Poup

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0227-2/07 TSA: 14/09

S E N T È N C I A NÚM. 13-2010

PARTS:

Apel·lant: M.I.GOVERN

Representant: Vara

Advocat: Pina

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Esteban

Advocat : Bermudez

Apel·lada: Jover

Representant: Viñas

Advocat. Carnero

Adherent: Mena

Representant: Cañellas

Advocat. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0227-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 20 d'octubre de 2008 va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Jover contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de Canillo, declarant no ajustada a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 8 de novembre de 2007, i va declarar que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de Canillo ha de qualificar la carretera de Montaup segons els tipus de vies que preveu l'article 6.5 del Reglament d'urbanització.

2n.- La representació del Comú de Canillo va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, encara que no el va formalitzar posteriorment davant d'aquesta Sala, sinó que en va desistir de forma expressa.

3r.- La representació de l'Administració general va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència referida del Tribunal de Batlles, i el va formalitzar opportunament davant de la Sala. En defensa de les seves pretensions, argumenta que no és legalment preceptiu que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial defineixi l'amplada ni la qualificació de la carretera de Montaup, ja que aquestes dades resulten de la legislació sectorial de carreteres i no del planejament urbanístic.

4t.- La part agent s'ha oposat al recurs interposat pel Govern, considerant que resulta preceptiu determinar de forma definitiva l'amplada que ha de tenir la carretera de Montaup, mentre que les representacions del Comú i del Sr. Mena han manifestat que deixen en mans del Tribunal la resolució que sigui procedent sobre la qüestió debatuda.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Un cop que la part agent ha consentit els pronunciaments de la sentència apel·lada que van desestimar les pretensions que formulava sobre la definició de les unitats d'actuació on s'inclou la seva finca anomenada "Prat de l'Artiga de Casa Ponet" i la classificació de les mateixes com a sòl urbanitzable, la qüestió debatuda en aquesta instància queda limitada a examinar si resulta ajustada a dret la decisió del Tribunal de Batlles, segons la qual el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de Canillo ha de qualificar la carretera de Montaup d'acord amb els tipus de vies que preveu l'article 6.5 del Reglament d'urbanització.

Tercer.- Per a l'adequada resolució d'aquest punt, convé recordar que la sentència apel·lada distingeix expressament entre l'amplada de la carretera de Montaup, la qual considera que no és preceptiu que sigui determinada en el P.O.U.P., i la classificació de la mateixa en algun dels tipus que contempla el precepte abans esmentat del Reglament d'urbanització, la qual conclou que constitueix un dels continguts necessaris del Pla.

S'ha de compartir el criteri segons el qual no resulta legalment preceptiu la fixació de l'amplada de la carretera en el Pla urbanístic, qüestió que les parts no discuteixen obertament.

D'una banda, cal tenir en compte que, segons l'article 2.1 del Reglament d'urbanització, el mateix s'aplica en sòl urbà i en el sòl urbanitzable que mitjançant els instruments de la planificació adquireixi la categoria de sòl urbà, de manera que en aquest darrer cas les previsions reglamentàries queden diferides en definitiva a l'aprovació del planejament derivat, és a dir, als corresponents plans parcials o especials, en virtut dels quals els terrenys en sòl urbanitzable obtenen la qualificació d'urbans, segons l'article 30 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Així resulta igualment de la comparació entre els articles 41 i 42 del Reglament urbanístic. Mentre que el primer, que determina el contingut del P.O.U.P. en sòl urbà, preveu que s'han definit el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds, així com la fixació d'alineacions i rasants, el segon precepte, relatiu al sòl urbanitzable, es limita a contemplar la previsió del desenvolupament dels sistemes de l'estructura general d'ordenació urbanística i del traçat de les vies i de les xarxes de subministrament dels serveis. En aquest segon cas, són els plans parcials o especials els que determinen el traçat i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia de l'àmbit ordenat i del seu enllaç amb el sistema general previst al P.O.U.P., tal com es desprèn dels articles 62.3.c) i 66.2 del Reglament urbanístic.

En definitiva, en tractar-se en aquest cas de sòl urbanitzable, la determinació concreta de l'amplada del sistema viari pot quedar posposada a l'aprovació del planejament derivat que sigui pertinent.

Quart.- També des d'una altra perspectiva s'arriba a la mateixa conclusió. En efecte, l'article 6 del Reglament d'urbanització regula les tipologies i dimensionaments mínims dels carrers en el procés d'urbanització i, de fet, l'apartat 5è. d'aquest precepte parla concretament d'obres de nova planta d'urbanització i de rehabilitació de carrers de la xarxa existent. Tanmateix, segons resulta de les actuacions, en aquest cas es tracta d'una carretera ja construïda, de manera que no li resulten directament aplicables les dimensions mínimes que determina aquell precepte.

Ara bé, la classificació de vials que estableix el referit article 6.5 del Reglament d'urbanització pretén servir la finalitat que contempla el propi precepte, és a dir, la fixació d'unes dimensions mínimes per a les obres d'urbanització de nova planta o de rehabilitació de carrers. Si en aquest cas no es tracta ni d'un d'aquests supòsits ni de l'altre, tampoc es pot considerar preceptiva la classificació d'altres vies a les quals no resulta d'aplicació l'article 6.5 del Reglament.

Des d'un altre punt de vista, no es pot oblidar que l'article 33.1 del mateix Reglament d'urbanització determina que "la classificació de les carreteres generals i secundàries, la definició dels límits d'edificació, així com les característiques tècniques de les carreteres, són les definides en la legislació sectorial de les carreteres".

Per tot això, s'ha de considerar que no resulta exigible la classificació de la carretera de Montaup, dins del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de Canillo, en algun dels tipus que defineix l'article 6.5 del Reglament d'urbanització. Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació que formula el Govern, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. Govern contra la sentència dictada el 20 d'octubre de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca exclusivament en el punt que va anul·lar la resolució de 8 de novembre de 2007 de la Comissió Tècnica d'Urbanisme i va declarar que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de Canillo havia de qualificar la carretera de Montaup segons els tipus de vies previstos en l'article 6.5 del Reglament d'urbanització.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.