SEGURETAT SOCIAL. Qualificació de la patologia com accident de treball. Presumpció d'accident en les lesions produïdes en el lloc de treball. RECURS D'APEL·LACIÓ. Admissibilitat del recurs: quantia indeterminada. (1000048/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000048/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000037/2023

SENTÈNCIA 45-2023

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Anaya

Advocada: ídem

Apel·lat: Sr. Palau

Representant: Sra. Benitez

Advocat: Sr. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de setembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000048/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Palau va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord adoptat pel Consell d'Administració en data 26 de juliol de 2022, desestimatori del recurs formulat contra una anterior resolució de 16 de maig de 2022, per mitjà de la qual es va denegar la declaració d'accident laboral presentada per l'agent, i fer el pagament de les prestacions corresponents com derivades de malaltia comuna o d'accident no laboral.

La sentència de 24 de febrer de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va estimar la demanda i, amb anul·lació de les resolucions impugnades, va declarar que la patologia presentada per l'assegurat derivava d'accident laboral i que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) havia de satisfer les prestacions que procedissin en tal concepte, des del primer dia de baixa laboral.

2.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que la patologia que presenta l'interessat no deriva d'accident de treball. En aquest sentit, l'agent no va acudir a urgències fins dos dies després del suposat fet accidental, i llavors no va fer referència a cap traumatisme directe o indirecte. No va ser fins al dia següent que va tornar a urgències i va referir que el dolor es va originar a conseqüència d'haver col·locat un calefactor que pesava molt.

Els serveis mèdics de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) han constatat que les patologies que presenta l'interessat provenen d'un procés degeneratiu i exclouen cap traumatisme.

3.- La representació del Sr. Palau s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es desestimi el mateix en base a les següents al·legacions:

El recurs d'apel·lació és inadmissible, ja que la quantia litigiosa no supera la quantitat de 1.500 euros.

La patologia de l'agent ha de ser qualificada com derivada d'accident de treball, ja que es va originar com a conseqüència de l'esforç que va fer per instal·lar dos termos d'aigua calenta, d'un pes considerable.

L'interessat va trigar uns dies en anar al metge, ja que va considerar erròniament que es podria recuperar sol i en pocs dies, atès que no s'havia produït cap traumatisme.

Procedeix imposar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) les costes causades en les dues instàncies, per interposar un recurs d'apel·lació que és inadmissible, i per discutir el que és un cas paradigmàtic d'accident laboral.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés consisteix en determinar si resulten ajustades a dret les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en virtut de les quals es va disposar que la baixa mèdica de l'interessat fos considerada com derivada de malaltia comuna, enlloc de procedir d'un accident de treball, com pretén l'assegurat.

Tercer.- De forma prèvia, s'ha d'analitzar si el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és o no admissible, ja que la contrapart al·lega que les quantitats discutides no excedeixen en cap cas dels 1.500 euros que estableix l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu com a límit inferior que determina la possibilitat d'impugnar la sentència d'instància.

En funció de la naturalesa de la pretensió que s'exercita en el procés, s'ha de concloure que el mateix és de quantia indeterminada, ja que no es discuteixen només unes determinades prestacions d'una concreta quantia, sinó també la qualificació de la patologia que presenta l'agent, ja sigui com a derivada de malaltia comuna o bé d'accident de treball, i això pot tenir rellevància, tal com afirma la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), sobre l'import de les eventuals prestacions futures que pugui tenir origen en la mateixa patologia.

En conseqüència, s'ha de considerar que no existeix cap obstacle processal a l'admissió i tramitació del recurs que formula la part demandada.

Quart.- Sobre la qüestió litigiosa, cal aplicar la reiterada doctrina d'aquesta Sala, segons la qual s'ha de qualificar com accident laboral aquella patologia que es manifesta amb ocasió de la feina que realitza l'assegurat.

En aquest sentit, la sentència núm. 42-2018, de 18 de maig, afirma que:

"L'article 123.2 de la mateixa Llei de la seguretat social estableix una presumpció iuris tantum, segons la qual s'ha d'entendre que es tracta d'un accident de treball quan les lesions es produeixen durant el temps i en el lloc de treball. Això comporta que s'atribueix específicament a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) la càrrega de desvirtuar aquesta presumpció, acreditant que la patologia està desvinculada de l'accident laboral.

L'esmentat precepte ha estat objecte d'aplicació per la sentència d'aquesta Sala núm. 54-2013, de 23 de maig, la qual va declarar que "la qualificació d'accident laboral s'imposa quan les lesions realment "patològiques" es manifesten, per primera vegada, a resultes de l'acció del treball".

Cinquè.- En aquest supòsit, la declaració d'accident de treball va fer constar que l'interessat havia fet un mal gest quan col·locava un aparell escalfador a una determinada alçada, i que havia esperat dos dies per si desapareixia el dolor, cosa que no va succeir i llavors va acudir a urgències.

En el primer informe d'assistència mèdica, l'interessat no va fer referència a cap traumatisme directe ni indirecte, mentre que, al dia següent, en el segon informe, consta que va manifestar que el dolor va començar després d'estar amb els braços en alt durant una estona per col·locar un calefactor que pesava molt.

En l'informe de la Dra. Querol es considera que es tracta d'una patologia d'origen laboral, provocada per l'esforç que va realitzar l'interessat en muntar els aparells calefactors. Pel contrari, el servei mèdic de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) la qualifica com malaltia comuna, ja que no existeix un fet violent i exterior, ni un fet traumàtic, sinó que és de caràcter degeneratiu i/o artrosi.

Les circumstàncies que concorren en aquest cas condueixen a la conclusió de que es tracta d'un accident laboral, com afirma la sentència apel·lada. En primer lloc, perquè no ha quedat desvirtuada eficaçment l'al·legació de l'agent sobre que el dolor que va presentar a l'esquena va tenir l'origen en les maniobres que va dur a terme en l'exercici de la seva activitat professional, quan instal·lava un aparell escalfador que tenia un pes notable. És cert que el primer cop que va acudir al servei d'urgències no va fer referència a cap traumatisme directe ni indirecte, però això no és contradictori amb el fet d'haver realitzat un mal gest, que no es pot confondre amb una ferida o contusió de naturalesa traumàtica. D'altra banda, ja al dia següent, en tornar a urgències, va manifestar que el dolor va començar després d'estar amb els braços en alt durant una estona per instal·lar el referit escalfador.

En segon lloc, perquè, com resulta de la sentència d'aquesta Sala núm. 161-2020, de 22 de desembre, mereixen la consideració d'accident de treball les lesions derivades de la realització d'un esforç extraordinari en el desenvolupament del treball, tal com succeeix en aquest cas, encara que no derivin pròpiament d'un traumatisme.

En tercer lloc, perquè l'existència d'una patologia prèvia de base degenerativa no impedeix la qualificació com accident de treball, quan aquella es manifesta i agreuja com a conseqüència de l'activitat laboral, tal com va declarar la sentència núm. 42-2022, de 26 de maig.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- La pretensió de l'agent de que es modifiqui la sentència de la Batllia i s'imposin a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) les costes causades en la primera instància és contradictòria amb la seva posició de part apel·lada, la qual només pot sol·licitar, a part de la inadmissió del recurs, la confirmació de la sentència impugnada. És per això que procedeix desestimar aquesta pretensió.

D'altra banda, no s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 de febrer de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.