Immigració. Denegació renovació d'una autorització de residència i treball (0063/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0036-2/07 IM:05/07

S E N T È N C I A NÚM. 63-2007

PARTS:

Apel·lant: Mercader Representant: Tamarit Advocat: Alfaro

Apel·lada: GOVERN Representant: Sanç Advocat : Sainz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0036-2/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 14 de juny de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Mercader contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de data 11 de desembre de 2006 i 28 de febrer de 2007, mitjançant les quals es va denegar la renovació de l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat.

2n.- La representació del Sr. Mercader va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en què s'ha produït un error en la valoració de les proves practicades en el procés. En concret, l'apel·lant considera que el conjunt dels documents aportats, així com la prova testifical que es va dur a terme en la instància, són suficients per justificar que l'interessat resideix i treballa de manera permanent al Principat.

3r.- La representació del GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons resulta dels articles 50.1, 51.1 i 56 de la Llei qualificada d'immigració, per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva. Per la seva banda, els apartats 2 i 3 de l'article 50 i l'apartat 2 de l'article 51 estableixen els supòsits que són equiparables als períodes de treball i residència permanents i efectius. Pel que fa a la renovació d'una autorització de treball, l'article 50.1, abans esmentat, disposa que l'interessat ha d'haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.

Aquesta Sala, en una jurisprudència reiterada, de la que constitueixen mostra les sentències núm. 2002-21, de 4 de juny, 2002-53, de 14 d'octubre, i 2002-60, de 17 de desembre, ha declarat que el fet de residir i treballar de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat tingui al Principat el seu centre d'interessos, és a dir, que hi radiqui la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica, encara que es produeixin desplaçaments temporals més o menys perllongats a l'estranger, cosa que s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas.

D'altra banda, com ja ha declarat també aquesta Sala en nombroses ocasions, resulten especialment rellevants els informes elaborats pel Servei de Policia, que incorporen el resultat de les comprovacions dutes a terme sobre el terreny en relació amb la qüestió debatuda.

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, les enquestes realitzades per la Policia conclouen que l'agent no ha residit i treballat a Andorra de forma continuada durant la vigència de l'autorització que es pretén renovar. Aquest fet es dedueix de les diverses gestions que s'han fet al domicili de l'interessat, a l'agència immobiliària que gestiona el complex d'edificis on aquell està situat, a l'empresa que dóna feina a l'agent, així com amb d'altres persones que han manifestat que el coneixen, com succeeix amb el gerent del restaurant que l'interessat manifesta freqüentar.

La sentència apel·lada realitza una anàlisi detallada del material probatori incorporat a les actuacions, del qual extreu la conclusió de què el recurrent no ha viscut i treballat efectivament al Principat durant el període de vigència de l'autorització de què disposava. Aquestes conclusions han de ser confirmades íntegrament, tant pel que fa al sojorn habitual com a la realització d'activitats lucratives a Andorra.

Quant a la residència habitual, el conjunt de les proves practicades no permet apreciar que l'interessat hagi estat domiciliat a Andorra durant tot el període a què es refereix aquest procés. De fet, només a partir del mes de gener de 2006 sembla que es produeix una presència habitual al Principat del recurrent, com es pot desprendre de les declaracions de la responsable de l'agència immobiliària que gestiona l'edifici on està situat l'apartament de l'interessat. D'altra banda, la sentència impugnada duu a terme en aquest punt un examen exhaustiu dels extractes bancaris que va aportar l'agent, del qual en resulta que són puntuals les operacions que poden correspondre a una estada efectiva de l'interessat al país. Aquestes conclusions no han estat desvirtuades eficaçment per la part recurrent, de manera que han de ser confirmades en els seus propis termes.

Encara resulta més evident la manca d'un treball efectiu a Andorra durant el període que és objecte d'examen. Sobre aquest extrem, l'apel·lant afirma que el seu lloc de treball és el propi domicili, i que només viatja puntualment a l'estranger (foli 3), així com que és l'únic treballador de la societat "Companyia R.G. S.L." i que només manté contactes professionals al Principat amb l'administradora d'aquesta societat (foli 7). Ara bé, el cert és que no s'ha acreditat l'abast de l'activitat que desenvolupa l'empresa, ni tampoc les funcions concretes que duu a terme l'interessat. De fet, només s'han fet manifestacions genèriques sobre que la seva tasca consisteix en fer aportacions de clients i negocis als clients de la gestoria, en qualsevol sector que pugui ser d'interès, però no s'ha aportat cap tipus de dades que puguin acreditar la realitat d'aquesta activitat laboral.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes, sense un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Mercader contra la sentència dictada el 14 de juny de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.