CASS PRESTACIONS MÈDIQUES. Condició de drethavent.SS-0043-1/2003
- Resolució
- Sentència · 08/10/2004
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 200/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:200
- Recurs
- SS-0043-1/2003
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- BATLLES DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL PRESTACIONS (SEGURETAT SOCIAL) TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que revoca la decisió anterior del Tribunal de Batlles i anula les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que exigien al Sr. Girona el pagament de 894,92 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades indegudament a la seva esposa. El tribunal ha considerat que la Sra. Tejada, esposa del Sr. Girona, tenia la condició de beneficiària malgrat figurar com a titular d'un negoci, ja que havia donat de baixa l'establiment el 1990 i no hi havia proves que exercís l'activitat. Per tant, el tribunal ha estimat el recurs d'apel·lació i ha anul·lat les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2004-39 DE 8 D'OCTUBRE DE 2004
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. PRESTACIONS MÈDIQUES. Condició de drethavent. Manca d'exercici efectiu d'una activitat professional lucrativa; valoració de les proves relatives al moment del cessament del negoci.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2004- 08, de 5 de febrer de 2004, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Girona i va declarar ajustades al Dret tant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 23 de juny de 2003 com la de 9 d'abril del mateix any, que desestimava el recurs d'alçada interposat en contra. Aquestes resolucions reclamaven al Sr. Girona la suma de 894,92 EUR en concepte de prestacions mèdiques abonades indegudament ja que la seva esposa no tenia la condició de beneficiària, en ser titular d'un negoci al Principat.
2.- Contra la sentència del Tribunal de Batlles la representació processal del Sr. Girona va interposar un recurs d'apel·lació, que va tenir entrada en la Secretaria d'aquesta Sala el 22 de març de 2.004, demanant la revocació de la sentència en raó a que la Sra. Tejada havia donat de baixa el seu negoci l'any 1990 al Comú, i la circumstància de no haver-ho fet davant el Govern no permetia considerar-la com a titular d'una activitat.
3.- De l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que en escrit presentat el 17 de maig de 2004 va demanar la confirmació de la sentència en raó a que la Sra. Tejada figurava tant en els registres de la Caixa Andorrana de Seguretat Social com en el Registre de Comerç del Govern com a titular del negoci Salut Vital.
4.- Les parts van renunciar al tràmit de vista oral i van presentar els respectius escrits de conclusions, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que van ser objecte del recurs davant el Tribunal de Batlles consideren que la Sra. Tejada, esposa de l'assegurat i recurrent Sr. Girona, no tenia la condició de drethavent i per tant els pagaments que per diverses prestacions mèdiques (anàlisis, radiografies, etc.) havia suportat la parapública li havien de ser rescabalades. I la raó de no considerar drethavent del Sr. Girona la seva esposa consistia en què figurava com a titular del negoci de salut estètica anomenat Vital Salut, en els registres de la parapública.
La sentència recull jurisprudència d'aquesta Sala, i concretament la sentència 02-12, d'11 de març de 2002, que va negar la condició de drethavent a una persona que era titular d'un negoci en funcionament i es discutia si malgrat la titularitat del negoci la dita persona exercia o no l'activitat, arribant a la conclusió de que la mera titularitat formal d'un negoci comportava la negació de la condició de drethavent, doncs de prosperar una tesi contrària s'obligaria en cada cas a determinar si la persona que defèn la negada condició de drethavent exerceix o no l'activitat, per reconèixer-li en cas negatiu o negar-li en cas positiu.
Tercer.- Tanmateix, aquest no és el supòsit objecte d'aquest recurs. La prova documental practicada ha demostrat que tot i que la Sra. Tejada va demanar la baixa del negoci Salut Vital al Govern amb posterioritat a les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (el 9 d'abril de 2.003) la baixa de l'establiment -situat a l'Avinguda Meritxell 114, 2n- havia estat obtinguda per decret de l'Hble. Comú d'Andorra La Vella nº 900647, de 2 d'agost de 1990, i la baixa de l'establiment comporta el cessament de l'activitat que en ell s'hi venia desenvolupant.
En conseqüència, cal deduir d'aquesta documentació que a partir del mes d'agost de 1990 la Sra. Tejada no exercia l'activitat pròpia del negoci instal·lat en l'establiment esmentat, ja que aquest havia estat realment donat de baixa, i la circumstància de que aquesta baixa no s'hagués registrat de seguida davant el Govern no és, en absolut, útil per demostrar l'exercici de l'activitat en l'establiment anomenat Vital Salut.
La Sra. Tejada tenia, a partir de la baixa de l'any 1990 i a falta d'altra activitat probatòria que palesi l'efectiu exercici d'una activitat professional lucrativa, la condició de drethavent en trobar-se clarament compresa en el supòsit que defineix l'article 4 del Reglament Tècnic.
Per tot el que s'ha exposat, la sentencia recorreguda ha de ser revocada, amb estimació del recurs d'apel·lació i de la demanda, tot el que comporta l'anul·lació de les resolucions recorregudes.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Girona contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles núm. 2004-08, de 5 de febrer de 2.004, que es revoca, i amb estimació de la demanda anul·la les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 9 d'abril i de 23 de juny de 2.003, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.