Deure de prestar aliments després de la majoria d'edat (TSJC-158/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-158/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de gener del 2012 la representació processal del Sr. Escudero va formular demanda contra la Sra. Tur sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la Sra. Tur a abonar al seu mandant una pensió d'aliments de 400 euros mensuals amb efectes retroactius des del dia 1 de novembre del 2011 i mentre aquest continués cursant estudis i no estigués emancipat, més la meitat de la factura per import de 489,20 euros que adjuntava en concepte de despesa d'aliments extraordinària, així com al pagament de la meitat de qualsevol altre d'aquestes característiques que sorgís en el futur, més les costes del procediment.

II.- La Sra. Tur va contestar a la demanda en data 2 de febrer del 2012 oposant-se a abonar l'import que se li reclamava en concepte de pensió d'aliments en favor del seu fill, encara que acceptava abonar 150 euros amb aquesta finalitat fins que aquest acabés els estudis que seguia, o altres de caire universitari, amb normal aprofitament i, en tot cas, com a molt tard fins els 24 anys, sempre que el seu fill l'informés dels resultats obtinguts, més el 25% de les seves despeses extraordinàries i sempre que es justifiqués la seva necessitat i haguessin estat autoritzades per ella, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Escudero contra la Sra. Tur, condemnant a aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 150 euros mensuals augmentats per l'IPC anyalment, a partir del dia 2 de febrer del 2012, més el 25% de les despeses extraordinàries necessàries i aprovades per la mare prèviament (a banda de les mèdiques urgents), no fent condemna en costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Tur i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit que exposa.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Escudero i, de conformitat amb els arguments que recull en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit d'establir la condemna amb efectes retroactius a partir del dia 1 de novembre del 2011, fixant el seu import en 400 euros mensuals, més el 50% de les seves despeses extraordinàries, imposant a més a la defenent les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per raons sistemàtiques procedeix examinar en primer lloc el recurs presentat per la Sra. Tur contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de març del 2013.

Com a primer greuge contra la citada resolució la Sra. Tur argumenta que no procedeix la condemna al pagament de la suma de 150 euros. mensuals, ni al del 25% de les despeses extraordinàries que s'estableix en la mateixa, ja que el seu fill li ha faltat al respecte reiteradament i no es vol ni comunicar amb ella, aquest és major d'edat i per tant ella queda desvinculada del conveni signat en el seu dia i desconeix la situació personal professional o acadèmica del demandant que ja és un adult amb tots els drets i les obligacions derivats d'aquest estat, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, la Sentència d'instància no fa altre cosa que ajustar-se a allò que la Sra. Tur reclamava al contestar a la demanda formulada contra ella per la representació processal del Sr. Escudero. D'altra banda, l'import establert s'ajusta també a allò pactat en el conveni de separació signat pels esposos (foli 10), i fins i tot es disminueix la participació de la recurrent en el pagament de les despeses extraordinàries del seu fill del 50% pactat al 25%, sense que aquesta hagi acreditat que s'hagi produït un empitjorament de la seva situació econòmica, una millora d'aquella en la qual es troba el pare del demandant, ni una disminució de les necessitats d'aquest.

La recurrent argumenta que no procedeix aquesta condemna, ja que el seu fill li ha faltat al respecte reiteradament i, per tant, no té dret a aliments. No obstant, si bé és cert que el fill reconeix que no es relaciona amb la seva mare el que no queda acreditat és a qui correspon la responsabilitat per aquest fet i cal considerar que en tot cas són els progenitors els que estan més obligats a lluitar per mantenir una relació fluida amb els seus fills tant si són menors, com si ja han arribat a la majoria d'edat.

Manifesta també la recurrent que, sent el fill major d'edat, queda desvinculada del conveni subscrit pels seus progenitors, però cal tenir en compte que el que demana el Sr. Escudero és el manteniment de la pensió que se li abonava en virtut del mateix, encara que augmentada, i que en el citat conveni s'acordava que aquesta subsistiria quan el fill arribés a la majoria d'edat "entre tant continuï formant-se acadèmicament amb normal aprofitament" que és el que reclama l'agent, raó per la qual entenem que el conveni segueix vigent i s'ha de respectar si no existeixen causes que justifiquin la seva modificació.

Pel que fa a l'argument de la recurrent en el sentit que no coneix l'estat personal o professional del seu fill, cal tenir en compte que amb la demanda aquest adjunta un certificat d'estudis en què la directora del Centre de Formació Professional de Sant Julià de Lòria acredita que el curs 2011-2012 cursaria el diploma de 2on DEP en microinformàtica i xarxes (foli 13) i aquesta informació es reitera de manera molt més complerta en període de proves, encara que fos a instància de l'Hble. Batlle (foli 150) i novament al foli 184 consta un altre certificat d'estudis en el què la directora del Centre de Formació Professional de Sant Julià de Lòria acredita que el senyor Escudero cursa el batxillerat professional en xarxes i sistemes informàtics l'any 2012-2013. És cert que la Sra. Tur manifesta que el seu fill treballa, però no acredita la veracitat d'aquesta afirmació, que no es reflexa en l'estat de comptes bancaris de l'agent, ni durant quin període s'ha desenvolupat, ni quin sou percebia.

La recurrent manifesta igualment que si va acceptar el pagament de la pensió que estableix la Sentència d'instància va ser perquè la seva advocada la va pressionar obligant-la a acceptar unes condicions que ella no volia. No obstant, si ella no estava d'acord amb el que s'establia a la demanda i es reproduïa a les conclusions havia d'haver demanat el canvi de lletrat abans de que es dictés Sentència i sols ho fa quan ja ha formalitzat el present recurs, sense proves de la veracitat de la seva queixa. Altrament, la condemna que se li imposa no es fonamenta exclusivament en la seva admissió en la instància, sinó en el pacte subscrit pels progenitors de l'agent i en la seva subsistència quan no s'acredita l'existència de circumstàncies que justifiquin la seva modificació. En tot cas, el que cal examinar és la correcció de la resolució presa en la instància i aquesta és perfectament coherent amb les dades que consten a les actuacions, sense perjudici de la facultat de la qual gaudeix la recurrent de reclamar a la lletrada que va defensar els seus interessos a la instància la indemnització que estimi pertinent si entén que la seva actuació la va perjudicar i ho considera oportú.

II.- Subsidiàriament la Sra. Tur sol·licita que es fixi la quantitat que ella ha de pagar en concepte d'aliments del seu fill en 50 eu mensuals, més el 5% de les seves despeses extraordinàries, sense comprendre les despeses mèdiques i que aquesta suma sols l'hagi de pagar a partir del dia de la contesta a la demanda, és a dir en data 2 de febrer del 2012.

La desestimació d'aquest motiu es justifica per les raons exposades en l'anterior fonament, ja que la recurrent no ha acreditat en cap moment que s'hagi produït un canvi en les circumstàncies que van motivar el pacte subscrit entre les parts. Pel que fa a les despeses mèdiques si aquestes estan cobertes per l'assegurança que el pare té contractada la recurrent s'hauria de fer càrrec en tot cas de la meitat del cost d'aquesta assegurança, cosa que no fa. Pel que fa al moment a partir del qual s'ha d'abonar la suma fixada en concepte de pensió d'aliments a favor de l'agent, tant si es considera que estem davant d'una reclamació estricta d'aliments, com si s'aprecia que el que es sol·licita és el manteniment dels pactes als què els progenitors van arribar en el seu dia, la data a partir de la qual la Sra. Tur s'ha de fer càrrec de la suma que s'estableixi en concepte d'aliments pel seu fill no seria mai la de la fermesa de la resolució en la què s'estableix, sinó la de la petició dels aliments, o la corresponent al moment en què es van deixar d'abonar l'esmentada pensió.

III.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Escudero, defensant com a primer motiu del seu recurs que la condemna que s'imposa a la defenent s'ha de fixar amb efectes retroactius al dia 1 de novembre del 2011, data a partir de la qual la Sra. Tur no va fer front a la pensió acordada i aquest motiu s'ha d'estimar.

Per tal de fonamentar aquesta decisió cal posar de relleu que el que reclama l'agent és que la defenent havia d'haver continuat pagant la pensió acordada al conveni signat pels seus progenitors malgrat el seu fill havia arribat a la majoria d'edat perquè així es preveia en el mateix, circumstància que es va produir el dia 7 d'octubre 2011. És cert que, la defenent sols va tenir coneixement de que el seu fill es trobava cursant estudis superiors en el moment que aquest formula la demanda que dóna origen al present procediment, però a partir d'aquell moment i amb efectes retroactius a l'u de novembre del 2011 la seva obligació era abonar la pensió pactada, ja que el que es demana no és un nou dret d'aliments entre mare i fill majors d'edat, sinó el compliment del conveni signat en el seu dia.

El recurrent reclama igualment que se li abonin la meitat de les seves despeses extraordinàries i aquest motiu també s'ha d'estimar perquè així es va pactar en el citat conveni, sense que s'hagi acreditat un canvi en les circumstàncies que el van motivar. Pel que fa referència al cost que li ha suposat a l'agent l'obtenció del carnet de conduir entenem que la seva mare ha de suportar igualment la meitat del mateix, és a dir 489,20 euros (foli 14), ja que al citat conveni es citen entre les despeses extraordinàries les derivades d'escoles esportives i cal entendre que obtenir el carnet de conduir és més important que l'assistència a una d'aquestes institucions.

IV.- Atesa la naturalesa de les qüestions en litigi no es fa expressa imposició de costes de cap dels dos recursos havent de suportar cada una de les parts els generats per la seva actuació, en virtut de la potestat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Tur contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de març del 2013.

ESTIMAR el recurs formulat per la representació processal del Sr. Escudero contra la mateixa resolució en el sentit de REVOCAR PARCIALMENT la mateixa establint que la Sra. Tur ha d'abonar al Sr. Escudero una pensió d'aliments de 150 euros mensuals a partir del dia u de novembre del 2011, més la meitat de les seves despeses extraordinàries dins de les quals s'haurà de computar la meitat del cost que ha suposat per ell l'obtenció del carnet de conduir, CONFIRMANT l'esmentada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes generades pels respectius recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-