CONTRACTE ADMINISTRATIU. Comú de La Massana-AD-033-1/04

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2005-21 DE 5 DE MAIG DE 2005

CONTRACTE ADMINISTRATIU. Comú de La Massana. Adjudicació del contracte de construcció d'un giny mecànic d'unió entre dos estacions d'esquí. Ajustament la reglamentació francesa. Valoració dels informes tècnics.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2003-20, de 19 de maig de 2003, va desestimar el recurs interposat per la societat mercantil Suárez i va declarar ajustada al Dret la resolució del Comú de La Massana que havia adjudicat a l'entitat Cañellas la construcció d'un giny mecànic d'unió entre les estacions d'esquí de Pal i d'Arinsal. La sentència també declarava conforme a Dret la desestimació per silenci del Govern del recurs interposat contra la resolució d'adjudicació.

2.- Interposat recurs d'apel·lació per Suárez, aquesta Sala, en sentència número 44-03, de 20 d'octubre de 2003, va estimar-lo i va declarar nul·la l'adjudicació de 8 de maig de 2000 per tal com l'oferta de l'empresa que havia estat adjudicatària del concurs havia estat presentada fora de temps, deixant a allò que decidís el Comú, en execució de la sentència, la determinació del dret de Suárez, sense pronunciar-se, per tant, sobre la pretensió de que la Sala declarés l'adjudicació del concurs a l'empresa esmentada.

3.- En compliment de la sentència, i a prèvia petició de Suárez de que es resolgués novament el concurs, el Comú de La Massana el va declarar desert en acord de 18 de desembre de 2003 perquè l'oferta de P. comportava un cost excessiu i la de Suárez no respectava la reglamentació francesa en relació a la no-continuitat del cable, ja que proposava un sistema de cable discontinu que calia respectar al Principat per expressa prescripció del plec de bases.

4.- Contra la resolució del Comú formula demanda Suárez demanant la declaració de que a qui corresponia l'adjudicació era a ella i sol·licitant, en aquest cas, una indemnització compensatòria de 619.042,47 EUR en no ser possible materialitzar el contingut del contracte al seu favor, ja que la obra es troba plenament executada.

5.- La sentència de la Secció Administrativa que és objecte d'aquesta alçada, número 2004-93, d'1 de setembre de 2004, desestima la demanda formulada .

6.- En el seu recurs d'apel·lació, Suárez demana la revocació de la sentència posant en relleu les raons per les quals era ella qui havia d'haver estat adjudicatària del concurs.

7.- De l'escrit d'apel·lació se'n donà trasllat a la representació del Govern, que el contestà demanant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

8.- En el mateix tràmit, la representació del Comú de La Massana demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència

9.- El dia 15 de març de 2005 ha tingut lloc la vista oral, en la que les parts han pogut fer les consideracions adients a llurs interessos respectius i tot seguit han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tant la resolució administrativa de 18 de desembre de 2003 com la sentència del Tribunal de Batlles que és objecte del present recurs d'apel·lació rebutgen la pretensió que Suárez formula de ser l'adjudicatària del concurs publicat l'1 de març de 2000 en raó a no complir, la seva oferta, les prescripcions del Decret del Govern de 31 d'agost de 1987 en el sentit de què no és admissible al Principat el sistema de cable discontinu.

La part apel·lant exposa que si bé és cert que tant Suárez com Cañellas van proposar una oferta basada en el sistema de doble cable, posteriorment a l'acte d'obertura de pliques les van modificar, adaptant-les a la normativa francesa, i en canvi, aquesta variant se li accepta a l'empresa finalment adjudicatària i no a Suárez.

Tot i que en aquestes actuacions no s'han realitzat proves específicament ordenades a allò que és objecte de la litis, sí que s'han aportat els informes i proves que van sortir efecte en el primer litigi i que foren ja valorades en el seu moment, havent-se valorat novament pel Tribunal de Batlles en aquesta causa.

Convé destacar, de les mateixes, que Suárez reconeix que la seva oferta es basa en el sistema de bucle discontinu. Així ho posa en relleu l'informe d'E., emès posteriorment a l'obertura de pliques, concretament el 3 de maig de 2000, que comparant les ofertes citades diu que "Les dues tecnologies són acceptables des d'un punt de vista tècnic. De totes formes, la solució Suárez tal com es descriu en l'oferta no és reglamentària (bucle no continu)"; igualment, l'informe pericial emès en el primer litigi per l'empresa especialitzada en estudis i realitzacions d'instal·lacions de cables Miró (19 d'abril de 2002) posa en relleu com l'oferta de Suárez presenta una tecnologia de cable discontinu, no admissible; i en el mateix sentit, l'informe pericial emès (juliol de 2001) per l'enginyer Sr. Raya reconeix que "tant l'oferta de Suárez com la d'Cañellas no complien l'article 2.322 del Reglament francès i en conseqüència si s'haguessin construït segons l'oferta no s'haurien pogut autoritzar segons la legislació francesa".

Per tant, l'oferta de Suárez tal com havia de ser considerada en el moment d'obertura de pliques no observava un requisit essencial per poder ser valorada i amb independència de què amb posterioritat a l'acte d'obertura es donés la possibilitat d'introduir variacions i de que l'empresa estigués capacitada per construir un sistema com el que exigia la reglamentació francesa a observar al Principat, el cert és que l'oferta no contemplava el mecanisme en els termes exigits al plec de bases, i d'aquesta situació no se'n pot extraure, ara, les conseqüències d'adjudicació al seu favor que demanda Suárez.

La sentència de la Secció Administrativa ha valorat adequadament, tant en el primer litigi com en el present el conjunt de proves a les que ens acabem de referir i arriba correctament a la conclusió de què Suárez no podia ser adjudicatària del concurs per a la construcció del giny mecànic d'enllaç entre les estacions de Pal i Arinsal, per la qual cosa s'ha de confirmar íntegrament.

Tercer.- Per tot el que s'exposa, cal desestimar el recurs d'apel·lació, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Suárez contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2004-93, d'1 de setembre de 2004, que es confirma íntegrament, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.