Sanció econòmica per infracció urbanística (0058/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0199-3/07 TSA: 01/11

S E N T È N C I A NÚM. 58-2011

PARTS:

Apel·lant: Manzanares Espada

Representant: Vara

Advocat: Cano

Apel·lant: Manzano

Representant: Viñas

Advocat:

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Garzón

Advocat : Tejera

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU) (CTU)

Representant: Viñas

Advocat : Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'octubre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0199-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat Manzanares va interposar recurs contra la resolució de la CTU de data 18 d'octubre de 2007 desestimatoria del recurs d'alçada interposat el 30 de juliol del 2007, tot sol·licitant que es deixi sense efecte qualsevol sanció o multa respecte a dita societat.

2.- En la sentencia del 25 de novembre del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat les demandes promogudes per la societat Manzanares, i els Srs. Espada i Manzano.

3.- En el seu escrit d'apel.lacio de data 16 de febrer de 2011, la societat Manzanares i els Srs. Espada i Manzano manifesten principalment que:

-es pot qualificar les actuacions de les parts avui recurrents de mer incompliment formal, no constitutiu d'infracció,

-subsidiariament, els recurrents estimen que s'ha produït una infracció lleu.

Els recurrents han confirmat aquests arguments en l'escrit de conclusions de data 15 d'abril de 2011.

4.- En la seva contesta de data 1 de març del 2011, el MI Govern manifesta principalment que:

-ha existit infracció urbanística,

-la infracció ha de ser qualificada com a «greu »: la infracció comesa constitueix incompliment del volum normatiu i autoritzat i que també constitueix incompliment de l'ocupació de l'edifici sobre el sol,

-la infracció no ha prescrit

-no existeix cap justificació normativa per disminuir l'import de la sanció: l'obra realment construïda no ha estat legalitzada.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 4 d'abril de 2011.

5.- En la seva contesta de data 8 de març del 2011, l'Hble. Comú de Canillo manifesta principalment que:

-la realitat fàctica determina clarament la comissió d'una infracció urbanística,

-resulta provat que l'obra executada diferia absolutament d'allò aprovat,

-la infracció es greu compte tingut de la gravetat de la infracció urbanística,

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

L'Hble. Comú de Canillo ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 d'abril de 2011.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En primer lloc, convé de fer un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi:

Per Decret n° 5318/2003 de data 29 de maig de 2003, l'Hble. Comú de Canillo va aprovar la construcció de dos edificis d'apartaments de planta irregular.

La segona aprovació per Decret n° 5473/2003 de data 28 d'agost de 2003 consistia únicament en el canvi d'us d'apartaments a ús aparthotel, sense modificació de cap tipus en l'edificació ja aprovada.

En un informe tècnic de data 6 de novembre de 2006, es constata que « l'edificació realment bastida no s'ajusta, ni al projecte aprovat, ni a la modificació proposada a autorització. L'edificació realment bastida, té una superfície construïda computable que supera en 537,48 m2 a l'aprovada en el seu dia » (veure foli 259).

En una resolució de data 11 de juliol de 2007, l'Hble. Comú acorda, principalment que (veure foli 338):

-imposar una multa per la presumpta comissió d'una infracció urbanística greu (article 155.3 de la LGOTU) al Sr. Espada (propietari), al Sr. Manzano (arquitecte) i a la societat Manzanares (constructor).

-ordenar la demolició de l'obra executada,

-mantenir l'atur d'obres acordat en data 26 d'octubre de 2006

La CTU ha desestimat el recurs d'alçada interposats pels interessats per una resolució de data 18 d'octubre de 2007 (veure foli. 380).

Per una resolució de data 2 de novembre 2007, el Comú ha modificat la seva resolució de data 11 de juliol de 2007 (veure mes amunt) en els següents extrems:

-deixar sens efecte l'orde de demolició de l'obra,

-deixar sense efecte l'atur d'obres acordat en data 26 d'octubre de 2006.

I el Comú precisa en la seva resolució: «atenent que amb dita regularització que compleix amb totes les prescripcions en vigor del POUP de la parròquia de Canillo, s'ha d'entendre restaurada la legalitat urbanística...sense que aquesta modificació de la resolució de l'expedient afecti a les sancions econòmiques imposades als diferents intervinents, les quals resten inalterables » (veure foli 385).

El litigi versa per tant sobre l'aplicació de les multes.

Tercer.- Resulta de l'examen de l'expedient que l'edificació efectivament construïda no s'ajusta a la llicencia d'obra aprovada pel Comú.

Sobre aquest punt, la resolució de l'Hble. Comú de Canillo de data 11 de juliol de 2007 aporta precisions en quant a la naturalesa de les infraccions, principalment, « l'edificació realment bastida té una superfície construïda que supera en 537,48 m2 a l'aprovada en el seu dia » (veure foli 330).

Els demandants no aporten cap element susceptible de contradir una tal apreciació. En particular, no aporten cap element concret en quant a la superfície construïda. Ara bé, en el marc del debat judicial davant els tribunals, els demandants haurien pogut, en el seu cas, contradir concretament les afirmacions de l'Hble. Comú, cosa que no han estat en disposició de fer. Sobre aquest punt la Sentencia 31/2008 d'aquesta Sala, citada pels demandants no es una referència pertinent ja que els fets en aquell assumpte són diferents d'aquests del present litigi.

Cal concloure com la CTU i la Sentencia recorreguda, que s'ha comès una infracció urbanística.

En conseqüència, convé d'aplicar l'article 154 de la LGOTU:

Constitueix infracció urbanística tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquesta Llei o en els instruments d'ordenació urbanística i de la construcció, del Govern i dels comuns, inclosos els reglaments i les normes tecnològiques respectius.

2. Amb independència de les mesures per restaurar la legalitat vulnerada previstes als articles 151 i 152 precedents, tota infracció urbanística comporta la imposició de sancions als responsables

Quant á la qualificació de la infracció, resulta de l'article 155-3 de la LGOTU

« 3. Són infraccions greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques o obres d'urbanització, a l'ús del sòl i, a la situació, el volum, l'ocupació i l'alçada de les edificacions

En aquest cas, resulta de l'examen de l'expedient que les infraccions comeses són greus ja que com manifesta en l'escrit la CTU, « les modificacions realitzades en l'edifici litigiós són tan importants i de tal magnitud que constitueixen, en realitat, una obra completament diferent de la que fou autoritzada en el seu moment » (veure foli 381). Com s'ha constatat mes amunt, els demandants no aporten cap element concret per contradir aquesta afirmació.

Podem remarcar que l'Hble. Comú ha fixat per cada persona sancionada, el quantum econòmic de les sancions imposades comprès en la forquilla que la LGOTU preveu en l'article 158.b. D'altra part, l'Hble. Comú ha sancionat de manera diferent els actors intervinents en l'obra (propietari, arquitecte i constructora), conformement a l'article 159 de la LGOTU.

En conseqüència, el recurs d'apel.lacio s'ha de rebutjar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Manzanares, i els Srs. Espada i Manzano.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que les resolucions adoptades per la CTU que destinem els recursos formulats contra la resolució del Comú de Canillo de data 11 de juliol de 2007 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.