CASS. Incapacitat laboral. Valoració pel pèrit judicial de l'Àrea de Medecina Legal front la del pèrit de part. Proves objectives. Fibromiàlgia.

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000019/2026

ORIGEN.- 2000006/2025 - 0

NIG: 5300545320250000009

SENTÈNCIA 47-2026 DE 30/09/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 30/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000019/2026

Nig : 5300545320250000009

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00047

SENTÈNCIA 47-2026

PARTS :

Apel·lant: Sra. Remei

Representant: Sr. Isaac

Advocat: Sr. Àlvar

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Representant i advocat: Sra. Elisenda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: CASS. Incapacitat laboral. Valoració pel pèrit judicial de l'Àrea de Medecina Legal front la del pèrit de part. Proves objectives. Fibromiàlgia.

Andorra la Vella, el 30 de setembre de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000006/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme, de data 26 de novembre de 2024, que confirmà, en part, la decisió de 8 d'agost de 2024, mitjançant la qual s'acordà el no atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna per manca de compliment dels requisits legalment establerts.

2.- La sentència 13/2026 del Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

- No han estat objecte de consideració patologies degudament acreditades, com ara la condromalàcia rotuliana bilateral, l'Ehlers- Danlos, la disautonomia, ni la colitis eosinofílica, i aquestes patologies sumen limitacions funcionals greus al quadre clínic.

- S'ha inclòs a la valoració de la sensibilitat química múltiple dins del bloc de la fibromiàlgia, quan es tracta de patologies diferents.

- El dictamen es limita a fixar de manera global un grau d'invalidesa del 30%, sense expressar el procés metodològic, ni la correlació amb els criteris normatius aplicables.

- El percentatge de minva segons la sentència és del 30%, que és arbitrari.

- L'informe de la Dra. Loida sí valora les patologies de la recurrent de forma conjunta.

- La part agent sí vol treballar i ho ha intentat en reiterades ocasions, però no ha pogut continuar degut a la impossibilitat pràctica i reiterada de mantenir una activitat laboral continuada, fins i tot amb suport i adaptacions per les seves patologies.

4.- La CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:

- L'informe pericial judicial sí ha tingut en compte totes les patologies de la part agent, i també les ha valorat als efectes de determinar el grau de menyscabament que presenta l'assegurada.

- Les patologies de la recurrent comporten una limitació lleu a moderada segons l'informe pericial judicial.

- El percentatge de minva fixat a la sentència es coherent amb l'informe pericial judicial.

- La part agent no és tributària de rebre una pensió d'incapacitat.

5.- Les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l' article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia .

Segon.- Normativa d'aplicació

Tal com resulta de l' article 169 de la Llei de la seguretat social , es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional.

D'altra banda, l'article 8 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, disposa:

"1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

2. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional.

El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.

3. Per valorar els factors complementaris indicats a l'apartat 1 anterior s'aplica el barem establert a l'annex d'aquest Reglament.

4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l'assegurat, en particular l'activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual."

Sobre aquest punt, el Tribunal ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar si l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, a la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, vam declarar que:

"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'

article 170 de la Llei de la seguretat social

, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".

Tercer.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Per tal de resoldre aquest procediment sŽha de partir de la dada que l'agent és una persona jove (va néixer el dia NUM000/1994 segons consta al foli 11 de les actuacions), per la qual cosa tenia només 26 anys en el moment de presentar la seva sol·licitud a la CASS per tal que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa (la va presentar el dia NUM000/2023, segons consta al foli 15). És cert que el fet que una persona sigui jove no és sempre significatiu d'una bona salut, però la malaltia, especialment quan incapacita la persona que la pateix, és menys freqüent en persones joves. En qualsevol cas, la valoració de les patologies i de la seva repercussió en la vida laboral, s'ha de fer no només amb les explicacions que es puguin donar pel pacient -que, certament són importants-, sinó amb l'ajuda de proves objectives, és a dir, aquelles que els seus resultats es poden mesurar pel metge amb independència de les manifestacions de la persona concernida, com poden ser analítiques, proves radiològiques o d'altres.

Entrant ja a analitzar els motius en els quals es fonamenta el recurs d'apel·lació, la part agent retreu que la prova pericial judicial no hagi valorat -al seu judici-, determinades patologies. I la primera cosa que cal destacar és que les qüestions que la part agent va sol·licitar que fossin resoltes a la prova pericial judicial eren molt clares i, per tal de resoldre-les, la Dra. Elena, metgessa designada per realitzar la prova pericial judicial, de l'Àrea de Medicina Legal i Forense -que, per aquesta condició, és una professional imparcial-, va estudiar la documentació annexada a la causa, que es relaciona al propi informe.

El primer d'ells és els del Dr. Rafael, que no consta que sigui reumatòleg, que és l'especialitat adient pel seguiment de la fibromiàlgia (de fet, a l'informe de data 13/02/2027, foli 30 de les actuacions, el Dr. Rafael diu que va derivar a la actora a una visita amb el reumatòleg, dada de la qual es pot inferir que el Dr. Rafael no té aquesta especialitat).

També s'esmenta l'informe del Dr. Simó -que sí és reumatòleg-, foli 21 de les actuacions, que va diagnosticar un síndrome de laxitud articular, però sense indicar si aquesta patologia provoca a la actora alguna minva en la seva capacitat laboral.

L'informe psiquiàtric del Dr. Sergi -de l'Hospital nostra Senyora de Meritxell, en endavant HNSM-, a banda d'indicar la intolerància a un concret fàrmac, afirma que la part agent "en general té molta tendència a manifestar efectes secundaris als fàrmacs."

Pel que fa l'informe del Dr. Roser (foli 26), en el qual, a banda de descriure el diagnòstic de laxitud articular, de fatiga crònica i d'hipersensibilitat química -sense referir, però, en quins antecedents es fonamenta per aquest diagnòstic-, no es pronuncia sobre la minva de la capacitat laboral de la part agent, sinó que recomana "Evitar los Trabajos que impliquen sobrecarga articular y en particular, las actividades que le puedan ocasionar subluxaciones/esguinces articulares", així com evitar substàncies químiques.

Seguint l'ordre de la documentació obrant a les actuacions, als folis 29 i següents es conté l'informe psicològic de data 23/07/2021 en el qual es refereix que l'agent té un diagnòstic compatible amb un trastorn d'ansietat generalitzada que engloba simptomatologia con la hipocondria, somatitzacions, fòbies i obsessions.

L'informe de l'any 2017 del ORG000 (foli 34) conclou que l'agent té una insuficiència mitral i tricuspídea mínima, que, com desprès es veurà, "són lleus, freqüents en la població general, que no comporten repercussió clínica significativa ni limitació funcional en les activitats quotidianes o laborals" (valoració que s'inclou al dictamen pericial judicial) .

I l'informe del servei d'anatomia patològica del HNSM (foli 35) només reflecteix una infecció gàstrica lleu per helicobacter pylori, i es desconeix si l'actora va seguir el consell terapèutic.

Al foli 35 s'ha inclòs el resultat de la densitometria òssia, que és normal a la columna, si bé pot ser compatible amb una osteopènia els fèmurs, sense que l'informe reculli que això suposa un impediment laboral.

Els informes del Dr. Rosa (del centre d'imatge diagnòstica d'Escaldes Engordany) de dates 06/03/2017 i 25/01/2021 (folis 37 i següents) tampoc reflecteixen cap patologia que impedeixi una activitat laboral, i l'informe de diagnòstic per la imatge del SAAS (prova també objectiva) no recull cap patologia incapacitant, i el mateix succeeix a l'informe del HNSM (folis 41-42). Seguidament consten a les actuacions informes d'atenció al servei d'urgències de l'HNSM per situacions banals (mareig inespecífic, cervicàlgia, dolor lumbar i dolor articular).

A l'últim, de l'informe de la Dra. Loida (folis 49 i següents) que destaca la part agent al seu recurs d'apel·lació, s'ha de dir que la referida doctora no és reumatòleg ni psiquiatra, i si bé consta que és "Máster en medicina evaluadora y peritaje medico por la Universidad de Barcelona", però aquest màster no és equiparable a una especialitat mèdica. Així, a la STJA de data 26/09/2023, dictada al recurs 15/23 (ROJ: STSJAD 211/2023 - ECLI:AD:TSJADAD:2023:211), es va dir:

"A l'últim, cal afegir que la valoració de dany corporal no és una especialitat mèdica, compte tingut que l'únic sistema per accedir a una especialitat és el sistema MIR (regulat a la Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias) que no la ofereix, sinó un estudi propi que imparteixen centres associats o propis de diverses universitats, entre elles la de Barcelona (que l'imparteix pel IL3- UB, Institut de Formació Contínua, IFC). I les diferències entre una especialitat mèdica i un estudi propi són substancials. Així, un cop superat l'examen per a l'accés al MIR, els aspirants trien la plaça per rigorós ordre de puntuació, segueixen la seva formació en un hospital universitari durant 4 ò 5 anys, i, un cop acabada aquesta etapa formativa, obtenen un títol oficial: el d'especialista en la branca que sigui, títol que només poden utilitzar aquelles persones que l'hagin obtingut per aquest sistema (disposició addicional 2na del l'esmentada llei), mentre que el Màster cursat pel Dr. X -el què es fa constar al seu dictamen- és una formació d'uns estudis propis -no oficials-, de 60 crèdits impartida on line, segons la informació que apareix a la web de l'IFC de la Universitat de Barcelona. De fet, al dictamen es fa constar que el Dr. X és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, però no en anestesiologia, que és l'especialitat més adient per resoldre aquest cas. Pel que fa la Dra. Y es desconeix quin títol ostenta, més enllà del de llicenciada en medicina i cirurgia.

A banda de la diferència en la formació entre un metge especialista en anestesiologia i un metge amb un màster en valoració del dany corporal..."

És cert que al propi informe es diu que té un postgrau en reumatologia organitzat per la Societat Española de Reumatologia però sense més detalls, ni el número de hores lectives. També s'afegeix que és "Especialista en fibromialgia, síndrome de fatiga crònica e intolerància química múltiple", però aquesta especialitat no existeix com a tal -la especialitat que tracta aquestes malalties, entre d'altes, és la reumatologia-, una altra cosa és que amb aquesta menció la Dra. Loida vulgui dir que tracta de forma especial malalts amb aquestes patologies. Amb tot, no consta que es dediqui a la medicina assistencial (diagnosticant i atenent pacients), compte tingut que a l'informe ni indica en quin centre treballa, ni es descriu la seva experiència amb pacients de les malalties descrites.

En qualsevol cas, cal destacar que l'informe de la Dra. Loida ha estat elaborat a petició de la pròpia agent, per la qual cosa els seus resultats no gaudeixen de la imparcialitat que tenen els elaborats pels metges de l'Àrea de Medecina Legal, que són nomenats pel propi Tribunal i que no tenen cap interès en el resultat del procediment.

Doncs bé, cal dir que del resultat de les exploracions objectives realitzades a la pacient, la pèrit judicial conclou que "la documentació clínica aportada acredita seguiment mèdic especialitzat des de l'any 2016 per simptomatologia dolorosa" i considera que "En aquest context, es pot considerar versemblant l'existència d'episodis puntuals d'incapacitat o absència laboral associats a fases de major intensitat simptomàtica (...) Tanmateix, la documentació disponible no permet establir de manera objectiva una limitació funcional sostinguda o continuada ni quantificar amb precisió l'impacte funcional al llarg del temps necessari per definir una incapacitat laboral en aquell període." És a dir, la pèrit judicial no posa en dubte que l'agent pugui tenir episodis puntuals d'incapacitat, però, valorant les proves de diagnosi objectives -i no les apreciacions subjectives de la pròpia agent-, considera que no és tributària d'una incapacitat laboral. De fet, com abans s'ha vist, l'actora té hipocondria, somatitzacions, fòbies i obsessions, i a la documentació mèdica es recull que ella manifesta que la medicació li produeix efectes secundaris, i que per això no la pren, tot i les recomanacions dels facultatius que l'atenen.

A més, a l'informe pericial judicial la metgessa forense explica els resultats de les proves objectives complementàries, i: o bé considera que els resultats són normals (com el de la electromiografia); o l'estudi és normal (radiografies de columna i peu, llevat un hallux valgus o galindó); o que reflecteixen un estadi lleu-moderat (ressonància magnètica dels genolls); o les trobades "són lleus, freqüents en la població general, que no comporten repercussió clínica significativa ni limitació funcional en les activitats quotidianes o laborals" (electrocardiograma i doppler color); o es tracta de trobades inespecífiques, freqüentment incidentals i que no s'associen a dèficits neurològics ni a deteriorament cognitiu o funcional (ressonància magnètica cerebral); o processos inflamatoris crònics lleus (resultats d'anatomia patològica); o es tracta d'una mínima calcinosi del tendó que és tributari de fisioteràpia; o trobades que no comporten risc de fractura ni limitació funcional (densitometria òssia), o condromalàcia del genoll, que pot millorar amb fisioteràpia o altres tractaments.

En definitiva, els resultats de les proves objectives de diagnòstic no permeten inferir que la part agent tingui una pèrdua que la incapaciti per treballar.

En el mateix sentit, en resposta a la segona qüestió plantejada en la sol·licitud de prova de la part agent, la pèrit judicial afirma que "De la documentació mèdica disponible i de la valoració medico-forense realitzada no es desprèn que les patologies que presenta la Sra. Remei determinin una incapacitat absoluta per a l'exercici de qualsevol activitat professional".

I també afirma que:

"La fibromiàlgia és una patologia crònica, no degenerativa i d'evolució fluctuant, que no comporta un deteriorament estructural progressiu, però que pot associar-se a una limitació funcional de grau variable.

(...)

En el moment de la valoració medico-forense, i d'acord amb les troballes objectives de l'exploració realitzada, no es constata una dependència funcional ni una incapacitat generalitzada, sense perjudici de la naturalesa fluctuant del procés i de la necessitat de seguiment clínic evolutiu."

A la vista de l'informe pericial judicial i de la resta de documentació obrant a les actuacions, es conclou que la valoració feta a la sentència d'instància de la prova practicada és correcta, sense que pugui tenir un major valor la prova pericial de part que la recurrent va adjuntar a la seva demanda que l'elaborada per la pèrit forense.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent contra la sentència 13/2026 dictada el 14 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.