CASS. Baixa laboral (0065/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0055-3/06 TSA: 11/07

S E N T È N C I A NÚM. 65-2007

PARTS:

Apel·lant: Giner

Representant: en nom propi

Advocat: Serra

Apel·lada: CASS

Representant i Advocat: Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0055-3/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 15 de febrer de 2007 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Giner contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 7 de juliol i 6 de setembre de 2006, així com que es declarés la improcedència d'atorgar-li l'alta mèdica i el reconeixement de les prestacions de salari per atur de treball, junt amb el pagament de les indemnitzacions que ha deixat de percebre.

2n.- La interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en el fet de què presenta un quadre ansiós-depressiu com a conseqüència del greu accident de trànsit que va patir la seva filla, de manera que no pot reprendre la seva activitat laboral i ha de continuar en situació d'atur de treball.

3r.- La representació de la C.A.S.S. ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la C.A.S.S. amb efectes del dia 24 de juliol de 2006, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten de l'article 24 del Reglament Tècnic, el qual disposa que les prestacions s'acordaran per a cada malaltia durant sis mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que la prolongació de les mateixes s'atorgarà per successius períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, reservant-se la C.A.S.S. el dret d'efectuar prèviament tot control que jutgi necessari. D'altra banda, el mateix precepte contempla la possibilitat de prorrogar durant un altre any les prestacions de reembossament, en el cas de què sembli que pot obtenir-se d'aquesta forma el guariment de l'interessat.

D'això en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia, i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys dos terços, tal i com ho disposen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació nº 18.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, i tal com posa de relleu la sentència apel·lada, la pretensió que formula la recurrent per tal de continuar en la situació d'atur de treball resulta contradictòria amb l'actuació de la pròpia interessada, que ha suspès per pròpia iniciativa el tractament mèdic que li havia estat prescrit. Si, com es desprèn de les anteriors consideracions, l'abonament de les prestacions de salari de l'assegurança malaltia té per objecte aconseguir el guariment del malalt per mitjà del tractament adequat, no es pot invocar un dret a percebre aquestes prestacions, quan l'interessat ha interromput de forma voluntària aquest tractament, de manera que la situació de baixa no podrà previsiblement aconseguir el seu objectiu propi, que no és altre que la curació de l'assegurat.

És cert que el dictamen pericial psiquiàtric practicat en les actuacions permet apreciar que l'agent presenta un estat depressiu, derivat del greu estat de salut de la seva filla, víctima d'un accident de trànsit. Tanmateix, la situació de baixa per malaltia que podria aconsellar l'existència d'aquest quadre no resulta compatible amb la manca de tot tractament, per voluntat exclusiva de la interessada.

La part apel·lant manifesta que la suspensió del tractament es deu a raons econòmiques i a la ineficàcia de la medicació. Pel que fa a les primeres, cal considerar que la cobertura de les despeses de farmàcia està compresa dins de les prestacions de reembossament que contempla l'article 9 del Reglament Tècnic, i no consten acreditades altres circumstàncies que justifiquin aquest extrem. D'altra banda, la necessitat d'una ajuda psicofarmacològica resulta del mateix dictamen pericial que invoca en el seu favor la part apel·lant.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament en matèria de costes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Giner contra la sentència dictada el 15 de febrer de 2007 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.