Reclamació de quantitat. Prèstec concedit constant matrimoni. Comptes de titularitat indistinta, funcionament en el sí de la parella.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000318/2023 ORIGEN: 7000052/2022 - 0

NIG: 5300542120220000562

PARTS:

Apel·lant: Sra. Montenegro

Representant: Sra. Daza

Advocat: Sra. Elías

Apel·lat: Sr. Nuñez

Advocat: Sr. Miró

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de quantitat. Préstec concedit constant matrimoni. Comptes de titularitat indistinta, funcionament en el sí de la parella

SENTÈNCIA 000101/2024

Andorra la Vella, a 23 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 d'abril de 2022, el senyor Nuñez interposà demanda en reclamació de quantitat conta la senyora Montenegro, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 10.870 EUR, majorada amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 31 de maig de 2022, la representació processal de la senyora Montenegro contestà la demanda articulada de contrari, tot oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb condemna a satisfer les costes derivades del procés, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 25 de setembre de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO:

Estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Nuñez contra la Sra. Montenegro, i condemnar a la segona a pagar la suma de 1.590 EUR augmentada dels interessos legals comptadors a partir del dia 12 de juliol de 2022 i fins a total liquidació del deute, sense fer especial condemna en costes segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present decisió."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Montenegro en considerar, essencialment, que la resolució recorreguda erra en considerar que el compte bancari AD00 ......0000 era de titularitat individual de la senyora Montenegro, quan en realitat es tractava d'un compte indistint entre ambdós litigants. Considera en conseqüència que en haver ingressat el senyor Nuñez els 1.590 EUR que la senyora Montenegro li havia prestat, en un compte conjunt, aquest import no va ser retornat a la part defenent i, per tant, el podia retirar al seu favor del compte AD00 ...0000, del qual ella també era co-titular indistinta. Demana la revocació parcial de la Sentència impugnada així com la imposició de les costes ocasionades a la part agent, en ambdues instàncies.

5.- El senyor Nuñez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari i demana la seva íntegra desestimació, amb imposició de les costes processals i extraprocessals d'aquesta alçada, inclosos els horaris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es limita a la condemna de la senyora Montenegro, continguda en la resolució d'instància, a abonar al senyor Nuñez l'import de 1.590 EUR, en considerar la senyora Batlle d'instància que aquesta suma li havia estat retornada pel senyor Nuñez mitjançant el pagament de 10 pagaments mensuals que el mateix li va efectuar en el compte XXXX.

Segon.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en entendre que la resolució d'instància erra en qualificar el compte AD00 0000 de personal de la senyora Montenegro.

La representació processal d'aquesta darrera afirma que el compte bancari era de titularitat indistinta i, per aquest motiu, considera que tot i els pagaments mensuals efectuats pel senyor Nuñez i per un import global de 1.600 EUR -quina justificació obra als folis 15 a 24-, en haver-los realitzat el mateix en un compte de titularitat indistinta entre ambdós senyors Montenegro i Nuñez, no es pot considerar que el préstec li fos retornat.

Tercer.- Als efectes d'una major comprensió dels fets, caldrà remetre'ns al seu origen:

Els senyors Montenegro i Nuñez van contreure matrimoni en data 11 d'abril de 2015, havent-se divorciat el dia 28 de maig de 2021.

En data 12 de gener de 2017 la senyora Montenegro va prestar al senyor Nuñez la suma de 1.590 EUR, mitjançant ingrés al compte XXXX, de titularitat conjunta entre ambdós (f. 13). Diners que el senyor Nuñez va disposar.

En dates 26 de gener de 2017, 03 de març de 2017, 27 de març de 2017, 02 de maig de 2017, 29 de maig de 2017, 6 de juliol de 2017, 26 de juliol de 2017, 4 de setembre de 2017, 29 de setembre de 2017 i 27 d'octubre de 2017, el senyor Nuñez efectuà 10 transferències internes des del compte AD00 ...0000, les tres primeres, i des del compte AD00 ...0000, les 7 següentes, d'un import de 160 EUR cadascuna al compte XXXX i sota el concepte "préstec110", "préstec 210" i així successivament fins arribar al "préstec 1010".

El dia 23 de gener de 2020 la senyora Montenegro va reintegrar del compte AD00 0000 la suma de 1.590 EUR (f. 14), considerant que aquesta no li havia estat retornada.

El tres comptes bancaris referenciats de números XXXX, AD00 ...0000 i AD00 ...0000 eren de titularitat indistinta entre els senyors Montenegro i Nuñez, almenys constant matrimoni. En relació al darrer dels mencionats comptes, aquest extrem és finalment reconegut per la part recorreguda en el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació interposat i es deriva també de la documentació que obra en autes: vegi's al respecte el document que obra al foli 71, entre altres.

Quart.- Malgrat els ingressos efectuats pel senyor Nuñez d'un import global de 1.600 EUR al compte referenciat de número XXXX, mitjançant els pagaments parcials abans detallats en l'anterior Fonament de Dret i començats només dues setmanes després d'haver-se-li prestat la suma de 1.590 EUR per la senyora Montenegro, aquesta darrera considera que en haver-se abonat en un compte indistint, del qual ambdós n'eren beneficiaris, no es pot considerar que l'import prestat li hagués estat retornat, essent aquest el motiu pel que la mateixa a l'any 2020 va procedir a retirar el dit import del compte AD00 ...0000, aprofitant que també n'era titular indistinta podent-hi, en conseqüència, accedir i operar.

Tot i així, tot i haver de convenir amb la representació processal de la senyora Montenegro que el compte on foren efectuats els ingressos de 160 EUR mensuals a l'any 2017, no era de la seva titularitat individual, sinó que era també de titularitat indistinta entre els esposos, segons hem posat de relleu en el Fonament de Dret Tercer, aquest extrem no ha d'impedir forçosament entendre que els diners prestats li foren degudament retornats. Perquè tot i que efectivament la titularitat indistinta sobre un compte bancari permet que qualsevol dels seus titulars hi pugui accedir i efectuar qualsevol tipus d'operacions i disposicions, en aquest concret supòsit els seus titulars els utilitzaven com si d'un compte personal de cadascun d'ells es tractés. Vegem-ho.

En primer lloc, la senyora Montenegro el dia 12 de gener de 2017 va ingressar els 1.590 EUR que afirma què va prestar al senyor Nuñez i ell ratifica, al compte AD00....0000, de titularitat indistinta entre ambdós i en el que el senyor Nuñez percebia la nòmina (extrem derivat de la documental d'autes i afirmat per la senyora Montenegro en explicar que després d'efectuar el reintegrament de la suma 1.590 EUR, el 23 de gener de 2020, va deixar de ser-ne la titular per quant era el compte on el senyor Nuñez percebia la seva nòmina).

Segonament, al compte AD00 ...0000 es carrega el préstec del cotxe que la senyora Montenegro afirma que estava al seu nom per quant ell no el podia tenir per diferents motius, essent en aquest compte on ell ingressava la part que li corresponia abonar del mateix.

I, finalment, encara hem d'afegir que aquest és justament el compte que després del trencament de la convivència marital va passar a ser de titularitat individual de la senyora Montenegro

Cinquè.- Encara sense perjudici de l'anterior, no consta prova en autes de què dels diners ingressats al compte conjunt se n'hagués beneficiat el mateix senyor Nuñez.

De fet, dels extractes bancaris que obren en autes no es deriva ni que el senyor Nuñez efectués reintegraments en el compte XXXX ni que la senyora Montenegro n'efectués en el compte XXXX (més enllà dels 1.590 EUR objecte d'aquest plet).

Sisè.- En conclusió, sense perjudici de l'error del que parteix la resolució d'instància de qualificar el compte XXXX com a personal de la senyora Montenegro, el cert és que sobre aquest compte la senyora Montenegro actuava com a titular individual, a l'igual que feia el senyor Nuñez respecte del XXXX.

A més, el senyor Nuñez va iniciar els ingressos de 160 EUR mensuals dues setmanes després d'haver rebut el préstec de la senyora ENTITY_4; va abonar una quantitat gairebé coincident amb la prestada (li'n va deixar 1590 i ell en retorna 1.600); el concepte dels ingressos és "préstec ...", sense que s'hagi evidenciat l'existència de cap altre que pogués fonamentar els pagaments parcials efectuats; i els propis titulars dels comptes afectats en feien un funcionament més propi d'un compte individual que d'un compte de titularitat indistinta.

Setè.- Finalment i en relació a l'argument de la representació processal de la senyora Montenegro amb el que pretén justificar el reintegrament efectuat, segons el qual ella mateixa li hauria deixat altres 2.000 EUR (foli 189) que ell no li hauria retornat, aquest no és un extrem que sigui objecte del debat del present plet, ja que en cap moment es va fer constar com a fet controvertit en la instància.

Vuitè.- Pel que fa a la manca d'especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades en la instància, aquesta és perfectament adequada al contingut de l'article 350.3 del Codi de procediment civil, relatiu a l'estimació parcial de les pretensions de les parts.

Novè.- La desestimació del recurs d'apel·lació comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Montenegro contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància 25 de setembre de 2023, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.