Lesions doloses. Responsabilitat civil (0006/98)
- Resolució
- Sentència · 08/10/1998
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 21/1998
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1998:21
- Recurs
- 6/98
- Ponent
- Marie Conte
- Magistrats
- Marie Conte
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- DELICTE MAJOR DANYS PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA TRIBUNAL DE CORTS DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs de Suplicació interposat per Briones contra la sentència del Tribunal de Corts que el condemnava a 6 mesos de presó condicional i al pagament de despeses processals i indemnitzacions per lesions doloses sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. El tribunal va considerar que no hi havia error en la valoració de la prova i que les declaracions de la víctima, el testimoni i les pròpies declaracions de Briones demostraven la seva culpabilitat. Per tant, es va confirmar la sentència original i es van imposar costes al recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Marie Conte
SENTÈNCIA 21-98 DE 8 D'OCTUBRE DE 1998
Ponent : M.I. Sra. Marie Conte
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 13 de gener de 1.998 en la Causa núm. 224-5/96 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Briones com autor responsable del delicte major de lesions doloses sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 6 mesos de presó condicional i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Briones al pagament a:
1) Bueno de la quantitat de 645.417.-pts en concepte de danys i perjudicis soferts, 2) A la CASS la suma de 495.548.-pts, corresponents a despeses mèdiques i indemnitzacions de salaris abonades a resultes de la lesió soferta pel seu assegurat el perjudicat Bueno. Quan sigui ferma la present Sentència seran d'aplicació els beneficis dels indults de SS.EE. els Ars. Coprínceps decretats el 7 d'abril de 1.996 i el 15 de setembre de 1.997".
RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència s'interposà recurs de Suplicació pel Lletrat Águila en interès d'Briones, el qual al·lega com a motius del recurs l'error en l'apreciació de la prova i la violació del dret a la presumpció d'innocència (art. 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1.990).
Sol·licita la lliure absolució del recurrent en mèrits del principi "in dubio pro reo" estimant que no existeix cap prova suficient de que fos ell qui va provocar l'alteració i causar les lesions sofertes per Bueno, i tampoc de que tingués la intenció de donar cops a la víctima.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal demana la confirmació de la Sentència, observant d'una part que Briones reconeix que va tenir un incident i es va barallar, d'altra part és important tenir en compte les declaracions precises i puntuals del perjudicat que designa l'encausat com la persona que li causà lesions.
RESULTANT: Que s'oposa al recurs el Lletrat Macias, advocat d'Bueno.
Posa de relleu que el condemnat va declarar-se penedit dels fets, afegint que estava disposat a fer-se càrrec de les despeses.
RESULTANT: Que també compareix per oposar-se al recurs el Lletrat Espada, Advocat de la CASS. Exposa que la culpabilitat del recurrent està perfectament establerta per les seves pròpies declaracions, sumades a les de la víctima i a les del testimoni Anaya.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: Que el Tribunal de Corts va retenir com a provats els fets següents: vers les 8 del matí del dia 1 de gener de 1.996, trobant-se als serveis de la ORG_0 de la Vila de la Massana, el processat Briones i Bueno, després d'un incident verbal entre els dos, el primer va donar un cop de cap a la cara del segon, causant-li una lesió al nas i fent-lo caure al terra. La lesió soferta per Bueno consistí en fractura desplaçada de l'envà nasal, de la qual tardà en curar 58 dies segons informe del Dr. Carretero.
CONSIDERANT: Que per retenir la culpabilitat d'Briones el Tribunal de Corts s'ha fonamentat sobre les constatacions mèdiques; les declaracions de la víctima; que cap element permet posar en dubte les declaracions del testimoni Anaya que va constatar que Bueno patia del nas després d'haver separat els dos protagonistes, i les pròpies declaracions del processat que no recorda res de les circumstàncies de l'altercat degut a l'abús d'alcohol, però es va declarar disposat a reparar les conseqüències danyoses.
CONSIDERANT: En aquestes condicions el Tribunal de Corts no ha comès cap error en la valoració de la prova, motiu pel qual la Sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de costes al recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Briones.
2.- Confirmar la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13 de gener de 1.998 en la Causa núm. 224- 5/96.
3.- Condemnar el recurrent Briones al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució, i l'aplicació que procedeix dels Decrets d'Indult de 7-4-96 i 15-9-97.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.