzat la cuba no es podrà utilitzar mai més" afegint a més que "Si es volguessin complir les distàncies a obertures i edificis (articles 16 i 22 ) caldria desplaçar les cubes així com les boques de càrrega i aireació, aquest desplaçament s'hauria de fer cap la carretera general amb el que no es complirien les distàncies (article 21). Així doncs, veiem impossible poder obrir una benzinera en el mateix indret que abans" (foli 303).

Per aquesta raó, cal entendre que en la mateixa actuació d'urgència es va incloure també la inertització dels dipòsits i omplir-los de formigó es va considerar la solució més correcte, sense que aquesta actuació hagués produït cap dany als recurrents, ja que, en tot cas, no haurien pogut utilitzar-los posteriorment fos quin fos el sistema utilitzat, conclusió que porta a desestimar també aquest motiu del recurs, ja que l'actuació a la què va assentir la Comunitat no va redundar sols en el seu profit, sinó en el de totes aquelles persones que poguessin circular per la zona i, en tot cas va ser útil pels recurrents, és a dir, va ser raonablement assumida i realitzada utilitur gestum com ordena el Digest 3,5,2 i 43,18,2 in fine i amb la diligència deguda.

D'altra banda, l'actitud negligent dels defenents, que feia molt de temps que haurien d'haver fet aquestes actuacions, va propiciar que s'haguessin de portar a terme amb urgència a fi d'evitar un sinistre que s'hagués pogut produir molt abans, sense que sigui excusa dir que no coneixien el perill quan segons la certificació del Ministeri d'Economia i Agricultura que s'aporta al foli 183 no consta als registres del Ministeri que s'hagués lliurat la documentació que acreditès que s'havien efectuat els controls obligatoris de la benzinera durant els anys 2005 a 2007.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Agullo i Pino contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 17 de març del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.