Préstecsacciópaulianaconvenientreanticssassociatsforçaconvencions TSJC 243/14

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000243/2014 ORIGEN: 2100198/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 12-07-2011, la representació processal de la Sra. Garzón va presentar demanda a tramitar pel procediment civil ordinari contra el Srs. Palau i Ropero demanant:

amb caràcter principal, que es condemni solidàriament als defenents, a pagar-li les quantitats principals de 98.111,20.-euros i 15.513,44.-euros en concepte de préstecs, 1.439,10.-euros i 2.000.-euros en concepte de comissions bancàries, 129,26.-euros i 603,71.-euros en concepte de despeses notarials, el cost de l'assegurança de vida del préstec hipotecari, i cost dels interessos bancaris pel canvi de préstec hipotecari, en els termes i condicions que s'indiquen, o s'acreditaran posteriorment, majorades amb els interessos legals des de la data dels respectius pagaments;

amb caràcter subsidiari, i pel que respecta a la Sra. Ropero únicament, pel supòsit que no fos considerada responsable solidària segons el petitori primer, que es doni lloc a l'acció revocatòria, dita també pauliana, per a que tornin al patrimoni del Sr. Palau els béns que han sortit del seu patrimoni de forma indeguda ( la totalitat de les participacions socials de "G.P. SLU", vehicle X.), i que van anar a integrar el patrimoni de la Sra. Ropero imposant-li a aquesta l'obligació immediata d'efectuar aquells actes i operacions precises per retornar al Sr. P. aquells béns perquè puguin garantir el crèdit exigit per la demandant en qualsevol cas, la condemna dels defenents al pagament de la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Palau va oposar-se parcialment a la demanda, fent valdre que reconeixia que podia ser condemnat a pagar només l'import de 65.000.-euros i l'import de 15.513,44.-euros, però negant haver incomplert les obligacions en front de la demandant, i sol·licitant que no se li imposi les costes judicials.

La representació processal de la Sra. Ropero es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de la part agent a pagar les costes judicials.

III.- Per Sentència de data 15-04-2014, l'Hble. Tribunal dels Batlles, de la secció civil, va decidir "Que ESTIMANT SUBSTANCIALMENT la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Garzón en contra dels demandats Sr. Palau i la Sra. Ropero hem de condemnar i condemnem al Sr. Palau a satisfer a la Sra. Garzón les següents quantitats: la quantitat de 98.111,20.- euros en concepte de l'import deutor del crèdit C457501; la quantitat de 15.513,44.- euros del préstec per l'adquisició de la furgoneta, ambdues quantitats satisfetes per la part agent; 1.439,10.- euros referents a comissió de cancel·lació del préstec; 2.000.- euros de comissió de constitució del nou préstec; 129,26.- euros corresponents a les despeses notarials de cancel·lació del préstec i de 603,71.- euros de constitució del nou préstec hipotecari, juntament amb els interessos legals de totes les anteriors quantitats des de la data de la contesta de la demanda i fins al moment del seu pagament efectiu. Així mateix, s'escau condemnar a la Sra. Ropero a restituir la titularitat de la furgoneta F. matrícula XXXX en favor del Sr. Palau.

I imposar als defenents la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palau demanant la seva revocació en el sentit de condemnar-lo només a pagar els imports de 65.000.-euros i 15.513,44.- euros, amb imposició de les costes de les dues instàncies a la part agent.

La representació processal de la Sra. Garzón demana la seva confirmació, imposant les costes de segona instància al Sr. P.

La representació de la Sra. Ropero demana que es dictés la sentència que es consideri ajustada a dret, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que:

Per escriptura pública de data 16-07-2009, la Sra. Garzón i el seu germà, Sr. Palau van constituir la societat de responsabilitat limitada ORG_0, amb un capital social de 3.000.-euros, representat per 100 participacions socials, subscrivint cadascun dels constituents 50 participacions socials, el seu objecte social essent les activitats d'obertura, explotació, gestió i administració de bars, cerveseria, restaurant, i més concretament la gestió i l'explotació del negoci CERVESERIA G.P. ubicat a l'XXXX.

El negoci, fou inscrit al registre el 24-09-2009.

En data 06-07-2009, la societat ORG_0, va obtenir prop de l'entitat bancària X. un crèdit en compte corrent NºXXXX per un import inicial de 65.000.-euros, constituint-se els dos germans en cofiadors solidaris de la societat.

En data 11-05-2009, l'entitat bancaria X. va atorgar al Sr. P. un préstec C305401 per un import de 17.760.-euros, per la compra d'una furgoneta F. i la Sra. P. es va constituir com a fiador solidari del seu germà.

Per escriptures públiques de data 05-05-2010, la Sra. Garzón va fer donació al Sr. Palau de la totalitat de les seves participacions en la societat, efectuant-se la declaració d'unipersonalitat, restant per conseqüent el Sr. Palau com a únic soci.

Per escriptura pública posterior del mateix dia 05-05-2010, es va procedir a una elevació a públic d'acords socials, decidint-se el canvi d'òrgan d'administració, passant a la figura d'Administrador únic, i nomenant el Sr. Palau com a tal.

per escriptura pública posterior del mateix 05-05-2010, la Sra. Garzón actuant en nom i interès propi, i el Sr. Palau actuant en nom i interès propi i com a soci únic i administrador únic, en nom i representació de la societat ORG_0, van manifestar que:

la Sra. Garzón havia transmès el mateix dia, al seu germà, les participacions socials, convertint-se doncs aquell en únic soci i a més administrador únic de la societat.

el Sr. P. es feia, el mateix temps, únic responsable de l'actiu i del passiu de la societat.

la Sra. Garzón li feia entrega de les claus del negoci.

la Sra. Garzón és comprometia a desaparèixer com a titular dels comptes bancaris de l'empresa.

el Sr. P. es comprometia a fer-se càrrec de la totalitat dels deutes existents a càrrec de la societat, fins el dia d'avui i que alliberava la seva germana de qualsevol responsabilitat.

Ha quedat establert que per carta de data 27-07-2010, l'entitat bancària X. va requerir la societat ORG_0, la Sra. Garzón i el Sr. R.P.G. per tal de satisfer l'import de 93.893,86.-euros en concepte del ròssec debitor del préstec del 06- 07-2009.

Per carta de data 29-07-2010, la Sra. Garzón va requerir al seu germà de fer- se càrrec del dit róssec, així com de les tres quotes impagades del préstec obtingut per la compra de la furgoneta F.

Els referits imports es van quedar impagats.

Per escriptures públiques de data 17-12-2010, la Sra. Garzón i l'entitat X. van atorgar cancel·lar el préstec hipotecari que dita senyora tenia atorgat pel banc, i van atorgar un nou préstec hipotecari de 200.000.-euros per poder fer front al ròssec del antic préstec hipotecari(73.460,67.-euros) i dels deutes de la societat G.P., SL, és a dir del ròssec deutor del préstec NºC457501 i el ròssec deutor del préstec C305401.

II.- El recurrent considera que el Tribunal no ha valorat degudament la prova practicada i argumenta que: 1) ha quedat acreditat que és la Sra. M.S. qui gestionava tant els comptes com la societat i ell es limitava a treballar a la cerveseria; 2) que és ella qui tenia tota la documentació al respecte i no l'ha aportat en autes; 3) que contràriament a l'afirmació del Tribunal, ell no era conscient de les responsabilitats i obligacions que adquiria i 4) la mala gestió del negoci per part de la seva germana no li pot perjudicar.

Però aquests motius no es poden estimar.

En primer lloc, no s'ha acreditat de cap manera que és la Sra. P. qui gestionava sola el negoci. El fet que és ella qui va negociar l'atorgament del préstec principal no significa que gestionava sola el negoci.

En tot cas, això no eximiria el Sr. P. de les obligacions que tenia com a soci. Sobretot, el fet invocat i no acreditat que la seva germana gestionava sola el negoci i els comptes, no té res a veure amb el fons de la qüestió i amb el fonament de les obligacions del Sr. P.

En efecte, no es tracta de procedir a la liquidació de la societat, ni tampoc de complir les seves obligacions en front del banc, d'aplicar els acords atorgats el dia 05-05-2010 tal com ressurten de l'acta de manifestacions.

Al respecte, pretén el Sr. P. en la seva confessió en judici que va firmar els documents del 05-05-2010, aconsellat pel gestor bancari de la seva germana, i que al seu entendre aquesta el va enganyar. Però de cap manera queda acreditat tal extrem. Fins i tot, aquesta afirmació sobta molt quan queda acreditat que dita germana va fer-se càrrec dels deutes per respectar les seves pròpies obligacions en front del banc.

Ara bé, el defenent no ha establert ni tan sol invocat cap vici del consentiment. S'ha de recordar que és un principi cabdal que les relacions contractuals són regides per l'autonomia privada. Així, les obligacions lliurament consentides han de ser complides de bona fe i no poden ser modificades o revocades sense l'acord mutu de les parts.

El Sr. P. té afirmat que no ha incomplert les seves obligacions en front de la Sra. P., però no és veritat.

En virtut de l'escriptura pública, el Sr. P. qui havia acceptat la donació de les participacions de la seva germana i esdevenir soci i administrador únic, havia de fer-se l'únic responsable de l'actiu i del passiu de la societat i havia de fer-se càrrec de la totalitat dels deutes existents a càrrec de dita societat, fins el dia 05-05-2010, alliberant la seva germana de qualsevol responsabilitat.

Força és de constatar que no ho ha fet malgrat haver estat requerit de fer-ho. És innegable que, com a conseqüència d'aquesta situació d'incompliment contractual, la Sra. P. va ser obligada de fer front als pagaments exigits pel banc, i va tenir que negociar amb dit banc la cancel·lació d'un préstec hipotecari i l'atorgament d'un nou.

Per conseqüent, el recurrent és responsable no solament de l'import inicial dels préstec com ho pretén, sinó que ha de fer-se càrrec de la totalitat dels deutes del negoci, com previst pel conveni, i també ha d'indemnitzar la Sra. P. de les conseqüències dels seus mancaments contractuals.

Així, és amb raó que el Tribunal a quo l'ha condemnat a pagar l'import total dels ròssecs dels préstecs, com a pagar els imports en concepte de comissió per cancel·lació de l'antic préstec i de comissió per constitució del nou préstec, i els imports en concepte de despeses notarials causades per aquestes operacions.

Per tot l'exposat, la sentència recorreguda s'ha de confirmar.

III.- La desestimació del recurs determina imposar al recurrent les costes judicials de segona instància, en virtut del principi del venciment objectiu.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Palau contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 15-04-2014 que confirmen íntegrament ;

IMPOSAR al Sr. Palau les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-