BANCARI: impugnació imposició pagament costes judicials (7000011/2018)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000201/2020 ORIGEN: 7000011/2018 - 00

NIG: 5300542120180000027

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castillo

Representant: Sra. Marcos

Advocat: Sra. Arnau

Apel·lat: A Narváez

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sr. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: impugnació imposició pagament costes judicials

SENTÈNCIA 133-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16 de febrer de 2018, la representació processal de l'entitat Narváez interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari, contra el senyor Castillo, tot sol·licitant que la sentència declarés la resolució del contracte de crèdit amb efectes des del 31 d'octubre de 2017; l'exigibilitat de l'import resultant de la liquidació que adjuntava per un import de 152.363,72 EUR; la condemna del senyor Castillo a satisfer el dit import a l'entitat bancària agent incrementada amb els interessos liquidats trimestralment i calculats al tipus per a interessos per a descoberts en compte successivament en vigor, segons les tarifes de l'ABA a partir del 31 d'octubre de 2017 -data de la liquidació- aleshores el 13,74 %, fins al seu total pagament i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i saig; i l'execució de les garanties constituïdes i, si el preu obtingut fos insuficient, l'execució dels restants béns de la part demandada.

Subsidiàriament sol·licitava, pel cas que no es donés lloc a la petició de la resolució del contracte de crèdit, la condemna de l'adversa a: pagar totes les quotes vençudes i impagades, més les despeses de demora, 10.847,98 EUR, més els interessos produïts a partir del 31 d'octubre de 2017 al tipus per a descoberts successivament en vigor segons les tarifes de l'ABA, aleshores el 13,74 %; més les posteriors quotes vençudes i impagades segons la liquidació adjuntada més les despeses de demora, 2.857,06 EUR, més els dits interessos produïts per a descoberts a partir del 31 de gener de 2018 (aleshores el 13,74 %); més les quotes que anessin vencent fins a la data de la sentència ferma, més els dits interessos per a descoberts produïts a partir del respectiu venciment; més les quotes que anessin vencent fins a la data de l'execució, més els dits interessos per a descobert produïts a partir del respectiu venciment; més les costes judicials; i, a l'execució de les garanties constituïdes, mitjançant la venda en pública subhasta dels béns hipotecats i que l'eventual sobrant, una vegada pagades totes les obligacions garantides, fos consignat a l'INAF i romangués gravat en garantia del pagament de les altres obligacions a càrrec de la part demandada derivades del contracte esmentat a la demanda.

2.- La representació processal del senyor Castillo, per escrit de contesta a la demanda de data 20 d'abril de 2018, formulà aplanament a la petició principal de satisfer la suma de 152.363,72 EUR i a la de resolució del contracte de crèdit de data 11 de novembre de 2015, sol·licitant que per reduir el deute se li aprovés la dació en pagament de la unitat immobiliària objecte de la demanda, oposant-se a què els interessos de descobert fossin calculats als tipus de l'ABA i no al tipus legal, i sol·licitant també la no imposició de les costes processals.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles dictà resolució en data 25 de maig de 2020, amb la següent part decisòria:

"ACORDA:

Que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Narváez" contra el Sr. Castillo, ha de declarar i declara la resolució del contracte de crèdit amb garantia hipotecària assolit davant del qui fou fedatari públic de les Tejadas Sr. Raya l'11 de novembre de 2005 amb número del seu protocol 3116, condemnant a aquest darrer a pagar a la primera la quantitat global de cent cinquanta-dos mil tres-cents seixanta-tres euros amb setanta-dos cèntims (152.363,72 .- EUROS); incrementada dels interessos liquidats trimestralment i calculats al tipus per a "descoberts en compte" successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del 31 d'octubre de 2017 -data de la última liquidació practicada- aleshores el 13,74 %, i fins el seu total pagament; imposant-li tanmateix les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Fonament de dret de la present resolució i procedint si fos el cas a l'execució de la garantia hipotecària i sobre els béns del defenent."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Castillo, tot sol·licitant la pràctica de les proves declarades impertinents pel tribunal a quo i que es dicti una nova Sentència per la que s'estimi el seu recurs i revoqui el pronunciament d'imposició de les costes processals, imposant el seu pagament a la part recorreguda, tant les de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador per la seva mala fe.

Els arguments de la recurrent són en síntesi els següents:

La regla general per la imposició de les costes fonamentada en el criteri objectiu de venciment, pot ser ponderada pels Tribunals en mèrits de les previsions de la Novel·la 82 Capítol 10;

la mala fe de l'adversa justifica la seva condemna a pagar les costes;

manca de norma en dret andorrà que reguli la imposició de les costes processals en cas d'aplanament a la demanda;

Per Aute de data 3 de juny de 2021, la Sala va desestimar la pretensió probatòria de la representació processal del senyor Castillo en aquesta alçada.

5.- Per la seva banda, la representació processal de l'entitat bancària Narváez s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància fonamenta la condemna en costes de la part defenent, senyor Castillo en la regla del venciment objectiu establerta per l'Emperador Zenó (Codi 7, 51, 5), hagut compte que es va estimar íntegrament el petitum de la demanda principal.

I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent.

Segon.- La representació processal del senyor Castillo pretén que el Tribunal ponderi l'aplicació del la regla del venciment en relació a la imposició del pagament de les costes judicials per quant considera que la mala fe evidenciada de l'adversa ho justifica, així com el seu aplanament a les peticions de l'actora.

Tercer.- En l'escrit de contesta a la demanda, la representació processal del senyor Castillo va manifestar un aplanament parcial a les pretensions de l'actora, oposant-se a què els interessos de descobert fossin calculats als tipus fixats per l'ABA i no al tipus legal, així com a la condemna al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la contrària.

Per tant, malgrat haver-se aplanat parcialment a la demanda, la representació processal del senyor Castillo no evità la continuació del judici, motiu pel qual en haver estat condemnat a satisfer la totalitat dels imports reclamats, la seva condemna en costes es troba plenament justificada en mèrits del principi del venciment objectiu, sense que, en aquest cas, el mateix hagi de ser ponderat donat que en aquest supòsit l'entitat bancària es va veure obligada a impetrar l'auxili judicial per satisfer els seus interessos subjectius. I sense que pugui prosperar tampoc l'argument de la part recurrent en el sentit de fonamentar la mala fe de l'entitat bancària per imposar-li les costes del plet, per causa d'haver-li bloquejat el compte provocant un aglutinament del deute, ja que aquesta argumentació podria eventualment fer-se valer en la determinació de la quantia reclamada -a la que es va aplanar la part recurrent-, però no com a criteri per impedir l'aplicació del criteri del venciment en la imposició de les costes judicials.

En tot cas, el fet de què la pròpia part apel·lant s'aplanés a l'import reclamat resta credibilitat a l'argumentació sostinguda per la mateixa en relació a què l'impagament del senyor Castillo portés causa del bloqueig de l'entitat bancària.

Quart.- Procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, en mèrits de la regla del venciment.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Castillo contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- FER imposició de les costes judicials generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.