CASS. Conveni AND-ESP, càlcul pensió jubilació. TSJA-0000023/2015

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100061/2013 (SS-0061-1/2013) Núm. de Rotlle: TSJA-0000023/2015

SENTÈNCIA 48-2015

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Badía. Advocat: Sr. Palau.

Apel·lat: Sra. Codina. Representant: Sr. Canals. Advocat: Sr. Espada.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100061/2013 (SS-0061-1/2013).

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Codina. va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 25 de juny del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 3 d'abril del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió de jubilació de 96,21 EUR/mes.

2.- Mitjançant sentència del 29 de gener del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Codina..

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 8 d'abril del 2015, la CASS manifesta principalment que:

la pensió de l'assegurada no podia excedir dels punts adquirits a Andorra, sense fer extrapolació dels punts comprats a Espanya;

la sentència impugnada anava contra l'article 200 de la LSS;

esqueia efectuar la mateixa aplicació de l'article 20 del Conveni per part d'ambdues institucions de seguretat social;

l'aplicació del Conveni venia donada per l'article "los convenios bilaterales de seguridad social suscritos por España y su conexión con el Derecho comunitario";

calia acceptar la carta de l'INSS del 24 de febrer del 2014.

4.- En el seu escrit de contesta de data 28 d'abril del 2015, la Sra. Codina. al·lega que:

el càlcul de la pensió havia de tenir en compte tots els períodes cotitzats, tant a Andorra com a Espanya,

la CASS no podia ignorar la doctrina contemplada en la sentència 112-2012.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El recurs de la CASS interessa l'aplicació del Conveni hispano-andorrà de seguretat social del 9 de novembre del 2001. Així com la parapública considera que la Sra. Codina. té dret a una pensió de jubilació de 35,31 EUR/mes, la interessada i el Tribunal a quo entenen que la pensió ha de quedar establerta en l'import mensual de 96,21 EUR.

La CASS s'alça, per conseqüent, contra la sentència de la instància.

Tercer.- És pacífic que la Sra. Codina. ha cotitzat 4.020 dies al Principat i altres 6.605 dies a Espanya, és a dir un total de 10.625 dies entre ambdós Estats. La CASS reconeix a l'assegurada la compra de 537,67 punts a Andorra, el valor del qual s'eleva a 2,14737 EUR/punt (foli 23).

Com bé decideix la instància, el document que aporta la CASS en fase de conclusions (foli 114) resulta extemporani i no pot ser examinat.

La CASS calcula la pensió de jubilació segons els punts adquirits a Andorra (cosa que dóna el resultat de 96,21 EUR/mes) i, seguidament, li aplica un prorrateig que és funció del temps treballat al Principat sobre la totalitat de la vida professional de l'assegurada.

Aquest mode de càlcul no s'ajusta a les previsions de l'article 20, paràgrafs 1, 2 i 3, del Conveni hispano andorrà de seguretat social, els quals són inseparables.

"El treballador que hagi estat sotmès successivament o alternativament a la legislació d'una i l'altra part contractant té dret a les prestacions regulades en aquest capítol en les condicions següents:

La institució competent de cada part determina el dret i calcula la prestació tenint en compte únicament els períodes d'assegurança acreditats en aquesta part.

Aquest primer punt no ofereix cap complexitat. L'import es quantifica en 96,21 EUR/mes, com s'ha esmentat més amunt.

Així mateix, la institució competent de cada part determina els drets a les prestacions totalitzant amb els propis, els períodes d'assegurança complerts sota la legislació de l'altra part. Quan un cop duta a terme la totalització s'aconsegueixi el dret a la prestació, per al càlcul de la quantia a pagar, s'aplicaran les regles següents:

Es determina la quantia de la prestació a la qual l'interessat hauria tingut dret, com si tots els períodes d'assegurança totalitzats s'haguessin complert sota la seva pròpia legislació (pensió teòrica).

L'import de la prestació s'estableix aplicant a la pensió teòrica, calculada segons la seva legislació, la mateixa proporció existent entre el període d'assegurança complert en la part a què pertany la institució que calcula la prestació i la totalitat dels períodes d'assegurança complerts a ambdues parts (pensió prorrata)...".

La recta aplicació del Tractat, ens fa partir de la pensió teòrica. Aquesta s'estableix en 254,30 EUR/mes (article 20.2.a):

537,67 punts x 10.625/4.020 = 1.421,08 punts 1.421,08 punts x 2,14737 EUR/punt = 3.051,59 EUR/any

3.051,59 EUR / 12 mesos= 254,30 EUR/mes

L'import de la prestació prorrata (article 20.2.b) ha de ser de:

254,30 EUR (pensió teòrica) x 4.020/10.625 = 96,21 EUR. "3. Un cop determinats els drets de conformitat amb el que estableixen els apartats anteriors, la institució competent de cada part reconeix i abona la prestació que sigui més favorable a l'interessat, independentment de la resolució adoptada per la institució competent de l'altra part...".

Com és d'observar, les pensions que davallen dels paràgrafs 1 i 2.b són idèntiques, de manera que no procedeix cap ajust final.

Quart.- Només queda per afegir que la CASS no ha de seguir l'aplicació efectiva del Conveni que efectua, eventualment, l'INSS, sinó la seva lletra. Tanmateix, el Conveni és superior jeràrquicament a la LSS, de manera que s'imposa, en qualsevol cas, a les seves disposicions. Per fi, resta clar que un article doctrinal estranger no constitueix font del dret andorrà.

Per tot l'exposat, escau confirmar la sentència apel·lada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 04/2015, de 29 de gener del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.