ACCIDENT DE CIRCULACIÓ: responsabilitat extracontractual

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000289/2023 ORIGEN: 7000004/2022 - 0

NIG: 5300542120200002011

PARTS:

Apel·lant: Sra. Mercader

Advocat: Sr. Manso

Apel·lat: Farré, i Águila

Representant: Sra. Morillo

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: Mercader

Representant: Sra. Mena

Advocat: Sra. Herrera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: ACCIDENT DE CIRCULACIÓ: responsabilitat extracontractual

SENTÈNCIA 000069/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 8 d'octubre de 2020, la representació processal de la senyora Mercader interposà demanda en reclamació de quantitat contra la companyia Farré, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import total de 10.271,85 EUR, incrementat de l'interès legal a comptar de la data de la contesta a la demanda i de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 22 d'octubre de 2020, la representació processal de la Farré contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació amb imposició a l'agent de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, cas de ser necessaris.

3.- En data 10 de novembre de 2020 la representació processal de la Farré sol·licità l'acumulació del procés referenciat de número 2000867/2020 - iniciat per la demanda interposada per la societat Águila, en data 30 d'octubre de 2020, contra la senyora Mercader i la seva asseguradora, ENTITY_10-, al que es va incoar per la demanda interposada per la representació processal de la senyora Mercader i referenciat de número 6000142/2020.

Aquesta acumulació fou acordada per Aute de data 28 de desembre de 2020, quedant els autes registrats sota el número 2000867/2020 acumulats als autes 6000142/2020.

4.- En data 30 d'octubre de 2020, la representació processal de la societat Águila interposà demanda en reclamació de quantitat contra la senyora Mercader i la seva companyia Mercader, tot sol·licitant la seva condemna solidària a satisfer-li la suma de 925,53 EUR, amb els interessos legals generats a comptar de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procuradora i també les taxes judicials.

5.- En data 15 d'abril de 2021, la representació processal de la senyora Mercader contestà la demanda articulada de contrari, tot oposant-se a la mateixa, demanant la seva desestimació i demanant a l'agent l'abonament de les costes judicials generades per la interposició del procediment.

6.- En data 11 de setembre de 2023, el Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència , amb entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Mercader contra l'asseguradora Farré.

Segon.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat Águila contra la Sra. Mercader i la companyia Mercader, condemnant solidàriament a les darreres a abonar a la primera l'import total de 925,53EUR, majorat dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, a saber, a partir del 15.04.2021 i fins al seu pagament total.

Tercer.- Fer imposició a la Sra. Mercader i a la companyia Mercader de les costes judicials ocasionades, de forma solidària i en els termes establerts al darrer Fonament jurídic de la present resolució."

7.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Mercader que, en síntesi, insisteix en l'argumentació mantinguda en la instància en relació a la causa eficient de l'accident, que considera que és la imprudència del conductor del camió que circulava per la via on ella es volia incorporar, en haver envaït el mateix el carril contrari i circular a una velocitat excessiva. Sol·licita la revocació de la Sentència impugnada, l'estimació íntegra de la seva demanda i la condemna de la Farré a abonar-li l'import reclamat de 10.271,85 EUR, majorada dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies; així com la desestimació de la demanda formulada per la societat Águila en la seva contra, i la seva condemna al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora d'ambdues instàncies.

La representació processal de la companyia Mercader manifesta el seu acord amb els arguments d'apel·lació a la part apel·lant.

8.- La representació processal de la societat Águila i la Farré s'oposen al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és la determinació de la responsabilitat per l'accident de circulació produït en data 12 de març de 2020 vers les 17h00, entre els vehicle marca Mitsubishi, matrícula AND- 00000, de propietat i conduït per la senyora Mercader i assegurat a Mercader i el camió marca MAN, matrícula XXXX, de propietat de la societat Águila, conduit pel senyor Catalá i assegurat a la Farré

Al moment de la producció de la col·lisió, la senyora Mercader pretenia incorporar-se a la calçada des d'un aparcament privat i el senyor Catalá, que circulava per la via pública, efectuava una maniobra d'obertura per poder accedir al Camí Vell radicat a Aixovall.

Segon.- Mentre que la senyora Mercader considera que l'única causa efectiva de la col·lisió fou la imprudència del senyor Catalá en efectuar la seva maniobra prèvia d'obertura ocupant el carril contrari de circulació per poder accedir al Camí Vell; la societat Águila considera que l'única causa eficient de l'accident fou la manca de prudència de la senyora Mercader en efectuar la seva maniobra d'incorporació a la via publica des de l'aparcament privat on es trobava estacionada.

Per la seva banda, la resolució d'instància considera que la mecànica de l'accident respon a l'exposada per la societat Águila i la Farré, tot concloent que la imprudència origen de l'accident és atribuïble a la conductora del turisme en no haver extremat les precaucions a l'hora d'incorporar-se a la via pública, apreciant la seva responsabilitat en el sinistre d'autes. Arriba a aquesta conclusió en considerar les pròpies manifestacions dels conductors implicats en la declaració amistosa de l'accident, per la posició final dels vehicles després de la col·lisió (folis 27 a 29), per la localització dels danys i la manca d'acreditació d'un pretès excés de velocitat per part del conductor del camió, ni de cap altra negligència en la seva conducció, en haver-se acreditat que fou el vehicle qui hi col·lidí quan el camió ja es trobava envaint el carril dret en el marc de la maniobra d'obertura per poder accedir al Camí Vell, que era força estret. Per contra, entén que corresponia a la senyora Mercader extremar les precaucions per accedir a la calçada des de l'aparcament privat, no havent-ho realitzat.

I és contra la mateixa que s'alça la part recurrent.

Tercer.- Fonamenta la part recurrent el seu recurs d'apel·lació en una errònia valoració de la prova practicada per part del Tribunal d'instància.

Concretament, considera que fou el camió qui anà a col·lidir contra el seu vehicle -que estava aturat a la sortida de l'aparcament, ocupant una part de la calçada per la manca de visibilitat que afirma que patia en relació als vehicles que venien de la seva part dreta, on ella es volia incorporar- en ocupar el carril al que ella es volia incorporar per efectuar la seva maniobra d'incorporació al Camí Vell, a una velocitat excessiva i sense respectar la mínima diligència exigible a tot conductor. Afirma que els danys al seu vehicle es situen en la seva part esquerra. Entén que no se li podia exigir que preveiés que el camió efectués la maniobra d'obertura realitzada, considera que si el camió no hagués ocupat el carril contrari de circulació o si hagués disminuït la seva marxa, no s'hagués produït l'accident. Afirma que la senyora Mercader es va assegurar de no constituir un obstacle per als vehicles que havien de circular pel seu carril de circulació. Nega que sortís frontalment de l'aparcament.

Quart.- L'article 11 del Codi de Circulació vigent al moment de produir-se el sinistre, Llei de 10 de juny de 1999, establia que "sempre que un vehicle s'incorpori en una via pública, sigui des de l'interior d'un immoble, sigui des d'una propietat pública o privada o altres, ha de fer-ho lentament i marxa endavant, i ha de cedir el pas als altres vehicles i als vianants, fins i tot quan s'incorpora després que un altre usuari s'hagi parat per facilitar-li la maniobra".

Contingut que és bàsicament idèntic a l'actualment vigent i que obra a l'article 16 de la Llei 12/2021, del 13 de maig del Codi de la circulació, i del que es deriva la voluntat del legislador de què les maniobres d'incorporació dels vehicles a la circulació s'efectuïn amb una especial prudència, tot respectant i cedint el pas a la resta de vehicles que ja hi circulin i, fins i tot, als vianants.

No es tractava, en conseqüència i com s'afirmava constantment en l'escrit de demanda i també en el Fet Vuitè del seu escrit de recurs, de no constituir un obstacle per als vehicles que havien de circular en el seu carril de circulació, sinó que havia d'assegurar-se de què amb la seva maniobra no obstaculitzés la circulació dels vehicles que ja circulaven en la calçada, qualsevol que fos el seu carril de circulació.

Cinquè.- Procedirà doncs analitzar quina fou la causa eficient de l'accident. I la resposta es troba en el resultat de la prova practicada:

En primer lloc, en la localització dels danys i la dels propis vehicles immediatament posterior a la producció de la col·lisió. De la localització dels vehicles que es deriva de les fotografies que obren als folis de 27 a 29, s'ha de concloure que al moment de produir-se l'impacte, el camió ja havia sobre passat la posició del vehicle. De fet, noti's que els desperfectes produïts en el camió es situen en el pas de roda davantera esquerra, l'aleta davantera esquerra (foli 65) i el pilot intermitent davanter esquerre, existint una distància d'aproximadament 1,5 metres entre la part frontal del camió i el pas de roda davantera i pilot intermitent del mateix, segons va exposar el perit de la Farré, senyor Izquierdo, en el marc del judici oral practicat en la instància i que hem tingut ocasió d'escoltar, i que la part avui recurrent no ha discutit.

I, precisament, d'aquesta localització dels danys cal concloure també que fou el vehicle -que de les fotografies que obren al foli 29 es pot adverar que sortia frontalment, tot i tenir les rodes una mica encarades cap a la seva dreta- el que va impactar contra el camió. I això perquè d'haver estat el camió qui hagués anat a col·lidir contra el vehicle, els desperfectes patits pel mateix es situarien a la seva part frontal, com també apunta el perit mencionat i es deriva de la pròpia dinàmica lògica de la col·lisió.

Per la seva banda, el vehicle té la major part dels danys a la part frontal, segons es deriva de l'informe pericial dels seus desperfectes, obrant al foli 37 i ss., i sobre tot de les fotografies que obren al foli del mateix informe. Danys que només es poden haver produït d'haver estat el vehicle el que va anar a impactar contra el camió. Això a banda, de què de les fotografies que obren al foli 29 es deriva que el mateix es trobava ocupant una bona part de la calçada.

Sisè.- Segonament, no existeix en autes cap prova que acrediti un pretès excés de velocitat per part del camió que, tot i que la pròpia part recurrent afirmi que no seria la causa eficient de la col·lisió, sí que sosté que hauria afectat a la seva producció. De fet, i contràriament a la hipòtesi sostinguda per la part recurrent, tant els danys soferts pels vehicles implicats com la posició dels mateixos, contradiu l'existència de cap excés de velocitat que, en tot cas havia d'acreditar la part agent i avui recurrent, en mèrits de l'onus probandi, sobre tot després de les afirmacions al respecte efectuades del perit abans referit en el marc del judici oral de la instància.

Setè.- I finalment, en relació a la negligència de la maniobra d'obertura efectuada pel camió, ha restat també acreditat que aquesta havia de ser efectuada als efectes de poder accedir al Camí Vell i, tot i que comportés una invasió del carril contrari, no s'ha demostrat que s'executés de forma negligent., ni tan sols amb una negligència lleu.

Vuitè.- En relació al valor probatori que cal atribuir a la declaració del perit de la Farré, senyor Izquierdo, ja tenim en compte que es tracta d'un perit de part, així com també que va efectuar la seva declaració amb la deguda contradicció i que no existeix cap altra pericial que la contradigui. En tot cas, la Sala ha efectuat la seva valoració amb la màxima cautela.

Novè.- Resulta evident que tot usuari de la calçada ha de comportar-se i conduir els seus vehicles amb la diligència d'un conductor prudent, però tampoc resulta qüestionable que el nostre legislador exigeix una major diligència als conductors que han d'incorporar-se a la via pública on, en aquest cas, ja circulava el camió, havent sobrepassat la posició del vehicle que el va anar a col·lidir.

Desè.- Conclusió de tot el que s'ha exposat és que el Tribunal d'instància va efectuar una correcta valoració de la prova practicada que va analitzar de forma detallada, havent-se de confirmar la seva resolució que no adoleix de cap error en la seva valoració probatòria.

Onzè.- La desestimació del recurs comporta la imposiciió de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Mercader contra la Sentència dictada en data 11 de setembre de 2023 pel Tribunal d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.