CASS. Regularització pensió invalidesa malaltia Grup II (0080/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0016-3/08 TSA: 105/08

S E N T È N C I A NÚM. 80-2009

PARTS:

Apel·lant: Girona Representant: Salcedo Advocat: Montenegro

Apel·lada: CASS Representant: Puig Advocat : Anaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0016-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 29 de setembre de 2008 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Girona contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 14 de desembre de 2007 i 27 de febrer de 2008, per mitjà de les quals es va revisar el grau d'invalidesa que pateix el recurrent, de manera que li va ser atorgada una pensió corresponent al grup I a partir de l'1 de gener de 2008, enlloc del grup II que fins llavors tenia assignat.

2n.- La representació del Sr. Girona va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual argumenta, en síntesi, que és cert que el seu estat de salut ha millorat com a conseqüència del trasplantament de cor que li va ser practicat, però que això no suposa que pugui desenvolupar una activitat laboral de forma regular. En el mateix sentit, al·lega que no s'han tingut en compte les altres patologies que pateix l'interessat. En definitiva, sosté la procedència de mantenir la pensió d'invalidesa per malaltia corresponent al grup II que venia percebent.

3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 13 del Reglament d'aplicació núm. 18 autoritza la Caixa Andorrana de Seguretat Social a revisar el grau d'incapacitat, quan es tracta d'invalidesa per malaltia, entre d'altres supòsits, quan procedeix la classificació de l'invàlid en una altra categoria que la prevista inicialment. Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, aquesta possibilitat de revisar el grau d'incapacitat pressuposa que s'hagi produït una alteració en l'estat físic de l'interessat, i no procedeix merament en base a una variació dels criteris de valoració per part de la C.A.S.S.

Tercer.- En el supòsit que és objecte d'aquest procés, l'agent va veure reconeguda l'any 2003 una invalidesa per malaltia corresponent al grup II, la qual va ser mantinguda després d'una primera revisió mèdica que va tenir lloc en el transcurs de l'any 2005. Posteriorment, l'interessat va rebre un trasplantament de cor que, segons els informes mèdics que consten a les actuacions i tal com admet el propi recurrent, ha suposat una millora notable en el seu estat de salut. Després d'una nova revisió mèdica, la C.A.S.S. ha considerat que l'apel·lant pot dur a terme una activitat laboral sedentària i, en conseqüència, ha procedit a revisar el grau d'invalidesa que tenia reconegut, en els termes previstos en l'article 13 del Reglament d'aplicació núm. 18, a què abans s'ha fet referència.

La qüestió litigiosa resideix, doncs, en determinar si és cert que l'agent està capacitat per exercir alguna activitat laboral, com afirma la C.A.S.S. i confirma la sentència apel·lada, o bé continua impossibilitat de desenvolupar qualsevol tipus de treball, com sosté l'apel·lant.

Com resulta evident, la resolució d'aquest punt ha de partir del contingut dels informes mèdics que consten a les actuacions i, singularment, del dictamen pericial practicat de forma contradictòria en el corresponent període probatori. L'informe elaborat pel Servei de Medicina Forense (folis 178 a 182) examina les patologies que presenta l'interessat, després del transplantament cardíac que li va ser practicat, el qual es qualificat de gran èxit. Malgrat això, l'agent continua presentant una insuficiència cardíaca mitjana, hipertensió arterial ben controlada i una insuficiència respiratòria lleu, patologies que li produeixen una incapacitat valorada en un 64% d'I.P.P. A més, els perits han tingut en compte l'existència de diabetis, dislipèmia i hiperuricèmia, les quals no són valorades atès que no comporten cap implicació funcional. Des d'aquesta perspectiva s'ha de descartar, doncs, que els perits no hagin tingut en compte el conjunt de les patologies de l'interessat, com afirma la part apel·lant.

La determinació de quina de les tres categories que contempla l'article 2n. del Reglament d'aplicació núm. 18 correspon a l'interessat s'ha de fer, segons ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, exclusivament en base als criteris mèdics que permetin establir si l'assegurat pot exercir o no alguna activitat professional. En aquest cas, el dictamen pericial determina que l'agent pot efectuar tasques sedentàries sempre que eviti la realització d'esforços importants, i que el trasplantament cardíac ha suposat una normalització a nivell social i familiar. S'ha de concloure, doncs, que l'agent pot realitzar una activitat laboral de tipus sedentari, per la qual cosa ha de ser classificat dins del grup I de la invalidesa per malaltia, tal com ha conclòs la sentència apel·lada.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la part agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Girona contra la sentència dictada el 29 de setembre de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.