Sentència 57-2025: Període màxim de baixa 3a.

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000055/2025

ORIGEN.- 1000015/2024 - 0

NIG: 5300545320240000030

SENTÈNCIA 57-2025 DE 17/12/2025

Ponent : Elsa PUIG Álvarez

Data : 17/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000055/2025

Nig : 5300545320240000030

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00057

SENTÈNCIA 57-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Álvarez

Representant i lletrat: Sr. Araujo

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant i lletrada: Sra. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Elsa PUIG Álvarez

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Període màxim de baixa 3a. No es pot percebre prestació si el treballador no està assegurat per haver finalitzar la relació laboral .

Andorra la Vella, el dia 17 de desembre de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000015/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG Álvarez, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'agent va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme, de data 30 de gener del 2024, que venia a confirmar en alçada la dictada el 17 de novembre del 2023, mitjançant la qual s'acordava desestimar el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades de la prolongació de baixa número AT201700258490 de data 2 de novembre del 2022 i, de la baixa número AT201600283202 iniciada el 17 de juliol del 2023.

A la demanda es sol·licitava el reconeixement d'una prestació per incapacitat temporal de resultes de les baixes, i procedir al reemborsament retroactiu de totes les prestacions.

2.- La sentència número 21/2025, de data 9 de juliol del 2025, del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Complia amb tots els requisits establerts per la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de Seguretat Social (en endavant LSS) per tenir cobertura per les baixes presentades en data 2 de novembre del 2022 (deguda a una hernia discal) i la del 17 de juliol del 2023 (deguda a un trastorn del disc intervertebral i altres diagnòstics).

Aquests episodis mèdics són diferents dels que van donar lloc a les anteriors baixes, relatives a les dolències en el canell i la lesió de nervi cubital.

Abans de cursar la baixa mèdica en data 3 de maig del 2019 estava donat d'alta com assalariat a l'empresa ORG_0, SL, i des d'aleshores ha estat de baixa mèdica, complint-se per tant els criteris que donen lloc a la cobertura de la prestació per incapacitat.

De les STSJA 84/2021, de data 25 de novembre (rotlle TSJA 24/2021) i 1/2025, de data 4 de febrer del 2025 (rotlle TSJA 41/2024), se'n deriva que, per tal que es pugui superar el període màxim de baixa de tres anys, cal que l'assegurat tingui una nova patologia, no relacionada amb la primera, que és el que succeeix en el cas que ens ocupa.

4.- La CASS va presentar el seu escrit d'oposició extemporàniament, per la qual cosa no poden tenir-se en compte les al·legacions formulades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Dades rellevants

Per tal de centrar correctament la qüestió, convé analitzar les situacions administratives i els recursos administratius i judicials presentats per l'agent -que han estat nombrosos-, així com el seu resultat. A l'escrit de demanda es va adjuntar la documentació acreditativa de les diferents resolucions administratives i judicials dictades, i també a l'expedient administratiu hi consta gran part d'aquesta documentació, i de la que es comprova que:

1.- En data 3 de maig del 2019, el senyor Álvarez va iniciar una situació d'incapacitat laboral transitòria derivada de malaltia comuna (dolència al canell).

2.- Per resolució de data 25 de febrer del 2021, la CASS va atorgar a l'assegurat l'alta mèdica a comptar del dia 5 de març de 2021.

3.- En desacord amb aquesta decisió, el senyor Álvarez va presentar recurs al Consell d'Administració de la CASS en data 19 de març del 2021.

4.- Per carta de data 30 d'abril del 2021, la CASS va comunicar a l'assegurat que el Consell d'Administració, en la seva reunió de data 27 d'abril del 2021, havia decidit desestimar el seu recurs i confirmar l'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal, amb efectes del dia 5 de març de 2021, data de l'alta mèdica.

Aquesta decisió no va ser impugnada judicialment per l'agent i va esdevenir ferma.

5.- En data 8 de març del 2021, el senyor Álvarez va iniciar una nova situació d'incapacitat laboral transitòria derivada de malaltia comuna, amb el mateix diagnòstic que la baixa cursada en data 3 de maig del 2019 fins al dia 4 de març del 2021 (dolència al canell).

6.- Per carta de data 15 de juliol del 2021, la CASS va comunicar a l'assegurat que havia resolt desestimar el reemborsament de la prestació econòmica de la incapacitat temporal iniciada el dia 8 de març del 2021.

7.- En desacord amb aquesta decisió, el senyor Álvarez va presentar recurs al Consell d'Administració de la CASS en data 23 de juliol del 2021.

8.- Per carta de data 15 de setembre del 2021, la CASS va comunicar a l'assegurat que el Consell d'Administració, en la seva reunió de data 31 d'agost del 2021, havia decidit desestimar-lo i confirmar la decisió de desestimar el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal amb data d'inici el dia 8 de març del 2021.

9.- Contra la referida resolució, el senyor Álvarez va instar una demanda jurisdiccional en data 11 d'octubre del 2021, la qual va quedar enregistrada amb el numero de causa 2000057/2021, i en data 31 de maig del 2022, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència estimant l'esmentada demanda en el sentit de reconèixer el dret de l'assegurat a ser tributari d'una prestació econòmica per incapacitat temporal d'ençà del dia 8 març del 2021 i fins que li fos mèdicament prescrita la corresponent alta.

10.- En execució de l'esmentada resolució judicial, el senyor Álvarez va ser tributari d'una prestació econòmica d'incapacitat temporal a comptar del referit dia 8 de març de 2021 fins a l'alta mèdica que la CASS li va atorgar per decisió del 26 de setembre de 2022, a comptar del dia 3 de maig de 2022.

11.- L'empresa on el Sr. Álvarez treballava -MEAT INTERNATIONAL TRADE, SL- va fer fallida, per la qual cosa l'agent va deixar de ser assalariat d'ençà del 5 de maig del 2022, data que correspon a l'extinció de la seva relació laboral amb la referida societat per l'esmentada declaració de fallida.

12.- En desacord amb l'alta mèdica amb efectes del dia 3 de maig del 2022, el senyor Álvarez va interposar recurs administratiu en data 26 d'octubre de 2022, sol·licitant, d'una banda, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral, així com que fos el Consell d'Administració que sol·licités el parer del Tribunal Mèdic, de conformitat amb l'article 257 de la LSS.

13.- Dita petició fou acordada pel Consell d'Administració en data 1 de desembre del 2022 i, d'acord amb el parer vinculant del referit Tribunal Mèdic, el mateix Consell d'Administració va decidir en data 2 de març del 2023 desestimar el reconeixement a l'assegurat d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral.

Aquesta decisió no va ser impugnada judicialment per l'avui demandant.

14.- Posteriorment, en data 20 d'octubre de 2023, l'assegurat va presentar una sol·licitud mitjançant la qual sol·licitava que se li reconegués "... el dret a percebre una prestació per incapacitat temporal de resultes de la baixa mèdica número AT2021400258490 de 2 de novembre de 2021 i de la número AT201600283202 iniciada el dia 17 de juliol de 2023 i es procedeixi al reemborsament retroactiu de totes les prestacions que em corresponen a conseqüència d'aquelles ...".

15.- Per resolució de data 17 de novembre de 2023 la CASS va decidir desestimar la sol·licitud presentada per l'assegurat en data 20 d'octubre del 2023.

16.- En desacord amb aquesta decisió, el senyor Álvarez va interposar recurs administratiu en data 15 de desembre del 2023 reiterant la seva petició de reconeixement del "... dret a percebre una prestació per incapacitat temporal de resultes de la baixa mèdica número AT2021400258490 de 2 de novembre del 2021 i del número AT201600283202 iniciada el dia 17 de juliol del 2023 i es procedeixi al reemborsament retroactiu de totes les prestacions que em corresponen a conseqüència d'aquelles ...".

17.- Per carta de data 6 de febrer del 2024, la CASS va comunicar a l'assegurat que el Consell d'Administració, en la seva reunió de data 30 de gener del 2024, havia decidit desestimar el seu recurs i confirmar la resolució de data 17 de novembre del 2023 de desestimar el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades de la prolongació de la baixa número AT201700258490 de data 2 de novembre del 2022 i de la baixa número AT201600283202 iniciada el dia 17 de juliol del 2023.

Dita resolució del Consell d'Administració de la CASS fou comunicada a l'assegurat el mateix dia 6 de febrer del 2024, informant de la possibilitat de presentar "... recurs davant la jurisdicció administrativa de la Batllia en el termini de dos mesos, a comptar de la seva notificació i/o comunicació, d'acord amb l'article 17 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu ...".

18.- Exhaurida la via administrativa, el senyor Álvarez va interposar escrit de demanda administrativa davant la Jurisdicció Administrativa de la Batllia en data 5 d'abril del 2024 sol·licitant que es vulgui "... dictar sentència en la qual es revoqui la resolució del Consell d'Administració de la CASS de data 30 de gener del 2024, mitjançant la qual es confirma la decisió de desestimar el meu recurs administratiu, condemnant a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a:

"reconèixer el meu dret a percebre una prestació per incapacitat temporal de resultes de la baixa mèdica número AT201700258490 del 2 de novembre de 2022 i del número AT201600283202 iniciada el dia 17 de juliol de 2023 i,

procedir al reembossament retroactiu de totes les prestacions que em corresponen a conseqüències d'aquelles ...".

Tercer.- Normativa d'aplicació

La qüestió que es planteja en aquest recurs d'apel·lació és estrictament jurídica, compte tingut que versa sobre la interpretació que cal fer de la normativa de seguretat social en matèria de prestació econòmica per incapacitat temporal.

Per això, convé recordar la literalitat dels preceptes controvertits, concretament, de l'art. 149 del text refós de la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS) relatiu a la durada de la prestació econòmica en cas d'incapacitat temporal, i de l'art. 7 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal.

Diu així el primer d'aquests preceptes:

"1. Les prestacions econòmiques s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica.

2. La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d'efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari.

3. Les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon.

4. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d'accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l'acabament de l'activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d'una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període."

D'altra banda, l'art. 7 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal es refereix al supòsit de canvi de patologia en els termes següents:

"1. Si durant el procés d'incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una patologia similar o associada a la patologia que va motivar la situació d'incapacitat temporal inicial, s'ha de mantenir la situació inicial amb caràcter general.

2. Si durant el procés d'incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una nova patologia no associada ni similar a la situació d'incapacitat temporal inicial, i aquesta nova patologia és més greu que la diagnosticada inicialment, s'ha d'emetre un certificat mèdic referit a la nova patologia diagnosticada, sense perjudici que, si ho precisa, continuï rebent assistència sanitària per la patologia inicial.

Des del moment que la Caixa Andorrana de Seguretat Social rep el nou certificat mèdic, s'entén que la situació d'incapacitat temporal té per causa la patologia més greu, a tots els efectes, inclusivament el relatiu a la quantia de la prestació econòmica, si aquesta prestació fos diferent.

Com a excepció, si la situació d'incapacitat temporal inicial és per causa d'accident laboral o malaltia professional i sobrevé una nova patologia més greu, per malaltia comuna o accident no laboral, s'ha de mantenir la situació d'incapacitat temporal per accident laboral o malaltia professional fins a la curació. Tot això sense perjudici de l'alta mèdica quan es produeixi la curació de la patologia inicial i, si és necessari, reconèixer-se des d'aleshores la situació d'incapacitat temporal per la nova patologia.

3. Si la nova patologia no és més greu que la diagnosticada inicialment, aquella queda inclosa en la situació d'incapacitat temporal inicial amb caràcter general.

La gravetat de la patologia s'ha de mesurar segons la durada prevista del procés curatiu, d'acord amb les taules de l'annex.

El metge o odontòleg tractant està obligat a informar la Caixa Andorrana de Seguretat Social del canvi de patologia, degudament codificada, en tots els supòsits. Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social té coneixement de l'incompliment d'aquesta obligació, procedeix d'ofici a realitzar el canvi de diagnòstic."

D'altra banda, l'article 117 de la LSS disposa:

"Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari."

Per finalitzar, cal dir que l'article 220 ter de la LSS, pel qual es regula el règim de les persones beneficiàries d'un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima, estableix que es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones majors d'edat que es beneficien d'un ajut econòmic ocasional acordat pel Govern per contribuir a atendre les necessitats bàsiques destinat a la protecció sanitària mínima.

Quart.- Anàlisi de les qüestions plantejades per les parts

La part agent sosté que les baixes presentades en data 2 de novembre del 2022 (deguda a una hernia discal) i la del 17 de juliol del 2023 (deguda a un trastorn del disc intervertebral i altres diagnòstics), són per patologies diferents que aquella que va motivar la baixa iniciada el 3 de maig del 2019, relativa a les dolències en el canell i la lesió de nervi cubital.

També sosté que abans de cursar la baixa mèdica en data 3 de maig del 2019, estava donat d'alta com assalariat a l'empresa ORG_0, SL; que des d'aleshores ha estat de baixa mèdica, complint-se per tant el criteris que donen lloc a la cobertura de la prestació per incapacitat, i que les STSJA 84/2021, de data 25 de novembre (rotlle TSJA 24/2021); 1/2025, de data 4 de febrer del 2025 (rotlle TSJA 41/2024), es deriva que per tal que es pugui superar el període màxim de baixa de tres anys, cal que l'assegurat tingui una nova patologia, no relacionada amb la primera, que és el que succeeix en el cas que ens ocupa.

Ara bé, cal dir que la baixa iniciada en data 3 de maig del 2019 va finalitzar el 3 de maig del 2022, moment en què es va complir el període màxim de tres anys previst a l'article 149 de la LSS. De fet, la "baixa" a la que es refereix la part agent és un certificat de pròrroga emès pel Dr. Castrillo de la incapacitat temporal finalitzada en data 3 de maig de 2022, que era per la patologia del canell. A més, a l'informe presentat per la part agent (document núm. 8 adjunt al seu escrit de demanda), emès pel Dr. Plaza en data 15 de març del 2022, és a dir, uns mesos abans de la baixa de data 2 de novembre del 2022, no es menciona l'existència d'una nova patologia.

És cert que les sentències esmentades al recurs d'apel·lació sostenen que "quan es tracti d'una mateixa patologia, pel còmput del període màxim de tres anys s'han de considerar també les recaigudes produïdes dintre d'un període de 6 mesos següents de la data de l'alta, i si la norma no diu res de les incapacitats temporals produïdes per patologies diferents és perquè aquestes comporten que s'iniciï de nou el període màxim per rebre la prestació per incapacitat temporal" (STSJA 84/2021), i que "D'aquesta sentència se'n deriva que, per tal que es pugui superar el període màxim de baixa de tres anys, cal que l'assegurat tingui una nova patologia, no relacionada amb la primera" (STSJA 41/2024), però en ambdós casos es tractava d'una persona que, quan va iniciar una nova patologia -i un nou període de baixa-, era assalariat, circumstància que no es dona en el cas que ens ocupa, compte tingut que, com a conseqüència de la fallida de l'empresa ORG_0, SL en la qual treballava, va deixar de ser assalariat d'ençà del 5 de maig del 2022, data que correspon a l'extinció de la seva relació laboral amb la referida societat per declaració de fallida de la mateixa, d'acord amb el que disposa l'article 83.1 apartat g) de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i amb independència de les prorrogues atorgades pel seu metge tractant.

Per això, l'agent no pot percebre cap prestació econòmica per incapacitat temporal més enllà del dia 3 de maig de 2022, en haver-se exhaurit el termini màxim de tres anys previst a la LSS, i en no figurar l'assegurat en situació d'alta o assimilada a l'alta a comptar del mateix dia 3 de maig de 2022. Aquesta dada es pot comprovar a la vista de l'extracte de punts de la CASS (document 3 dels adjunts a la demanda), on consta que, al mes de maig de 2022, el senyor Álvarez figura amb el concepte "Govern-Ajuts Protecció Sanitària", situació que, d'acord amb l'article 220 ter de la LSS, pel qual es regula el règim de les persones beneficiàries d'un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima, suposa que era beneficiari d'un ajut econòmic per contribuir a atendre les necessitats bàsiques destinat a la protecció sanitària mínima, però no pel gaudi d'una prestació per incapacitat.

En definitiva, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'agent i confirmar la sentència d'instància.

Cinquè.- Costes

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa Sr. Álvarez contra la sentència dictada el 9 de juliol de 2025 pel Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.