Modificació de mesures quan el pare no gaudeix dels contactes amb els fills menors (2000128/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TSJC.- 0000348/2020 ORIGEN: 2000128/2019 - 00

NIG: 5300542120190000849

PARTS:

Apel·lant: Sr. Morell

Representant: Sra. Ramirez

Advocat: Sr. Ruiz

Apel·lant: Sra. Zapata

Representant: Sr. Vélez

Advocat: Sra. Mena

Part: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Tejada

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Modificació de mesures quan el pare no gaudeix dels contactes amb els fills menors.

SENTÈNCIA 123-2021

Andorra la Vella, el 8 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 7-5-2019, el Sr. Morell formulava demanda contra la Sra. Zapata sol·licitant es dictés Sentència modificant el conveni de data 8-10- 2013 reduint la pensió d'aliments fixant-la en 800.- EUR mensuals; disposant que les despeses de transport, material i roba escolar de les menors s'haurien d'assumir amb l'import de la pensió d'aliments i revocant la pensió compensatòria fixada.

Segon.- El 21-5-2019, la representació processal de la Sra. Zapata contestava la demanda articulada i interposava demanda reconvencional tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda del Sr. Morell i que estimi la demanda reconvencional plantejada en el sentit que la pensió d'aliments en benefici de les filles menors es fixa a alçada de 1.200.- EUR revisables anyalment en funció de l'ipc i que hauria de ser satisfeta fins que les menors assoleixin la majoria d'edat o fins que en cas de cursar formació acadèmica superior gaudeixin d'independència econòmica, fixant que el pare havia d'assumir el 90% de les despeses extraordinàries que es puguin produir i declarant que l'import de la pensió d'aliments havia d'actualitzar-se amb l'ipc a partir de l'1-1-2019 i que en conseqüència era de 934,40.- EUR mensuals i la pensió compensatòria era de 103.81.- EUR i condemnant el demandant a satisfer a la seva representada la diferència entre allò que havia de pagar i allò que realment havia satisfet, a acreditar en període d'execució de Sentència.

Tercer.- La representació processal del Sr. Morell s'oposava a la demanda reconvencional articulada, interessant la seva íntegre desestimació tot i acollint-se les pretensions realitzades en el seu escrit rector.

Quart.- El Ministeri Fiscal ha contestat les pretensions dels litigants indicant no oposar-se ni a la demanda ni a la reconvencional, sempre i quant els fets que es relataven resultessin degudament acreditats.

Cinquè.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb el resultats figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 14-9-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda presentada pel Sr. Morell contra la Sra. Zapata, i absoldre a aquesta darrera de les pretensions que en ella s'hi contenien.

Segon.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per la Sra. Zapata contra Sr. Morell i:

Condemnar al Sr. Morell a satisfer a la Sra. Zapata l'import de 39,70.- euros.

Modificar el conveni signat entre les parts el dia 8 d'octubre del 2013, i afegir al pacte "5.2 Despeses extraordinàries" que el pare s'ha de fer càrrec del 75% de les despeses extraordinàries que generin les menors i la mare del restant 25%.

Tercer.- Imposar les costes ocasionades arrel del present plet, incloses les despeses d'advocat i procurador, a la part agent i defenent reconvencional".

Sisè.- Ambdues parts litigants s'alcen contra aquesta resolució, sol·licitant en aquesta alçada la seva revocació per tal d'acollir les pretensions que respectivament havien articulat en els seus escrits de demanda i demanda reconvencional.

El Ministeri Fiscal en canvi, s'ha oposat al triomf del recurs articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada.

Setè.- Per Aute de data 29-3-2021 decidíem no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Zapata en aquesta alçada.

Vuitè.- En data 15-6-2021 el Tribunal va dictar Providència acordant el següent:

"Donar trasllat a les parts a fi que es manifestin en el termini de 5 dies en relació a l'informe del Ministeri Fiscal de data 16-02-2021 que posa de relleu en el seu apartat cinquè, que la pretensió sol·licitada no suposa una modificació de mesures sinó que el que es pretén és una execució estricta dels termes del conveni de divorci, prèviament aprovat judicialment per Sentència de 28-11- 2013, al·legant l'eficàcia de la cosa jutjada."

Les parts es varen pronunciar al respecte per escrits de data 5-7-2021 i 6- 7-2021.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, les parts pretenen la modificació de les mesures consensuades en el conveni de separació de data 8-10-2013 aprovat per Sentència de divorci de data 28-11-2013. El Sr. Morell pretèn la reducció de la pensió d'aliments envers les seves filles fins la suma global de 800.- EUR, import que havia d'incloure les despeses de transport, material i roba escolar que fins ara es trobaven al seu càrrec i declarant l'extinció de la pensió compensatòria que es preveia. La representació processal de la Sra. Zapata s'oposa a la demanda articulada i a través de demanda reconvencional pretèn la modificació de les mesures pactades en el sentit però que s'incrementi la pensió d'aliments fins la suma global de 1.200.- EUR, establint que el pare havia de contribuir en el 90% de les despeses extraordinàries. També pretèn l'actualització de la pensió d'aliments i compensatòria en funció de l'ipc per l'any 2019, i la condemna del demandant a satisfer a la seva representada la diferència entre allò que va pagar i el que realment havia de pagar.

La Sentència dictada desestima íntegrament les pretensions del Sr. Morell i acollint parcialment les de la Sra. Zapata condemna el primer a satisfer la suma de 39,70.- EUR derivades dels increments de les pensions reclamades i, modificant el conveni signat entre les parts el 8-10-2013 fixa la contribució del pare en les despeses extraordinàries en el 75% i els de la mare en el 25% restant. Finalment imposa al Sr. Morell el pagament de les costes judicials ocasionades en el present litigi.

I contra aquesta decisió interposen recurs d'apel·lació ambdues parts litigants, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència que aculli íntegrament les pretensions que articulaven en els seus escrits rectors respectius.

Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS.

I.- Recurs del Sr. ENTITY_4:

Discrepa de la valoració de la prova efectuada per la jutgadora "a quo", considerant que les modificacions de mesures que pretenia es trobaven degudament justificades; que la disminució de la pensió d'aliments pretesa resultava raonable i s'ajustava a la minva de la seva capacitat econòmica i que en canvi els ingressos de la Sra. Zapata havien experimentat un increment notori, sense que el 2013 s'hagués previst que podria obtenir prestacions socials com ara succeïa. Afegia que la Batllia ometia valorar dues circumstàncies cabdals com eren la seva nova paternitat i que la seva mare es trobava en una situació de dependència que requeria la seva participació en el seu sosteniment.

Quan a l'absència de contactes amb les seves filles que se li reprotxava, referia que eren aquestes, alliçonades per la seva mare qui el rebutjaven, sense que aquest posicionament personal, el pogués perjudicar.

Pel que es refereix a les despeses de transport, material i roba escolar a l'inici de cada curs escolar, refereix que aquestes havien de ser integrades en els aliments a pagar i això per raó del canvi que la seva capacitat econòmica havia experimentat, tot i afegint que ara la mare percebia per aquesta raó prestacions socials de Govern, de tal manera que en definitiva les cobrava per duplicat, enriquint-se de manera injustificada. D'altra part, destaca que ja no cobrava la prima de 500.- EUR per fill, que l'empresa satisfeia per aquesta raó, quan intervenia el conveni de divorci.

Insisteix en la necessitat de declarar-se l'extinció de la pensió compensatòria, petició que novament motiva en la modificació de les seves circumstàncies econòmiques i personals referint que ara ja no concorria en la Sra. Zapata el desequilibri necessari per al seu atorgament, i que en tot cas, des de que es va pactar, la Sra. Zapata havia tingut temps de trobar-se una ocupació laboral, referint que en definitiva la mateixa entre la pensió per invalidesa parcial que percep, la pensió d'aliments i compensatòria i les ajudes de Govern, percebia uns ingressos superiors a 2.000.- EUR, perdent qualsevol motivació per a cercar una ocupació laboral.

També s'alça en relació al pronunciament assolit en relació a les costes. Considera que atesa la matèria en que ens situàvem, no resultava procedent efectuar pronunciament en costes i que subsidiàriament, les derivades de la demanda reconvencional, atesa la seva mínima estimació havien de ser imposades a la Sra. Zapata.

El darrer motiu del recurs intervé en relació a la modificació, a l'alça, de la seva participació en les despeses extraordinàries, atès que en definitiva el saldo global dels ingressos respectius dels progenitors resultava similar i que s'obviava que el pare assumia totes les despeses mèdiques de les menors i que per la resta, es requeria que les despeses fossin consensuades entre els progenitors.

II.- Recurs de la Sra. Zapata.

En primer lloc interessava la pràctica de determinats mitjans de prova sol·licitats en la instància però que havien estat practicats de manera incomplerta, amb el benentès que la informació lliurada no permetia conèixer exactament la capacitat econòmica del Sr. Morell.

D'altra part discrepa de la decisió assolida al respecte de l'actualització de les pensions segons IPC que es sol·licitava, sostenint que l'import resultava superior i que en tot cas havia de ser establert en seu d'execució.

S'alça també contra la decisió adoptada en relació a la pensió d'aliments. Defensa que el pare no tenia des de feia anys cap mena de contacte amb les seves filles de tal manera que la totalitat de les seves despeses eren assumides per la mare sense que el pare tingués cap. Si bé admetia percebre prestacions socials diverses, aquestes eren esporàdiques i s'havien atorgat atès l'estat d'extrema necessitat en que es trobava derivat del fet que el pare s'havia negat a abonar les despeses que li corresponia en mèrits del conveni subscrit. D'altra part, discrepa de l'afirmació efectuada en la Sentència d'instància segons la qual, si la mare percep ajuts de Govern, no podrà rebre pel mateix concepte la prestació del progenitor, perquè si la mare ha hagut de sol·licitar ajuts ha estat perquè es trobava en un estat precari i no podia pagar unes despeses necessàries per les seves filles a l'inici del curs escolar que el pare, que estava obligat a pagar-les per conveni, es negava voluntàriament a satisfer, i que en tot cas no era Govern qui havia de sufragar les despeses pròpies d'unes menors quan el seu progenitor tenia capacitat econòmica per a pagar-les.

Referia que l'increment de la pensió d'aliments que es sol·licitava es trobava justificada: les despeses de les menors eren de l'ordre de 1.500.-EUR mensuals; el pare compartia despeses amb la seva actual parella; percebia uns ingressos importants més un salari variable i que era propietari de diversos béns immobles a Tarragona i Santa Coloma percebent una renda mensual del pis d'Andorra, que li permetien viure folgadament mentre que la Sra. Zapata requeria d'ajusts socials per viure.

El darrer motiu del recurs intervé en relació a la participació del pare en les despeses extraordinàries considerant que aquesta s'havia de situar en el 90% atesa la desproporció existent en la capacitat econòmica respectiva.

Tercer.- Pel que es refereix a aquella prova en quina pràctica insisteix la mare en aquesta alçada, aquesta ja va ser rebutjada per Aute de data 29- 03-2021 quin raonament donem aquí per íntegrament reproduït. En efecte, aquell concepte que apareix en el seu compte sota el nom "transferència" correspon a la nòmina pagada pel banc, però no suposa un ingrés complementari del demandant que hagi de ser comptabilitzat a l'hora de determinar la seva real capacitat econòmica.

Quart.- Efectuada l'anterior puntualització examinarem en primer lloc aquelles indicacions efectuades pel Ministeri Fiscal en el seu escrit de conclusions (fet cinquè), quan sosté que aquella condemna a regularitzar les pensions d'aliments i compensatòria segons IPC pretesa per la Sra. Zapata, no suposava una petició de modificació de mesures sinó de l'execució dels acords preexistents aprovats per Sentència judicial.

Tal i com ho argumenta el Ministeri Públic, la pretensió que s'articula en cap cas suposa una modificació de mesures sinó que el que es pretén és una execució estricta dels termes del conveni de divorci, prèviament aprovat judicialment per Sentència de 28-11-2013. En aquestes condicions, les seves previsions gaudeixen d'eficàcia de cosa jutjada i la seva execució haurà de ser promoguda en el marc del procediment de divorci, sense però que aquesta pugui ser tutelada a través d'un pronunciament declaratiu "ex novo" tal i com aquí la Sra. Zapata pretén efectuar.

Malgrat l'anterior conclusió no hagi resultat debatuda en la instància per cap de les parts intervinents en el procediment, la cosa jutjada quan concorre ha de ser apreciada fins i tot d'ofici, de tal manera que el fet que ho pugui ser en aquesta alçada no menysté el principi de congruència de les resolucions judicials ni la regla del dispositiu propi al procés civil (cfr. Sentències de 20-1-2005 rotlle TSJC-137/96, 13-4-2000 rotlle TSJC- 160/99, 11-1-2001 rotlle TSJC-113/00, 20-01-2005 rotlle TSJC-134/04).

Tampoc aquest procedir ha comportat indefensió als litigants a partir del moment que per Providència de 15-06-2021 se'ls ha concedit tràmit d'audiència específic sobre aquesta qüestió i que s'hi ha pogut manifestar al respecte.

Cinquè.- Una volta realitzada l'anterior puntualització, i per tal de produir una anàlisis sistemàtica dels diferents motius de recurs articulats, abordarem en primer lloc, en tractar-se d'un motiu al respecte del qual ambdues parts litigants discrepen de la decisió assolida, l'extrem relatiu a la modificació de l'import dels aliments a càrrec del pare i en benefici de les filles menors.

Al seu respecte, recordarem que les parts establien la pensió d'aliments en 900.- EUR mensuals (450.- EUR per filla) i a partir del moment en que aquest conveni era aprovat per decisió judicial ferma, la seva eventual modificació només podrà ser examinada en cas de variació substancial de les circumstàncies concurrents en relació d'aquelles que es donaven quan van ser fixades.

Al respecte d'aquest requisit, el pare pretén la disminució del quantum alimentari referint que si bé els seus ingressos havien augmentat molt lleugerament, les seves despeses ho havien fet en una proporció encara més important fins al punt que aquestes resultaven superiors als primers. D'altra part referia que havia estat novament pare i que tanmateix la seva mare es trobava en una situació de dependència de tal manera que es reunien els requisits, per acollir la modificació de la pensió, a la baixa, que demanava. La representació processal de la Sra. Zapata en canvi interessa l'increment de la pensió fins a 1.200.- EUR mensuals argumentant essencialment que a partir del moment en que el pare no tenia des de feia anys cap mena de contacte amb les seves filles, era la mare qui corria en exclusiva amb la manutenció d'aquestes tots els dies de l'any. Sostenia que la pensió d'aliments en l'import en que es va convenir ho va ser sota la perspectiva que durant l'exercici del règim de visites, les despeses ordinàries de les filles corrien a càrrec del pare i que atesa la realitat concurrent, l'import de la pensió havia de ser augmentat.

Si bé la situació personal del Sr. Morell a partir del moment en que ha esdevingut novament pare i que la seva mare pateix una situació de dependència, ha pogut variar, el reflex que comporta per a la seva situació econòmica no és de naturalesa suficientment significativa com per a justificar la reducció de la pensió d'aliments que pretén.

En efecte, d'una part remarcarem que aquells emoluments que en el seu escrit rector sosté percebre durant l'any 2018 (uns 3.264,13.- EUR mensuals) si bé corresponen a la quantitat que li és ingressada al seu compte corrent per part de l'entitat de crèdit per la qual treballa, no és menys cert que en la seva nòmina bruta al marge de les retencions de la CASS, figura que el treballador efectua una aportació del 5,5% del salari en concepte d'aportació a una pla privat de previsió (uns 204.- EUR mensuals), que ha de ser valorat a l'hora de determinar la seva capacitat econòmica, en correspondre a una aportació que el treballador efectua sobre una part del seu salari, que li assegurarà determinat capital quan assoleixi l'edat de la seva jubilació i que en conseqüència haurà de ser comptabilitzat en l'apartat d'ingressos.

D'altra banda, si s'examina amb deteniment els seus fulls de salari s'observa com la pròpia entitat de crèdit per la qual treballa li confereix diferents avantatges materials (aportació a pla de previsió a raó del 12% del salari brut, pagament de primes d'assegurança salut i vida ···) que si bé no suposen una retribució directa per al treballador, constitueixen un avantatge material i un estalvi significatiu per a la seva economia domèstica que també ha de ser ponderada.

Quant a l'import de la seva retribució a pròpiament parlar, aquesta ha augmentat de manera significativa. En aquest sentit s'infereix del seu extracte de punts de vellesa (folis 419 i ss) que el seu salari ordinari brut mensual l'any 2013 ascendia a 3.470,34.- EUR (3.245,22 + 225,12.- EUR) i que l'any 2019 el mateix era d'uns 4.017.- EUR (equivalent a uns 3.756.- EUR nets), el que suposa un increment de pràcticament un 16% dels seus ingressos salarials ordinaris i que en tot cas, atenua la disminució de les primes o variables quin import segons esmenta s'hauria moderat. Al seu salari mensual, escau tanmateix afegir l'import que percep en concepte de lloguer del pis de la seva titularitat (uns 600.- EUR), el que ens aboca a la conclusió que els seus ingressos resulten en tot cas ser superiors d'aquells que afirma disposar.

Quant als actius, el Sr. Morell admet ser titular d'un habitatge a la Província de Tarragona (pel que sembla es tractaria d'una casa adossada) i d'un apartament a Santa Coloma sobre el qual existeix una hipoteca.

Pel que es refereix ara a les seves despeses, si bé aquelles que justifica resulten ser rellevants, no es pot obviar que el mateix conviu amb una tercera persona que n'ha d'assumir, en relació a les fixes, la part que li correspon.

En aquesta eventualitat i encara que el Sr. Morell pugui ser pare d'altre menor i satisfaci mensualment una ajuda econòmica per al sosteniment de la seva mare -el mateix les quantifica en 205 i 144.- EUR respectivament (vegi's el full de càlcul obrant en el foli 62)-, la seva capacitat econòmica residual resulta substancialment coincident d'aquella que existia en el moment en que les parts atorgaven el conveni de divorci i des d'aquesta perspectiva la seva pretensió modificativa no es justificaria.

Altre "prius argumental" en que el demandant basteix la seva pretensió modificativa intervé des de la perspectiva subjectiva materna, argumentant per això que la capacitat econòmica de la Sra. Zapata hauria augmentat de manera exponencial a través de les diferents ajudes que percep, i que en l'actualitat els seus ingressos ascendirien a uns 2.300.- EUR mensuals. Aquest raonament però no té en consideració que la destinatària final de la pensió d'aliments que sufraga el Sr. Morell no és la mare de les menors sinó l'import que el pare paga s'ha de destinar íntegrament a la cobertura de les necessitats de les filles i que per tant la suma de 900.- EUR no podrà ser computada com un guany per la mare. Quant a les restants prestacions socials que percep, tampoc podem obviar que una part de les despeses que amb les mateixes es pretén cobrir, havien de ser assumides directament pel progenitor en mèrits del conveni subscrit (es tracta fonamentalment de les despeses generades a principis del curs escolar tals com el transport i material escolar) i en no haver-les satisfet des de l'any 2018, no pot ara reprotxar a la mare d'haver-ne gaudit. En tot cas, la percepció d'aquests emoluments obeeixen a criteris socials reglamentàriament taxats que lluny de justificar una capacitat econòmica rellevant com pretén fer creure el recurrent, demostren pel contrari, una situació econòmica fràgil, que ensems ha pogut ser apreciada des de l'administració corresponent.

En conseqüència el primer punt del recurs d'apel·lació articulat pel progenitor no podrà prosperar.

Pel que es refereix ara al recurs d'apel·lació que sobre el punt articulat introdueix la mare, sosté que la pensió a càrrec del pare s'ha de fixar en la suma de 1.200.- EUR mensuals admetent que les despeses de les menors són de l'ordre de 1.500.- EUR mensuals afegint que aquestes es troben a càrrec exclusiu de la mare.

Escau acollir parcialment aquest motiu del recurs per les raons següents. En efecte, quan el conveni de divorci era atorgat ho era sobre la premissa que el pare gaudiria de la companyia de les seves filles els caps de setmana alterns des del dijous a les 20 hores i fins el dilluns (o primer dia lectiu de la setmana següent), la setmana següent el dijous des de la sortida a l'escola i fins les 21 hores en que les havia de retornar al domicili ja sopades i la meitat de les vacances escolars. En tal situació, la pensió d'aliments contemplada en el conveni de divorci s'establia en base a que durant aquests períodes de contactes era el pare qui assumia totes les despeses associades a la seva manutenció. Així a partir del moment en que el Sr. Morell fa anys que no les veu, les despeses assumides per la mare per aquesta raó han augmentat de manera inqüestionable, i això al marge de la raó per la qual aquest distanciament s'ha pogut produir.

Ateses les necessitats de les menors degudament justificades en les actuacions (documents 4 a 40 de la demanda, 45 a 63 de l'escrit de proves i folis 441 a 455), ponderades amb les capacitats econòmiques respectives dels progenitors, escau modificar la pensió d'aliments convinguda pels litigants en el conveni de divorci fixant-la en la suma de 1.100.- EUR mensuals que hauran de ser satisfetes per mentre aquestes siguin menors d'edat o en cas de cursar estudis superiors amb un aprofitament adequat, fins que no assoleixin la seva independència econòmica. La pensió fixada variarà anyalment de conformitat amb l'IPC publicat pel M.I. Govern d'Andorra.

Sisè.- Pel que es refereix a la contribució del pare en les despeses extraordinàries en el 75% de les mateixes que es decidida pel Batlle, aquesta apareix ajustada a les capacitats econòmiques respectives dels litigants especialment si es té en compte que el pare gaudeix d'un avantatge material en el seu lloc de treball que ofereix cobertura sanitària complementària a les menors i que en conseqüència no li suposa cap despesa complementària.

Aquest motiu del recurs haurà de ser rebutjat.

Setè.- S'alça també el pare contra la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància quan rebutja declarar l'extinció de la pensió compensatòria a càrrec de la mare.

Resulta doctrina de la Sala en aquest concret àmbit que "a diferència del que succeeix en relació a altres mesures derivades del trencament de la convivència entre els consorts (especialment aquelles que poden afectar fills menors d'edat), la pensió compensatòria és de naturalesa disponible, tractant-se per tant d'un dret en que regeix el principi de l'autonomia de la voluntat de tal manera que les parts poden renunciar-hi però també poden pactar el que considerin més convenient al respecte de les relacions que puguin sorgir a conseqüència de la separació o del divorci en el conveni de separació. Aquest darrer, tal i com ja hem tingut ocasió de precisar (cfr. Aute de 29-5-2018, TSJC- 041/18) és un negoci jurídic de dret de família que de conformitat amb la regla de l'autonomia de voluntat de les persones concernides pot contenir pactes típics (art. 52 a 57 de la LQM) però també atípics amb l'únic límit de la Llei, la moral i l'ordre públic.

En el supòsit que ara s'examina els Srs. ··· preveien les modalitats de durada i extinció de la pensió compensatòria en el pacte V del Conveni anteriorment transcrit. En el mateix es fixava una pensió compensatòria de caràcter temporal indefinit, atès que la seva percepció es condicionava a la millora de la situació econòmica de la Sra. ···. En aquesta eventualitat, la jutgadora a quo no podia declarar-ne la seva extinció per raó del temps transcorregut d'ençà l'atorgament del conveni o afirmant que la creditora havia de cercar una ocupació que li pogués proporcionar majors ingressos, sinó que l'extinció de la pensió compensatòria pactada en el conveni regulador exigia verificar que les condicions contemplades per les parts amb aquesta finalitat es trobaven reunides. En no haver-ho fet, s'ha menystingut el principi de la seguretat jurídica contractual atès que es tracta d'un acord lliurement establert pel qual només una alteració substancial de les circumstàncies que es varen tenir en compte en el seu moment per les parts ho permetria en mèrits del principi de l'autonomia privada"(Sentència de 30-9-2020, rotlle TSJC-327/2019).

No es discuteix en aquesta alçada que cap de les condicions alternatives d'extinció de la pensió compensatòria es troba reunida. Aquesta per tant només podria ser examinada cas de concórrer una eventual alteració substancial de les circumstàncies en relació a aquelles que es donaven quan es perfeccionava el conveni de divorci, alteració aquesta que a l'hora de pronunciar-nos en relació a la modificació de la pensió d'aliments hem pogut excloure.

En conseqüència també el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Morell sobre aquest punt es veurà abocat al fracàs.

Vuitè.- Pel que es refereix al recurs articulat al respecte de les costes també el motiu de recurs principal ha de ser rebutjat. En efecte, malgrat situar-nos en un expedient de caire familiar, la totalitat de les pretensions articulades pel Sr. Morell eren de caire estrictament econòmic i en aquesta eventualitat considerem que les costes judicials ocasionades han de ser imposades al litigant vençut (vegi's en aquest sentit i entre altres l'Aute de 29-1-2021 rotlle TSJC-239/2020).

Quant a la pretensió subsidiària que s'introdueix en relació a les costes derivades de la reconvenció, la reclamació articulada per la Sra. Zapata resultava parcialment acollida i en conseqüència no resultava procedent fer pronunciament al seu respecte.

Novè.- L'èxit parcial dels dos recursos d'apel·lació articulats comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Estimar parcialment els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Morell i de la Sra. Zapata contra la Sentència 82/2020 dictada pel Tribunal de Batlles que es revoca parcialment tot i desestimant la pretensió que en concepte de regularització de pensions d'aliments endarrerides s'articulava per la Sra. Zapata per concórrer cosa jutjada, estimant la modificació de la pensió d'aliments que aquesta introduïa via demanda reconvencional, disposant que el Sr. Morell haurà de pagar en benefici de les seves filles menors, uns aliments a raó de 1.100.- EUR mensuals que hauran de ser satisfetes per mentre aquestes siguin menors d'edat o en cas de cursar estudis superiors amb un aprofitament adequat, fins que no assoleixin la seva independència econòmica. La pensió fixada variarà anyalment de conformitat amb l'IPC publicat pel M.I. Govern d'Andorra el punt segon de la seva part dispositiva, i establint que la condemna en costes imposades en la instància a càrrec del Sr. Morell no comprendrà les derivades de la demanda reconvencional. Per la resta confirmem íntegrament la part decisòria de la Sentència recorreguda.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.