Reclamació de quantitat (5000378/2016)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000029/2022 ORIGEN: 5000378/2016 - 00

NIG: 5300542120160002929

PARTS:

Apel·lant: Srs. Gálvez, Cano i Ferrer

Representant: Sra. Blasco, Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: Aguilar

Representant: Sr. Campillo

Advocat: Sra. Ropero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: reclamació de quantitat

SENTÈNCIA 122-2022

Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 18-11-2016, la representació processal de la societat Aguilar formulava demanda pel procediment ordinari contra els Srs. Gálvez, Cano, Ferrer i la societat ORG_0, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-los solidàriament a satisfer a la seva representada la quantitat d'1.117.411,96EUR, majorada si esqueia, en l'import de 246.972,11EUR o aquella altra quantitat que resultés acreditada i es pogués deure a D, SA (D) en concepte de la mercaderia lliurada a establiments comercials de la part defenent, el tot incrementat amb els interessos legals a comptar del dia en què s'havien de satisfer les factures o, subsidiàriament, a comptar del dia de la contestació a la demanda, i la totalitat de les costes judicials ocasionades.

2.- La representació processal de la Sra. Gálvez contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions de la part actora, interessant la seva desestimació íntegra amb imposició de les costes ocasionades a la part actora.

La representació processal de la mercantil ORG_0 i dels Srs. Ferrer i Cano també contestava la demanda demanant que fossin íntegrament desestimades les pretensions adreçades contra els Srs. Ferrer i Cano i que en quant a la societat ORG_0 es rebaixessin els eventuals saldos deutors dels comerços que consten sota la seva titularitat en l'import màxim de 311.789,92EUR, el tot amb imposició de les costes causades a la part demandant.

3.- Les parts han replicat i duplicat en el termini processalment oportú. Tanmateix, una volta han estat practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 5-1-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar la demanda presentada per la representació processal de la societat Aguilar contra els Srs. Gálvez, Cano i Ferrer en els termes següents:

1.- Yustemnar solidàriament a la Sra. Gálvez i al Sr. Cano a satisfer a la societat Aguilar la quantitat de 412.703,88EUR més els interessos legals generats per aquesta quantitat a del 17 de febrer del 2017 i fins a la seva íntegra satisfacció.

2.- Yustemnar al Sr. Cano a satisfer a la societat Aguilar la quantitat de 595.280,74EUR (394.381,94EUR + 172.201,93EUR + 28.696,87EUR) més els interessos legals generats per aquesta quantitat a del 17 de febrer del 2017 i fins a la seva íntegra satisfacció.

3.- Yustemnar a la Sra. Ferrer a satisfer a la societat Aguilar la quantitat de 510.178,7EUR (163.608,13EUR + 346.570,57EUR) més els interessos legals generats per aquesta quantitat a del 17 de febrer del 2017 i fins a la seva íntegra satisfacció.

SEGON.- Declarar la suspensió del procediment en relació a la societat ORG_0.

TERCER.- Yustemnar solidàriament en costes al conjunt de defenents condemnats, incloses les despeses d'advocat i procurador així com les derivades de la prova pericial realitzada".

4.- La representació processal dels Srs. Gálvez, Ferrer i Cano formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada, desestimant la demanda articulada i imposant a la mercantil demandant el pagament de les costes ocasionades i subsidiàriament, determinant la nul·litat de les actuacions i decideixi la retroacció del procediment al moment en que es va produir la infracció que denunciava, donant trasllat al Ministeri Fiscal si s'apreciava indicis d'infracció penal pel que respectava a les factures objecte de reclamació.

5.- La representació processal de la societat Aguilar s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, el tot amb expressa imposició de les costes derivades del recurs a la part que el promovia.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la societat Aguilar reclamava la condemna solidària dels Srs. Gálvez, Cano, Ferrer i la societat C, SL a alçada de la suma d'1.117.411,96EUR, incrementada si esqueia, d'altres 246.972,11EUR, el tot augmentat dels interessos legals corresponents i la totalitat de les costes ocasionades.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, condemna 1) la Sra. Gálvez i el Sr. Cano a satisfer, solidàriament, la quantitat de 412.703,88EUR; 2) el Sr. Cano a satisfer la quantitat de 595.280,74EUR i 3) la Sra. Ferrer a satisfer la quantitat de 510.178,7EUR; quantitats que incrementa dels interessos legals comptadors d'ençà el 17 de febrer del 2017 i fins a la seva íntegra satisfacció. Tanmateix condemna solidàriament els demandats a pagar les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Pel que es refereix a la societat C, SL disposa la suspensió del procediment en trobar-se immersa en un procediment de cessació de pagament i fallida, en mèrits de les previsions dels articles 14 i 32 del Decret de 4-10-1969.

I és en contra d'aquest pronunciament que la representació processal dels Srs. Gálvez, Cano i Ferrer formula recurs d'apel·lació que fonamenta en els següents motius de greuge.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

1.- En primer lloc considera que la Sentència dictada incorre en incongruència a partir del moment en que la suma dels conceptes que recull en la seva part decisòria ascendeix a 1.518.163,32.- EUR quan la mercantil demandant en el seu escrit rector reclamava la quantitat d'1.101.940,68.-EUR.

2.- En segon terme sostenia que a partir del moment en què la Sentència dictada suspenia el procediment en relació a la societat C, SL per trobar-se en situació de cessació de pagaments i fallida, infringia els termes de l'art. 248 del CPC, concedint quelcom de diferent del que es demanava, i ho feia sense que ningú li ho hagués demanat i que en tot cas era en el moment en que aquesta decisió es publicava al BOPA que la suspensió havia de ser acordada i no en la Sentència definitiva, especialment quan es constata que una volta la situació de concurs de la societat esmentada va ser declarada, en la substanciació del litigi s'havia continuat emplaçant la mercantil referida. Considera així que concorria una infracció de les normes i garanties processals i els drets constitucionals dels demandats que no havia pogut ser denunciada amb anterioritat. D'altra part referia que encara a hores d'ara el registre de societats no contemplava la fallida de la societat C, SL i el càrrec de l'administrador judicial no va ser inscrit fins el dia 26-1- 2022. Tanmateix ressaltava que la societat demandant havia exercitat totes les seves pretensions contra aquesta mercantil i que en la Sentència dictada s'atribueix tota la responsabilitat pel deute relatiu al comerç P i al Sr. Cano que es va donar de baixa de la titularitat d'aquest el 5-12-2014, això és una data anterior a l'emissió de les factures, presumint però que va ser aquest qui les hauria encarregat atès el poc temps transcorregut, destacant que l'import de les factures generades en aquesta sistemàtica ascendia a 108.364,72.- EUR quan els albarans atribuïbles al mencionat ascendien a poc més de 4.000.- EUR, considerant que per aquesta raó també concorria un evident error en la valoració de la prova.

3.- S'alçava també al respecte de la decisió adoptada quan a les costes disposant que aquesta no podia ser solidària atès que la condemna disposada no ho era.

4.- D'altra part atribueix al Tribunal de Batlles error en la valoració de la prova. Amb aquest finalitat insisteix en que els comerços no tenen personalitat jurídica pròpia, sinó que l'ostenta la societat titular que aquí recau en la societat C, SL i en el present supòsit destaca que la pròpia societat demandant fonamentava la seva reclamació sobre la base de factures realitzades ad hoc pel plet apreciant-se en la majoria d'elles com malgrat haver estat realitzades el 2013, comportaven el NRT de la societat C, SL que no va ser titular de cap dels comerços en que la mercaderia va ser lliurada fins els anys 2014-2015. En aquestes condicions considera que la Sentència dictada resultava absolutament incongruent atès que condemnava unes persones físiques a pagar una quantitat en base a unes factures que no els corresponien.

D'altra part, manté que era impossible que les factures es generessin abans de la inscripció del NRT de las societat C, SL i que ensems aquesta havia assumit la titularitat dels negocis molt posteriorment, el que evidenciava que eren falses i que en tal situació el que corresponia era comunicar-ho al Ministeri Fiscal perquè pogués exercitar l'acció penal (art. 57 CPC). També considerava que els comptes anuals de la societat demandant havien estat manipulats, i destacava que el Sr. Cano esdevenia soci del 50% de la societat demandant, havent estat cridat a judici sense que existís cap mena d'acord social de la societat demandant per a fer-ho.

Discrepa també al respecte de la valoració que s'efectua sobre l'informe pericial definitiu. Amb aquesta finalitat insisteix en que l'únic titular dels comerços quines factures es reclamaven esdevenia la societat C, SL i no pas els seus socis.

Tercer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

L'any 2003, els Srs. Salas (25%), Carranza (25%) i la societat Yuste (50%) - titularitat dels Srs. Cano i la Sra. ENTITY_6-, constituïen la societat Aguilar, SL, per tal d'actuar com a central de compres i gestora de cobraments i pagaments de les adquisicions que els establiments comercials en que qualsevol d'ells o persones vinculades podien realitzar. Pel que es refereix a l'operativa seguida, cada establiment comercial encarregava al proveïdor corresponent la mercaderia desitjada amb els albarans corresponents, que introduïa posteriorment en el programari de Aguilar, SL des d'on es centralitzava les operatives de tots els comerços concernits. Posteriorment Aguilar, SL pagava els proveïdors, i cada establiment comercial associat havia de pagar a la societat demandant les factures que emetia i que havien estat en principi prèviament validades per cadascun dels comerços corresponents.

Quart.- En aquesta alçada, la societat apel·lada admet l'error que conté la Sentència dictada quan en la seva part decisòria no contempla els imports que havien de ser descomptats del saldo deutor que el perit judicial posa de relleu en el seu informe (416.222,64.- EUR) i que la pròpia societat Aguilar no reclama i que el perit judicial admet que cal imputar sobre el deute global inicial.

En conseqüència escaurà rectificar en aquesta alçada el pronunciament assolit en la instància, en l'eventualitat que els restants motius en que es fonamenta el recurs no prosperin.

Cinquè.- Quant als arguments que s'avancen al respecte de fallida de la societat C, SL

La Sentència del Tribunal de Batlles disposa la suspensió del procediment al respecte de la mercantil C, SL, i contra aquesta decisió s'alça la representació processal dels recurrents.

Segons el vigent art. 15.1.c) del Codi de procediment civil, les resolucions dels Tribunals que tinguin caràcter jurisdiccional s'anomenen Sentències quan decideixin definitivament el procés en qualsevol instància o recurs. Es tracta per tant, d'una resolució judicial que per regla general posarà fi al litigi resolent la controvèrsia existent entre les parts, excloent els actes d'impuls del procediment (diligències o providències) o aquells altres que resolen recursos contra Providències, qüestions incidentals, pressupòsits processals, nul·litat de procés que es resolen per Aute.

La qüestió relativa a la suspensió del procediment no concerneix el fons de la controvèrsia que entre les parts es suscita, sinó que en definitiva seguint el vigent ordenament regulador en l'àmbit de la cessació de pagaments i fallida (art. 4 i 32 del Decret de 4-10-1969) i la doctrina consolidada de la Sala dictada al seu respecte, pretén amb caràcter general, suspendre els litigis articulats contra una societat en fallida, fins a la clausura del procediment col·lectiu d'execució que l'afecta. En aquest context, la suspensió del procediment respecte de la societat C, SL no podia ser adoptada en la Sentència definitiva dictada, sinó que una tècnica processal depurada exigia, abans de dictar la Sentència definitiva, suspendre les actuacions relatives a la societat demandada mitjançant un Aute, resolució aquesta que ensems era susceptible de ser recorreguda en aquesta alçada.

Malgrat el que acabem d'exposar, però cap mena d'indefensió material s'ha ocasionat als demandats en el present litigi per aquesta raó. En efecte, al marge del que més endavant puguem raonar al respecte de la valoració de la prova efectuada, la Sentència considerava els recurrents, els únics deutors de la quantitat reclamada en funció de la responsabilitat respectiva que derivava de la seva participació en cadascun dels negocis que generaven les factures reclamades, considerant que la titularitat que C, SL va assumir al respecte d'aquests era posterior, sense que aquí concorregués cap mena de modificació del pol passiu de la relació obligatòria en mèrits del qual s'alliberés els deutors primigenis en perjudici de la nova titular.

En tals coordenades, tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

Sisè.- La part recurrent també discrepa de la decisió d'instància quan els imposa el pagament de les costes ocasionades de manera solidària entre ells.

Ni en l'anterior normativa processal ni d'ençà l'entrada en vigor del CPC res es preveu al respecte del caràcter solidari o mancomunat de l'obligació de pagament de les costes processals. En tal situació cal entendre que malgrat la condemna en costes tingui un origen estrictament processal, gaudeix d'una clara naturalesa civil que endemés resulta independent de l'obligació principal, de tal forma que si resulten condemnats diferents demandats ha d'aplicar-se, el criteri general contrari a la solidaritat (Codi 8, 40, 2), és a dir el de la mancomunitat com ja aquest Tribunal ha pogut afirmar reiteradament (Sentències de 16-10-1997, 23-5-2002 i de 22-7-2007 totes elles represes en el recent Aute 15-2022 de la Sala administrativa de 20-7- 2022).

Aquesta conclusió resulta especialment aplicable al concret supòsit que s'examina a partir del moment en que la condemna no ha estat solidària en la modalitat que pretenia la representació processal de Aguilar sinó que s'ha fraccionat la reclamació en mèrits dels deutes contrets per cada establiment comercial concernits, fixant individualment per a cadascun d'ells la responsabilitat del(s) seu(s) titular(s).

En conseqüència aquest motiu del recurs haurà de ser acollit, fixant que la condemna en costes haurà de ser mancomunada entre els demandants, en funció dels deutes respectius, tot confirmant els restants pronunciament assolits.

Setè.- Quant als greuges que s'articulen al tomb de la valoració de la prova efectuada.

En aquest motiu els recurrents sustenten que la resolució d'instància havia omès que les factures reclamades es trobaven esteses amb l'NRT de la societat C, SL i que en tal situació les factures havien estat realitzades "ad hoc" per a fonamentar la reclamació introduïda, i que en aquesta eventualitat encara resultava més flagrant la incongruència de la Sentència dictada atès que condemnava unes persones físiques a pagar unes factures que, segons l'NRT que s'hi contemplava, corresponien a la mercantil demandada.

És cert que a partir de la factura 258 (doc. 5 a de la demanda, foli 180) apareix en aquestes l'NRT L-XXXXXX-U que correspon al de la societat C, SL, si bé les factures apareixen esteses a nom de cadascun dels establiments comercials en que la mercaderia va resultar proveïda per les empreses corresponents amb el benentès que per regla general, C, SL no va ser-ne la titular fins una data posterior. Malgrat aquesta irregularitat, no considerem que ens trobem davant de factures modificades o creades "ex novo" per Aguilar amb la finalitat de fonamentar la reclamació que s'articula. Les factures incorporades, documenten remeses de mercaderia, al respecte de les quals Aguilar ha proveït els albarans de lliurament degudament signats o segellats pel seu receptor. En aquesta eventualitat, i encara que les factures que l'actora incorpora continguin un número de cens de la societat C, SL aquest fet no permet invalidar-ne el seu contingut. En realitat tot porta a considerar que es tracta d'un duplicat de la factura impresa a posteriori per a fonamentar la demanda, en que al marge del numero de NRT que correspon a C, SL i que segurament es va introduir a posteriori una volta aquesta societat va assumir la titularitat de tots els establiments comercials, gaudeix de l'eficàcia que cal reconèixer a tot document privat, que en conjunció amb els albarans incorporats en autes per l'actora que recordem han estat verificats pel perit judicial que ha intervingut en autes, acrediten el fet que s'hi reflexa, i que en tot cas no han resultat desautoritzats eficaçment pels demandants, raó per la qual tampoc es justifica la deducció de testimoni prop de fiscalia per una eventual falsedat d'aquests documents.

També es fa menció en el recurs, a la manipulació dels comptes anuals, el que relaciona a l'incompliment dels acords socials derivats de l'aprovació dels comptes. Més concretament es crítica la Sentència dictada argumentant que el Sr. Cano ostentava a través de la societat ORG_1, SL el 50% de les participacions de Aguilar, SL i que aquesta societat, el portava a judici sense cap mena d'acord social. Aquest argument però no s'introduïa en fase d'al·legacions del procés havent-ho estat per primer cop, en el seu escrit definitiu de conclusions (conclusió vuitena, foli 7097), sense que per tant integrés l'objecte del debat entre les parts i no pugui ser valorada en aquesta alçada.

Vuitè.- En darrer lloc es qüestiona el dictamen tècnic emès pel perit judicial, sostenint que les seves conclusions ometen que l'únic titular dels comerços quines factures eren reclamades, era al societat C, SL i no les persones físiques que havien estat condemnades.

Tampoc aquets motiu del recurs pot reeixir. En efecte, al marge de les indicacions que el perit pot efectuar al respecte de la titularitat dels establiments comercials en l'informe emès, en realitat el que efectua és una imputació de les factures emeses a cada establiment comercial concernit, essent la Sentència del Tribunal de Batlles qui a través d'un aparell argumental lògic i ajustat a la legalitat, acaba considerant, en base a la data de les factures reclamades, a la titularitat que en cada moment sobre aquests corresponia i a la manca d'elements que permetessin considerar una modificació en el pol passiu de la relació obligatòria en el sentit d'alliberar els deutors primigenis de l'obligació de pagament existent essent substituïts per C, SL, que els deutors esdevenien els titulars de cada establiment comercial. Aquesta encertada valoració ha de ser compartida en aquesta alçada.

Els recurrents també sostenen que existiria determinades factures que temporalment s'havien generat quan els establiments comercials apareixien ja sota la titularitat de C, SL, de manera que l'import que reflectien no esdevenia exigible als seus anteriors titulars. Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar. En efecte, s'ha de considerar que el deutor de la mercaderia esdevé aquell qui la va encarregar i va rebre i no qui esdevenia el titular quan la factura es va emetre.

Novè.- únicament roman pendent de resoldre la qüestió relativa a la imputació de la suma de 416.222,64.- EUR que hem pogut apuntar en l'anterior Fonament de dret tercer que la part demandant no reclama i que el perit judicial admet que cal imputar sobre el deute global inicial.

Succeeix però que aquesta suma es calculava de manera global i s'imputava per la societat demandant a tots els litigants en mèrits de la reclamació solidària que s'articulava contra tots els demandants. La solució assolida en la instància i ratificada en aquesta alçada però no aprecia aquesta solidaritat, individualitzant la responsabilitat de cada deutor en funció de l'establiment comercial que regentava. En aquestes alçades però cap element de prova concorre en els autes que permeti imputar la suma indicada (416.222,64.- EUR) a un concret(s) negoci(s), i en tal circumstància, aquesta tasca haurà de relegar-se al període d'execució, i més concretament a l'àmbit del procediment de liquidació (art. 416 i ss del CPC) on amb plenes garanties per a les parts litigants, aquesta qüestió pugui ser resolta.

Desè.- A la vista de l'èxit parcial del recurs d'apel·lació articulat, no escaurà efectuar especial pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada, havent cada part d'assumir les pròpies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Gálvez, Cano i Ferrer contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles la qual es revoca quan fixa la suma global a càrrec dels recurrent en la quantitat d'1.518.163,32.- EUR quan aquesta ha d'ascendir a 1.101.940,68.- EUR, disposant que la seva individualització haurà d'intervenir en seu d'execució en mèrits del procediment de liquidació (art. 416 i ss del CPC), i disposant que l'obligació de pagament de les costes entre els demandants intervindrà de manera mancomunada en funció dels deutes respectius, tot confirmant els restants pronunciament assolits i sense fer especial pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.