Modalitat quinzenal dels contactes durant els períodes de vacances d'estiu; interès prioritari del menor; contactes telefònics (3000516/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000190/2020 ORIGEN: 3000516/2018 - 00

NIG: 5300542120180003004

PARTS:

Apel·lant : Sra. Gibert

Advocat : Sr. Elías

Apel·lat : Sr. Pino

Advocat : Sr. Barba

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 147-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 30-11-2018, el Sr. Pino formulava demanda de separació contra la Sra. Gibert sol·licitant es dictés Sentència declarant la separació matrimonial dels litigants sense establir pensió compensatòria en benefici de cap d'ells, mantenint les mesures provisionals acordades en el decurs del procediment de mesures provisionals a excepció de la pensió d'aliments del fill menor comú que entenia s'havia de fixar en la quantitat de 300.- EUR mensuals.

Segon.- El 9-1-2019, la Sra. Gibert contestava la demanda de separació articulada amb oposició parcial a les pretensions del Sr. Pino al respecte de la pensió d'aliments en favor del fill que considerava s'havia de fixar en la suma de 450.- EUR mensuals. Tanmateix plantejava demanda reconvencional mitjançant la qual pretenia la condemna del demandant a satisfer una pensió compensatòria de 100.- EUR mensuals tot i reclamant que es fixés que el fill menor havia de recórrer imperativament a un psicòleg que l'ajudés a assimilar la separació dels seus progenitors.

Tercer.- El Sr. Pino contestava la demanda reconvencional articulada, oposant-se al seu triomf.

Quart.- El Ministeri Fiscal ha comparegut en el judici contestant la demanda i la demanda reconvencional tot i argumentant que no s'oposava als fets que en ambdues es relacionaven sempre i quant resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.

Cinquè.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts els respectius escrits de conclusions, en data 25-3-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"que estimant parcialment la demanda de separació matrimonial interessada pel Sr. Pino contra la Sra. Gibert i rebutjant de ple la reconvenció que la darrera articulà contra el primer, ha de declarar i declara la separació matrimonial dels mencionats -amb dissolució del règim econòmic del matrimoni una volta la present resolució esdevingui ferma-, amb homologació de totes les mesures paternofilials primitives ja assolides per aute de mesures provisionals dictat el 2 de novembre del 2018 en els autes civils enregistrats amb el número seqüencial 3000425/2018, i tanmateix no hi ha lloc a establir la pensió compensatòria que la Sra. Gibert pretenia es determinés al seu favor en mèrits de l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni del 30 de juny de 1995, sense efectuar especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta instància segons ho preveu el darrer Considerant".

Sisè.- La Sra. Gibert s'alça contra aquesta decisió i mitjançant escrit de greuges de 28-9-2020 interessa es dicti Sentència confirmant la decisió d'instància a excepció de la distribució dels períodes de contactes entre els progenitors en les vacances d'estiu de manera que aquest no podria ser superior a una setmana consecutiva, tot i preveient que cada dia en que el menor es trobi amb el seu pare, la mare el podria trucar entre les 20'00 i les 21'00 hores. El tot sense fer pronunciament quant a les costes ocasionades atesa la naturalesa dels interessos que es ventilaven en el procediment o subsidiàriament imposant-los a la part demandant.

Setè.- El Sr. Pino i el Ministeri Fiscal s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada, la Sra. Gibert s'aquieta a la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància a excepció de la modalitat quinzenal en que fixa els contactes durant els períodes de vacances d'estiu sostenint que aquests haurien d'intervenir per períodes setmanals. Tanmateix interessa que s'estableixi que la mare podrà parlar telefònicament amb el menor cada dia en que estigui amb el seu pare entre les 20'00 hores i les 21'00 hores.

Segon.- Pel que es refereix a les modalitats en que els contactes entre els progenitors i els menors han d'intervenir durant les vacances d'estiu sosté que 15 dies sense tenir contactes són un període molt llarg i que mare i fill es troben a faltar.

Malgrat aquesta pretensió hagi estat introduïda per primer cop en aquesta alçada la naturalesa del present litigi comporta que el principi dispositiu i de congruència es vegi atenuat i la pretensió dinamitzada pugui ser valorada per la Sala, en atenció al paràmetre rector en aquest àmbit consistent en l'interès prioritari del menor (art. 13 de la Llei 14/2019 Qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents).

Hem tingut l'oportunitat d'establir que "Els contactes entre els fills menors i el pare o mare que no n'ostenta la custòdia, constitueixen l'al·legoria del vincle paterno o materno filial propi a la filiació, tot i contribuint al desenvolupament de llur personalitat afectiva respectiva. Aquests contactes indispensables, suposen un dret deure que pretén fomentar les relacions entre progenitor i fill, preservant el vincle afectiu que ha de presidir la relació entre ells intentant que els fills, malgrat la separació dels seus progenitors, es vegin afectats per aquesta realitat, en la menor proporció possible, especialment en aquelles situacions en que pot concórrer una clara manca d'entesa entre els pares, supòsits en que malauradament els contactes amb el progenitor no custodi poden veure's compromesos o dificultats.

Deixant de banda la naturalesa i interès legítim que el progenitor no custodi pot tenir alhora de mantenir relacions personals amb el seu fill, els contactes amb aquest suposen la llera a través de la qual desenvoluparà determinats atributs derivats del dret deure de la pàtria potestat. Aquest interès també concorre pel propi menor doncs en definitiva aquesta relació resulta imprescindible per assolir el seu desenvolupament integral. En efecte, la presència dels dos progenitors es fonamental per al creixement dels fills doncs suposen el suport de les seves respectives identificacions, i així mateix resulta innegable que els menors que mantenen contactes i relacions amb ambdós progenitors assoliran el seu correcte desenvolupament integral amb major facilitat que aquells que malauradament s'han criat sota la figura d'un sol referent atès el buit afectiu que aquesta circumstància els comportarà en determinat moment de la seva vida. En aquest sentit l'art. 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions unides del 20-11-1989, disposa: "Els Estats parts respecten el dret de l'infant separat dels seus pares o d'un d'ells de mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb els seus pares, tret que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant", i en la mateixa línia l'art. 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu: "Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable i d'acord amb el seu interès superior". (Sentència de 27-2- 2020 TSJC-254/2019).

Els contactes entre menors i progenitors no custodis durant els períodes de vacances escolars d'estiu resulten cabdals doncs permeten que durant un lapse temporal perllongat puguin mantenir una relació de manera continuada al marge del progenitor que habitualment assegura la custodia del menor. Per regla general aquest fet desenvolupa l'autonomia del menor al respecte del progenitor referent, fa partícip de manera directa al progenitor no custodi en la criança del seu fill. Des d'una perspectiva pràctica, també permet organitzar uns període de vacances llargs el que enforteix el vincle entre pare i fill.

En el supòsit que s'examina, ensems aquesta modalitat de contactes resultava ja consensuada pels pares en seu de mesures provisionals, sense que s'apreciï que la seva instauració pràctica hagi comportat cap dificultat per al menor. En realitat s'observa que la Sra. Gibert enyora el seu fill quan aquest passa més d'una setmana sense estar en la seva companyia, però aquest fet no suposa un argument que impedeixi al pare poder gaudir del seu fill durant dos períodes alterns de 15 dies a l'any consecutius amb el beneficis que d'aquest fet resulten tant per al pare com per al menor.

En conseqüència el primer motiu del recurs haurà de veure's abocat al fracàs.

Tercer.- Quant als contactes telefònics pretesos per la mare.

Ningú discuteix en aquesta alçada la importància de que el progenitor que circumstancialment no es trobi en companyia del seu fill pugui tenir contacte regular amb el mateix per via telefònica. Es tracta d'una previsió lògica en el desenvolupament quotidià d'un exercici responsable de les funcions parentals. Aquest contacte però no pot conceptuar-se des d'una perspectiva d'un règim de comunicacions rígid, tampoc el mateix pot suposar una ingerència en les obligacions escolars del menor, en el seu descans i tampoc ha d'impedir un exercici normalitzat de les relacions amb el progenitor amb qui es trobi mitjançant trucades constants que inquietin el menor i creïn per aquesta raó situacions de tensió entre els seus progenitors.

En conseqüència, i sense que tal pronunciament pugui tenir eficàcia revocatòria de la Sentència dictada, correspondrà accedir a aquesta pretensió, disposant que ambdós progenitors podran contactar telefònicament amb el seu fill diàriament respectant els condicionants que acabem d'exposar, sense perjudici de tot altre millor acord que les parts puguin assolir al seu respecte.

Quart.- Atesa la naturalesa familiar del present litigi, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Gibert contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25-3- 2020 que es confirma íntegrament, afegint a la seva part decisòria que, al marge d'altre millor acord que les parts pugui assolir, ambdós progenitors podran contactar de manera diària i via telefònica amb el seu fill sense que aquestes però puguin suposar una ingerència en les obligacions escolars del menor, en el seu descans o impedeixin un exercici normalitzat de les relacions amb el progenitor amb qui es trobi.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-