Revisió penió alimentosa per edat menors, pronunciaments d'ordre públic (TSJC-233/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-233/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de divorci núm. B-0649-3/2012, instades pel Sr. Peña contra la Sra. Machado, amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 19 de juny de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal de divorci formulada pel Sr. Peña respecte de la seva esposa Sra. Machado i reeixint en part la demanda reconvencional d'aquesta darrera envers el primer, ha de declarar i declara dissolt -a efectes civils-, per raó de divorci, el matrimoni celebrat al Principat d'Andorra entre els darrers en data 28 d'abril de l'any 1991, i efectuar els següents pronunciaments: Primer.- mantenir la pàtria potestat compartida entre els progenitors respecte dels fills menors d'aquests de noms Cañellas i Pina. Segon.- mantenir l'atribució de la guarda i custòdia dels fills menors a favor de la seva progenitora Sra. Machado. Tercer.- mantenir el règim de visites que es fixà segons el conveni regulador de separació matrimonial atorgat de mutu acord per ambdós progenitors el dia 24 de novembre del 2006 i que fou homologat judicialment per sentència declarativa de separació matrimonial dictada el 20 de març del 2007 en els autes civils enregistrats amb el número seqüencial B-2129-2/2006, incloent la petició de concreció d'aquest adduïda per la defenent en contestar a la demanda, i concretament segons l'apartat quart del referit escrit d'al·legacions. Quart.- establir a raó de la suma de set-cents cinquanta euros mensuals la pensió d'aliments en benefici dels dos fills menors del matrimoni d'autes i a càrrec del progenitor d'aquests Sr. Peña, la qual haurà de ser actualitzada anualment, en funció de les variacions que experimenti l'IPC aprovat pel Govern; i determinar que ambdós progenitors hauran d'assumir per meitat les despeses extraordinàries generades pels referits menors, entre les quals s'han d'integrar el material i els viatges escolars, les activitats extraordinàries que facin i la resta de despeses dels menors que puguin ser previsibles. Cinquè.- declarar que no hi ha lloc a establir cap pensió compensatòria a favor d'algun dels progenitors, ni ha efectuar cap atribució del domicili familiar. Sisè.- no fer declaració especial sobre les costes processals d'aquesta instància. Setè.- donar compliment a tot allò necessari, a fi que es practiqui la inscripció de la present resolució prop del Registre Civil del Principat d'Andorra".

II.- El Sr. Peña ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent no es mostra d'acord amb la Sentència d'instància pels motius següents: el Tribunal a quo no es pronunciava sobre la seva oposició al repartiment de les vacances de Tots Sants i de Carnaval; era més just alternar anyalment les esmentades festes; no existia cap modificació substancial de les circumstàncies que aconsellés l'augment de la pensió per aliments; no s'acreditava cap increment de les despeses ordinàries dels menors; la Sra. Machado va tenir només despeses relacionades amb els menors per import de 2.115,71 EUR durant l'any 2010; les activitats extraordinàries, el material i els viatges escolars, com també les despeses previsibles no constitueixen despeses extraordinàries segons la jurisprudència.

II.- Només tres aspectes cenyeixen el recurs del Sr. ENTITY_4: a) el repartiment de les vacances de Tots Sants i de Carnaval, b) l'import de la pensió per aliments i c) l'abast de les despeses extraordinàries.

Pel que fa el primer extrem, l'Hble. Batlle va decidir que els infants passarien les vacances de Tots Sants amb el pare i les de Carnaval amb la mare, de conformitat amb el plantejament efectuat per la Sra. Machado, però fent cas omís a l'oposició del Sr. Peña, el qual proposava que aquelles vacances fossin repartides alternativament. La Sra. Machado no realitza una especial resistència a aquest greuge, de manera que cal estimar aquest extrem del recurs que apareix just a criteri d'aquesta Sala.

Respecte de l'import de la pensió per aliments, la pretensió inicial del Sr. Peña, inclosa dins la seva demanda de divorci, consistia en ratificar el conveni de separació. L'esmentat conveni preveia el pagament d'una pensió pels dos fills menors per import de 600 EUR mensuals -establint-se darrerament en uns 670 EUR per raó de l'augment del cost de la vida- més el 50% de "les despeses extraordinàries derivades de la educació i formació de llurs fills, així com les despeses mèdiques i farmacèutiques que no quedin cobertes per la CASS" (foli 19). La Sra. Machado va formular demanda reconvencional, en el sentit d'obtenir el reconeixement d'una pensió actualitzada de 683 EUR, més el pagament de la meitat de totes les despeses extraordinàries ocasionades, inclòs el preu dels llibres, material escolar, viatge de final de curs i activitats extraescolars consensuades. Subsidiàriament, la interessada postulava el pagament d'una pensió de 750 EUR, així com el 50% de les despeses extraordinàries. L'Hble. Batlle, seguint el criteri del Ministeri Fiscal, ha condemnat el Sr. Peña a satisfer una pensió de 750 EUR més la meitat de les "despeses extraordinàries generades pels referits menors, entre les quals s'han d'integrar el material i els viatges escolars, les activitats extraordinàries que facin i la resta de despeses dels menors que puguin ser previsibles".

Es pot comprovar com la Sentència no és plenament congruent amb la pretensió de la Sra. Machado però nogensmenys conforme amb la llibertat que gaudeixen els Hbles. Batlles en matèria de protecció dels menors. Aquesta qüestió és d'ordre públic i engloba la pensió per aliments, les bases d'actualització i l'assumpció de les despeses extraordinàries, de manera que l'Hble. Batlle ha d'actuar d'ofici als efectes de preservar els interessos superiors dels menors. La pensió de 600 EUR es va establir per Sentència de separació del 20 de març de 2007. En aquell moment, els infants comuns tenien respectivament 8 i 5 anys. Actualment, els nens han complert 14 i 11 anys i experimenten objectivament -sense necessitat de desplegar una prova especial- unes necessitats econòmiques superiors, com és el cas, per exemple, de les despeses d'oci i de les activitats extraescolars. Per tant, aquests canvis substancials autoritzaven la revisió de la pensió establerta en la Sentència de separació. Quant als ingressos dels progenitors, sabem que els salaris migs mensuals s'eleven respectivament a 2.853 EUR (Sr. Peña, foli 191) i a 1.828 EUR (Sra. Machado, foli 198). En aquestes condicions, la pensió de 750 EUR apareix ponderada i dins els límits raonables d'apreciació que escau atribuir a la instància.

Resta pendent de resolució, l'abast de les despeses extraordinàries. El recurrent al·lega que les activitats extraordinàries, el material i els viatges escolars, com també les despeses previsibles no formen part de les despeses extraordinàries segons la jurisprudència. Malgrat aquesta afirmació pugui ser certa parcialment, això no obsta que el Sr. Peña ha confessat que, en compliment del conveni de separació, s'havia fet càrrec de la meitat del preu de les activitats extraescolars, del material i dels viatges escolars (resposta 3, foli 211). Això significa que aquests paràmetres formaven part del conveni consensuat en el seu moment i que ara no pot reformar unilateralment, tota vegada que no acredita cap modificació de les circumstàncies que existien en aquell moment. Sembla ser que el Sr. Peña té un fill amb la seva nova parella, però no ha explicat mai quina ha estat l'evolució dels seus ingressos (quina prova li pertocava); de manera que ambdós factors es neutralitzen. Per tant, no hi ha elements suficients que permetin alterar l'abast que els litigants van voler donar al contingut de les despeses extraordinàries i aquestes s'han de mantenir. Nogensmenys, s'observa com la sentència apel·lada conté errors materials patents, doncs inclou, dins el concepte de despeses extraordinàries, "les activitats extraordinàries que facin els nens", enlloc de referir-se a les activitats extraescolars -que han de ser consensuades segons la fórmula adoptada per la Sra. ENTITY_5- com també les despeses "previsibles" (sic). Per tant, cal reformar la sentència impugnada, com a mínim per seguretat jurídica, en el sentit d'incloure com a despeses extraordinàries: les activitats extraescolars consensuades, el material i els viatges escolars.

III.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Peña suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Peña contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 19 de juny de 2013; revocar parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit de: 1) establir que els menors romandran en companyia del pare els anys senars per les vacances de Tots Sants i els anys parells per les vacances de Carnaval i 2) contemplar que les activitats extraescolars consensuades, el material i els viatges escolars formen part de les despeses extraordinàries i que, per tant, no revesteixen aquell caràcter ni les activitats extraordinàries ni les altres despeses previsibles; confirmar els demés pronunciaments de la Sentència apel·lada. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.