FAMILIA: divorci. Determinació proporció de l'assumpció pels progenitors de la pensió d'aliments a favor del fill menor comú. Criteris pel manteniment de la pensió compensatòria

Sentència

Magistrats

ALEXANDRA CORNELLA SOLA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000122/2026

ORIGEN: 2000208/2025 - 0

NIG: 5300542120250001126

SENTÈNCIA 000084-2026 DE 05/09/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 05/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000122/2026

NIG : 5300542120250001126

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00084

SENTÈNCIA 000084/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esteve

Representant: Sra. Alba

Advocat: Sra. Rui

Apel·lat: Sra. Jacinta

Representant: Sra. Sílvia

Advocat: Sra. Daniela

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: FAMILIA: divorci. Determinació proporció de l'assumpció pels progenitors de la pensió d'aliments a favor del fill menor comú. Criteris pel manteniment de la pensió compensatòria

Andorra la Vella, a 5 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 3 de juny de 2025, la representació processal del senyor Esteve interposà demanda de declaració de divorci contra la senyora Jacinta, tot sol·licitant la declaració de divorci i l'establiment de les mesures paternofilials en relació al fill menor comú, Claudi, nascut en data NUM000 de 2013, i consistents en: autoritat parental i guarda i custòdia compartida, amb un repartiment homogeni entre els progenitors del temps a dedicar al menor, tot distingint entre el període lectiu i el període de vacances escolars; repartiment per meitats entre els progenitors de totes les despeses generades pel Claudi, amb excepció de les referides a la roba i al menjar, que les assumiria aquell qui el tingués en la seva companyia; necessitat d'acord per l'abonament de les despeses extraescolars i extraordinàries, excepte les relacionades amb la salut del menor. Demanava també l'extinció del règim econòmic matrimonial i de la pensió compensatòria fixada en el conveni de separació de data 22 de desembre de 2020, així com la imposició del pagament de les costes processals a la senyora Jacinta.

2.- En data 7 de juliol de 2025, la representació processal de la senyora Jacinta contestà a la demanda articulada de contrari, oposant-se parcialment a la mateixa, demanant la seva desestimació parcial, en el sentit de què es mantingués vigent la pensió compensatòria fins a l'any 2029, de conformitat amb el conveni subscrit l'any 2020 i donada la persistència del desequilibri econòmic; es substituís el repartiment de les despeses del fill menor comú a càrrec dels progenitors existent fins a la data (a raó del 50% cadascun d'ells) per un altre proporcional als seus ingressos, a raó del 37,2% per la mare i del 62,8% pel pare; es declarés els divorci dels progenitors i es mantingués l'autoritat parental i el règim de custòdia compartida, segons sol·licitat pel pare.

Demanava també la imposició al senyor Esteve de les costes processals derivades de les pretensions d'extinció de la pensió compensatòria i del manteniment del repartiment equitatiu de despeses, en cas que fossin desestimades, per manca de fonament i, subsidiàriament, que cada part assumís el pagament de les seves costes, en aplicació de l' article 350.3 del Codi de Procediment Civil i la pràctica habitual en matèria de família.

3.- El Ministeri Fiscal, en relació al repartiment de les despeses generades pel menor a càrrec dels pares, no s'oposava a la pretensió de la senyora Jacinta, en considerar que entre ambdós existia un desequilibri patrimonial, no pronunciant-se en relació a la pensió compensatòria.

4.- En data 27 d'abril de 2026, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Esteve i:

- Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Esteve i Jacinta i declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial.

- Declarar que l'autoritat parental del menor s'exerceixi conjuntament entre els seus pares.

- Atorgar la guarda i custòdia del menor de forma compartida i distribuïda de la següent forma (sense perjudici dels acords puntuals a què el pare i la mare puguin arribar):

a).- Durant el període lectiu: Cadascun dels progenitors tindrà el fill en la seva companyia des de dilluns a la sortida de l'escola o de l'activitat extraescolar que realitzi, fins el següent dilluns a l'hora de l'inici de les activitats lectives. Si hi hagués un dia festiu o un pont immediatament després d'un cap de setmana, s'hi acumularà i el menor estarà amb el progenitor a qui pertoqui aquell cap de setmana fins a la represa de les activitats escolars.

b).- Durant les vacances escolars: Els progenitors es repartiran la cura del menor en períodes de temps iguals, en la forma prevista en el pacte setè del conveni del separació de data 22.12.2020, que continuarà vigent.

Es mantindran també vigents el pacte sisè (règim de comunicacions amb el menor, vuitè (deures d'informació i consulta entre els progenitors), novè (malaltia greu i/o hospitalització del fill menor) i desè (viatges de l'estranger).

- Els progenitors es faran càrrec, en un 70% el progenitor i en un 30% la mare, de totes les despeses del fill comú, tret de la roba i el menjar que assumiran cadascun d'ells exclusivament mentre el fill es trobi en la seva companyia.

El pagament de les despeses extraescolars i extraordinàries requerirà l'acord dels dos progenitors, excepte les relacionades amb la salut del menor.

A tal efecte, els progenitors mantindran un compte bancari conjunt amb signatura mancomunada, i tenint en compte que les despeses mensuals del fill ascendeixen a 800€ aproximadament, cadascun dels progenitors ingressarà la quantitat proporcional, com a màxim durant els primers tres dies de cada mes. Aquestes aportacions mensuals es modificaran sempre que sigui necessari per tal de cobrir en tot moment les despeses del fill, respectant la proporció del 70%-30% entre els progenitors.

Sempre que sigui possible, les despeses del fill es domiciliaran en dit compte. Endemés cadascun dels progenitors disposarà d'una targeta de dèbit associada a dit compte que utilitzarà per abonar les corresponents despeses del fill comú.

Aquest compte bancari així com les targetes associades al mateix, s'utilitzarà única i exclusivament per fer front a les esmentades despeses del fill comú. En cas que un dels progenitors faci un càrrec o pagament indegut, l'altre li adreçarà un requeriment escrit per tal que en el termini màxim de 10 dies

naturals retorni la quantitat corresponent, i si no ho fa, quedarà facultat per reclamar-la judicialment.

Si per qualsevol motiu un dels dos progenitors paga per si sol i es fa càrrec amb els seus propis mitjans d'alguna de les despeses comuns, tindrà dret a reclamar-li a l'altre el pagament de la part que li correspon prèvia presentació del justificant, o bé tindrà dret a rescabalar-se de la totalitat amb càrrec al compte bancari de titularitat conjunta.

Segon.- Ratificar la pensió compensatòria establerta en el conveni de separació de data 22 de desembre del 2020.

Tercer.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Esteve i Jacinta.

Quart.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Esteve en base, a considerar que la mateixa infringeix les normes o les garanties processals i els drets constitucionals i valora erròniament la prova practicada en la instància. En concret sosté, d'una banda, que la comparativa entre els ingressos salarials d'ambdós s'havia d'haver efectuat en relació als seus salaris nets, tot afirmant que en la resolució d'instància la comparació s'efectua entre el salari net de la senyora Jacinta i el brut del senyor Esteve; que tampoc s'han valorat altres ingressos que percep la senyora Jacinta, tals com rendes de lloguer i de capital mobiliari, i que tampoc s'han valorat adequadament ni la situació patrimonial ni les càrregues econòmiques del senyor Esteve. I, d'altra banda, que no procedeix mantenir la pensió compensatòria de la que es beneficia la senyora Jacinta per haver-se extingit la causa que la va motivar, en entendre que la finalitat de pal·liar el desequilibri econòmic entre els cònjuges després de la separació, ja s'ha complert. Finalment, també considera que la resolució impugnada comet incongruència ultra petita pel que fa al pronunciament sobre la distribució de les despeses del fill menor conjunt, ja que ni la senyora Jacinta ni el Ministeri Fiscal no van sol·licitar que es fixés un percentatge superior al 62,8% a càrrec del pare i a 37,2% a càrrec de la mare havent, per contra, la resolució recorreguda fixat un repartiment a raó de 70%-30%.

En relació a la imposició del pagament de les costes processals demana que s'apliqui el contingut de l' article 354.2 del Codi de procediment civil .

6.- El Ministeri Fiscal s'oposa parcialment al recurs d'apel·lació interposat, en considerar que la distribució proporcional de les despeses del menor als ingressos dels progenitors es trobava sotmesa a debat processal, essent la distribució fixada en la instància emparada pel principi d'interès superior del menor en aplicar estrictament el criteri de la proporcionalitat a la capacitat econòmica. En tot cas, tampoc s'oposaria a què la proporció fixada per la Sentència es rebaixés en la proporció de 37,2 front a 62,8% segons va sol·licitar en la instància.

7.- La representació processal de la senyora Jacinta s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari i demana la íntegra confirmació de la resolució d'instància, demanant la condemna en costes del senyor Esteve o, subsidiàriament, que cada part assumeixi les pròpies.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi rau en determinar si, en base a la capacitat econòmica dels progenitors, procedeix modificar la proporció d'assumpció entre ells de l'import de les despeses generades pel menor Claudi i, en el seu cas, en quin percentatge i, així mateix, si procedeix declarar l'extinció de la pensió compensatòria que el senyor Esteve satisfà a la senyora Jacinta, en base als pactes assolits pels mateixos, de mutu acord.

Segon.- Als efectes d'un millor enteniment dels fets objecte de valoració, procedirem a relatar els que no són controvertits:

1. En data 18 de febrer de 2002, els senyors Esteve i Jacinta van contreure matrimoni civil a l'ambaixada d'Espanya a Andorra la Vella. Fruit d'aquest matrimoni, en data NUM000 de 2013 va néixer Claudi.

2. En data 20 de gener de 2021 va recaure Sentència de separació de mutu acord, aprovant-se el conveni regulador de la separació de data 22 de desembre de 2020, aportat pels mateixos cònjuges. En ell s'acordava l'atribució de la guarda i custòdia a favor de la mare, una pensió d'aliments a càrrec del pare d'un import de 800 € mensuals, havent de sufragar els progenitors per meitats les despeses escolars i extraordinàries del menor. El pare també assumia una pensió compensatòria a favor de l'esposa, d'un import de 400 € mensuals, actualitzable en funció de l'increment de l'IPC. Al respecte, en el conveni homologat judicialment, literalment s'hi establia:

"El Sr. Esteve abonarà a la Sra. Jacinta en concepte de pensió compensatòria la quantitat de 400 €/mes. Aquesta quantitat serà ingressada mensualment dins dels cinc primers dies de cada mes al número de compte que a tal efecte designi la Sra. Jacinta.

Dit import s'haurà d'incrementar cada any, durant el mes de gener, amb l'IPC aprovat pel M.I. Govern d'Andorra.

La present pensió compensatòria serà abonada mensualment fins que el fill en comú compleixi 16 anys d'edat o bé la Sra. Jacinta comenci a treballar amb una jornada completa de treball, extingint-se automàticament passat qualsevol dels dos supòsits. Ambdós cònjuges es comprometen a procurar pel benestar econòmic de l'altre en el cas de venir a millor fortuna".

3. Des del mes de juliol de 2023, els mateixos progenitors van acordar l'aplicació del règim de guarda i custòdia compartida sobre el menor, a raó de setmanes alternes, repartint-se també per meitats les vacances escolars, deixant sense efecte el pagament de la pensió d'aliments de 800 € a càrrec del progenitor, i acordant mantenir el repartiment per meitats de les despeses ordinàries i extraordinàries, quantificades en la suma d'aproximadament 800 € mensuals.

4. Des del mes de maig de 2024 -segons es deriva de l'extracte de punts de jubilació de la CASS per ell adjuntat (doc. 12 de l'índex electròniac del sistema telemàtic de la justícia ) el senyor Esteve, que té el càrrec de Director de Back Office de l'entitat Andbank, ha patit una disminució del seu salari: de 9.081,44 € bruts mensuals, que cobrava des d'aproximadament l'any 2022, a 6.670,01 € bruts mensuals, al mes d'abril de 2025, amb un ingrés per aquest concepte al mes de març d'aquell mateix any de 10.420,01 €.

El que, en canvi, és objecte de discussió és la quantificació de l'import net que el mateix percep mensualment en concepte de salari.

5. La senyora Jacinta és directora de la Consultoria Fiscal PSF i treballa 6 hores diàries, tot percebent un salari net de 2.935,91 € al mes, segons extracte bancari que consta com a document 85 de l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia i corresponent al mes de setembre de 2025.

Tercer.- En relació a la distribució de la proporció amb la que els senyors Jacinta i Esteve han de participar en les despeses generades pel menor Claudi.

La resolució impugnada considera que el repartiment de les despeses ordinàries i extraordinàries entre els dos ha de ser a raó de 70 % a càrrec del pare i del 30% a càrrec de la mare per quant entén acreditat que el progenitor percep uns ingressos mensuals bruts derivats del salari de 6.500 €; 2.668 € anyals en concepte de rendiments de capital mobiliari, i aproximadament 100.000 € en concepte de saldos i cartera de valors de diferents comptes bancaris; a part de dues propietats; mantenint també un préstec hipotecari pendent de pagament de 179.611 € i un préstec personal de 18.095 €. Mentre que la senyora Jacinta disposa d'una renda anyal de treball neta de 38.084,27 €, uns saldos d'aproximadament també 100.000 € en diferents establiments bancaris, disposant de tres unitats immobiliàries i dos préstecs concedits pel seu progenitor d'un import global de 90.000 €. Afirma, la resolució recorreguda, haver tingut també en compte l'establiment de la guarda i custòdia compartida com a element que altera la dinàmica de les despeses familiars.

I això malgrat tant la senyora Jacinta com el Ministeri Fiscal sol·licitaven que aquest repartiment es fixés a raó de 37,2% a càrrec de la mare i 62,8 % a càrrec del pare. Motiu pel que la representació processal del senyor Esteve considera que aquest pronunciament (d'imposar una distribució del percentatge d'assumpció de les despeses del menor a raó de 70%-30%) incorre en incongruència ultra petita i vulnera el principi de justícia pregada i a un procés degut.

Quart.- Pel que fa al concret percentatge de distribució de l'assumpció per cada progenitor de les despeses generades pel menor, el recurs d'apel·lació ha de triomfar.

I això per quant una acurada valoració de la situació patrimonial d'ambdós progenitors ens aboca a establir una repartiment de les despeses del menor a raó del 50 % per cadascun d'ells; essent precisament per aquest motiu pel qual entenem que no procedeix valorar la pretesa incongruència ultra petita en què hauria incorregut la resolució d'instància, invocada pel recurrent.

Així, en primer lloc, hem de posar en relleu que dels extractes de compte que consten numerats de 93 en l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia, es deriva que, efectivament, el senyor Esteve el mes d'octubre de 2025 va cobrar en concepte de salari la suma neta de 5.613,03 € (havent cobrat pel mateix concepte el mes de setembre anterior la suma neta de 5.836,90 €).

En conseqüència, la resolució d'instància, per arribar a la seva conclusió, parteix d'un import força més elevat en concepte de salari (produït segurament per causa d'haver tingut en compte el salari brut).

I tot i que aquesta suma continua essent força superior a la que percep mensualment la senyora Jacinta: 2.935,91 €, per 6 hores de feina, junt amb les mateixes cal valorar la resta d'ingressos i càrregues de cada progenitor, almenys mensualment. Perquè a nivell de titularitat de comptes bancaris i cartera de valors, s'ha acreditat que els dos mantenen un estatus similar, així com a nivell de propietats a Espanya -que a cap dels dos els genera cap ingrés-, i els deutes que la senyora Jacinta manté amb els seu progenitor, que pel moment no li han representat la realització de cap pagament per procedir a la seva liquidació, tot i que el primer d'ells data de 2017 i el segon de 2023 (cfr. docs. numerat de 32 i 37 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia).

I ha resultat acreditat que partint dels ingressos mensuals nets de cadascun d'ells -la senyora Jacinta ingressa també 704,35 € de rendiments pel pis que té arrendat a Encamp (cfr. contracte al document numerat de 60 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia)-, tot deduint les quotes del préstec hipotecari i personal que satisfà el senyor Esteve, de 1.247,22 € i 351,81 €, respectivament, i la que satisfà la senyora Jacinta d'un import de 381,90 € (cfr. document numerat de 56 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia, on es fa referència a "cob. Reb. Pres" per aquest import), la capacitat econòmica de cadascun d'ells és similar, girant al voltant dels 3.500 € per cadascun d'ells. Sobre tot si hi afegim que el senyor Esteve abona la pensió compensatòria per una import actualitzat de 474,91 € mensuals a la senyora Jacinta, que suposa la pertinent despesa pel primer i ingrés per la segona.

Considerem, en conseqüència, que cadascuns dels progenitors ha d'assumir el 50% de les despeses ordinàries i extraordinàries generades pel menor Claudi, segons ells mateixos van pactar en el seu dia, havent-se doncs de revocar la Sentència d'instància en aquest sentit.

Sisè.- Per contra i en relació a la pensió compensatòria que el senyor Esteve abona a la senyora Jacinta per haver-ho així acordat de mutu acord, aquesta no pot ser declarada extingida, tal i com posa de relleu la resolució recorreguda.

Perquè no s'ha complert cap de les condicions pactades pels cònjuges per procedir a la seva extinció: ni la senyora Jacinta treballa a temps complert, ni en Claudi no ha arribat a l'edat de 16 anys.

És cert que sobta que les parts establissin com a condició de l'extinció del pagament de la pensió que la senyora Jacinta treballés a temps complert, deixant-se el compliment d'aquesta condició al seu sol criteri, però aquest extrem pertany a l'autonomia de la voluntat de les parts, de conformitat amb la nostra jurisprudència, com per exemple la Sentència de 30 de novembre de 2020, causa TSJC-327/2019:

"A diferència del que succeeix en relació a altres mesures derivades del trencament de la convivència entre els consorts (especialment aquelles que poden afectar fills menors d'edat), la pensió compensatòria és de naturalesa disponible, tractant-se per tant d'un dret en que regeix el principi de l'autonomia de la voluntat de tal manera que les parts poden renunciar-hi però també poden pactar el que considerin més convenient al respecte de les relacions que puguin sorgir a conseqüència de la separació o del divorci en el conveni de separació. Aquest darrer, tal i com ja hem tingut ocasió de precisar (cfr. Aute de 29-5-2018, TSJC-041/18) és un negoci jurídic de dret de família que de conformitat amb la regla de l'autonomia de voluntat de les persones concernides pot contenir pactes típics (

art. 52

a

57 de la LQM

) però també atípics amb l'únic límit de la Llei, la moral i l'ordre públic."

(..)

En el supòsit que ara s'examina els Srs. ... preveien les modalitats de durada i extinció de la pensió compensatòria en el pacte V del Conveni anteriorment transcrit. En el mateix es fixava una pensió compensatòria de caràcter temporal indefinit, atès que la seva percepció es condicionava a la millora de la situació econòmica de la Sra. ... En aquesta eventualitat, la jutjadora a quo no podia declarar-ne la seva extinció per raó del temps transcorregut d'ençà l'atorgament del conveni o afirmant que la creditora havia de cercar una ocupació que li pogués proporcionar majors ingressos, sinó que l'extinció de la pensió compensatòria pactada en el conveni regulador exigia verificar que les condicions contemplades per les parts amb aquesta finalitat es trobaven reunides. En no haver-ho fet, s'ha menystingut el principi de la seguretat jurídica contractual atès que es tracta d'un acord lliurement establert pel qual només una alteració substancial de les circumstàncies que es varen tenir en compte en el seu moment per les parts ho permetria en mèrits del principi de l'autonomia privada."

I com hem tingut ocasió de comprovar, en aquest cas ni s'han complert les condicions acordades per les parts per a poder-se declarar l'extinció de la pensió compensatòria, ni s'ha produït tampoc cap alteració substancial de les circumstàncies que es varen tenir en compte per les parts per la seva fixació, per poder-se modificar l'acordat en base a la seva autonomia privada.

En conseqüència, aquest extrem del recurs d'apel·lació interposat ha de ser desestimat.

Setè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Esteve contra la Sentència dictada en data 27 d'abril de 2026 pel Tribunal unipersonal del Batlle, en el sentit d'establir que el repartiment de l'assumpció de les despeses ordinàries i extraordinàries generades pel menor Claudi, seran assumides per ambdós progenitors per meitats. Es mantenen la resta de pronunciaments de la resolució d'instància.

SEGON.- No s'efectua especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.