Laboral - caducitat - formalitats de l'acomiadament disciplinari.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000304/2023 ORIGEN: 4000273/2022 - 0

NIG: 5300542120220001369

PARTS:

Apel·lant: Sr. Andrade

Advocat: Sr. Blasco

Apel·lat: A

Representant: Sr. Serra

Advocat: Sra. Barba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral - caducitat - formalitats de l'acomiadament disciplinari.

SENTÈNCIA 000021/2024

Andorra la Vella, a 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de data 01-11-2021 intitulat "contrato de dirección deportiva", el Club A i el Sr. Andrade van firmar un contracte de treball pel lloc de treball de "General Manager Deportivo" pel període entre el 18-10-2021 i fins les 48 hores seguint la finalització de la temporada 2023/2024 pel Club. Dit contracte estipula un salari mensual de 2.000.-euros. També preveu l'opció pel directiu per exercitar la funció de primer entrenador.

Segons contracte de data 10-01-2022 intitulat "contracte de entrenador de futbol" (SIC), el Club A i el Sr. Andrade van firmar un contracte de treball pel lloc de treball de "entrenador de futbol" pel període entre el moment en què l'entrenador obtingui el permís de residència i el 31-05-2022. Dit contracte estipula un salari mensual de 1.275.-euros.

Per carta de data 26-04-2022, enviada el 28-04-2022 per Burofax a les 12:44, el Club A va pretendre acomiadar al Sr. Andrade per causes disciplinàries invocant l'article 99.1 a) LRL i el fet que no s'havia presentat al seu lloc de treball per exercir com a "Manager Deportivo".

Per carta de data 19-05-2022, enviada el mateix dia per Burofax a les 10:48, el Sr. Andrade va pretendre desistir unilateralment i de forma justificada de la relació laboral invocant l'article 91.1 c) LRL relatiu a l'impagament dels salaris i el fet que, fins a la data, no se l'hi havia pagat cap nòmina.

El mateix dia 19-05-2022, a les 13:44, el Club A va dipositar prop de la Batllia l'import de 144,66.-euros en concepte de vacances així com la carta de comiat de data 26-04-2022 no reclamada pel destinatari i retornada al remitent, així com el full de liquidació i l'avís de notificació.

2.- Per escrit de data del registre 29-06-2022, el Sr. Andrade va presentar demanda laboral sol·licitant que es declarés l'acomiadament efectuat injustificat i, que es condemnés al Club A a pagar-li :

amb caràcter principal, la suma de 64.246,60.-euros, més els interessos legals, en concepte d'havers laborals pendents i indemnització pactada per resolució anticipada, a declarar a la CASS,

amb caràcter subsidiari, la suma de 18.254,19 EUR, més els interessos legals, en concepte d'havers laborals i indemnització legal per resolució anticipada, a declarar a la CASS.

També sol·licitava la condemna de la defenent a pagar les costes.

3.- Per escrit del 20-09-2022, la representació de la A es va oposar a la demanda demanant :

"1. Amb caràcter previ:

Declarar la caducitat de l'acció per reclamar la indemnització derivada de l'acomiadament del Sr. Andrade.

Imposar les costes processals al Sr. Andrade.

Amb caràcter subsidiari pel que fa a la reclamació de la indemnització per l'acomiadament i amb caràcter principal pel que fa als havers laborals:

Declarar que el desistiment del Sr. Andrade és improcedent i no produeix cap efecte i desestimar íntegrament la demanda, amb imposició de les costes processals a la part demandant.

Declarar la nul·litat de ple dret del contracte de treball d'1 de novembre de 2021, deixant-lo sense efectes; subsidiàriament, declarant la ineficàcia del contracte esmentat i, en qualsevol cas, imposar al demandant les costes processals.

Declarar la validesa del contracte de treball de 10 de gener de 2022 amb efectes a partir del 21 de febrer de 2022; subsidiàriament, declarar que produeix efectes el mateix dia del seu atorgament.

Declarar que l'acomiadament del Sr. Andrade del 26 d'abril de 2022 és justificat, procedent i fet en forma deguda i declarar que el Sr. Andrade ha estat efectivament acomiadat el 26 d'abril de 2022.

Estimar a favor del Sr. Andrade l'import de 2.884,03 EUR bruts en concepte d'havers laborals derivats del contracte de treball de 10 de gener de 2022.

Més subsidiàriament encara, pel cas que la sentència desestimi els anterior pronunciaments (1 i 2, excepte l'apartat 2.5):

Estimar que la indemnització a satisfet al Sr. Andrade és de 277,10 EUR bruts, segons el càlcul efectuat a l'expositiu vuitè en el cos d'aquest escrit.

Subsidiàriament, estimar que la indemnització a satisfer al Sr. Andrade és de 314,92 EUR, també segons el càlcul efectuat a l'expositiu vuitè d'aquest escrit.

En qualsevol dels casos, no fer especial condemna en costes processals.

Subsidiàriament a tots els anteriors pronunciaments (1, 2 i 3):

Estimar que la A ha de satisfer al Sr. Andrade la quantitat de 4.007,59 EUR en concepte d'indemnització i altres 13.000 EUR en concepte d'havers laborals, i desestimar la quantitat de 50.000 EUR, sense fer especial condemna en costes processals.

En qualsevol cas, subsidiàriament al pronunciament de l'apartat 1 i independentment de la resta de pronunciaments:

Desestimar la reclamació en concepte de lloguer de pàrquing pels raonaments esmerçats a la part dispositiva d'aquest escrit.

Desestimar la reclamació de la reclamació en concepte de benzina pels motius expressats en el cos d'aquest escrit."

4.- En data 15-09-2023, el Tribunal Unipersonal ha dictat sentència, decidint:

"Estimar molt parcialment la demanda formulada en data 29 de juny del 2022 pel Sr. Andrade contra la A;

Condemnar al club defenent a satisfer al demandant la quantitat de 12.626,99 EUR, - devent-se deduir aquells imports que hagin estat consignats i/o, prèviament percebuts pel treballador, a acreditar en període d'execució de sentència- juntament amb els interessos legals i costes judicials en els termes del cinquè i, sisè fonament jurídic. Tanmateix haurà de declarar l'import brut corresponent prop de la CASS.".

5.- En contra d'aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Andrade demanant l'estimació íntegra de les seves pretensions contingudes en el petitum de la demanda, imposant a l'adversa el pagament de les costes processals causades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat.

Fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes o les garanties processals, un error en la valoració de la prova i una infracció de la Llei en la primera instància respecte als fonaments de Dret SEGON, TERCER i QUART.

Argumenta en primer lloc, en relació a la formalitat de l'acomiadament i la caducitat de l'acció, que el contracte laboral d'aplicació és un contracte d'esportista professional i la llei laboral és d'aplicació subsidiària, només en aquells aspectes que no hagin estan previstos contractualment i pactats expressament entre les parts ; que l'acomiadament efectuat pel club no és ajustat a Dret i seguint una formalitat indeguda, doncs no es va realitzar respectant les formalitats expressament pactades, les quals eren d'aplicació prioritària i preveien expressament que les comunicacions entre les parts s'havien de dur a terme mitjançant correu electrònic, fos per requeriments o fos per demanda ; que aquesta especificitat, ha de posar-se en correlació amb el lloc de treball itinerant del Sr. Andrade ; que mai el club li va comunicar cap de les faltes que motiven l'acomiadament, i finalment s'ha de considerar que la demanda es va presentar dins del termini legal establert.

Argumenta en segon lloc, en relació als havers laborals, que no comparteix sobre la base de quin criteri entén la Sra. Batlle que el consum de combustible havia de ser en relació al consum efectuat amb el vehicle d'empresa i per a l'ús laboral, quan I'A mai havia fet entrega d'un vehicle al Sr. Andrade per tal que aquest realitzés la seva tasca, sinó que les parts estaven d'acord en que el mateix viatgés amb el vehicle propi a l'estranger, amb l'exprés compromís del club del retorn del combustible consumit.

Argumenta en tercer lloc, en relació a la infracció de les garanties processals, que la Sra. Batlle enlloc indica res respecte a les sumes reclamades en concepte d'indemnització per resolució anticipada del contracte, i que això el deixa en indefensió doncs no ha respectat el principi de congruència tota vegada que la sentència únicament considera no admetre la reclamació en concepte d'indemnització per la suposada caducitat de l'acció, però res indica respecte al fet que es tracta d'un acomiadament sense justa causa.

6.- La representació processal de la A demana la desestimació del recurs de l'adversa en la seva totalitat i la confirmació íntegra la sentència, amb condemna al recurrent al pagament de les costes d'aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Sosté en substància, en primer lloc, d'una part, que consta acreditat que l'empresari va manifestar i exterioritzar de forma clara la seva voluntat d'acomiadar el Sr. Andrade el dia 26 d'abril de 2022 o, com a molt tard, el dia 28 del mateix mes, data en què va enviar el burofax per mitjà de Correos, burofax que no va ser recollit mai pel Sr. Andrade, i d'altra part, que la part recurrent introdueix un nou argument en fase de recurs en relació amb la comunicació formal de la carta d'acomiadament considerant que la comunicació s'hauria d'haver dut a terme mitjançant correu electrònic quan aquest aspecte no va ser al·legat en el moment oportú, és a dir, en la seva demanda.

Sosté en segon lloc que comparteix l'anàlisi realitzat per la Sentència en relació al consum de combustible quan, en primera instància, es va poder acreditar que el Sr. Andrade mai no va prestar un servei efectiu al club i que tant és així que mai va reclamar cap salari i que per tant no podia acreditar cap despesa real de consum de combustible.

Sosté en darrer lloc que no existeix cap incongruència omissiva.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la qüestió de la caducitat, no hi ha cap dificultat relativa a la definició del dies a quo del termini de caducitat per la reclamació d'indemnització per acomiadament (article 9 LRL) sinó més aviat en relació a l'eficàcia que s'ha de reconèixer a la carta de data 26-04-2020 al respecte, doncs la part agent sosté que dita carta no podia servir per notificar-li el seu acomiadament disciplinari i que el Club li hauria d'haver forçosament i exclusivament notificat via correu electrònic.

Però, cal indicar d'antuvi que, com ho sosté la part apel·lada, l'argument segons el qual l'acomiadament s'hauria d'haver practicat mitjançant un correu electrònic en virtut de les estipulacions contractuals derogant la Llei és un argument nou que no es va presentar en l'escrit de demanda. En dit escrit, al contrari, si bé s'invoca una violació de les formalitats legals de l'acomiadament ho és de les previstes per l'article 88 LRL i de les formalitats relatives a la quitança dictades per l'article 93 LRL, i ho és per denunciar que no s'hauria respectat la formalitat de la carta, exposant :

"tenint en compte els articles esmentats, és de veure que la carta d'acomiadament no es va notificar mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona assalariada, sinó que la mateixa fou dipositada de forma tardana per la via judicial, sense que tampoc per l'adversa s'acredita cep intent de comunicació al meu mandant".

Res en la demanda es refereix a l'obligació de notificar l'acomiadament per correu electrònic per aplicació de la clàusula dotzena del contracte.

Així les coses, i en aplicació del principi "Pendente apellatione nihil innovetur" i de l'article 330.2 CPC, no pot ara canviar els termes del litigi.

Aquestes constatacions serien suficients per desestimar aquest punt del recurs, però per tal de donar una resposta la més complerta possible, afegirem el següent.

És veritat que el contracte de data 01-11-2021 (no és discuteix més en aquesta alçada que és el contracte d'aplicació entre les parts i no pas el de data 10-01-2022) conté una clàusula "DECIMOSEGUNDA.- Comunicaciones" que estipula:

"Todas las notificaciones, requerimientos, demandas y demás comunicaciones derivadas del presente contrato se realizarán por escrito mediante correo electrónico dirigido a la parte notificada considerándose efectuadas cuando sean recibidas por el destinatario, excepto si este ha designado mediante notificación, previa, otra dirección y/o número de fax y serán enviadas a cargo del remitente, como sigue:

Si van dirigidas al club: XXXX@XXXX Si van dirigidas al directivo: XXXX@XXXX".

El Sr. Andrade invoca ara l'article 2.2 c) LRL, que disposa que les relacions dels esportistes professionals es consideren relacions laborals de caràcter especial, regulades per aquesta Llei amb caràcter no imperatiu i subsidiari, en allò que no estigui expressament pactat. En pretén treure la conclusió que l'acomiadament no es podia tramitar per correu certificat.

Però, ell fou contractat per ocupar un lloc de "directivo" com a "mánager deportivo del Club", amb la possibilitat de desenvolupar les funcions d'entrenador, i no pot pas pretendre que aquesta clàusula permeti derogar a l'article 88.1 LRL segons el qual l'acomiadament per causes disciplinàries s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis.

Hem motivat en varies ocasions que es tracta a la vegada d'una manera de donar seguretat a les formalitats de l'acomiadament, ja que així existeix una data certa i prova de la notificació, i una protecció de l'assalariat.

Tampoc el fet que el contracte preveu que haurà de prestar els seus serveis "en centros de trabajo móviles o itinerantes, estando adscrito a un ámbito territorial, no limitado, a excepción del momento en que ocupe el cargo de entrenador, de ser el caso en que se adscribirá por completo a la disciplina del resto de la plantilla" permet derogar a dita disposició imperativa per l'empresari sobre la forma de tramitació de l'acomiadament.

Així les coses, i essent enviada la carta a l'adreça que el Sr. Andrade va declarar a la seva sol·licitud d'autorització d'immigració i que consta en la seva autorització de residència i treball, sense que n'hagi comunicat cap altra, és perfectament d'aplicació la nostra jurisprudència al respecte segons la qual el fet que no va anar a recollir-la li és exclusivament imputable i no pot impedir que el termini de caducitat comences a córrer a partir del dia 28-04-2022.

A més, no adverem cap maniobra del Club en aquesta manera de fer, que és, ho repetim, la forma prevista legalment i de manera imperativa per notificar un acomiadament disciplinari.

Per consegüent, s'ha de confirmar, donat que es va presentar la demanda el 29-09-2022, que l'acció en reclamació de la indemnització ja havia caducat.

Aquest primer aspecte del recurs ha de fracassar.

Segon.- Quant a la qüestió de la prova de les despeses de carburant, la clàusula cinquena del contracte estipula :

"el Club proveerá al Directivo con un vehicule en buenas condiciones, para el uso laboral, haciéndose cargo el Club de los gastos de mantenimiento y de uso del turismo, así como de posibles averías y el correspondiente seguro. El Directivo justificará así mismo el consumo de combustible el cual será pagadero también por parte del Club".

S'ha de precisar que mai el Club li va posar a disposició cap vehicle (recordem que sosté que no es va presentar al seu lloc de treball) i que és només en data 23-03-2022 que es va entregar al Sr. Andrade la seva tarja de residència segons sol·licitud del 10-01-2022 (folis 59 i 60).

El Sr. Andrade produeix una sèrie de 10 còpies de tiquets de gasoil emesos per gasolineres d'Andorra per 9 d'ells i per una gasolinera de Torrelles per l'altra, entre el 29-12-2021 i el 29-03-2022 per un total de 422.49.-euros, tots pagats en efectiu.

També produeix 4 rebuts de pagament per la locació d'una plaça d'estacionament del gener fins a l'abril del 2022, per un total de 420.-euros, sense cap altre indicació, en particular sobre la localització d'aquesta plaça ni sobre el vehicle.

Però aquests documents són del tot insuficients per a establir que les despeses en qüestió foren exposades pel Sr. Andrade a l'ocasió de l'ús d'un vehicle i en compliment del contracte del 01-11-2021, sobre tot quan res acredita que el Club hauria acceptat pagar les despeses relatives a un vehicle propi del Sr. Andrade.

Per tant, compartim la conclusió de la Sra. Batlle que no queda justificat que les dites despeses guardin relació amb la relació laboral que unia al treballador amb el club demandat.

Aquest segon aspecte del recurs també ha de fracassar.

Tercer.- Quant a l'últim argument del recurrent, cap incongruència es pot reprotxar a la Sra. Batlle tota vegada que, a partir del moment on va declarar la caducitat de l'acció en reclamació per indemnització per les conseqüències de l'acomiadament, no es podia pronunciar sobre el fons del mateix.

Es tracta d'un efecte de la caducitat que porta a rebutjar la petició efectuada sense examen al fons. Per tant, és entrar al fons de la causa del comiat que seria incongruent.

Aquest tercer aspecte del recurs tampoc pot reeixir.

Quart.- Per tot l'exposat, escau confirmar la sentència.

La desestimació íntegra del recurs comporta imposar a la part apel·lant les costes de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació lletrada del Sr. Andrade en contra de la sentència de data 15-09-2023 que confirmen íntegrament.

Segon.- Imposar al Sr. Andrade les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.