Despeses comunitàries - interessos (0140/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-140/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de novembre del 2009 la representació processal de la societat "Villalba", administradora de la Comunitat de Propietaris de l'edifici "V.N." Bloc D, va formular demanda contra el Sr. Amador sol·licitant que es condemnés al defenent al pagament de la suma de 407,51 euros, corresponent a les despeses de la Comunitat de la plaça d'aparcament número 29 de la seva propietat situada a la planta soterrània menys tres del citat edifici, més les quantitats que anessin vencent en aquest concepte després de presentada la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Amador va contestar a la demanda en data 10 de febrer del 2010, oposant-se a la mateixa per estimar que la demandant no havia tingut en compte diferents pagaments fets per la seva mandant i, pel que respecta als interessos reclamats, que no era possible conèixer la base del seu càlcul, ni es donava cap explicació concreta respecte del mateix en la documentació adjuntada a la demanda, ni a cap Acta de l'assemblea de propietaris, ni als Estatuts de la Comunitat, reconeixent deure a l'agent exclusivament la suma de 72,26 euros, import que consignava en aquell moment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 31 de març del 2010 estimant majoritàriament la demanda formulada per "Villalba" i condemnant al Sr. Amador a pagar a l'agent la suma de 200,25 euros, junt a les altres quotes vençudes a partir d'aquella resolució fins a la seva efectiva execució, sempre i quan es complís amb el que disposa l'article 34.3 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de propietat horitzontal, imposant-li a més les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Amador i, en virtut dels arguments que exposa a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda, imposant a la part agent les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra Sentència d'instància argumenta la recurrent que, d'acord amb el que es va pactar a la Junta de propietaris de la Comunitat de l'edifici "V.N." Bloc D, celebrada el dia 16 de març del 2004, els interessos dels què s'haurien de fer càrrec els propietaris de les diferents unitats de l'immoble en cas de morositat s'haurien de calcular sobre les previsions de despeses i que, malgrat l'agent no havia respectat aquest criteri, la Sentència d'instància ha estimat la seva demanda.

Per tal de donar resposta als greuges exposats per la recurrent cal destacar que a la citada Acta (foli 130) es fa constar que aquell dia es va acordar per unanimitat que "als propietaris que no han satisfet les seves previsions se'ls aplica el 17% d'interès", acord que, interpretat literalment, portaria a entendre que aquest tant per cent s'ha d'aplicar sobre la columna corresponent a previsions dels comptes de la Comunitat de cada un dels anys que se li reclamen, com defensa el recurrent.

No obstant, per tal d'interpretar un determinat acord s'han de tenir en compte no sols les paraules utilitzades, sinó també la presumpta voluntat de les parts, respectant un criteri lògic, de tal manera que el resultat no condueixi a l'absurd, o a una conclusió contrària a la què presumiblement cercaven els copropietaris, o injusta. Tenint en compte aquestes premisses, en el cas present no es pot entendre que el càlcul de l'interès moratori s'havia de fer sobre unes previsions de despesa, ja que aquestes podien ser inferiors a les reals, encara que acostumin a ser superiors, i sense descomptar les quantitats ja pagades per cada un dels copropietaris, perquè aquesta solució seria evidentment injusta per tots ells i, per tant, no es pot considerar com volguda. Per aquesta raó, cal entendre que no es poden admetre els arguments de la recurrent i cal considerar que els interessos moratoris s'havien de calcular sobre les quantitats realment degudes en cada moment pels diferents copropietaris.

Dit això, cal posar de relleu que la obscuritat amb la què l'administradora de la Comunitat presenta els comptes d'aquesta havia de comportar que el defenent tingués evidents dificultats per verificar la procedència de les quantitats que se li reclamaven en concepte d'interessos, fet que fonamenta la seva oposició a aquesta petició de la demanda. Els comptes són obscurs perquè, com finalment posa de relleu l'agent al contestar el recurs, primer es calculen els interessos totals i després es resta els que fan referència a les sumes ja abonades cada any per cada un dels copropietaris i, una vegada fet això, la quantitat resultant es redueix pel fet que, segons afirma la societat administradora de la Comunitat, ja estaven compensats en part els interessos pagats a una entitat bancària no sabem amb quina mesura, tenint en compte a més que, en concret en el foli 52 al que es fa referència en el recurs, es pot constatar que la quantitat sobre la qual es calculen els interessos s'ha obtingut després de sumar a les quantitats degudes el 17% d'interessos moratoris. Per aquestes raons, considerem que la oposició a la demanda d'interessos estava justificada mentre no es clarifiqués la seva procedència i també ho estava el present recurs, perquè sols al contestar-lo ha estat possible esbrinar com es van calcular i aquest fet ha de tenir repercussions a l'hora de decidir a qui correspon pagar les costes del procediment.

II.- Com a segon greuge contra la Sentència d'instància argumenta el recurrent que en ella se li imposen les costes del procediment argumentant que l'estimació de la demanda havia estat majoritària, ja que de la suma de 407,51 euros que se li reclamava a la demanda només se'l condemna al pagament de 200,25 euros, de tal manera que l'estimació ha estat molt parcial. Tampoc aquest argument es pot estimar, ja que si bé l'onze de gener del 2010 el Sr. Amador va dipositar 200 euros i aquesta suma va ser acceptada per "Villalba" a compte del deute pretès, i per aquest motiu la Sentència apel·lada opera la compensació entre les dues quantitats, el dipòsit es va efectuar una vegada presentada la demanda i, per tant, l'agent es va veure obligada a sol·licitar l'auxili judicial per tal de cobrar la suma total deguda i la Sentència d'instància va estimar totalment aquesta petició, descomptant la suma dipositada sols a efectes de determinar el resultat final a efectes d'execució.

No obstant, procedeix estimar la petició de la defenent en la seva contesta a la demanda de que no es faci especial pronunciament de les costes de la instància, atesa la impossibilitat de conèixer en aquell moment com s'havien calculat els interessos que se li reclamaven, fet que comporta la existència d'una justa causa litigandi.

III.- Per últim, el recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància considerant que en el moment de contestar a la demanda ell va dipositar la suma de 72,26 euros i, per tant, aquesta quantitat també se li havia de descomptar de la suma a la què finalment se la va condemnar i aquest argument no es pot estimar, sense perjudici de que a l'hora d'abonar a l'agent la suma a la qual se la condemna se li dedueixi aquesta quantitat, igual que succeirà amb aquella dipositada per ell als efectes de poder recórrer la Sentència d'instància.

IV.- En haver-se estimat parcialment el recurs no procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a cap de les parts litigants de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Amador contra la Sentència dictada en data 31 de març del 2010 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, que REVOQUEM PARCIALMENT, exclusivament pel que fa a les costes de la instància que no imposem a cap de les parts litigants, sense fer tampoc especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.