MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Préstec hipotecari TSJC 216/14

Resolució
Sentència · 27/11/2014
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 204/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:204
Recurs
216/14
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Pere Pastor Vilanova, Vincent Aniére
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
Descriptors
HIPOTECA PRESTÉC PRÉSTEC HIPOTECARI BANC EMPRESARI
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la mercantil Briones i els Srs. Catalá i Pérez contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles, que els condemnava a pagar a l'entitat bancària Pina la quantitat de 5.477.210,01 euros, més interessos i costes judicials. El tribunal ha considerat que la part defenent no ha demostrat que la crisi econòmica fos un esdeveniment imprevisible o inevitable que impedisca el compliment de la prestació deguda, ja que la part defenent era experta en la matèria i havia de conèixer el risc d'assumir un crèdit tan elevat amb un període de devolució tan curt. A més, els efectes de la crisi econòmica ja eren coneguts quan es va signar el crèdit hipotecari. Per tant, la sala ha decidit confirmar íntegrament la sentència del Tribunal de Batlles i imposar a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000216/2014 ORIGEN: 6100096/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Pina va interposar demanda, de data 12-04-2012, envers la mercantil Briones i els Srs. Catalá i Pérez en virtut de la qual demanava que es dictés sentència amb la condemna solidària dels defenents a abonar a l'agent la quantitat total de 5.477.210,01 euros, amb més els interessos de descobert des del dia 20-06-2011 i amb imposició de les costes judicials i la realització en publica subhasta de la parcel·la anomenada Prat de la Devesa.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, segons escrit de data 3-05-2012, i va sol·licitar la desestimació de la demanda i amb imposició de les costes judicials a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-05-2014, amb la següent part decisòria: "

DECIDIM

Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Pina contra la societat Briones i els Srs. Catalá i Pérez hem de condemnar i condemnem solidàriament a aquests darrers a pagar a la part actora la quantitat de 5.477.210,01.- euros, augmentada dels interessos de descobert en compte corrent, al tipus fixat per l'Agrupació de Bancs Andorrans, i que es generin a partir del 20 de juny del 2011 i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, com també la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentencia"

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 31-07-2014, ha articulat escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, segons escrit de contesta a les conclusions, de data 22-09-2014, pel qual interessa la confirmació de la sentència dictada a la instància, amb imposició de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent el M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que atesa la llarga i continuada relació que existia entre el Sr. Anaya i l'entitat creditícia es coneixia que els defenents es dedicaven a la promoció immobiliària i així es va obtenir un crèdit de 5.175.000 euros en data 19-01-2009 a retornar el dia 31-12-2010. Manifesta que va indicar als directius de Pina que solament es podria retornar el préstec si es venia l'H.G. construït en la parcel·la Prat de la Devesa, hipotecada en garantia de la devolució d'aquest crèdit. Afegeix que els directius li van comunicar que si no es podia retornar, en el seu moment es substituiria per un préstec amb garantia hipotecària amb un termini de 20 o 30 anys pel reemborsament. Entén que no es pot estar d'acord amb la valoració de la prova del testimoni Sr. Herrera ja que fou poc objectiva i va donar respostes evasives i poc creïbles i, a diferència del que sustenta el Considerant IV, sí que fou present a les negociacions i a la tramitació de la concessió del crèdit en compte. Consegüentment, i atès que no tindria sentit que el Sr. Anaya busqués consell i assessorament en l'esmentat testimoni respecte de la proposta efectuada al comprador Sr. Marcos s'han de tenir per acreditats els fets que la recurrent invoca.

En segon terme, afirma que un dels requisits de la prestació és que aquesta sigui possible i, si no es realitzava el bé immoble, no es podria retornar els diners. Consta a les actuacions que, en data 19-01-2009, es va perfeccionar una escriptura pública entre la societat Briones i Pina que tenia per objecte un crèdit en compte corrent fins a un import màxim, per principal, interessos i comissions, de 5.175.000 euros i amb una durada fins el 31-12- 2010, que preveia la possibilitat de pròrrogues tàcites mensuals. Així mateix, en la referida escriptura pública la mercantil constituïa una primera hipoteca sobre la finca descrita en l'escriptura en garantia del compliment de les obligacions assumides. A la vegada els Srs. Anaya i Pérez es constituïen en avaladors solidaris de Pina per a garantir el compliment de totes les obligacions que es derivessin del present contracte.

Com s'extreu de l'objecte del contracte i de la lectura dels pactes continguts en l'instrument públic, la prestació a la que restava obligada la part defenent, la mercantil en concepte de deutora principal, i els Srs. Anaya i Pérez com a fiadors solidaris, era el pagament dels interessos en descobert i la devolució, un cop vençut el crèdit, del capital, interessos, comissions i despeses. I aquesta prestació no es pot entendre com a impossible, atès que la impossibilitat que impedeix el compliment d'una relació obligatòria requereix que sigui absoluta, originària i total. En el present cas, la devolució del crèdit no es pot configurar com un supòsit de prestació impossible, ja que la conducta a la que es troba obligat el deutor (retorn d'una suma de diners) esdevé possible portar-la a terme, tant quan va néixer el negoci jurídic com durant la seva execució, sense que les dificultats per a obtenir el numerari per part dels deutors pugui encabir-se ni en el règim de la impossibilitat prestacional ni tampoc en la extraordinària onerositat de la prestació, sinó que constitueix una hipòtesi d'incompliment de la prestació assumida. Per tant, des d'aquesta òptica, i sense perjudici d'analitzar el motiu restant, s'ha de desestimar aquest segon motiu de recurs.

IV.- En tercer terme, i de forma subsidiària, sosté que la crisi econòmica ha afectat molt directament al sector immobiliari i s'ha produït una alteració de les circumstàncies imprevista i extraordinària que impediria el compliment, tota vegada que ens trobaríem davant una hipòtesi de força major o cas fortuït.

Aquesta Sala coneix que la crisi, no solament econòmica, sinó també social i cultural, ha esdevingut un fenomen global i que la seva incidència es projecta sobre la gran majoria dels ciutadans, els quals han d'adaptar el seu comportament i els seus recursos a les noves circumstàncies que envolten la seva quotidianitat.

El cas fortuït o la força major es conceptuen com un esdeveniment imprevisible o previsible però inevitable que impedeixen al deutor complir amb la prestació deguda. I, com encertadament raona la sentència d'instància, s'ha d'analitzar si la crisi econòmica i la seva incidència en el contracte de crèdit hipotecari es poden entendre com un esdeveniment extern imprevisible o previsible, però inevitable, que impedís el compliment i també que no resulta apreciable el cas fortuït o la força major com a expedient que exonera de responsabilitat al deutor. En efecte, la part defenent s'ha de conceptuar com a experta en la matèria, tota vegada que es dedicava a les promocions immobiliàries i havia de conèixer el risc d'assumir un crèdit tant elevat amb un període de devolució tant curt (menys de dos anys), sense preveure altres mecanismes substitutoris pel cas de no poder retornar el numerari prestat. I, encara més, el gener del 2009 quan es signa el crèdit hipotecari els efectes de la crisi econòmica ja es coneixien. Així, l'inici d'aquesta crisi sol situar-se cap al mes d'agost del 2007 amb les terribles conseqüències de les hipoteques sub prime, que van ocasionar la intervenció pel Govern americà d'un dels més importants bancs hipotecaris el mes de juliol del 2008 (L'X.) i que va portar a la fallida el mes de setembre de L.B. derivada de les seves grans pèrdues en el sector hipotecari. Aquests efectes ja havien arribat al continent europeu, per quant a l'estiu del 2008 ja s'havia registrat una contracció important de l'economia de l'eurozona que va afectar, aleshores, a les quinze economies d'Europa. Per tant, quan el mes de gener del 2009 es va signar aquest crèdit hipotecari el panorama econòmic mundial ja demanava cautela i calma pel finançament que es demanava i la possibilitat de retornar el numerari prestat. I des d'aquesta òptica d'idees, la crisi si bé va poder influir en la no devolució del préstec, ho va ser per quant la part deutora confiava en la venda de l'hotel construït per a la devolució del numerari, sense haver previst de manera diligent que el sector immobiliari ja es trobava molt més alentit i altres formes de devolució del diner o en altres terminis, sense pivotar la devolució sobre la venda de l'Hotel. És a dir, la conducta de la part defenent no va adequar-se als estandards de la diligència d'un empresari del sector, una vegada ja ha esclatat la crisi i es coneixen els seus efectes, sense que es pugui ara intentar adduir una alteració extraordinària de les circumstàncies, per quant les mateixes ja es coneixien quan es va perfeccionar el contracte, i hauríem d'haver-se pres en consideració per la part deutora en ares a possibilitar, des d'una òptica real i acomodada a la veritable situació del mercat, el compliment de les seves prestacions.

Per tant, el motiu es desestima.

V.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes judicials, en la imposició a la part recurrent de les costes judicials d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Briones i els Srs. Catalá i Pérez contra la sentència, de data 18-05-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora