Demanda de reintegració parcial de la capacitat per a poder conduir vehicles automòbils i presentar-se a les proves teorico-pràctiques necessàries; pericial emesa sense el principi del contradictori (2000052/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000038/2020 ORIGEN: 2000052/2019 - 00

NIG: 5300542120190000371

PARTS:

Apel·lant : Sr. Peña

Advocat : Sr. Raya

Part : MINISTER FISCAL

SENTÈNCIA 138-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 5-2-2019, el Sr. Peña, formulava demanda de reintegració parcial de la capacitat i després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, interessava que es dictés sentència revocant la inhabilitació per a conduir vehicles a motor i obtenir el permís de conduir, reintegrant-se-li plenament aquesta facultat.

Segon.- El dia 6-3-2019, el Ministeri Fiscal contestà verbalment a la demanda formulada, indicant que s'oposava a la demanda presentada sense perjudici del resultat de les proves que es practiquessin.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuat per les parts els respectius escrit de conclusions, en data 27-11-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIXO: Desestimar la demanda presentada pel Sr. Peña en data 5 de febrer del 2019".

Quart.- Contra aquesta resolució, el Sr. Peña articula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions presentat el dia 26-6-2020 i interessa es dicti Sentència que amb caràcter principal s'anul·li la Sentència impugnada per indeguda pràctica de la prova pericial forense en no haver permès a aquesta part poder fer al·legacions tècniques a l'informe pericial, retrotraient les actuacions al moment del trasllat de dit informe a aquesta part, per a poder fer al·legacions tècniques a fi que es dicti una Sentència que no tingui els vicis invalidants denunciats. Subsidiàriament revocant la Sentència apel·lada per la manifesta incongruència en la prova pericial practicada i el manifest error en l'apreciació de resultat de la mateixa, estimant íntegrament la demanda, declarant que té dret a la restitució parcial de la seva capacitat, en el sentit de poder conduir vehicles automòbils, sempre que superi les proves escaients.

Cinquè.- En data 24-7-2020, el Ministeri Fiscal s'oposava al triomf del recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Peña interessant la seva desestimació i íntegre confirmació de la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància.

Sisè.- Per Aute de 22-10-2020 es decidia donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Peña en aquesta alçada.

Tant el demandant com el Ministeri Fiscal s'han pogut pronunciar al respecte de la prova incorporada en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi passa per determinar si el Sr. Peña, de nacionalitat andorrana i nascut el XXXX reuneix actualment les condicions necessàries per a conduir vehicles automòbils i poder-se presentar a les proves teorico-pràctiques necessàries amb aquesta finalitat.

En aquest sentit resulta de les actuacions de la instància que per Sentència de 23-1-2015 va ser declarat parcialment incapacitat per a governar la seva persona, sotmetent-se'l al règim tuïtiu de la curatela. Tanmateix se l'inhabilitava per a l'obtenció de qualsevol llicència o permís, tant de conduir vehicles a motor, com d'arma.

En considerar que havia reorganitzat la vida i que havia esdevingut totalment abstinent en el consum de l'alcohol, patologia aquesta que havia originat la seva incapacitació, considerava que es reunien els requisits per tal de que se li tornés a permetre conduir vehicles a motor, passant les proves exigibles amb aquesta finalitat.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància rebutja tal pretensió, sustentant que de l'informe medico-forense practicat se'n desprenia que persistien limitacions en les capacitats cognitives del Sr. Peña, "sent tributari d'un deteriorament cognitiu lleu amb afectació amnèsica. Aquest deteriorament cognitiu afecta especialment a les funcions executives i de capacitat visuespacial, a la memòria immediata, en fluïdesa verbal i velocitat de processament, tot el què, desaconsella la reintegració de la capacitat del Sr. Peña per a la conducció de vehicles a motor, atès l'apartat 8.1 de l'article 131 de la Llei del Codi de la Circulació".

I és contra aquest pronunciament que el Sr. Peña formula recurs d'apel·lació que fonamenta en els següents motius de greuge.

Segon.- En primer lloc sosté que la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle esdevenia nul·la per haver-se dictat en vulneració al dret al procés degut de l'art. 10 de la Constitució atès que es fonamentava exclusivament en el dictamen emès per la perit forense que havia intervingut però sense permetre el joc al principi del contradictori.

En segon lloc i de manera subsidiària considera que existia un flagrant error en la valoració de la prova. Considera que la metge forense no havia practicat cap de les proves que segons el Codi de la Circulació (art. 127) han de ser imperativament realitzades. D'altra part destaca que les proves practicades establien que el risc associat a un consum d'alcohol resultava a hores d'ara inexistent. Quant al suposat deteriorament cognitiu, insistia en que no se li havia practicat cap prova psicotècnica ni cap prova de l'examen mèdic oficial (art. 127 a 131 del Codi de Circulació), però que endemés i segons el nou informe mèdic que incorporava havia reeixit les proves d'aquest àmbit a que es sotmet qualsevol candidat i alhora havia passat tests complementaries que descartaven qualsevol deteriorament cognitiu. Destacava finalment que la seva aptitud a conduir es trobava confirmada per diferents facultatius que havien elaborat informes en aquest sentit.

Tercer.- Pel que respecta al primer motiu del recurs ressurt de les actuacions practicades que la prova medico-forense practicada intervenia sense que ni el demandant ni el Ministeri Fiscal poguessin intervenir en el mateix: la metge forense, seguint l'encàrrec realitzat, sotmetia el Sr. Peña a les proves que considerà escaients i després de realitzar una entrevista amb el mateix, emetia l'informe forense que figura en les actuacions.

En la Sentència dictada es sustenta que la pericial forense gaudiria de major validesa probatòria i major objectivitat en no ser un perit de part i en haver sotmès l'entrevistat a tota una bateria de proves i tests. No obstant i si bé la intervenció del metge forense en la prova pericial garanteix a priori la imparcialitat de la seva tasca per raó de la seva independència amb les parts, aquesta necessàriament ha de trobar-se associat amb el caràcter contradictori que ha de regir-ne la seva pràctica, i serà el conjunt d'ambdues garanties (imparcialitat i contradictori) el que assegurarà el dret al procés degut emanant de l'art. 10 de la Constitució i al procés equitable de l'art. 6.1 del CEDH.

Quan la solució d'un litigi depèn decisivament d'una prova tècnica (aquí una pericial mèdica), i aquesta alhora intervé sobre una matèria que per naturalesa escapa de l'àmbit de coneixement dels titulars dels òrgans jurisdiccionals, és obvi que el seu resultat influenciarà de manera decisiva, l'apreciació dels fets que pugui realitzar el Batlle. Aleshores, per a garantir el dret al procés equitable, s'ha d'assegurar que la part que es pot veure afectada per aquesta prova la pugui discutir de manera eficaç abans de ser proveïda al Tribunal (cfr. decisions del TEDH: MANTOVANELLI c/ França §36 de 18-3-1997 i STORCK c/ Alemanya §135 núm. 61603/00).

Si les anteriors consideracions es traslladen al concret supòsit que aquí s'examina, es constata que la pericial practicada en la instància no ha estat efectuada de manera contradictòria: l'informe mèdic realitzat s'ha incorporat sense que en cap moment s'habilités un tràmit específic previ per a permetre al recurrent discutir-la. Aquesta irregularitat resulta especialment significativa si es té en compte el caràcter essencial d'aquesta prova tant des d'una perspectiva general (la Llei Qualificada d'Incapacitacions i organismes tutelars la configura com a imperativa en el seu art. 4.9) com en el cas concret doncs la decisió impugnada s'ha construït, des de la perspectiva dels fets, exclusivament en les conclusions assolides per la metge forense.

En tal situació i en haver-se dictat una Sentència amb fonament d'una prova quina pràctica ha menystingut el caràcter equitable del procediment i el dret al procés degut del recurrent, escaurà en consonància amb les pretensions del Sr. Peña admetre el recurs d'apel·lació articulat i anul·lar la Sentència dictada, retrotraient el procediment fins a la pràctica de la prova forense per tal d'assegurar que, atesa la seva rellevància en el supòsit en que ens situem, es realitzi de manera contradictòria.

Quart.- Atesa l'estimació de la pretensió principal articulada, no escau pronunciar-nos en relació a la petició subsidiària.

Cinquè.- L'estimació del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se especial pronunciament al respecte de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Peña contra la Sentència de 27-11-2019 que anul·lem, retrotraient el procediment per tal de que la prova forense practicada, ho sigui de manera contradictòria

No escau fer pronunciament en relació a les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.