Introducció, tinença i cessió de droga tòxica.- Infracció de norma penal substantiva. (0009/96)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

SENTÈNCIA 22-96 DE 10 D’OCTUBRE DE 1996

Introducció, tinença i cessió de droga tòxica.- Infracció de norma penal substantiva.

Ponent: M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 29 de gener de 1.996 en la causa de referència, amb la següent part dispositiva pel que afecta a ENTITY_2:

“Fallem: Que hem de condemnar i condemnem a l’acusat Vélez com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major d’introducció, tinença i cessió de droga tòxica de l’article 161 del Codi Penal, amb la concurrència de les circumstàncies atenuants de minoria de 21 anys i de col·laboració amb la justícia i de penediment, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ dels quals DOS ANYS I SIS MESOS FERMS i la resta CONDICIONAL QUALIFICADA amb la obligació de justificar ocupació laboral i de seguir tractament mèdic durant un període de 18 mesos, i multa de 50.000.- pts”.

II.-RESULTANT: Que la defensa d’Vélez, fonamenta el seu recurs sobre infracció d’una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació, de l’article 3.7 del Decret regulador del recurs de Suplicació.

En el judici oral va fer ressaltar sobretot que el seu client no és un traficant i que per consegüent no és d’aplicació l’article 161 del Codi Penal, sol·licitant una pena més adequada d’un any i 9 mesos de presó, part condicional.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s’oposa al recurs presentat i demana la confirmació de la Sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que la defensa no efectua en els seus escrits una crítica concreta de la Sentència recorreguda contentant-se de numerar els seus fonaments jurídics. Que nonobstant en el judici oral, va criticar la qualificació dels fets per part del Tribunal de Corts.

Que resulta dels fets provats que Vélez va participar a una introducció al Principat de 300 pastilles d’èxtasi i 50 grams de speed adquirits a Espanya. Que si bé destinada en part aquesta droga al seu consum, en venia una altra part a terceres persones, entre elles Varesc, Arnau, Recio i Arcos, provocant així una pertorbació molt greu a l’ordre públic d’un petit país com Andorra. Que per conseqüència la qualificació dels fets, criticada en la vista oral, és totalment ajustada a dret i la pena proporcionada.

II.- CONSIDERANT: Que el Decret de 7 d’abril de 1.996 preveu en el seu article 3r que s’atorga un indult de fins a 6 mesos de les penes de presó imposades a la Sentència, disposant que quan es tracta de fets delictuosos no jutjats definitivament el procediment continuarà fins que recaigui Sentència ferma, i en aquest moment el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l’indult. Per això procedeix acordar-ho en favor del processat recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1r.- Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Vélez.

2n.- Confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 29 de gener de 1.996, pel que al recurrent afecta.

3r.- Aplicar el benefici de l’indult de 7 d’abril de 1.996, de 6 mesos de presó de la pena imposada per la Sentència.

4t.- Imposar les costes processals al recurrent.

5è.- Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.