Compliment de contracte de donació, reclamació de quantitat, valoració de la prova.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000307/2023 ORIGEN: 1000218/2022 - 0

NIG: 5300542120220002353

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marti

Representant: Sr. Palmer

Advocat: Sra. Vélez

Apel·lat: Sra. Somoza

Representant: Sra. Girona

Advocat: Sra. Plaza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Compliment de contracte de donació, reclamació de quantitat, valoració de la prova.

SENTÈNCIA 000115/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Somoza i Marti van mantenir durant uns tres anys, una relació sentimental. Una volta aquesta s'extingia, el 8-7-2021 perfeccionaven un contracte de donació que preveia, que el Sr. Marti donava a la Sra. Somoza, la suma de 32.800.- EUR mitjançant 32 pagaments mensuals de 1.000- EUR cadascun i un darrer de 800.- EUR a realitzar entre els 5 primers dies de cada mes. Aquesta donació era acceptada per la donatària en aquell mateix acte i, tanmateix, les parts contemplaven expressament el caràcter de liberalitat de la donació atorgada.

Si bé, fins al mes de maig del 2022, el Sr. Marti va pagar puntualment les quotes que van anar vencent, a partir d'aquella data no en realitzava cap altre.

2.- En aquest context, el dia 16-11-2022 la representació processal de la Sra. Somoza formulava demanda contra el Sr. Marti, demanant es dictés sentència 1) declarant la legalitat del contracte de 08.07.2021 condemnant el demandat al seu compliment; 2) condemnant el Sr. Marti, al pagament de la quantitat de 6.113,46 euros corresponent a l'import de totes les quotes vençudes i impagades avui dia, majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda; 3) Condemnant el Sr. Marti al pagament de l'import de totes les quotes que vagin vencent durant el transcurs del present procediment judicial també majorat amb els interessos legals a comptar des de la data d'incompliment de cada fracció, i subsidiàriament, des de la contesta a la demanda i 4) Condemnant-lo a pagar la totalitat de les costes judicials ocasionades.

3.- El dia 7-2-2023, la representació processal del Sr. Marti contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions articulades i plantejava excepció de compensació al crèdit demanat, sol·licitant es dictés Sentència declarant la compensació entre crèdits respectius al·legada i acordant desestimar la demanda, imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

4.- El 13-6-2023 se celebrava l'audiència prèvia en el present judici. En aquesta la representació processal de la Sra. Somoza presentava un escrit oposant-se al triomf de l'excepció de compensació de deutes, sol·licitant- ne la desestimació, condemnant el demandat al pagament de totes les costes judicials ocasionades.

5.- El litigi es substancià pels tràmits previstos en el CPC i en data 14-9- 2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la part agent i tot declarant la legalitat del contracte de 08.07.2021 i condemnar al defenent senyor Marti al compliment íntegre del mateix, a saber:

al pagament de la quantitat de 6.113,46 euros corresponent a l'import de totes les quotes vençudes i impagades a dia de la demanda formulada, majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda;

al pagament de l'import de totes les quotes que han vençut a la data de la present resolució, és a dir de la totalitat de quotes que quedaven per satisfer, també majorades amb els interessos legals a comptar des de la data de la contesta a la demanda.

Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent".

6.- La representació processal del Sr. Marti formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant es dicti Sentència en aquesta alçada revocant-la i disposant en el seu lloc l'íntegra desestimació de la demanda amb imposició a la contrapart del pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Amb aquesta finalitat sosté que la resolució d'instància incorria en error en la valoració de la prova, qüestionant principalment la validesa de la prova aportada per la part demandant amb l'escrit de contesta a l'excepció de compensació. Concretament, refereix que una volta se li traslladava aquest escrit, la Batlle va suspendre l'audiència prèvia durant 4 minuts, termini aquest sens dubte insuficient per a poder llegir l'escrit, la documental que l'acompanyava i escoltar els àudios que s'incorporaven, amb el benentès que tampoc se'ls va facilitar els mitjans tècnics escaients en aquell acte per a poder-los escoltar. D'altra banda, destaca que la part adversa ja tenia coneixement des de molt abans de presentar la seva demanda que el Sr. Marti volia compensar les quanties que devia a la part demandant amb aquelles que la Sra. Somoza endeutava al seu representat i malgrat que això no va aportar les proves necessàries amb el seu escrit rector sinó que les va aportar en l'audiència prèvia, sent conscient que la part demandada no disposaria del temps necessari per a poder-les examinar. Afegia en tot cas que havia formulat protest respecte de l'admissió d'aquesta prova i destacava que el Sr. Marti va negar la seva validesa, no reconeixent com a seva la veu de determinats àudios i negant haver rebut o enviat els correus electrònics aportats per l'adversa. Tanmateix, indicava que la mateixa prova aportada per la part actora era parcial, no se'n precisava el context, sense que estigués provada ni la seva autenticitat ni autoria i que en tot cas, mai s'havia advertit aquesta part de les conseqüències que podrien resultar de la manca d'impugnació de la prova, ni se li oferí la possibilitat de suspendre l'audiència prèvia per un termini suficient per a poder examinar amb degudes garanties la prova aportada.

Referia quan el fons, que la part demandant no hauria acreditat opportunament l'existència de la donació primera que referia, recordant que les donacions mai es poden presumir i que en aquest context el que corresponia era considerar que els diners entregats pel seu representat a la Sra. Somoza eren un préstec que calia que es restituís. Respecte de les quantitats satisfetes després de la signatura de la donació mantenia que el seu representat les va pagar només perquè s'hi sentia obligat moralment atès que va ser ell qui va presentar l'empresa A, ORG_0 a la demandant i que no volia que aquesta els quedés a deure cap factura.

D'altra part, refereix que la Sentència dictada incorria en infracció de la Llei; que l'art. 257 del CPC no determinava en quin moment les parts podien impugnar l'autenticitat dels documents privats, referint que era en el judici oral que es resolien les qüestions prèvies i es practicava la prova. Afegia que la validesa de la prova es trobava estretament relacionada amb la qüestió de la seva licitud i que segons l'art. 242 del CPC era en seu de judici oral que calia depurar les qüestions afectant la licitud de la prova, sense que en aquesta eventualitat se li pugui retreure que no va impugnar la prova proveïda per la part contrària en l'audiència prèvia i que en tot cas, hauria estat temerari que l'hagués impugnat sense examinar-la ni mostrar-la al Sr. Marti.

Considera, d'altra part, que les quantitats respecte de les quals es demanava la compensació només podien obeir a l'existència d'un préstec atesa la seva rellevància econòmica i que es trobaven fora de l'àmbit domèstic, remetent-se en aquesta eventualitat a la Sentència d'aquest Tribunal de 23-4-2009, TSJC-243/2008 i que en qualsevol cas, la contrapart no justificava que es tractava de donacions. En qualsevol cas indicava que no era lògic considerar que les quantitats indicades es corresponien a un pagament fet per tercer considerant que aquest mecanisme no operaria en les relacions internes d'una parella sentimental, especialment quan ja existia un acord per la seva devolució i que en tot cas, aquest pagament s'hauria efectuat amb la aquiescència de la seva beneficiària el què el legitimava ara a exigir-ne la restitució.

7.- La representació processal de la Sra. Somoza s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegre de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades, negant els vicis que la part recurrent atribuïa a la Sentència dictada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Somoza interessa fonamentalment, la condemna del Sr. Marti a complir els termes del contracte de donació atorgat el 8-7-2021.

El Sr. Marti s'oposava a aquesta reclamació introduint una excepció de compensació, defensant que era creditor enfront de la demandant per diferents préstecs realitzats per una quantitat superior d'aquella que de contrari se li reclamava.

La Sentència dictada per la Batlle estima íntegrament la demanda i desestima la compensació entre deutes peticionada pel demandat fonamentant-se per això en la prova incorporada per la part demandada en el seu escrit de contesta a l'excepció que aportava al principi de l'audiència prèvia, que segons el seu criteri abonava la tesi de la part demandant, qüestionant que els pagaments que el Sr. Marti va efectuar en interès de la Sra. Somoza constituïssin préstecs, atesa la relació sentimental que entre ells existia en aquells moments.

I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent segons els motius de recurs que hem pogut apuntar i que en els apartats següents examinarem.

Segon.- Validesa de la prova incorporada en l'escrit de contesta a l'excepció de compensació.

La representació processal del Sr. Marti, s'alça contra l'admissió de la prova que la contrapart va incorporar al seu escrit de contesta a l'excepció de compensació, considerant, d'una banda, que no se l'havia posat en disposició de poder-la impugnar vàlidament en l'audiència prèvia i qüestionant, d'altra banda, el raonament que es realitzava en la Sentència, quan sostenia que la impugnació de la prova havia d'intervenir necessàriament en l'audiència prèvia, considerant que aquesta es podia produir també en fase del judici oral (241.1.a) del CPC).

Examinarem, en primer lloc, aquesta darrera qüestió. Segons preveu l'art. 165.1 del CPC, "les parts es pronuncien, a l'audiència prèvia, sobre els documents que hagin aportat al procés les altres parts, i manifesten si els reconeixen o els impugnen o, si escau, si proposen una prova sobre la seva autenticitat o licitud". En conseqüència, l'audiència prèvia s'erigeix en la fita processal escaient per impugnar l'autenticitat d'un document, precloent la possibilitat de fer-ho després, tant en primera instància com en apel·lació.

La part insisteix, que la impugnació de la prova també podia intervenir en seu de judici oral. Però aquest plantejament no el podem admetre. L'art. 241.1 del CPC té un àmbit objectiu més limitat que el 165.1 del CPC atès que quan delimita la possibilitat de formular qüestions prèvies sobre la prova, la circumscriu exclusivament a la seva il·licitud fonamentada en la vulneració de drets fonamentals que hagin al·legat les parts (cal entendre en l'obtenció o origen de la prova), sense que en aquestes hi trobin cabuda les circumstàncies relatives a l'autenticitat formal i material del document. D'altra part, considerem que a partir del moment en què l'art. 165.1 esmentat admet que es pugui qüestionar la il·licitud de la prova, una interpretació acomodada a l'esperit del CPC, implica limitar aquesta possibilitat en el decurs del judici oral, només quan no s'hagi pogut denunciar en l'audiència prèvia.

Realitzades aquestes precisions de caràcter general, i endinsant-nos en l'anàlisi de la primera de les qüestions que la part recurrent portava a col·lació, l'enregistrament de l'audiència prèvia permet apreciar com una volta la Batlle li va traslladar l'escrit de contesta a l'excepció i documental incorporada, suspenia aquell acte processal uns pocs minuts (entre 4 i 5). Aquest lapse de temps resultava sense cap mena de dubte insuficient per a permetre a la part demandant tenir coneixement íntegre de l'escrit de contesta i la documental que s'hi acompanyava. Tampoc podem passar per alt endemés que tampoc es va proveir a la part demandada en aquell acte del suport necessari per a escoltar els àudios incorporats en una clau USB, i apuntarem sobre aquesta qüestió que el dèbit d'aquesta prestació correspon no pas al Tribunal, sinó a la part que pretén prevalerse de la prova atès que era la sola que, en aquells moments coneixia dels requisits tècnics necessaris a la reproducció de tal prova tecnològica.

Això no obstant, no es pot perdre de perspectiva que una volta l'audiència prèvia es reiniciava, la Batlle feia avinent a la part demandada que podia proveir amb posterioritat un escrit pronunciant-se respecte de la prova que s'havia acompanyat (hora 11'32'20), sense que en cap moment la representació processal del Sr. Marti fes ús d'aquesta facultat. D'altra part, no podem ometre que si bé plantejava recurs de reposició contra l'admissió de la prova indicada en el decurs de l'audiència prèvia, en cap cas la seva motivació ho era per aquells arguments que en aquesta alçada relata sinó per considerar que la mateixa havia estat aportada de manera extemporània. Tampoc va formular recurs de reposició contra l'Aute de conclusió de l'audiència prèvia de l'art. 170 (folis 151 i ss) que li fou notificat 10 dies després de la seva celebració, malgrat que el peu de recurs figurant en aquesta resolució així ho preveiès, ni podem ometre que quan es celebrava el judici oral, no va introduir cap mena d'observació o queixa respecte de la prova indicada com a qüestió prèvia, i això malgrat que havia gaudit d'un termini ampli (3 mesos) per a poder-ne prendre coneixement.

En aquestes coordenades considerem que malgrat la irregularitat inicial que va existir, el Sr. Marti es va trobar després en disposició de poder impugnar vàlidament la prova de constant referència. Com que no ho va fer, adoptant una postura de passivitat processal, els greuges que respecte de la prova introdueix en aquesta alçada, no podran prosperar.

Tercer.- El segon motiu del recurs que es planteja intervé sobre la valoració de la prova realitzada. En efecte, la part recurrent després d'argumentar que les donacions no es poden presumir, defensa que la part demandant no hauria acreditat de manera suficient, l'ànim de liberalitat necessari prop del demandat quan va fer els pagaments que relata per compte de la demandada.

Les concretes operacions que la part recurrent va realitzar per compte de la Sra. Somoza serien les següents:

El 4-5-2020 va deixar l'import de 3.000.- EUR per constituir la societat ORG_2, ORG_0.

El 20/10/2020 pagava 4.900.- EUR en concepte de fiança per l'arrendament del pis de la mare de la Sra. Somoza.

El 26/5/2020 va satisfer l'import de 15.000.- EUR prop de l'ORG_1 per l'autorització de residència i treball de la demandant.

No es discuteix que quan la Sra. Somoza va marxar d'Andorra, recuperava els imports indicats.

En atenció a aquests antecedents i si bé hem de convenir amb la part recurrent que l'existència d'una donació no pot presumir-se, considerem que les diferents precisions següents, valorades conjuntament ens aboquen a la mateixa conclusió que l'òrgan d'instància i això per les següents raons.

En primer lloc, no es pot perdre de perspectiva que el contracte de donació de data 8-7-2021 resulta temporalment posterior a les operacions descrites. En aquesta eventualitat, de ser certa la tesi sostinguda per la part recurrent (préstec entre les parts) no s'entén com el mateix no contenia la més mínima menció als préstecs realitzats i ni tan sols preveia la compensació, ni total ni parcial amb els mateixos en el seu pacte primer. Si allò que el Sr. Marti pretenia en relació amb els pagaments indicats, era que la Sra. Somoza n'havia de restituir l'import, la lògica més elemental passava per incloure'ls en el contracte de donació posterior, contemplant-se expressament les modalitats de restitució atès el pagament fraccionat que allí es preveia. En tot cas, el Tribunal no sap trobar una explicació coherent que pugui explicar la raó per la qual això no s'hauria fet, que no sigui altre que aquella que la resolució considera: la voluntat comuna dels avui litigants que la Sra. Somoza pogués fer seus els imports indicats sense que haguessin de ser restituïts a la part demandada.

D'altra part, la realitat dels fets relatats per la part demandant es veu corroborada per la prova que la Sra. Somoza incorporava durant l'audiència prèvia i que la part recurrent no ha impugnat fins a aquesta alçada. En efecte, encara que les converses proveïdes -ressaltarem que aquelles que resultaven més rellevants van ser transcrites en el cos de l'escrit de contesta a l'excepció- no ho siguin en la seva integritat, aquelles que han estat aportades evidencien la realitat de la donació relatada per la part recurrent. I si bé és cert respecte d'aquestes que el Sr. Marti en el seu interrogatori no reconegués en alguna d'elles la seva veu, sí que la reconeixia en altres, sense que a oïdes profanes del Tribunal, s'apreciï cap mena de diferència vocal en aquestes.

Quant als pagaments efectuats amb posterioritat al Contracte de donació prop de l'empresa A, SL la Sra. Somoza aportava un correu electrònic tramès pel Sr. Marti al legal representant d'aquesta darrera (folis 132 i ss) on el primer donava el seu acord als pressupostos pels tràmits de donar de baixa administrativa la Sra. Somoza així com l'assumpció a títol personal de les despeses de venda de la societat d'aquesta.

Tampoc aquest motiu del recurs podrà, per tant, triomfar.

Quart.- La desestimació del recurs articulat es traduirà en la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Marti contra la Sentència 95/2023 de data 14-9-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.