Fixar les mesures definitives entre els progenitors i el fill menor; guarda i custòdia compartida; condemna penal per abús sexual del pare envers la mare del menor; règim de visites (2000091/2019)
- Resolució
- Sentència · 30/11/2020
- ROJ
- STSJAD 207/2020
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2020:207
- Recurs
- 83/20
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Descriptors
- JORNADA DE TREBALL BATLLE TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ADVOCAT PROCURADOR
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictat una sentència que desestima els recursos d'apel·lació presents pels Srs. Puga i Carretero contra la sentència dictada el dia 29-1-2020. La sentència original estableix que la pàtria potestat del menor Expósito, de 3 anys, serà exercida conjuntament pels seus pares, però la guarda i custòdia serà atorgada a la mare. El pare tindrà un règim de visites que inclou un dia intersetmanal i caps de setmana alterns, així com la meitat de les vacances escolars. La mare havia sol·licitat que el règim de visites fos sense pernoctació, mentre que el pare havia demanat una custòdia compartida. El tribunal ha considerat que la condemna penal del pare per abús sexual a la mare impedeix la custòdia compartida, però que el règim de visites amb pernoctació és adequat per al menor. La sentència també estableix que el pare pagarà una pensió alimentària de 300 euros mensuals i contribuirà a les despeses extraordinàries per meitats.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000083/2020 ORIGEN: 2000091/2019 - 00
NIG: 5300542120190000622
PARTS:
Apel·lant : Sra. Puga Procurador : Sra. Marti Advocat : Sra. Gibert
Apel·lant : Sr. Carretero Procurador : Sra. Azorin Advocat : Sra. Girona
Part : MINISTERI FISCAL
SENTÈNCIA 141-2020
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 26 de febrer del 2019, la representació processal de la Sra. Puga, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictessin les següents mesures:
Declarar que la pàtria potestat del menor s'exerceixi conjuntament entre els seus pares.
Atribuir la guàrdia i custòdia del menor Expósito a la seva mare.
Pel que fa al règim de visites, atesa la curta edat de l'Expósito, es fixi un règim de visites sense pernoctació, a favor del pare consistent en dos dies a la setmana, a acordar entre els pares, i a manca d'acord, els dimarts i els dissabtes, en què el pare recollirà al menor a la cuidadora o guarderia el dimarts o al domicili de la mare - el dissabte a les 10 del matí- i estarà amb ell fins a les 20 hores en què el retornarà al domicili de la mare sopat i banyat.
Per mentre duri l'ordre d'allunyament, la recollida i el retorn del menor al domicili matern s'efectuarà a través de l'àvia paterna, o per qui designi el Sr. Carretero.
A partir que l'Expósito compleixi 4 anys i sempre que la relació paternofilials hagi transcorregut normalment, i el Sr. Carretero disposi d'un domicili amb les condicions necessàries per a poder tenir al menor en la seva companyia degudament, el règim de visites, manca d'acord, serà de:
Cap de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20 hores, en què el pare recollirà al menor a l'escola o la cuidadora i el retornarà al domicili matern banyat i sopat.
La meitat de les vacances escolars: ambdós progenitors establiran de mutu acord i segons les respectives possibilitats professionals, qui iniciarà els respectius períodes en companyia del menor, i a manca d'acord, correspondran els anys parells a la mare i els senars al pare.
Pel que fa a les vacances d'estiu: la meitat d'aquest període l'Expósito estarà amb el pare i l'altra meitat amb la mare, establint ambdós progenitors de mutu acord els períodes que millor els convinguin i a manca d'acord, alternant-se cada any.
Les vacances de Nadal: la primera meitat de les vacances comprendrà els dies de Nadal i Sant Esteve i la segona meitat comprendrà els dies de Cap d'Any i reis, el menor estarà en companyia successivament d'un i altre progenitor, alternant-se cada any les referides meitats.
I les vacances de Tots Sants, Carnestoltes, Setmana Santa i Primavera: el nen restarà en companyia del pare o de la mare alternativament cadascun d'aquests períodes complerts, de manera que si resta en companyia del pare per Tots Sants i Setmana Santa, resti amb la mare per Carnestoltes i Primavera, i a l'inrevés l'any següent i així successivament.
Els períodes vacacionals s'iniciaran el darrer dia lectiu del menor. Així, i segons escaigui, el pare recollirà l'Expósito a l'escola, a la cuidadora o al domicili de la mare.
En tot cas, el pare retornarà i, en el seu cas, recollirà al menor en el domicili matern a les 20 hores. I s'ocuparà que els dies i períodes en què l'Expósito es trobi en la seva companyia, aquest realitzi els deures i acudeixi a les activitats extraescolars i demés activitats que tingui el menor.
L'aniversari de l'Expósito el passarà un any amb la mare i el següent amb el pare i així successivament.
I pel que respecta als aniversaris del pare i mare, el menor podrà estar en companyia de cadascun d'elles respectivament.
Pensió d'aliments: es fixi una pensió per aliments a favor de l'Expósito i a càrrec del pare a criteri d'aquest Tribunal, però proposant com a mínim una pensió d'un import de 300.- euros mensuals que haurà de ser satisfeta durant els cinc primers dies de cada mes, mitjançant ingrés en el compte bancari que la mare indiqui, i actualitzable cada any de conformitat amb la variació que experimenti l'IPC al Principat.
Que s'estableixi que les despeses extraordinàries generades pel menor hauran de ser satisfetes per meitats entre ambdós progenitors.
Segon.- En data 13 de març del 2019 es va procedir a la realització del tràmit de conciliació davant l'Hble. Batlle d'acord amb l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, modificat per la Llei 3/2012, del 19 d'abril, qualificada de modificació de la llei qualificada del matrimoni, on van comparèixer els Srs. Puga i Carretero assistits ambdós de les seves representacions lletrades, en el que les parts desprès de realitzar les al·legacions pertinents no van arribar a cap acord.
La part defenent contestava la demana plantejada sol·licitant l'establiment d'un règim de guarda i custòdia compartida.
Tercer.- Per Aute de data 9 de maig del 2019, es dictà Aute de mesures provisionalíssimes, resolució aquesta que resultava confirmada per Aute d'aquesta Sala de 31-10-2019 (rotlle TSJC-225/2019).
Quart.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts els respectius escrits de conclusions, en data 29-1-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 51.1 i 63.6 de la Llei Qualificada del Matrimoni, i en relació amb els consorts Sra. Puga i Sr. Carretero les següents mesures paternofilials:
Concedir a la Sra. Puga la guarda i custòdia del fill menor d'edat, anomenat Expósito, restant la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
Establir el següent règim de visites paternofilial:
Un dia intersetmanal, a acordar entre els pares, i a manca d'acord, els dimarts, en què el pare recollirà al menor a la sortida de la guarderia/escola i estarà amb ell fins a les 20 hores en què el retornarà al domicili de la mare sopat i banyat.
Els caps de setmana alterns. El pare recollirà al menor al domicili matern el divendres a la sortida de la guarderia/escola i restarà amb ell fins a les 20 hores del diumenge en què el retornarà a dormir al domicili de la mare sopat i banyat.
Per mentre duri l'ordre d'allunyament, la recollida i el retorn del menor al domicili matern s'efectuarà a través de l'àvia paterna, o per qui designi el Sr. Carretero.
La meitat de les vacances escolars: ambdós progenitors establiran de mutu acord i segons les respectives possibilitats professionals, qui iniciarà els respectius períodes en companyia del menor, i a manca d'acord, correspondran els anys parells a la mare i els senars al pare.
Pel que fa a les vacances d'estiu: la meitat d'aquest període l'Expósito estarà amb el pare i l'altra meitat amb la mare, establint ambdós progenitors de mutu acord els períodes que millor els convinguin i a manca d'acord, alternant-se cada any.
Les vacances de Nadal: la primera meitat de les vacances comprendrà els dies de Nadal i Sant Esteve i la segona meitat comprendrà els dies de Cap d'Any i reis, el menor estarà en companyia successivament d'un i altre progenitor, alternant-se cada any les referides meitats.
I les vacances de Tots Sants, Carnestoltes, Setmana Santa i Primavera: el nen restarà en companyia del pare o de la mare alternativament cadascun d'aquests períodes complerts, de manera que si resta en companyia del pare per Tots Sants i Setmana Santa, resti amb la mare per Carnestoltes i Primavera, i a l'inrevés l'any següent i així successivament.
Els períodes vacacionals s'iniciaran el darrer dia lectiu del menor. Així, i segons escaigui, el pare recollirà l'Expósito a l'escola o guarderia o al domicili de la mare.
En tot cas, el pare retornarà i, en el seu cas, recollirà al menor en el domicili matern a les 20 hores. I s'ocuparà que els dies i períodes en què l'Expósito es trobi en la seva companyia, aquest realitzi els deures i acudeixi a les activitats extraescolars i demés activitats que tingui el menor.
L'aniversari de l'Expósito el passarà un any amb la mare i el següent amb el pare i així successivament.
I pel que respecta als aniversaris del pare i mare, el menor podrà estar en companyia de cadascun d'elles respectivament.
Fixar una pensió per les necessitats de desenvolupament del menor a favor de la progenitora i a càrrec del progenitor d'un import de 300.- euros mensuals, el qual s'haurà de fer efectiu dins dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari de la progenitora, quantitat augmentada anyalment en funció de l'Índex de Preus al Consum, corresponent a les despeses ordinàries del menor; pel que fa a les despeses extraordinàries seran repartides per meitats entre ambdós progenitors.
Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades".
Cinquè.- Contra aquesta resolució s'alcen ambdues parts litigants.
La representació processal del Sr. Carretero interessa la seva revocació i en el seu lloc s'acordi un règim de guarda i custòdia compartida del menor en modalitat d'intercanvi setmanal, intervenint aquest el dilluns a l'escola. Interessa tanmateix es mantingui el repartiment de les vacances escolars contemplat pel Tribunal d'Instància amb pernocta i acordant que el punt de recollida i entrega del menor sigui el domicili de l'àvia paterna, essent la responsable de portar i recollir el menor en el mateix. També pretén que es fixi una ajuda econòmica a càrrec dels dos progenitors a alçada de 150.- EUR i el pagament de la meitat de les despeses extraordinàries, el tot sense fer especial pronunciament al respecte de les costes, atesa la naturalesa familiar del present litigi.
La representació processal de la Sra. Puga, interessa la revocació de la Sentència dictada en el sentit de fixar un règim de visites a favor del pare sense pernoctació en els termes ja contemplats en l'Aute de mesures provisionalíssimes de 9-5-2019 i confirmat per resolució d'aquesta Sala de 31-10-2010.
Sisè.- Per Aute de data 22-10-2020 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per representació processal de la Sra. Puga en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present litigi passa per fixar les mesures definitives que regularan les relacions entre els Srs. Puga i Carretero i el seu fill Expósito, nascut el XXXX i que en l'actualitat té 3 anys d'edat.
La Sentència dictada opta per mantenir la pàtria potestat compartida entre els litigants i per una modalitat de guarda i custòdia materna tot i fixant uns contactes per al progenitor no custodi consistents en un dia intersetmanal, des de la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20'00 hores i caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20'00 hores, més la meitat de les vacances escolars amb pernoctes. Pel que es refereix als aliments fixa una pensió a càrrec del pare a alçada de 300.- EUR mensuals i una contribució a les despeses extraordinàries per meitats.
Contra aquesta resolució s'alcen ambdues parts litigants en atenció als motius del recurs que en els apartats següents s'exposen.
Segon.- motius de recurs del Sr. ENTITY_7:
Insisteix en que la modalitat de guarda i custòdia compartida del menor s'imposava atès que dels mitjans de prova figurant en les actuacions d'instància s'inferia no tant sols que no suposava un risc per al seu fill sinó que gaudia de les habilitats parentals escaients per a poder tenir-ne cura; que en realitat era la mare qui obstaculitzava les relacions entre pare i fill, s'extralimitava en l'exercici del dret deure de la pàtria del menor i que adoptava un model educatiu que excloïa la figura paterna sobre tota decisió que podia afectar el menor, actitud aquesta que s'havia anat agreujant al llarg del procediment. Referia que les condicions materials de que gaudia eren adequades per a tenir cura del seu fill i recordava reiterats pronunciaments de la Sala sobre els beneficis que una modalitat de custòdia compartida suposava per al menor. Considera que no concorria cap element objectivable que impedissin el seu establiment, especialment quan el menor exterioritzava un clar sentiment d'estimació envers la figura paterna. En relació a la condemna d'abusos sexuals dictada al seu encontre, defensa que el seu comportament posterior envers la mare i el fill menor ha estat irreprotxable sense que per tant pogués justificar el refús d'una custòdia compartida.
Tercer.- Motius de recurs de la Sra. ENTITY_4:
La mare sosté que uns contactes amb pernocta no resultaven viables en el supòsit que s'examinava. Referia que les obligacions laborals del pare no li permetien tenir cura del seu fill durant la nit i que la prova més flagrant d'aquesta impossibilitat s'extreia de la seva conducta pròpia atès que des de que es va dictar la Sentència en la instància tant sols havia pernoctat tres nits amb el seu fill, retornant els restants dies en que podia estar amb el menor en Expósito a la mare a les 19'00 hores. Afegia que atesa la seva curta edat i les circumstàncies que concorrien, el règim de contactes més adequat era aquell que s'havia fixat en l'Aute de mesures provisionalíssimes i que aquesta Sala havia ratificat, però no aquell que la Sentència contemplava.
Tercer.- No es discuteix en aquesta alçada que fruit de la relació sentimental mantinguda entre els avui litigants, el dia 13-7-2017 naixia en Expósito. Malgrat aquesta relació, ambdós progenitors vivien de manera separada, cadascun al domicili dels seus pares respectius, delegant-se de fet la guarda i custòdia del nadó a la mare, essent els contactes amb el pare puntuals (unes hores dos dies a la setmana), si bé els avis paterns acostumaven a tenir el seu net un dia per setmana. Malgrat aquesta situació, els litigants continuaven mantenint la seva relació fins a finals del mes d'octubre en que el Sr. Carretero tingué un comportament sexual desviat i reprovable envers la mare del seu fill, pel qual fou condemnat per ordenança penal de 3-10-2018 com autor responsable d'un delicte major d'abús sexual amb prevalença de superioritat i abús de confiança i amb accés carnal previst i penat a l'art. 149.2 del Codi Penal a una pena de 10 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys qualificat a no entrar en contacte amb la Sra. Puga durant el mateix termini de suspensió de la condemna.
Quart.- Pel que es refereix al sistema de guarda i custòdia compartida pretesa pel Sr. Carretero, aquesta Sala ha tingut ocasió de recordar de manera reiterada els nombrosos avantatges que amb caràcter general el seu establiment suposa. En la Sentència de 29 d'abril del 2016 indicàvem al seu respecte, "Des d'una òptica enumerativa dels efectes beneficiosos de la guarda i custòdia compartida, es poden enunciar: 1. Es garanteix als fills la possibilitat de gaudir de la presència d'ambdós progenitors, malgrat la ruptura familiar, de forma que es tracta del model que més s'acosta a la situació prèvia a la crisi. 2. Evitació de consequències negatives en els menors (culpa, negació, temor, lleialtat). 3. Major acceptació de la nova situació per part dels fills, que evita actituds de manipulació dels pares en relació als fills. 4. Garanteix que els pares puguin seguir amb l'exercici dels drets i deures de la responsabilitat parental i puguin participar en les millors situacions d'igualtat pel desenvolupament i creixement dels seus fills. 5. No es questiona la idoneitat i habilitat parental dels progenitors, alhora que els obliga a cooperar necessàriament per adoptar acords en benefici del fill, la qual cosa es tradueix en un exemple positiu pels menors. (···) "Existeixen informes internacionals en aquesta matèria que recomanen els efectes favorables de la custòdia compartida, sobretot quan va acompanyada d'un règim de mediació familiar i de programes d'educació parental (Cfr. l'informe de la Divisió 16 de la American Psychological Association front a la Comisión USA de Bienestar Infantil y Familiar (1995), l'informe Bauserman -Child Adjustment in Joint-Custody Versus Sole-Custody Arrangements: A Meta-Analytic Review (2002)-, l' Informe Kelly -Children's adjustment in conflicted marriage and divorce. A decade review of Research i el document Bailly -Etat des connaissances scientifiques sur la résidence alternée (2002)-)." Sentència de 26-2- 2019, TSJC-226/2018
També hem afegit però que "Malgrat els clars beneficis que en regla general el sistema de la custòdia compartida ofereix, el seu establiment però sempre ha de trobar-se presidit per la recerca personal de l'interès superior de l'infant, i amb aquesta finalitat, per a l'establiment de la guarda i custòdia compartida s'haurà d'atendre a una sèrie de paràmetres entre els quals l'edat dels fills, l'horari professional dels progenitors, la proximitat dels llocs de residència, les característiques dels domicilis respectius (en el sentit que resultin adequades per a atendre les necessitats dels fills), el temps lliure o de vacances, l'opinió
dels fills, les circumstàncies en que es desenvolupi el litigi, així com la qualitat de les relacions interpersonals entre els propis progenitors". (Sentència de 26-6-2019 TSJC-58/2019).
En el concret supòsit que s'examina escaurà determinar si l'existència d'una condemna penal per abús sexual del pare comesa en la persona de la mare del menor, permet reconèixer una modalitat de custòdia compartida entre aquests. Aquesta Sala ja ha pogut pronunciar-se sobre l'atribució d'una guarda i custòdia compartida quan el progenitor es trobava processat per un delicte d'abusos sexuals presumptament comesos sobre les germanes del menor quina custòdia compartida es reivindicava, sustentant que la presumpció d'innocència que l'assistia, conjuminada amb les habilitats del pare i les pròpies manifestacions del menor, no impedien establir-la (Sentència de 27-3-2018, TSJC-464/17). La solució però ha de ser diversa quan concorre una condemna ferma. En efecte, la guarda i custòdia compartida exigeix que entre els progenitors existeixi una relació de mutu respecte en les seves relacions personals que permeti l'adopció de totes les decisions que escaigui en benefici del menor, sense pertorbar el seu desenvolupament emocional de tal manera que, malgrat la ruptura afectiva dels progenitors, es mantingui un marc familiar de referència que sustenti un creixement harmònic de la personalitat de l'infant. I encara que la lògica conflictivitat que entre els membres de la parella pugui existir com a conseqüència de la ruptura de llur relació no impedeixi l'assoliment d'una modalitat de custòdia compartida (vegi's en aquest sentit les Sentències de 28-4-2016 i 30-5- 2019 rotlles TSJC-476/2015 i 402/2018 entre altres), la solució ha de ser diferent quan aquesta dificultat resulta d'un comportament injustificable que ha merescut condemna penal per un delicte major d'abusos sexuals sobre la mare del menor. La gravetat dels fets comesos, ha apartat el pare de l'entorn familiar, i impedeix tota comunicació mínimament normalitzada amb la mare, veient-se per tant l'exercici compartit de la funció parental acord a l'interès prioritari del fill, absolutament impedit. L'existència de tal abús, encara que sigui cap a la parella i no contra el fill de forma directa, és una cosa que òbviament repercutirà de manera negativa en el nucli familiar i en la comunicació necessària entre progenitors que impedeix entre ells un consens mínim com per a que la guarda i custòdia compartida pugui desenvolupar-se normalment, amb les garanties d'èxit mínimes que la noció d'interès superior de l'infant, concepte bàsic i recurrent en totes les disposicions relatives a el Dret de Família, exigeix.
En conseqüència el motiu del recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Carretero ha de ser refusat.
Quart.- Quant a les modalitats en que han d'intervenir els contactes amb el progenitor no custodi que centra el recurs de la Sra. Puga, tampoc aquest pot triomfar per les raons següents.
El règim de visites no és un dret propi, sinó un complex dret-deure o dret- funció, la que lluny de pretendre satisfer els desitjos individuals dels progenitors, ha de cercar assegurar la cobertura de les necessitats afectives i educatives dels menors per a assolir el seu desenvolupament equilibrat i harmoniós. La seva essència no és altra que fomentar les relacions humanes paternes o materno-filials i mantenir viu el corrent afectiu pares-fills, tot i la separació o el divorci, procurant que els menors es vegin afectats en la menor proporció possible per la separació dels pares.
Hem pogut indicar de manera recent que "Els contactes entre els fills menors i el pare o mare que no n'ostenta la custòdia, constitueixen l'al·legoria del vincle paterno o materno filial propi a la filiació, tot i contribuint al desenvolupament de llur personalitat afectiva respectiva. Aquests contactes indispensables, suposen un dret deure que pretén fomentar les relacions entre progenitor i fill, preservant el vincle afectiu que ha de presidir la relació entre ells intentant que els fills, malgrat la separació dels seus progenitors, es vegin afectats per aquesta realitat, en la menor proporció possible, especialment en aquelles situacions en que pot concórrer una clara manca d'entesa entre els pares, supòsits en que malauradament els contactes amb el progenitor no custodi poden veure's compromesos o dificultats. Deixant de banda la naturalesa i interès legítim que el progenitor no custodi pot tenir alhora de mantenir relacions personals amb el seu fill, els contactes amb aquest suposen la llera a través de la qual desenvoluparà determinats atributs derivats del dret deure de la pàtria potestat. Aquest interès també concorre pel propi menor doncs en definitiva aquesta relació resulta imprescindible per assolir el seu desenvolupament integral. En efecte, la presència dels dos progenitors és fonamental per al creixement dels fills doncs suposen el suport de les seves respectives identificacions, i així mateix resulta innegable que els menors que mantenen contactes i relacions amb ambdós progenitors assoliran el seu correcte desenvolupament integral amb major facilitat que aquells que malauradament s'han criat sota la figura d'un sol referent atès el buit afectiu que aquesta circumstància els comportarà en determinat moment de la seva vida. En aquest sentit l'art. 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions unides del 20-11-1989, disposa: "Els Estats parts respecten el dret de l'infant separat dels seus pares o d'un d'ells de mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb els seus pares, tret que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant", i en la mateixa línia l'art. 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu: "Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable i d'acord amb el seu interès superior". (Sentència de 27-2- 2020 TSJC-254/2019). També hem pogut indicar: "en matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor.(···)" (Aute de 25-7-2019 -TSJC-139/2019).
En el concret supòsit que s'examina s'infereix de les actuacions practicades que el progenitor disposa d'un habitatge en que pot acollir el seu fill, i també desenvolupa una activitat laboral que li assegura uns ingressos suficients, seguint un sistema de vida normal, estructurat. Ensems de la testifical practicada prop de la Sra. Galván i l'àvia paterna del menor se n'infereix que el menor mostra clars símptomes d'estimació envers el seu pare, sense que cap dels elements que figuren en autes permeti considerar que el contacte entre en Expósito i el seu pare no resulti saludable per al primer.
En realitat, la mare recolza la seva pretensió de què el règim de contactes entre pare i fill intervingui sense pernocta basant-se en l'edat del menor, el vincle més intens que tenia amb ella per aquesta raó i en que el progenitor treballaria en el sector de la restauració en horari de tarda/nit el que li impediria tenir el nen en la seva companyia. Aquests arguments no poden reeixir. En efecte en Expósito té tres anys complerts i en aquesta edat ja no té la mateixa dependència amb la mare que podia tenir amb anterioritat, podent perfectament passar dos dies amb el pare, sense que això suposi pel mateix una situació traumàtica. Pel contrari l'exercici efectiu d'aquestes modalitats de contacte fortificarà les seves relacions amb la figura paterna i tanmateix potenciarà la seva autonomia en relació a la seva figura materna tot i integrant el pare en el seu dia a dia, com a una figura cabdal en la seva criança tal i com ja ho és la mare.
Quant a l'activitat laboral desenvolupada pel pare, aquesta es realitzaria en règim de tarda/nit, però aquesta circumstància no esdevé una raó que impedeixi un règim de visites amb pernocta. El Sr. Carretero sosté tenir l'acord del seu patró per tal d'adaptar la seva jornada de treball a les necessitats del seu fill menor, i en tot cas així el pare s'hi haurà d'esforçar. D'altra part, tampoc podem obviar que el Sr. Carretero disposa dels seus progenitors a Andorra, els quals ja han participat activament en la cura del seu nét, i que en disposar d'aquest suport familiar, en cap cas es pot considerar que el menor es trobaria desatès, amb el benentès que aquest contacte amb els seus avis resulta també essencial en el desenvolupament del menor. En efecte com ja vàrem poder sostenir que "la figura dels avis resulta especialment rellevant: tenen un rol fonamental de cohesió i transmissió de valors en la família, i són els agents de solidaritat per excel·lència en la societat civil en el context actual" (Aute de 25-7-2019, TSJC-139/2019).
En no poder-se per tant considerar que el règim de contactes amb pernocta entre el menor i el seu pare suposi per aquest un risc o no s'adeqüi al seu interès superior, i atès en canvi el clar benefici que la seva normalització comportarà per en Expósito, el recurs de la mare ha de veure's abocat al fracàs.
Cinquè.- La naturalesa familiar del present procediment comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes processals ocasionades.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats pels Srs. Puga i Carretero contra la Sentència dictada el dia 29-1-2020 que es confirma íntegrament.
No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats pels Srs. Puga i Carretero contra la Sentència dictada el dia 29-1-2020 que es confirma íntegrament.
No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-