Quantia de la pensió d'aliments (0159/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-159/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de maig del 2007, la representació processal del Sr. Peña va formular demanda d'adopció de mesures paterno-filials contra la Sra. Diez, amb la que havia format una parella estable de la què havia nascut un fill, manifestant que la defenent li havia comunicat que volia marxar del Principat amb el menor i sol·licitant que la pàtria potestat del fill comú Bonet continués sent exercida pels dos progenitors, mentre que la guarda i custòdia del menor s'atribuís al seu mandant o, subsidiàriament, si la defenent reconsiderava la seva decisió de marxar del Principat, fos compartida per tots dos. Pel que fa al règim de visites, sol·licitava que els caps de setmana en Bonet restés alternativament amb el pare i amb la mare o, subsidiàriament, que en el supòsit de guarda i custòdia compartida, el progenitor que no gaudís d'ella durant aquell període setmanal pogués visitar al menor fins a les 20 hores com a mínim els dilluns, dimecres i divendres de cada setmana. Pel que fa a les vacances i dies de celebracions, aquests serien repartits per meitat. Sol·licitava a més que es fixés una pensió d'aliments a càrrec de la mare i en favor del nen o, si s'atribuïa la guarda i custòdia compartida als dos progenitors, que cada un d'ells es fes càrrec de les despeses d'aliments del menor mentre estigués en la seva companyia. Igualment formulava demanda de mesures paterno-filials urgents en aplicació de l'article 64 i subsidiàriament del 63, sol·licitant que la guarda i custòdia del nen se li atribuís a ell amb un règim de visites a favor de la seva mare, fent-se càrrec aquesta d'una pensió d'aliments a favor d'en Bonet de 300 euros mensuals.

II.- La Diligència de 6 de juny del 2007 feia constar que, havent comparegut el Sr. Peña i la Sra. Diez davant l'Hble. Batlle, aquests acordaren amb caràcter de provisionalíssimes unes mesures paterno- filials per regular la seva situació, que l'Aute de 6 de juny del 2007 aprovà.

III.- En data 10 de juliol del 2007 la representació processal de la Sra. Diez va contestar a la demanda formulada contra ella argumentant que no hi havia cap motiu per atribuir la guarda i custòdia del menor al seu pare i sol·licitant que es confirmessin les mesures paternofilials que es van acordar com a provisionalíssimes. Formulava igualment demanda reconvencional demanant que la pàtria potestat fos compartida entre els dos progenitors, que la guarda i custòdia li fos atribuïda a la seva mandant, que s'acordés un règim de visites ampli a favor del pare del menor, que la pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del seu pare es fixés en 800 euros mensuals i que el defenent facilités a la seva mandant un vehicle per subvenir a les necessitats del menor d'un valor màxim de 9.000 euros, que podria mantenir-se a nom del Sr. Peña.

IV.- La representació processal del Sr. Peña va contestar la demanda reconvencional formulada contra ell oposant-se a les pretensions contingudes en ella.

V.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 22 d'abril del 2008 estimant parcialment tant la demanda formulada pel Sr. Peña, com la demanda reconvencional interposada per la Sra. Diez i adoptant les següents mesures: mantenir l'atribució de la pàtria potestat als dos progenitors, atribuir la guarda i custòdia del fill a la Sra. Diez, establir un règim de visites de caràcter ampli a favor del Sr. Peña, fixar en 600 euros la pensió d'aliments a favor del menor a sufragar pel seu pare i preveure que les despeses extraordinàries del nen haurien de ser suportades pels dos progenitors per meitat, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Peña i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que la pensió que el seu mandant ha de pagar en favor del seu fill quedi fixada en 350 euros mensuals, acordant-se un règim de visites consistent en un cap de setmana alternatiu a favor de cada progenitor.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El principal greuge que el recurrent al·lega en relació a la Sentència d'instància és que en ella se'l condemna a pagar 600 euros mensuals en concepte de pensió d'aliments a favor del seu fill Bonet, mentre que ell considera que el fet que també hagi de sufragar les despeses d'un altre fill seu nascut d'una anterior relació i que hagi de desplaçar-se a Espanya per tal de visitar en Bonet comporta que tingui unes despeses que li impedeixen fer-se càrrec del citat pagament, tenint en compte, a més, que el seu salari és inferior al que es menciona a la resolució recorreguda i que les despeses del seu fill menor no han de ser assumides exclusivament per ell.

Com la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha posat de relleu reiteradament, la pensió que els progenitors han de pagar en concepte d'aliments a favor dels seus fills s'ha de fixar tenint en compte els ingressos d'aquests i les necessitats dels menors, de tal manera que el nivell de vida del què aquests podrien gaudir si els seus progenitors continuessin vivint junts sigui similar a aquell que podran tenir en el cas que aquests es separin.

II.- En el cas present, ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Peña va cobrar com a mínim fins el 10 octubre del 2007 en concepte de nòmina com assalariat de la societat "A.P. SA" la suma de 3.076 euros mensuals, segons el certificat de la CASS que consta al folis 191 i 192 de les actuacions, import que sumat al de la paga extra suposa un salari mig de 3.389,43 euros, com posa de relleu la Sentència d'instància, tot això sense perjudici de la possible existència d'altres guanys per la seva activitat com "product manager musical" que es pot apreciar al document dels folis 94 i 95 de les actuacions, però que no han estat acreditats. De les proves que consten a les actuacions no resulta que el salari que percep el recurrent sigui en realitat de 1.660,92 euros, mentre que la suma restant de salari depengui de la rendibilitat de l'empresa a on treballava, perquè, si bé és cert que a la nòmina que consta al foli 131 es fa menció d'un salari base i uns complements, al certificat de la CASS el sou final sempre és el mateix i no pot ser que els rendiments de l'empresa siguin sempre els mateixos.

Atesos els ingressos dels què gaudeix el Sr. Peña, no es pot argumentar com es fa al present recurs que el fet de que tingui un altre fill al qual paga una pensió de 375 euros mensuals i que hagi de desplaçar-se a Barcelona per visitar en Bonet li impedeix fer-se càrrec de la pensió que fixa la Sentència recorreguda, ja que després de pagar el que li correspon per les despeses dels fills li queda encara una quantitat respectable per atendre a les seves pròpies necessitats. Pel contrari, no s'ha provat que la Sra. Diez treballi, malgrat acredita haver-ho intentat, i el fet de no haver-ho fet durant els darrers anys i estar actualment cursant la carrera de psicologia fa presumir que serà difícil per a ella obtenir una feina mitjanament ben remunerada en un termini breu de temps.

III.- Pel que fa a les despeses precises per atendre les necessitats del menor, fins i tot acceptant el cost d'escolarització que el mateix recurrent fixa en 130 euros mensuals i el de les activitats extraescolars que, segons ell, ascendeixen a 130 euros més, les necessàries per a l'alimentació, vestits, i habitatge, que no exclou el fet que la Sra. Diez i el seu fill visquin en aquest moment al domicili dels pares d'ella, no es poden valorar en 90 euros mensuals com es defensa al recurs, sinó més aviat en 550 euros, de tal manera que el cost d'atendre les despeses per aliments del menor en el sentit més ampli de la paraula s'ha de fixar en 800 euros mensuals, quantitat que coincideix amb aquella que estima procedent la Sra. Diez en el seu escrit de conclusions. Tenint en compte el nivell d'ingressos del que gaudeix el seu pare i les minses possibilitats econòmiques de la seva mare és igualment correcte que, com a mínim en aquest moment, es faci càrrec el seu progenitor del 80% de les despeses del menor i per tant contribueixi amb 600 euros mensuals a la satisfacció de les seves necessitats, mentre que la seva mare ho fa amb els 200 euros restants, raó per la qual cal desestimar aquest motiu del recurs.

IV.- El recurrent sol·licita igualment que sigui modificat el règim de visites establert per la Sentència recorreguda, de tal manera que ell pugui gaudir de la companyia del seu fill els caps de setmana alterns i no hagi de desplaçar-se a Espanya dos caps de setmana seguits per visitar-lo, però tampoc aquesta petició es pot estimar, ja que aquesta modificació es sol·licita per primera vegada en aquesta alçada. No obstant, atès que el règim fixat per l'Aute de 6 de juny del 2007 és un criteri de mínims, les parts el poden modificar segons les circumstàncies del moment.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs, atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Peña contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 22 d'abril del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.