FAMILIA: Divorci: repartiment del percentatge de participació dels progenitors en les despeses extraordinàries generades pel fill menor comú, mutu acord front criteri de proporcionalitat matemàtica

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000314/2023 ORIGEN: 5000016/2023 - 0

NIG: 5300542120230000064

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Srs. Varesc i Pla

Advocat: Sra. Vall

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMILIA: Divorci: repartiment del percentatge de participació dels progenitors en les despeses extraordinàries generades pel fill menor comú, mutu acord front criteri de proporcionalitat matemàtica

SENTÈNCIA 000072/2024

Andorra la Vella, el 22 d’abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de gener de 2023, els senyors Varesc i Pla van interposar demanda de divorci de mutu acord, tot sol·licitant que es decretés el seu divorci i, -s’entén ja que no es diu en la pètita de la demanda-, que s’aprovés el conveni regulador de la seva separació -que, segons es deriva del Fet Cinquè del seu escrit de demanda, consideraven plenament vigent-. Als efectes que aquí interessa, en el conveni regulador que obra als folis 14 i ss., s’establia l’atribució a la mare de la guarda i custòdia de les filles Criado i Arcos, nascudes en data 10 de setembre de 2004 i 7 d’abril de 2006, respectivament; l’establiment d’una pensió per aliments al seu favor i a càrrec del pare d’un import de 600 € mensuals per ambdues filles; augmentada anyalment en funció de l’IPC; i un repartiment a raó del 50% entre els progenitors de les depeses extraordinàries generades per les mateixes. En el mateix conveni es definia els que es considerava com a despesa extraordinària.

2.- En data 4 d’octubre de 2023, el senyor Batlle d’instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

“D E C I D E I X O :

Primer.- Estimar la demanda formulada en data 12 de gener del 2023, per part dels Srs. Varesc i Pla.

Segon.- Declarar la dissolució, per divorci, del matrimoni civil celebrat el 8 d’agost del 2003 a Sant Julià de Lòria.

Tercer.- Aprovar, com a reguladores de la situació de divorci, el conjunt de mesures que consten en el Conveni subscrit el 27 d’abril del 2021. Per tal de fer valer en dret el seu contingut s’entrega amb la present resolució dues còpies del mateix degudament legalitzades.

Quart.- Cursar el corresponent ofici al Registre Civil, un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució, als efectes d’inscripció.

Cinquè.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades.”

3.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació el Ministeri Fiscal, en considerar, en essència, que la capacitat contributiva acreditada dels progenitors comporta que la seva participació en les despeses extraordinàries generades per la menor es fixi en la proporció de 63% a càrrec de la mare i de 37% a càrrec del pare. Altrament entén que la manca d’equilibri entre els progenitors en l’assumpció d’aquestes despeses podria desprotegir els drets de la filla i l’interès superior de l’infant.

4.- Els senyors Varesc i Pla s’oposen al recurs d’apel·lació interposat. Consideren que amb el repartiment de despeses extraordinàries acordat entre ells del 50%, no es posa en perill la seva cobertura. Que l’acord deriva d’una negociació en la que ambdós es van trobar degudament assessorats per lletrat. Que la desproporció entre ingressos ja existia al moment de la separació, no havent estat aixecada per Fiscalia, i que si el repartiment de les despeses extraordinàries no és conforme, també s’hauria d’haver sol·licitat un augment de la pensió d’aliments. Sol·liciten la seva desestimació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Coincidim amb el criteri del Ministeri Fiscal relatiu a què l’interès superior de l’infant ha de regir tota resolució judicial i a què el repartiment de les despeses extraordinàries entre els progenitors pot incidir tant en el seu desenvolupament com en els seus interessos.

Per tant, i donat el contingut del recurs d’apel·lació per ell interposat i relatiu al percentatge de repartiment de les despeses extraordinàries del menor acordat de mutu acord entre els seus pares, procedirà analitzar si el mateix el pot arribar a perjudicar, ja sigui directament o ja sigui al seu correcte desenvolupament.

Segon.- Ja a l’any 2021, quan es va homologar el conveni de separació entre els progenitors que avui es volen també divorciar de mutu acord, el qual preveia també un import de la pensió d’aliments a favor del fill menor comú de 300 € mensuals i un repartiment de les despeses extraordinàries per meitats entre els pares, existia una diferència en la seva capacitat contributiva.

Més recentment s’ha acreditat que la senyora Varesc percebia un salari mensual inferior al que percebia el senyor Pla. De fet, durant l’any 2023, el salari brut de la progenitora es situava, fins al mes d’agost, en una mitja d’una quantitat aproximada de 3.364 € mensuals i el salari brut del senyor Pla, fins el mateix mes d’agost, en una mitja d’uns 4.148 € mensuals. Tot i així es preveia, segons manifesta la seva representació lletrada, que el senyor Pla deixaria de fer hores extres i que, per tant, el seu salari brut es mantindria en 2.948,67 € (folis 48 i 131), des de finals de l’any 2023. De ser aquest el cas, la diferència salarial actual seria mínima.

Tercer.- En tot cas, malgrat el temps transcorregut des de la Sentència de separació, que data del 2 de juny de 2021 i recollia el conveni entre les mateixes parts, i la de divorci, que ha resultant apel·lada, no consta que malgrat la diferència salarial existent entre els pares, el repartiment establert de les despeses extraordinàries entre ells hagi comportat cap problema ni als propis progenitors ni a les filles ni al seu correcte desenvolupament. De fet, a data d’avui la S ja ha assolit la majoria d’edat.

Quart.- Donades tots les circumstàncies exposades en els Fonaments de Dret anteriors, a data d’avui no apreciem el perjudici que el repartiment de les despeses extraordinàries acordat pugui comportar als senyors Varesc i Pla ni, fins i tot, a les seves filles mentre eren menors, sense perjudici de què existeixi una diferència salarial que, de ben segur, els propis progenitors i la representació lletrada d’ambdós ja van tenir en compte en establir tant el conveni de separació com el de divorci, no apreciant-se en aquest cas una especial situació que hagi de ser objecte de major protecció. El tot sense obviar, però, que l’acord entre progenitors sobre el repartiment de les obligacions econòmiques no és suficient per sí sol per evitar el pertinent control judicial, donats els interessos en joc.

Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada en data 20 d’abril de 2023 pel senyor Batlle d’instància, que confirmem.

Segon.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.