AUTORITZACIO PER OBRIR UN COMERC-AD-0105-1/2003

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2004-47 DE 18 D'OCTUBRE DE 2004

AUTORITZACIO PER OBRIR UN COMERC

No existeix cap reglamentació relativa a la formació per la navegació i l'administració no pot vetllar, sense llei, al lliure exercici del comerç.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Marti va interposar demanda jurisdiccional contra el refús tàcit del Govern del recurs de reposició formulat contra la desestimació implícita de la sol·licitud presentada el 9 de maig del 2003 en què demanava autorització per obrir un comerç a la parròquia d'Andorra la Vella dedicat a la formació nàutica sota la denominació «Ona Mar».

En la sentència de 14 d'abril del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Marti.

En el seu recurs d'apel·lació de data 28 de maig del 2004, el Sr. Marti manifesta principalment que:

-insistim i ratifiquem dit insistiment en que la nostra sol·licitud residia únicament en la formació nàutica i no en la expedició de títols;

-segons hem pogut ésser informats per la propietària del local on pretenem ubicar-hi el negoci, Govern decreta la baixa del comerç de «NIVELL 10» el 27 d'agost del 2003. Demana la pràctica d'una prova consistent en oficiar a Govern per a que acrediti la data de baixa del negoci «NIVELL 10 PUBLICITAT»;

demana l'imposició de les costes a l'adversa.

En el seu escrit de conclusions de data 19 de juliol del 2004, el Sr. Marti aporta les precisions següents:

-En l'absència d'una disposició legal que prohibeixi l'activitat de formar i amb independència de la regulació per a l'expedició de títols que efectua el Decret del 7 de febrer del 2001, entenem que cap limitació s'estableix legalment per a que el Sr. Marti pugui procedir a l'activitat que desitja, que no es altra que la formació nàutica ;

la pràctica de la prova és avui innecessària ja que aquesta part ha pogut aconseguir els certificats de baixa de Govern d'aquest anterior negoci

En la seva contesta de data 17 de juny del 2004, el M.I. Govern manifesta principalment que:

si el recurrent vol impartir formació nàutica ha d'acreditar que està habilitat per impartir-la i, en cas afirmatiu, dir explícitament quin tipus de formació pot impartir;

-«ens oposem totalment a l'admissió de la prova proposada en l'escrit d'apel·lació, ja que únicament està basada en un descuit de la part apel·lant, tal com diu el fonament de dret quart de la sentencia impugnada »;

és irrellevant el fet que en el local on es volia donar d'altra el negoci ONA MAR estigués inscrit el comerç NIVELL 10 PUBLICITAT, puix el motiu principal pel qual l'Administració va denegar la sol·licitud del recurrent és perquè aquest no disposa d'un títol que l'habilita a impartir formació nàutica general.

El M.I. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de juliol del 2004.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- La sentència recorreguda examina dos motius per rebutjar la demanda presentada pel Sr. ENTITY_2:

-la manca de baixa prèvia del comerç radicat en la mateixa direcció on el Sr. Marti pretén radicar el seu despatx comercial dedicat a la formació nàutica;

- la manca de títol del demandant a efectes d'impartir formació nàutica.

Tercer. - El primer argument el Govern el va mencionar en la seva contesta a la demanda de primera instància (veure foli 36, fonament de dret primer). Aquesta contesta és de data 8 de gener de 2004. Ara bé, segons el document presentat pel Sr. Marti a l'empara del seu recurs de segona instància, el propi Govern va donar de baixa l'autorització concedida al Sr. Valverde per a l'explotació del negoci denominat "Nivell 10 Publicitat". Aquest certificat és de data 27 d'agost de 2003, per tant anterior a la data de presentació de la demanda de primera instància presentada pel Sr. Marti (aquesta demanda és de data 12 de novembre de 2003, veure foli 12).

Resulta, doncs, del contingut d'aquests documents que el primer argument en què es basa la sentència de primera instància no es pot acceptar.

Quart.- El segon argument abans referit havia estat rebutjat per la sentència de primera instància.

La sentència analitza correctament les disposicions del decret del 7 de febrer del 2001 : «El Tribunal comparteix el criteri de l'agent sobre el seu àmbit d'aplicació puix només interessa les entitats que volen lliurar títols de capacitació». Els termes de l'article 2 d'aquest decret són perfectament clars : «El Govern delega expressament en el ORG_0 la facultat de lliurar els títols de capacitació de patró de costa i patró d'altura, seguint els programes d'estudis següents».

Cal subratllar que no existeix cap reglamentació relativa a la formació per a la preparació al lliurament d'aquest títol (a diferència, per exemple, de la formació pel permís de conduir). En conseqüència com ho remarca justament la sentència recorreguda, «força és de constatar que l'Administració no pot vetllar, sense llei, el lliure exercici del comerç».

Aquest segon argument presentat pel Govern ha de ser rebutjat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit :

Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Marti.

Segon: Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que el refús tàcit del Govern del recurs de reposició formulat contra la desestimació implícita de la sol·licitud presentada pel Sr. Marti el 9 de maig del 2003, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.