Mínima quantia, honoraris en apel.lació (TSJC-208/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-208/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mínima quantia núm. B-0092-5/2013, instades per la societat "A.G.F." contra el Sr. Espada, en data 7 de maig de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que donant lloc substancialment a la present demanda, ha de condemnar al Sr. Espada a pagar a l'agent la quantitat de 701,37EUR corresponent a l'import de la pòlissa així com a les corresponent despeses bancàries meritades del retorn del rebut incrementats amb els interessos legals meritats d'aquesta quantitat, des de la data de la contesta a la demanda fins a la seva satisfacció, i, a l'abonament de les costes processals, d'acord amb l'especificat al CONSIDERANT III".

II.- El Sr. Espada ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Espada sol·licita la revocació de la Sentència emesa pel Tribunal a quo pels motius següents: havia comunicat a la companyia d'assegurances (concretament al Sr. Elías durant el mes de febrer de 2012) la seva voluntat de donar de baixa la pòlissa molt abans d'un mes del seu venciment; a més, havia notificat per escrit la resolució per carta del 26 de setembre de 2012; havia resolt altres contractes amb anterioritat amb només 7 dies d'antelació; les condicions particulars de la pòlissa no especificaven el termini de la tàcita reconducció; no se'l podia condemnar a satisfer les costes judicials a defecte de requeriment extrajudicial previ.

II.- És pacífic que el Sr. Espada va contractar una assegurança automòbil amb la companyia "A.G.F." en data 17 d'octubre de 2006, com també que no ha fet front al pagament de la prima corresponent al període comprès entre els dies 15 d'octubre de 2012 i 14 d'octubre de 2013. El recurrent sosté que havia resolt el contracte abans del seu venciment. En efecte, el Sr. Espada afirma que ho va fer en dues ocasions: verbalment a un empleat de l'asseguradora (Sr. ENTITY_5) durant el mes de febrer de 2012 i per escrit el dia 26 de setembre de 2012.

La instància ha estimat substancialment la demanda formulada per la companyia "A.G.F." i aquesta Sala ho ha de confirmar.

Pel que fa la significació de la voluntat de resoldre el contracte, no queda acreditada la comunicació verbal del mes de febrer de 2012. El testimoni Sr. Elías va explicar (resposta 5, foli 147) que, a instància del Sr. Espada, es va resoldre el contracte de responsabilitat civil subscrit per l'empresa "P.S.", quin gerent resulta ser el Sr. Espada. Si observem la carta que obra als folis 129-131, es desprèn que a resultes de la manca de cobertura d'un sinistre, el Sr. Espada va resoldre unilateralment l'esmentat contracte, sense però fer cap mena de referència al vehicle particular del recurrent. Per tant, no es prova cap conversa verbal en ordre a extingir el contracte d'autes.

La part apel·lant també defensa que ho va fer per correu electrònic del 26 de setembre de 2012. Força és de constatar que la notificació es va fer fora de termini, tota vegada que les condicions particulars exigien un mes de preavís (foli 3). Escau afegir que aquell correu diu textualment: "Comuniquem que donem de baixa l'assegurança d'aquest vehicle al seu venciment que és el dia 14-10- 2012" (foli 118). Aquesta ordre resulta incompatible amb una resolució anterior del contracte.

Un altre greuge del Sr. Espada consisteix en sostenir que, en ocasions anteriors, "A.G.F." havia acceptat resolucions de contractes fora de termini. Les novacions contractuals no es presumeixen i, a més, no es poden confondre amb gests comercials (aparentment un únic cas) en ordre a fidelitzar els clients.

També es defensa que les condicions particulars no preveien el termini de renovació del contracte per tàcita reconducció. Una lectura acurada de les condicions generals permet adonar-se que la renovació es realitza per períodes d'un any (foli 100).

Per acabar, la part apel·lant no es mostra d'acord en satisfer les costes judicials de primera instància, perquè l'asseguradora no va presentar cap requeriment de pagament abans de presentar demanda. En primer lloc, cal recordar que l'Hble. Batlle ha exclòs la condemna a satisfer els honoraris de lletrat i de procurador. Pel que fa aquesta qüestió concreta, la demanda va ser precedida per la presentació d'una ordre judicial de pagament que revesteix aquella qualitat (TSJC-155/13 del 3 de setembre de 2013).

Per tot l'exposat, s'imposa desestimar el recurs formulat per el Sr. Espada.

III.- La desestimació del recurs dóna lloc a la condemna en costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), exclosos honoraris d'advocat i de procurador per raó del tipus de procediment (TSJC-89/11 del 30 de juny de 2011).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 7 de maig de 2013; condemnar el Sr. Espada a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, exclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.