GOVERN - EXPEDIENT SANCIONADOR. Sanció a comandament àrea català. (1000066/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000066/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000034/2022

SENTÈNCIA 67-2022

PARTS :

Apel·lant: Sr. Álvarez

Representant: Sra. Vendrell

Advocat: Sr. Bueno

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Arnau

Advocada: Sra. Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 27 de setembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000066/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 20 de novembre del 2020 el Sr. Álvarez, va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. XXXXX/2020, de 21 d'octubre del 2020, mitjançant la qual es desestimava el recurs interposat contra la Resolució de l'expedient sancionador núm. EDU/ED/XX-19 dictada per la M.I. Ministra d'Educació i Ensenyament Superior de 23 de març del 2020, que confirmava íntegrament. Demanava es volgués dictar sentència estimatòria de la demanda i, es declarés que "la declaració de data 23 d'octubre del 2019 i les al·legacions de data 17 d'octubre del 2019 vulneren l'article 123 ter del Codi de l'Administració i doncs són anul·lables, i que el meu mandant no ha comès les infraccions imputades", així com l'anul·lació de les resolucions impugnades per no ser conformes a Dret.

2.- En la sentència 4/2022 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per l'agent, i ha declarat que la resolució recorreguda "no és parcialment ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, havent per tant de declarar l'anul·lació de les faltes i, subsegüents sancions contingudes en l'apartat primer i, tercer de la resolució sancionadora".

3.- En el seu escrit d'apel·lació, l'agent estima, en substància, que:

La sentència TSJA 30/2013 (que s'esmenta a la sentència del Tribunal de Batlles ara apel·lada) és anterior a la reforma del Codi de l'Administració.

No es va informar a l'agent abans de l'entrevista del seu dret de ser assistir per un advocat -entrevista que va durar 5h 45m-, així com del dret de no declarar en contra de si mateix.

Moltes de les disfuncions laborals recriminades no estaven concretades ni han estat corroborades.

Ni el Govern ni el Tribunal han tingut en compte la dificultat que suposava gestionar un àrea que estava integrada amb persones que tenien estatus diferents (unes adscrites al Cos General i altres al Cos d'Educació).

4.- En la seva contesta, la representació del Govern estima, en substància, que:

La cita de la sentència TSJA 30/2013 és encertada, compte tingut que els drets i garanties procedimentals reconegut a la Llei 45/2014 eren plenament aplicables al nostre ordenament amb anterioritat.

La declaració del Sr. Álvarez es va fer el 23/10/19 amb totes les garanties, i la seva durada respon a la voluntat del propi expedientat de no tornar un altre dia i no fer més pauses per no ser vist pels companys.

En un procediment disciplinari no es pot pretendre una lectura de drets com preveu el Codi de procediment penal, ni el Codi de l'Administració obliga a aquesta lectura.

La sentència TSJA 87/2010 avala la posició de la sentència ara apel·lada.

Al recurs d'apel·lació de l'agent no es concreten les disfuncions laborals que no estarien acreditades segons ell, sinó que es fa una al·legació genèrica. En tot cas, aquestes disfuncions estan abastament acreditades a l'expedient, i la resolució sancionadora s'ha basat en el contrast de les declaracions dels intervinents i en la documentació incorporada.

5.- El Govern fonamenta el seu recurs d'apel·lació, en síntesi, en que:

La sentència del Tribunal de Batlles considera que, pel que fa les dues sancions anul·lades, la resolució incorre en una manca de concreció dels fets provats, i aplica per analogia el Codi de relacions laborals i la interpretació feta per la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior, que no resulta aplicable.

La resolució fixa i concreta els fets perfectament i el propi Sr. Álvarez ha admès conèixer-los.

A l'expedient (de quasi bé 1.000 folis) ha hagut diverses fases d'audiència i proposició de proves, i s'han traslladat al Sr. Álvarez tots els documents que el conformen, per la qual cosa no es pot mantenir que hagi estat en una situació d'indefensió.

La resolució sancionadora deriva d'una seqüència d'actes, tots ells coneguts per l'expedientat, que no es poden desconèixer per la sentència apel·lada.

La comissió de les infraccions ha estat abastament acreditada al llarg del procediment.

6.- L'agent s'oposa al recurs de la demandada, tot al·legant que:

Sí resulta aplicable per analogia el Codi de Relacions Laborals i la interpretació feta per la Sala Civil. En tot cas, la sentència recorreguda analitza la manca de precisió dels fets provats des de la vessant de la normativa administrativa.

El procés contenciós és un procés a l'"acte", la qual cosa suposa que correspon al Tribunal verificar si la resolució administrativa que posa fi al procediment s'ajusta o no a la legalitat.

La defensa del Govern es basa en fixar la connexió entre els fets imprecisos descrits en la resolució per a cada infracció, i els documents que figuren a l'expedient, per arribar a la conclusió que les resolucions anul·lades contenen els elements necessaris que han permès identificar els fets provat i imputats, però aquest exercici s'havia d'haver fet en la pròpia resolució disciplinària, sense que pugui el Tribunal substituir a l'Administració per determinar quin són els fets provats.

7.- Les dues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.

8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'Administració va considerar responsable a l'agent de la comissió de tres faltes disciplinàries greus tipificades en:

Art. 100 l) de la Llei 1/2019, de la funció pública: "faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys", per la qual se li va imposar una sanció de suspensió temporal de funcions i retribucions de 15 dies.

Art. 100 j) de la Llei 1/2019, de la funció pública: "L'incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l'organització, si en resulten danys o perjudicis", i se li va imposar la sanció de destitució del càrrec de comandament, amb l'adaptació corresponent de l'estructura retributiva al nou lloc de treball.

Art. 49.2 e) de la Llei 8/2019, del Cos d'Educació: "El tracte ofensiu i manifest envers els alumnes i les famílies", amb la sanció de suspensió temporal de funcions i retribucions de 15 dies.

La sentència apel·lada estima parcialment el recurs i anul·la les sancions imposades pel que fa les infraccions 1 i 3, mantenint així la sanció de destitució del càrrec de comandament, amb l'adaptació corresponent de l'estructura retributiva al nou lloc de treball.

La decisió del Tribunal de Batlles d'anul·lar la sanció pel càrrec primer rau en que, si es trasllada la jurisprudència de la Sala Civil (s'esmenta com a exemple la TSJC 284/06, del 26/04/2007) a la resolució que ens ocupa, tenint en compte les previsions de l'art. 123 septies del Codi de l'Administració, la resolució "no es podia limitar a referir-se de manera genèrica a uns WhatsApp, sinó que havia d'exposar de forma concreta els fets reprotxats, sense els quals no hi ha garantia de la defensa i, aquest Tribunal no pot exercir el seu control", i per anul·lar la del tercer càrrec en que la resolució "no descriu amb precisió quines concretes actituds envers els alumnes del Campus de referència són aquelles que s'han de considerar com a constitutives de la falta disciplinària greu (...), ço que no permet a l'interessat la seva defensa - doncs en aquest cas s'ha de procedir a un esforç de construcció material per determinar la causa de la falta- i, a aquest Tribunal el seu control".

Contràriament, el Tribunal de instància sí considera que les disfuncions laborals reprotxades i enumerades no només eren abastament concretades, sinó que a més eren corroborades, afegint que "d'una part les indicacions temporals i, dels fets concrets han estat suficients, sense que es copsi cap tipus d'indefensió material, havent permès al Sr. Álvarez la seva defensa".

Tercer.- Cal analitzar primerament l'al·legació formulada per la part agent relativa a si, amb caràcter previ a la declaració d'un funcionari sotmès a un procediment disciplinari, és necessari informar-lo del seu dret de ser assistit per un advocat així com del seu dret a no declarar en contra de si mateix.

Doncs bé, la norma que resulta d'aplicació als procediments disciplinaris -per ser norma especial-, és la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, concretament els articles 89 i següents. A l'article 93.1 s'estableix que l'instructor ha d'ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció, i en particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada. Cap altra previsió es conté en relació a aquesta qüestió.

Pel que fa l'art. 123 ter del Codi de l'Administració, estableix que qualsevol persona subjecta a un expedient sancionador té els drets següents:

Dret a ser informada dels fets que se li imputen; de la infracció o les infraccions que aquests fets puguin constituir; de les sancions que li puguin ser imposades, i de la identitat de l'instructor i de l'òrgan competent per imposar la sanció.

Dret a conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació del procediment sancionador i a obtenir còpies dels documents que hi consten, en els termes establerts per aquest Codi.

Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l'ordenament que siguin procedents.

Dret a la presumpció d'innocència i a no declarar en contra de si mateix.

Dret a ser assistida per un advocat durant la tramitació de l'expedient, de lliure elecció per part de la persona expedientada i al seu càrrec.

Dret a obtenir una resolució motivada.

Qualsevol altre dret que li reconeguin la Constitució i les lleis.

D'aquesta previsió se'n deriva que el dret d'informació en un procediment sancionador -que és el que es recull a l'apartat a)-, es limita als fets que s'imputen; la infracció o les infraccions que aquests fets puguin constituir; les sancions que li puguin ser imposades; i la identitat de l'instructor i de l'òrgan competent per imposar la sanció, en conseqüència, no s'estén a ser informat sobre el dret a ser assistir per un advocat durant la tramitació de l'expedient, ni sobre el dret a no declarar en contra de si mateix.

Ara bé, la jurisprudència d'aquesta Sala ha vingut reconeixent que un procediment disciplinari presenta una "coloració penal", sense que això hagi d'incloure la necessitat que l'Administració posi en coneixement del presumpte infractor el dret de ser assistir per un advocat.

Així, a la sentència TSJA 30/2013, del 22 de març, i en relació a la al·legació relativa a la manca de comunicació del dret a ser assistit per un lletrat, s'afirma:

"La "coloració penal" del dret administratiu sancionador no suposa l'aplicació automàtica de tots els principis del dret penal i menys encara de les seves normes. La jurisprudència d'aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de precisar en el passat que: "Aquesta Sala ha jutjat vàries vegades que les sancions administratives revesteixen una "coloració penal", recollint per tant els principis establerts per la Cort Europea dels Drets de l'Home. Però aquest principi no significa que calgui fer una aplicació literal de les regles de dret penal. En efecte, els fonaments de les regles penals i de les regles administratives són diferents: les sancions administratives tenen com a finalitat principal assegurar el respecte de les obligacions imposades per diferents reglaments, i per tant cal aplicar-les en funció d'aquest objectiu. La «coloració penal» significa que els interessats han de veure reconeguts el màxim de garanties ..." (sentències 2003-49 de 17 de novembre de 2003 i 90-2012 del 25 d'octubre de 2012) i "el dret administratiu sancionador té una clara coloració penal, la qual cosa determina l'aplicació, amb matisos, dels principis generals del dret penal ..." (sentències 58-2010 i 59-2010 del 22 de setembre de 2010, 12-2011 del 4 de març de 2011).

Més concretament i en relació amb el dret constitucional a l'assistència tècnica d'un lletrat (article 10.2), aquesta Sala considera que aquesta garantia fonamental és traslladable al procediment administratiu sancionador, però amb determinades limitacions, entre altres, en matèria de torn d'ofici o d'assistència gratuïta. El Reglament regulador del procediment sancionador no preveu en cap moment la intervenció lletrada, però tampoc l'exclou. Es tracta, per tant, d'un dret que l'Administració no pot limitar injustificadament. Altra cosa consisteix en exigir que l'Administració ho posi en coneixement del presumpte infractor, comunicació que no exigeix amb caràcter general cap norma jurídica de dret positiu, a diferència de puntuals matèries sensibles en què es limiten drets fonamentals, com és el cas dels interns dels centres penitenciaris (article 55 de la llei qualificada penitenciària). L'antiga Resolució (77) 31 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa sobre la protecció de l'individu, en relació amb els actes de l'Administració, avala tanmateix l'existència del dret a l'assistència tècnica en el marc administratiu sancionador, doncs el seu principi tercer ("Assistència i representació") estableix que la persona afectada es pot fer assistir o representar dins el procediment administratiu, especialment en els procediments administratius sancionadors, de conformitat amb el principi 6 de la Recomanació (91) 1 relativa a les sancions administratives."

Al recurs d'apel·lació de l'agent es diu que aquesta sentència (que ja s'esmenta a la sentència del Tribunal de Batlles ara apel·lada) no resulta d'aplicació, ja que és anterior a la reforma del Codi de l'Administració. Tanmateix, com ja s'ha vist, l'obligació a informar del dret a ser assistit per un Lletrat no deriva de l'art. 123 ter del Codi de l'Administració sinó de la pròpia jurisprudència andorrana i de la del Tribunal Europeu de Drets Humans, que resulta aplicable al Principat. D'altra banda, a la sentència TSJA 87/2021 (de 16/12/2021, dictada a la causa 0000057/2021), que és posterior a la entrada en vigor del Codi de l'Administració, es cita la núm. 30/2013.

El mateix succeeix sobre el dret de l'expedientat a no declarar en contra seu. Així, a la mateixa Sentència TSJA 30/2013 es diu que "El dret a no incriminar-se tampoc és absolut en el procediment sancionador administratiu, doncs s'ha d'acomodar raonablement amb el deure exigible a la persona presumptament responsable de col·laborar en les tasques d'investigació. Ara bé, aquest delicat equilibri requereix almenys dues premisses: a) pertoca a l'Administració reunir el "nucli" dels elements desfavorables i b) l'Administració no pot obtenir les proves de càrrec mitjançant mètodes coercitius o pressions excessives."

En el cas que ens ocupa la representació del propi agent admet (foli 3 del seu recurs d'apel·lació) que per "la instructora no es va utilitzar mètodes coercitius durant la declaració", i, pel que fa la durada d'aquesta, l'informe de la instructora justifica que fou com a conseqüència de les peticions del propi Sr. Álvarez (no haver de tornar un altre dia, i evitar les pauses per no ser vist pels companys).

Quart.- Al recurs de la part agent també es qüestiona la sanció imposada pel càrrec segon, i s'al·lega que les disfuncions laborals recriminades no estaven concretades ni han estat corroborades, i que ni el Govern ni el Tribunal han tingut en compte la dificultat que suposava gestionar un àrea que estava integrada amb persones que tenien estatus diferents (unes adscrites al Cos General i altres al Cos d'Educació).

Tanmateix, la resolució sí concreta aquestes disfuncions. Així, pel que fa les disfuncions laborals en l'organització i gestió dels recursos humans de l'Àrea s'identifiquen com: establir jornades laborals on la distribució lectiva supera la franja horària màxima de 8h 30m durant el curs 2018-2019 en el cas de les funcionàries que es mencionen; incompliment en els horaris de les 18 hores lectives en el cas dels funcionaris que s'identifiquen, o les 4 hores no lectives setmanals per part de tots els professors de llengua catalana des del 09/09/2019; no compensar la dedicació lectiva suplementària a una funcionària; no contemplar els horaris de temps de desplaçament entre parròquies entre la finalització d'una franja lectiva i l'inici de l'altra en el cas d'una treballadora; autoritzar treballar des del domicili en determinats períodes; atribuir hores de docència a la Universitat d'Andorra retribuïdes pel Govern; i atribuir hores lectives a una treballadora del centre d'autoaprenentage mentre algunes treballadores de llengua catalana no complien les 18 hores lectives, entre d'altres.

I la mateixa concreció es conté pel que fa les disfuncions laborals relatives als professors de centre d'autoaprenentatge i als professionals del Cos General que han ocasionat un perjudici greu a l'Administració i han vulnerat els drets i les obligacions dels professionals detectades a partir de l'anàlisi dels horaris laborals i les proves aportades a la instrucció, a més d'atorgar vacances injustificades la primera setmana de setembre del 2019 al personal del Cos d'Educació de la seva àrea (a excepció de tres persones). Aquestes decisions van comportar, a més, que es donessin situacions de manca d'equitat i/o favoritisme entre els treballadors.

En definitiva, per les consideracions del fonament anterior i aquest, cal desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la part agent.

Cinquè-. La sentència apel·lada estima parcialment el recurs i anul·la les sancions imposades en el punt primer i tercer de la resolució, i és en aquesta decisió que es circumscriu la impugnació del GOVERN.

Doncs bé, com s'ha dit, la sentència trasllada la jurisprudència de la Sala Civil (s'esmenta com a exemple la TSJC 284/06, del 26/04/2007) sobre la concreció de la causa en un comiat disciplinari regit per la normativa laboral a la resolució que ens ocupa, tenint en compte les previsions de l'art. 123 septies del Codi de l'Administració, que preveu que "La resolució que posa fi al procediment sancionador ha de ser motivada, i ha d'expressar, quan sigui el cas, els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la norma legal que estableix la sanció que s'aplica."

Però en primer lloc cal dir que la jurisprudència de la Sala Civil sobre el comiat laboral disciplinari no és traslladable als procediments disciplinaris dels funcionaris, compte tingut que la Llei de Funció Pública (art. 90-96) regula aquest procediment amb detall, establint la possibilitat d'obrir un període d'informació prèvia, i la necessitat d'incoar el procediment, nomenar un instructor, que ha d'ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció, i en particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada, i ha de formular el plec de càrrecs amb la descripció dels fets que s'imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica -amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció- i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix, plec que cal notificar a la persona expedientada, oferint la possibilitat de tenir vista de l'expedient i formular al·legacions així com proposar proves, amb un nou període d'al·legacions, elevant una proposta de resolució.

I en el cas que ens ocupa s'han respectat tots aquest tràmits. I l'art. 94.3 de la Llei de Funció Pública estableix que:

"La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se'n faci. La resolució ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s'hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d'informar sobre les vies de recurs; pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d'execució."

La resolució que va impugnar l'agent està motivada i inclou els mateixos fets que s'veren al plec de càrrecs, que són haver enviat els WhatsApp que s'indiquen (amb data i destinatari), la qual cosa suposa una falta de respecte i consideració greu envers algunes de les persones de l'Àrea.

És cert que el contingut d'aquests missatges no es reprodueix a la mateixa resolució, però no només figuren en l'expedient (folis 121, 124, 125, 141 i 336 del fitxer pdf enviat com a expedient administratiu), sinó que a més l'agent reconeix haver-los enviat així com que un d'ells era de "to i contingut inapropiats, la qual cosa m'avergonyeix i per la qual cosa només puc presentar les meves disculpes i acceptar allò que estipuli l'Administració" (foli 417 del pdf). I, certament, el contingut era inadequat i a més, suposava una falta de respecte i consideració greu envers algunes de les persones de l'Àrea:

"T'ho envio perquè coneguis que no estic d'hòsties ni avui ni n'estaré durant el Campus.

(...)

Ja li pots dir a la T que si ella o tu preteneu no fer el que jo indiqui laboralment parlant, contradir-me o difamar-me, us juro mecagundeu que ja us podeu buscar feina lluny de la meva Àrea."

El mateix succeeix pel que fa al càrrec tercer -pel tracte ofensiu i manifest envers els alumnes-, compte tingut que a l'expedient s'han inclòs les enquestes anònimes dels alumnes (folis 360, 363, 365, 367, 369, 371 i 373 del pdf), on recullen les queixes d'aquests, així per exemple es diu que: "m'he enfadat amb la persona de Álvarez (...) fa bromes masclistes i va ser molt mal educat amb els participants del concurs de fotografia", es parla de "l'actitud desagradable del responsable envers els estudiants (ha afectat negativament l'ambient de tota la setmana andorrana)"; "actitud poc adequada"; "No cal que un senyor buròcrata, deselegant, masclista, autoritari i maleducat com en Álvarez sigui part de l'Equip del Campus. Ell va ser l'autor de tots els moments desagradables de la setmana andorrana, inclosa la seva conferència, que tenia un tema i continguts realment interessants però la seva actitud ha cagat tot"; "hi va haver un coordinador que ens feia sentir molt incòmodes i fins i tot masclista"; "L'actitud de Álvarez era inadequada".

De fet, a la declaració de la Sra. Jover -que es va fer per videotrucada, advertint de la seva gravació, que consta també al CD remés-, la testimoni va declarar que ella, la Morell i la T. van ver fotos de les enquestes desfavorables vers en Álvarez perquè sospitaven que no les lliuraria a l'Institut X., i al foli 570 del pfd el Director de Política Lingüística explica que van buscar les enquestes dels alumnes del campus perquè a la unitat no hi eren i no havien estat lliurades pel Sr. Álvarez a l'Institut X., i que no va aparèixer fins que no va enviar un correu al Sr. Álvarez reclamant- les.

En definitiva, no es pot considerar que la resolució no concreti els fets (en un cas haver enviat missatges de WhatsApp que constitueixen una falta de respecte i consideració greu envers algunes de les persones de l'Àrea, i en l'altre haver mantingut un tracte ofensiu i manifest envers els alumnes), ni que el fet de no reproduir a la pròpia resolució el contingut dels missatges o de les enquestes hagi suposat cap indefensió per l'agent.

És cert que la doctrina afirma que el procés contenciós és un procés a l'"acte", però això no vol dir que la resolució que posi fi al procediment administratiu s'hagi de desvincular d'aquest, ni que s'hagi d'analitzar de forma aïllada i sense tenir en compte la resta de documents que formen part de l'expedient.

Per això, procedeix estimar el recurs d'apel·lació interposat per Govern.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Álvarez.

Segon.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat pel GOVERN D'ANDORRA, anular la sentència núm. 4/2022, del 19/01/2022, i declarar que la resolució del Govern núm. XXXXX/2020, de 21 d'octubre del 2020, mitjançant la qual es desestimava el recurs interposat contra la Resolució de l'expedient sancionador núm. EDU/ED/XX-19 dictada per la M.I. Ministra d'Educació i Ensenyament Superior de 23 de març del 2020, que confirmava íntegrament, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.