Anul·lació d'autorització de residència i treball per falta de residència efectiva

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000045/2025

ORIGEN.- 1000017/2024 - 0

NIG: 5300545320240000033

SENTÈNCIA 034-2025

PARTS:

APEL·LANT: Sra. Gálvez

Representant: Sra. Carretero

Advocat : Sr. Pombo

APEL·LAT: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Palmer

Advocat Gabinet Jurídic: Sr. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Immigració. Anul·lació d'autorització de residència i treball per manca de residència efectiva. La càrrega de la prova sobre la residència efectiva és de l'administrat. L'enquesta policial.

Andorra la Vella, el 30 de juliol de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Gálvez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern, de data 3 d'abril del 2025, i referenciada amb número 393536/2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior de data 17 de gener de del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent.

2.- En la sentència núm. 16/2025, de data 3 de juny, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Gálvez..

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

No es va permetre interrogar als testimonis que van intervenir en l'enquesta policial, vulnerant-se els drets fonamentals de la interessada.

L'única prova de càrrec són les informacions de terceres persones (l'assistenta domèstica i els veïns dels que havia estat el seu domicili conjugal).

La càrrega de la prova sobre que la persona no manté el seu centre d'interessos al Principat és de l'Administració, i el Govern no ha provat que la part agent no mantingui una residència permanent i efectiva al país.

S'ha vulnerat el principi d'igualtat d'armes.

La prova proposada no era innecessària ni impertinent.

S'ha vulnerat el seu dret de defensa.

S'ha vulnerat el seu dret fonamental a la presumpció d'innocència.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

Aquest Tribunal, a la sentència 3-2025, ha declarat que les persones entrevistades en una enquesta policial no són testimonis.

No s'ha vulnerat el dret de defensa de la part agent.

No s'ha causat cap indefensió a la interessada, que ha pogut interposar recurs administratiu i posteriorment en via contenciosa, i va poder aportar totes les proves que considerés oportunes, admetent-se les que, a judici del Tribunal, eren adients.

No s'ha acordat l'expulsió de l'actora del territori.

L'informe policial és especialment significatiu en aquests casos, i, a més, no es fonamenta només en les manifestacions dels veïns, sinó en una valoració de la resta d'elements.

El principi de facilitat de la prova obliga a la actora a aportar tots els elements que acreditin la seva residència efectiva.

L'anul·lació d'una autorització de residència i treball no té caràcter sancionador.

La Sra. Gálvez no ha aportat cap element probatori que permeti desvirtuar la resolució impugnada.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La part agent era titular d'una autorització de residència i treball amb vigència per un període de 10 anys (des del 18 de setembre del 2023 fins el 18 de setembre del 2033).

Tanmateix, en haver-se comprovat la manca de residència efectiva al Principat, desprès de tramitar el corresponent expedient, per resolució de data 17 de gener del 2024, s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'article 53 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), regula la figura de la residència permanent i efectiva en els termes següents:

"1. Llevat que aquesta Llei estableixi un període de temps diferent, per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d'aquesta norma els titulars d'una autorització d'immigració de fronterer i els titulars d'una autorització de treball sense residència.

2. Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració."

La renovació de les autoritzacions de residència estan condicionades al requisit de haver residit i treballat de manera permanent i efectiva al Principat d'Andorra durant el darrer període de renovació de l'autorització (article 62 de la LQI).

I l'article 73 de la mateixa LQI disposa que és motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de la circumstància següent, entre d'altres: Que la persona titular d'una autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte per als titulars d'autoritzacions de treball sense residència i de fronterer.

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Com es pot comprovar amb la comparació de l'escrit de demanda i el recurs d'apel·lació, la part agent formula en aquesta instància les mateixes al·legacions que es contenien a la demanda i a les que a la sentència apel·lada ja dona resposta.

Així, s'insisteix en el fet que no va poder interrogar als testimonis (com els qualifica la part agent) que va escoltar la policia abans d'elaborar el seu informe.

Dons bé, sobre l'informe o enquesta policial, aquesta Sala Administrativa té declarat (sentència 82-2022, de data 15 de novembre):

"... pel que fa l'enquesta policial, cal destacar que la LQJ parla d'enquesta a l'article 38 quater apartat 1, però no la defineix. L'article 6.b) del Reglament regulador del Servei d'Immigració del 19/02/2014, estableix que es competència del Departament de Policia en el marc del Servei d'Immigració, la de tramitar totes les sol·licituds, instruir els expedients en matèria d'immigració en els aspectes relacionats amb la seguretat i l'ordre públic i amb l'efectivitat de la residència i efectuar, en aquest darrer supòsit, enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment. És a dir, una enquesta de residència és una investigació, que és la que es recull a l'informe aportat a les actuacions.

De fet, el diccionari de la llengua catalana defineix el concepte "enquesta" com el conjunt d'operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats. I això és, precisament, allò que ha fet la Policia i es recull a l'informe aportat pel GOVERN, on es descriuen les informacions recollides pels propis agents. I aquest Tribunal ha admès que els informes policials -en els quals es recullen els resultats de les investigacions o enquestes de residència-, serveixen per justificar la denegació d'una autorització de residència (sentències núms. 27/2010, dictada al rotlle 02/2010, i 106/2019, dictada al rotlle TSJA-0000080/2019, entre d'altres). A més, cal recordar que els fets constatats pels agents de l'autoritat gaudeixen de presumpció de veracitat, tot i que es poden aportar proves per rebatre aquesta presumpció."

D'altra banda, a la sentència 2004-52, de 18 d'octubre de 2004, es va analitzar la mateixa al·legació formulada per la part agent al seu recurs d'apel·lació -que no va poder interrogar als testimonis que van intervenir abans de l'informe policial-, i es va rebutjar aquesta posició en els termes següents:

"Segon.- El recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles es limita a reproduir els arguments que ja va fer valer en la primera instància, en el sentit de què les proves obtingudes en via administrativa pel servei de policia i el resultat de les quals queda reflectit en les enquestes prèvies i posteriors a la resolució de 31 de març de 2004 no poden tenir valor en primer lloc perquè no s'ha permès articular el principi de contradicció sobre les mateixes i en segon lloc perquè no contenen les dades de les persones que subministren informació a l'agent enquestador.

Cap d'aquests arguments té eficàcia per neutralitzar la realitat de les dades que s'incorporen a les enquestes policials, ja què com diu la representació del Govern, l'article 38 del decret del servei de policia de 3 de juliol de 1989 disposa que el Servei de policia haurà de guardar la més gran reserva sobre les confidències que rebi, i compte tinguda la condició dels agents de l'autoritat de les persones que duen a terme la informació preliminar, les dades que incorporen en les actes reflecteixen la realitat d'allò que els ha estat manifestat, tant si les manifestacions són veritat com si no. Pel que fa a la manca de participació del Sr. Salamanca o del seu representant en la pràctica d'aquestes enquestes, és obvi que per la seva naturalesa una participació d'aquest classe és inconcebible.

Tanmateix, el principi de contradicció s'ha respectat tant en via administrativa com en seu jurisdiccional, ja que se li ha permès al Sr. Salamanca fer al·legacions a la vista de les enquestes durant l'expedient i realment ho ha fet (l'1 d'octubre de 2003) i practicar proves en ambdós moments, cosa, però, que no ha fet, limitant-se a negar la validesa de les enquestes policials."

De fet, les enquestes policials reflecteixen els esbrinaments de la Policia que poden provenir de les converses amb els veïns -a banda de molts altres elements-, però les persones entrevistades no són "testimonis" en el sentit que estableix el Codi de l'Administració o el Codi de Procediment Civil.

En el cas que ens ocupa, el fet cert és que la part agent va tenir coneixement de la resolució, i va interposar recurs tant en via administrativa com judicial, per la qual cosa cap indefensió se li pot haver causat, màxim quan el procediment seguit per l'Administració no és un procediment sancionador.

La part agent també al·lega que totes les proves proposades eren pertinents. Tanmateix, val a dir, en primer lloc, que la part agent no ha sol·licitat en aquesta instància les proves que no van ser admeses per la Batllia, justificant que sí eren pertinents per la resolució d'aquest procediment.

I, en segon lloc, que l'únic testimoni proposat per la part agent per acreditar que sí ha viscut al Principat, és el Sr. Olmo, qui a la seva declaració escrita (foli 23 de les actuacions) deia que era la seva parella. A més, a l'aute pel qual es va admetre aquesta prova, es va atorgar un termini de 5 dies hàbils a la part agent, per tal que, si ho desitjava, pogués interessar la pràctica de la prova dels veïns que considerés convenient citar com a testimonis, així com de l?assistenta domèstica que es cita a l'informe policial, amb la finalitat que aportés les proves que consideri oportunes per sustentar la seva pretensió que no és altra que reivindicar el seu dret a mantenir la residència al Principat, i no en va proposar cap (a banda del Sr. Olmo).

En tot cas, la versió de l'agent sobre el lloc de la seva residència efectiva un cop va morir el seu marit, el Sr. Gutierrez és confusa, compte tingut que, d'una banda, aporta l'informe del Dr. Villalba, de data 09/11/2023, que refereix que la Sra. Gálvez ha estat visitada en diverses ocasions -sense més concrecions-, des de fa uns 9 mesos, i que li va recomanar sortir de la zona on resideix per tal d'evitar un agreujament de la seva patologia psicològica, afirmació que permet sostenir que les estades fora del Principat van ser constants.

A més, el Sr. Olmo a la declaració escrita aportada amb la demanda (foli 23 de les actuacions) deia que des de que va morir el Sr. Gutierrez, l'agent ha estat residint amb el declarant al seu domicili, mentre que a la testifical del Sr. Olmo al procediment va dir que va haver un any que la Sra. Gálvez:

"entrava o sortia per causa d'una depressió. Que tenia una casa a Sitges i hi anava, a Barcelona la tractava un altre psicòleg i a Madrid un altre.

Que doncs si que sortia d'Andorra però això no vol dir marxar a viure fora (sic).

Que la Sra. Gálvez té un patrimoni d'uns 20 pisos que gestiona ella i setmanalment s'ha de reunir amb el gestor.

Que bàsicament en aquell anys estava a Sitges, i durant aquest període va estar pujant a Andorra 2-3 dies a la setmana i anava a l'ORG_0 o al Roc Blanc. Que també una temporada va viure a casa del compareixent, fa aproximadament 2 anys i mig - 3 anys."

És a dir, el testimoni primer diu que la Sra. Gálvez va residir al seu mateix domicili des de la mort del marit d'aquella, i desprès va dir que estava a Sitges i que quan anava a Andorra es quedava a un hotel.

En qualsevol cas, aquest testimoni també va dir que era la parella de la part agent, la qual cosa fa que el seu testimoni difícilment por considerar-se imparcial.

D'altra banda, resulta significatiu que la Sra. Gálvez no hagi aportat cap altre testimoni que declari que ella va continuar vivint al Principat desprès de la mort del seu marit, especialment si es té en compte que va estar casada amb el Sr. Gutierrez 23 anys, i va gaudir d'autorització de residencia i treball durant tot aquest temps, vivint amb ell al domicili d'ambdós fins que el fill i hereu del Sr. Gutierrez li va requerir que marxés, segons explicà a la demanda. I és difícilment sostenible que qui ha viscut tants anys al Principat, i continua vivint encara -segons manifesta- no mantingui relacions amb amics i/o coneguts al país que puguin declarar que encara hi viu.

A més, l'agent tampoc va aportar tiquets de despeses fetes al Principat -ni tan sols les dels hotels on el testimoni diu que es quedava a dormir quan anava a Andorra-, com encertadament es posa de manifest a la sentència apel·lada. No s'oblidi que aquests justificants són els rastres que qualsevol persona que resideix en un determinat territori deixa diàriament en compres, botigues, serveis, restauració, cura personal, transport i desplaçaments, sanitat o oci.

També cal recordar que la càrrega de la prova sobre que la persona manté el seu centre d'interessos al Principat és de l'interessat i no de l'Administració. Dit d'una altra manera, pretendre que sigui el Govern qui provi que la part agent no ha mantingut una residència permanent i efectiva al país seria tant com pretendre que el Govern hagi de provar un fet negatiu. Però els fets negatius -com seria que la interessada no té la seva residència efectiva al Principat-, no s'han de provar, i la càrrega de la prova dels fets que s'invoquen -en el cas que ens ocupa, que la part agent ha viscut al Principat i manté el seu centre d'interessos al país-, és de qui els invoca.

I la prova practicada a instància de la part actora, que ha estat analitzada i valorada de forma detallada pel Batlle d'instància, no acredita aquesta residència al país.

A l'últim, el fet que es revoqui l'autorització de la qual disposava la part agent, no impedeix que pugui entrar i sortir del país, sense que la doctrina del TEDH sigui cap obstacle per deixar sense efecte una autorització de residència quan les autoritats comproven que la persona no resideix al Principat.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Gálvez.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern, de data 3 d'abril del 2025, i referenciada amb número 393536/2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 17 de gener de del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.