Sentència sobre legitimació activa del denunciant Manzano contra la Cambra de Saigs

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà Immaculada Rodríguez Díaz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000010/2025

ORIGEN.- 2000043/2023 - 0

NIG: 5300545320230000072

SENTÈNCIA 29-2025

PARTS:

APEL·LANT: Manzano

Representant: Tejada

Advocat: Codina

APEL·LAT: CAMBRA DE SAIGS

Representant: Canals

Advocat: Sanz

APEL·LAT: Canals

Procurador: Villalba

Advocat: Escudero

APEL·LAT: GOVERN D'ANDORRA

Procurador: Sarabia

Advocat: Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLÀ SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: legitimació activa del denunciant

Andorra la Vella, el 11 de juliol de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 2000043/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació lletrada i, processal del Sr. Manzano va interposar demanda contra la decisió tàcita adoptada per via de silenci administratiu del seu escrit de queixa formulat el 7 de desembre del 2022 contra Canals, en la seva qualitat de Saig d'Andorra.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal unipersonal de Batlles de 19 de desembre del 2024 ha declarat:

- la manca de legitimació passiva de la Cambra de Saigs en el litigi, per considerar que la competència per interposar una sanció disciplinària a un Saig l'ostenta l'òrgan disciplinari del Saig i, perquè l'eventual imposició a un Saig no implica una afectació real a la Cambra de Saigs.

- la legitimació passiva del Govern per trobar-se l'activitat del Saig sotmesa a la inspecció i, control del Ministeri competent en matèria de justícia, a més de que l'òrgan disciplinari no té personalitat jurídica pròpia, pel que considerant que com sigui que es troba integrat dins de l'estructura de l'Administració general de l'Estat, correspon la seva representació i defensa en judici al Govern com a òrgan superior col·legiat encarregat de la seva direcció;

- la manca de legitimació activa de l'agent, ja que amb la premissa de que la satisfacció moral no és un títol legitimador suficient, el denunciant no obtindria cap benefici de l'estimació de la demanda en relació a la incoació d'un expedient disciplinari a la Saig i, a la imposició d'una falta molt greu en les seves funcions.

- la desestimació de la reclamació de danys i perjudicis per haver transcorregut el termini d'un any establert a l'article 65 del Codi de l'administració;

- la desestimació de la confecció d'un inventari per haver transcorregut abastament el termini d'impugnació d'actes administratius i, perquè la qüestió no fou plantejada en via administrativa "derivant en una desviació processal entre allò peticionat en la sol·licitud i les pretensions adreçades en seu contenciosa."

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual al·lega substancialment:

- Que té interès directe i, individual en l'objecte del litigi i, el Tribunal a quo havia aplicat de forma errònia la jurisprudència per ell citada d'aquesta Sala perquè aquesta res tenia a veure amb el recurrent.

- Que no era un ciutadà qualsevol perquè per causa de l'actuació de la Saig havia perdut tots els béns mobles que es trobaven en el seu pis, en el moment de la venta en pública subhasta realitzada per ella i, ara no podia acreditar de manera fefaent la realitat de l'existència d'aquests en l'interior del pis, així com del seu valor.

- Que la Saig havia mancat a les seves obligacions legals essencials i, afectat la seva esfera més personal i íntima, en ometre realitzar un inventari dels béns mobles, en el moment d'accedir al pis i, de liquidar aquests, els quals tenien un valor elevat.

- Que no reconèixer-li la condició de persona interessada desembocava en un aval i, consentiment de les actuacions arbitràries i abusives durant els procediments de subhasta impròpies d'un Estat de dret.

- Que tampoc era conforme a la jurisprudència dels Tribunals sinó que vulnerava el dret a la tutela judicial doncs l'Hble. Batlle no havia examinat el fons de la qüestió, quin era essencial i, això era saber si la Saig havia mancat a les seves obligacions en el moment d'entrar i prendre possessió d'una propietat privada.

- Que la indeguda interpretació efectuada en la sentència recorreguda desvirtuava el procediment sancionador contra la Saig atès que la persona afectada per l'activitat il·legítima no podia sol·licitar el control jurisdiccional de l'actuació de la Cambra del Saig, deixant a mans de la iniciativa del procediment en mans de la Cambra de Saigs, òrgan corporatiu i, professional del qual es podia raonablement dubtar de la voluntat real de controlar les activitats dels saigs que l'integraven.

- Que es vulnerava l'article 10 de la Constitució, 6 del CEDH i, 1 del seu protocol addicional núm. 1 en tant que els estaments públics i, especialment l'administració de justícia havia d'atorgar als ciutadans els mitjans i les vies necessàries per protegir el dret de propietat, essent el mitjà més idoni el control jurisdiccional.

- Que considerar que no legitimació activament suposava una vulneració de l'article 27 de la Constitució.

- Que la desaparició dels béns mobles no s'havia realitzat de conformitat a la Llei, no existint base suficientment clara que evités l'arbitrarietat de la Saig i, la ingerència no era previsible en haver-se realitzat de forma totalment inesperada.

- Que la seva expulsió de la via judicial produïa una clara indefensió de la seva capacitat de defensa del seu dret de propietat i dels seus interessos afectats per l'actuació de la fedatària.

- Que la decisió del Tribunal d'instància desembocava en una negació del control jurisdiccional sobre la legalitat de l'actuació de la Saig i, doncs atorgava plena validesa a una actuació arbitrària i desembocava en la situació d'espoliació del seu patrimoni.

- Que la via civil restava limitada a la reclamació per responsabilitat contractual (que no tocava) o, extracontractual (que tampoc pertocava), essent la via administrativa l'única que podia oferir a la persona afectada per l'actuació de la Saig de veure's reconegut el seu dret de propietat i, que permetia controlar la legalitat de l'actuació de la saig.

Per tot el qual demana:

- que es revoqui la sentència de primera instància, declarant que disposa de legitimat activa suficient i, retornant la causa a la instància perquè dicti una nova sentencia en el fons i no privar així al recurrent del seu dret a la doble jurisdicció.

- I, subsidiàriament que es revoqui la sentència, admetent la seva legitimació activa i, que sobre el fons es declari no ajustat a Dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa la decisió de no incoar un expedient disciplinari a la Saig i, per tant declarant aquesta nul·la o, subsidiàriament anul·lable, així com el fet de no procedir a l'establiment d'un inventari de béns mobles que es trobaven a l'interior de l'immoble subhastat, així com la seva atribució a títol gratuït i, condemnant a la Saig "per una falta molt greu en les seves funcions de SAIG i tanmateix que se la condemni a reparar els danys i greuges produïts (...) en un import de 278.000 Euros."

3.- Les respectives representacions de Canals, del Govern i, de la Cambra de Saigs s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada en base, globalment, al següent argumentari:

- Que s'havia de confirmar que la Cambra de Saigs no tenia legitimació passiva -doncs la potestat disciplinària l'ostentava l'Òrgan disciplinari dels Saigs-, com tampoc la Saig Sra. Canals ja que aquesta no tenia cap mena de capacitat o aptitud per ser part processal.

- D'igual forma el denunciant confonia la Cambra del Saig amb l'Òrgan disciplinari del Saig, no essent cert que l'activitat dels Saigs es trobés en mans d'un mer organisme corporativista.

- Que el recurrent oblidava que el dret a la propietat també comportava l'assumpció d'obligacions, havent d'assumir el seu titular les conseqüències que deriven d'un eventual incompliment de les mateixes. Que l'actuació de la Saig actuant era emparada per la legalitat vigent i, s'havia seguit el procediment legalment establert, amb plena submissió al principi d'eficàcia, essent el denunciant l'únic causant d'haver estat privat de la seva propietat en haver incorregut en un abandó i deixadesa de les seves obligacions derivades d'aquest dret de propietat. Que tampoc s'acreditava un dany, podent ser fins i tot aquest inexistent.

- Que el Sr. Manzano havia pogut denunciar uns fets, que havien donat lloc a la incoació d'un expedient disciplinari i, que havia finalitzat amb el dictat d'una resolució motivada.

- Que l'àmbit de la potestat disciplinària no afectava l'esfera d'interessos del denunciant de manera que no havia de tenir la condició de part. Que per tant la manca de legitimació activa havia de ser confirmada, sense que l'exercici de la potestat disciplinària pogués ser confosa amb la possibilitat de formular una eventual reclamació derivada de responsabilitat civil professional, si es considerava que l'actuació del professional intervinent no havia estat la correcta i, li havia generat un perjudici. Que per tant era possible obtenir un control judicial davant de la jurisdicció civil de l'activitat d'un Saig i, de les conseqüències que se'n derivaven de manera que no es vulnerava el principi de tutela judicial.

- Que s'havia de constatar la manca de competència objectiva parcial de la jurisdicció administrativa per conèixer de la pretensió indemnitzatòria, essent en tot cas competència de la jurisdicció civil la determinació d'una eventual responsabilitat civil professional. De forma subsidiària, s'havia de confirmar l'apartat vuitè dels fonaments de dret de la sentència apel·lada i doncs que s'havia superat el termini d'un any de l'article 65 del Codi de l'administració per exigir responsabilitat.

4.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.

5.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquesta instància consisteix, amb caràcter principal, en determinar si l'agent té la legitimació necessària per interposar una demanda contenciosa-administrativa contra una resolució tàcita de l'òrgan disciplinari dels Saigs (representat aquí pel Govern), que va desestimar la queixa formulada per aquest contra la Saig Sra. Canals en la que sol·licitava: a) la incoació contra la mateixa d'un expedient disciplinari tot considerant que havia incorregut en una falta molt greu prevista a l'article 28.3 e) de la Llei del saig i; b) una indemnització per danys i perjudicis causats per la seva actuació d'un import total de 224.130 EUR.

Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada del Tribunal Unipersonal de Batlles ha considerat que no concorre aquest requisit processal, ja que l'interessat no obtindria cap benefici concret i, específic d'una hipotètica incoació i, resolució de l'expedient disciplinari a la Saig i, a la imposició d'una falta molt greu per raó dels fets d'autes, més enllà d'una satisfacció moral quin considera no és suficient títol legitimador.

A continuació examinarem si aquesta conclusió a la què arriba la sentència és ajustada a dret.

Tercer.- Sobre la legitimació activa és cert que la jurisprudència d'aquesta Sala, a partir de la sentència núm. 24/1994, de 17 de novembre, ha declarat de forma reiterada que la legitimació correspon a aquelles persones que posseeixen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que, en termes generals, cal reconèixer l'existència d'aquest interès directe quan el particular obté qualsevol mena de benefici o, evita un perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte administratiu.

Més específicament, pel que fa al procediment sancionador, la sentència núm. 27/2003, de 16 de juny, reproduïda de forma més recent en la núm. 11/2019, de 21 de febrer -citada pel Tribunal a quo-, va afirmar que qualsevol ciutadà "té el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció, però aquest dret -que és un híbrid de dret i deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient si de la denúncia no en resulten clarament fets constitutius d'alguna infracció administrativa".

Afegint la sentència núm. 11/2019 que "en definitiva, el procediment sancionador s'inicia sempre d'ofici, com resulta actualment de l'article 123 quater, apartat 1, del Codi de l'Administració, i això encara que hagi intervingut la prèvia denúncia d'un particular. El denunciant no és, en termes generals, part en aquest tipus de procediment, excepte en els casos en què justifiqui una afectació directa a la seva esfera d'interessos, en els termes que preveu l'article 107 del mateix Codi, el que comporta que la imposició d'una sanció impliqui per a ell l'obtenció d'un benefici o l'evitació d'un perjudici."

Dit això també de forma recent el Tribunal Constitucional, en la seva sentència de data 13 de març del 2025 recaiguda en la causa núm. 2024-68-RE Alvarado c/ Consell Superior de la Justícia, ha tingut l'ocasió de pronunciar-se al respecte, en relació a diverses queixes presentades davant el Consell Superior de Justícia contra diferents batlles i magistrats -per considerar que havien "comès faltes greus i molt greus, ja fos per la seva ignorància inexcusable de les lleis i dels procediments, ja fos perquè havien incomplert el seu deure d'abstenció en relació amb el contingut de certes resolucions adoptades per ells en el marc de diversos procediments judicials, i, per aquest motiu, sol·licitava la incoació i l'obertura dels expedients disciplinaris als batlles i magistrats esmentats"- i, al respecte de les quals el CSJ va respondre amb la inadmissió a tràmit d'aquestes perquè considerava que: 1) els jutges interessats havien actuat regularment; 2) el recurrent no havia esgotat les vies de recurs ordinàries; i, 3) el recurrent no justificava cap interès legítim en l'obertura d'un expedient sancionador.

Dient:

"3.3. És ben sabut que el recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució. I no es pot fer altra cosa que constatar que la sentència del Ple no presenta, de manera patent, cap d'aquestes carències. Vegem-ho.

3.4. Si llegim, amb la deguda cura, el contingut de les onze queixes, resulta que quatre expedients sancionadors (QD-6/2023, QD-3/2023, QD-2/2023 i QD-4/2023) no guarden cap relació directa amb el recurrent. En efecte, en les actuacions objecte de queixa, l'interessat no actuava a títol personal, sinó com a advocat d'una de les parts en el litigi subjacent. Per tant, a defecte de mandat del representat, el lletrat avui recurrent no gaudeix, clarament, de legitimació activa per queixar-se d'una actuació judicial en perjudici del seu client. O dit d'una altra manera, el lletrat no és "víctima", doncs ni era part processal en les causes corresponents, ni ha estat, directament o indirectament, afectat per una resolució judicial que considera lesiva pels interessos del seu client.

3.5. La qüestió relativa a la imposició d'una sanció per manca d'abstenció d'un batlle o d'un magistrat (QD-7/2022, QD-5/2022, QD-4/2022 i QD-6/2022) o derivada d'un comportament dolós (QD-1/2022, QD-2/2022 i QD-5/2023) és molt més complexa, perquè si resulta que un jutge presenta efectivament una situació incompatible amb la seva imparcialitat (article 83, apartat b), de la Llei qualificada de la Justícia, d'ara endavant LQJ) o emet dolosament una resolució injusta (article 83, apartat c) de la LQJ), aleshores no està en mesura de garantir el dret constitucional a un procés degut i les seves decisions podrien ser expulsades de l'ordenament jurídic. En aquest sentit, es pot sostenir raonablement que si un jutge és objecte d'una sanció disciplinària per falta molt greu per incomplir el deure legal d'abstenció (per exemple, per enemistat manifesta amb el lletrat de la causa sub iudice) o per actuar dolosament en l'exercici de les seves funcions (per exemple, per perjudicar dolosament al lletrat que actua en una causa a títol personal), no es pot descartar que s'hauria d'apartar de les causes pendents o de les futures on participés el lletrat denunciant, almenys durant un període llarg. Si el jutge fos suspès o separat del càrrec, resulta obvi que el lletrat sortiria encara més beneficiat en cas d'èxit de la seva queixa. Per tant, negar-li tota legitimació activa per absència de drets o d'interessos en joc és excessiu.

(...)."

I, anteriorment en la sentència del 20 de desembre del 2024, causa 2024-56-RE Girona i d'altres c/ Principat d'Andorra, el Tribunal ja va recordar que s'havia d'interpretar tota norma -que en aquell cas afectava la legitimació activa d'unes persones declarades en estat de cessació de pagament i fallida-, en el sentit més favorable a la Constitució i a la tutela i salvaguarda dels drets fonamentals.

En el cas que ara s'examina l'agent va denunciar a la Saig Sra. Galván perquè en el marc d'un procediment executori, com ho explica l'Hble. Batlle en la sentència recorreguda "va procedir a la venda en pública subhasta d'un pis propietat del Sr. Manzano a resultes de l'execució d'un impagament de quotes de comunitat relacionades amb aquesta unitat immobiliària i instada per part de la Comunitat de Propietaris de la finca concernida. Segons exposa el demandant, des de l'any 2014 i durant tot el procés d'execució el mateix (va) residir a l'estranger per motius personals i familiars i fou l'any 2022 quan al retornar al Principat d'Andorra s'assabenta que el seu pis havia estat adjudicat. La problemàtica es plantejà quan va demanar a la saig que li retornés el conjunt de mobiliari i pertinences personals i familiars que es trobaven a l'interior del pis i la saig li exposà que el mobiliari s'havia entregat al nou propietari sense ni tan sols fer un inventari del conjunt d'aquests béns." És així que el recurrent considera que la Saig ha incorregut en la falta molt greu de l'article 28.3 e) de la Llei del saig en no haver efectuat un inventari dels béns mobles que es trobaven en l'interior del seu pis (subhastat), per no haver procedit a la liquidació del deute amb aquests -quins considera eren suficients i, eren de més fàcil disposició i constituïa la mínima onerositat per la persona interessada- i, per haver adjudicat gratuïtament al nou propietari del bé immoble. Tot el qual li havia produït un dany irreparable que havia de ser per la Saig indemnitzat amb l'import de 224.130 EUR, que es correspon al valor dels béns mobles que es trobaven al pis subhastat.

Com ja s'ha dit la sentència apel·lada nega al denunciant legitimació activa en relació al procediment disciplinari perquè considera que aquest no obtindria cap benefici concret i, específic d'una hipotètica incoació i, resolució de l'expedient disciplinari a la Saig i, a la imposició d'una falta molt greu per raó dels fets d'autes, més enllà d'una satisfacció moral quin considera no és suficient títol legitimador.

I és cert que, a defecte de demanda en responsabilitat patrimonial adreçada contra l'Administració pública, la jurisdicció administrativa no és competent per enjudiciar la demanda en responsabilitat i reclamació de danys i perjudicis adreçada únicament contra la Saig (art. 39.3 de la Llei qualificada de la justícia), perquè de conformitat amb l'article 5.4 de la Llei del Saig aquesta competència és atribuïda expressament a la jurisdicció civil. També és veritat que la infracció molt greu de l'article 28.3 e) de la Llei del Saig no incidiria en cap mesura en la situació personal del denunciant, doncs es limitaria a sancionar a la Saig, cosa que no li suposa en sí mateixa cap benefici concret.

Malgrat l'anterior aquest Tribunal considera que refusar al Sr Manzano la possibilitat d'atacar la decisió de l'Òrgan disciplinari dels Saigs que va decidir l'arxiu de la denúncia per considerar que "la saig va seguir en tot moment allò que preveu la llei en una execució", esdevé excessiva, quan no es pot en cap cas negar que els fets objecte de denúncia li han causat un innegable perjudici i, que l'arxiu de les actuacions suposa l'aval del procediment seguit. Per això i, perquè a més l'arxiu podria tenir incidència -sense entrar ja en la viabilitat de l'acció, que no correspon avaluar a aquest Tribunal- en una eventual demanda en responsabilitat i, reclamació de danys i perjudicis davant la jurisdicció civil competent -raó per la qual no es pot considerar el seu perjudici simplement com a moral-, s'escau ponderar aquí la nostra doctrina i, permetre al Sr. Manzano l'accés a la jurisdicció, això sí amb la única finalitat de que l'òrgan jurisdiccional verifiqui si l'arxiu de la denúncia és suficientment motivat i, si ha estat precedit d'una investigació i, comprovació dels fets.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Manzano contra la sentència dictada el 19 de desembre del 2024, la qual es revoca, disposant-se la desestimació de l'excepció de manca de legitimació activa i, retornant -tal i com ha estat demanat per l'apel·lant- les actuacions a la Secció corresponent de la Batllia, per tal de què el Tribunal Unipersonal de Batlles dicti nova Sentència que examini si l'arxiu de la denúncia és suficientment motivat i, si ha estat precedit d'una investigació i, comprovació suficient dels fets.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem