DELICTES MAJORS de maltractaments i lesions doloses causats a víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat i les contravencions penals de maltractament i de lesions doloses (TSJP-0000058/15)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 6000015/2015 (Origen: 1400081/2014) Núm. de Rotlle: TSJP-0000058/15

SENTÈNCIA 4-2016

PARTS:

Recorrent: Sr. Agullo

Advocat: Sr. Miró

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos de gener del dos mil setze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de setembre del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts, seguida pels delictes majors de maltractaments i lesions doloses causats a víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat i les contravencions penals de maltractament i de lesions doloses, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts, en data 29 de setembre del 2015 en la causa de referència, dictà sentència amb la següent part dispositiva:

"FALLEM: Hem d'absoldre i absolem Agullo dels dos delictes majors de maltractaments i del delicte major de lesions doloses causats a víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat, imputats pel Mgfc. MINISTERI FISCAL,

Hem de condemnar i condemnem Agullo com a responsable en concepte d'autor de dos contravencions penals de maltractament i d'una contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de multa de 150 EUR per cadascuna contravenció penal, així com al pagament de les despeses processals causades."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant:

"Són fets provats que en data 1 de març del 2014, vers les 19.00 hores, el processat Agullo, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es trobava a l'interior del supermercat que regenta, radicat al XXXX.

Adonant-se de la presència a proximitat del comerç dels menors Campillo, Cañete i Espada, respectivament de 13, 12 i 13 anys d'edat, que estaven seguint la rua de carnaval, llençant-se confetis mútuament, el processat sortí, els interpel·là que marxessin, i propinà després d'una part al menor C. un cop de puny a l'orella esquerra que li causà un esquinç cervical i una contusió al pavelló auricular esquerre que no han requerit per a la seva curació assistència mèdica, i d'altra part al menor M. un cop de peu a la cama que no li causà cap ferida.

Igualment, en una data no determinada, trobant-se sempre a proximitat del seu comerç, el processat propinà al menor D.S. un cop de peu a la cama que tampoc li causà cap ferida.

Els representants legals dels tres menors han renunciat a res reclamar."

III.- RESULTANT: que contra la dita sentència, la defensa del condemnat Agullo formula recurs d'apel·lació en base a dos motius principals.

En primer lloc, no està d'acord amb la condemna del seu defensat per la contravenció penal de maltractament sobre el menor Espada al·legant l'absència de prova suficient dels fets ocorreguts per quan no es coneix ni la data ni l'hora de la comissió d'aquesta presumpta agressió, no hi ha cap testimoni al respecte ni cap denuncia prèvia o informe mèdic que ho corrobori. Afegeix que la condemna només es basa amb la declaració del menor perjudicat -ratificada en l'acte de la vista oral- i que aquesta no resulta suficient per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència de S. atesa l'enemistat existent entre aquest i el grup de menors. En conseqüència, sol·licita la seva absolució d'aquesta contravenció penal.

En segon lloc, la defensa considera que la pena de multa imposada és massa elevada compte tingut dels fets ocorreguts i la situació econòmica de S., sol·licitant la imposició d'una multa de 100 euros per les dues contravencions penals de quines sí ha acceptat la condemna. Subsidiàriament demana la imposició de la pena de multa de 100 euros en cas que se'l consideri culpable de les tres contravencions penals per les quals va ser condemnat en primera instància.

IV.- RESULTANT: que el Mgfc. MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Agullo manifestant que:

respecte al primer motiu de recurs, el M.I. Tribunal de Corts va poder apreciar a l'acte de la vista oral -en base als principis d'immediació, oralitat i contradicció- les declaracions del condemnat, dels testimonis i perjudicats, en les quals es posà de relleu l'actitud violenta i inadequada de S. envers als menors, no rebel·lant-se cap actitud de provocació prèvia o inapropiada dels menors respecte a aquest;

respecte al segon motiu, estima que la multa de 150 euros imposada per cadascuna de les contravencions penals és totalment proporcionada compte tingut dels fets d'autes i que el Codi Penal permet la imposició d'una multa de fins a 6.000 euros per cada contravenció penal. Afegeix que la defensa no ha acreditat cap situació personal o econòmica especial del condemnat.

Sol·licita, doncs, que sigui desestimat el recurs d'apel·lació formulat i es confirmi la sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació d'Agullo impugna la seva condemna com autor d'una contravenció de maltractament sobre el menor Espada al·legant l'absència de prova acreditativa de que el recorrent li donés un cop de peu a la cama.

El M.I. Tribunal de Corts fonamenta la condemna en la declaració del menor Espada, la qual, amb les avantatges que per la seva valoració suposa la immediació amb que va ser percebuda, va ser considerada creïble pel Tribunal i aquesta credibilitat no pot ser modificada en aquesta instància ja que cap de les al·legacions que fa la part recorrent evidencia que els fets no succeïssin com va explicar el menor.

Així, és cert que el menor no va denunciar els fet quan van succeir i que va aprofitar la denuncia dels seus companys per a fer-ho, però això no significa que els fet no fossin certs. No consta que al menor se li demanés una explicació sobre el retard en fer la denuncia i la poca entitat dels fets - doncs no es va produir cap lesió- pot explicar-la i que fos en el moment en que l'acusat va reiterar conductes similars amb els seus amics quan aprofités la denuncia d'aquests per afegir la seva.

El que no hi hagi altres proves que confirmin el testimoni del menor no és un obstacle per a la seva consideració com a prova, ja que la declaració de la víctima de la infracció penal, encara que sigui l'única prova, resulta suficient per a destruir la presumpció d'innocència de l'acusat; encara que la aptitud i suficiència, com a prova de càrrec, d'aquella declaració resta condicionada a que no existeixin raons objectives que invalidin les seves afirmacions, o provoquin dubtes en el jutjador que li impedeixin formar la seva convicció; és a dir, que vingui revestida de la necessària credibilitat, extrem aquest l'apreciació del qual correspon en exclusiva al Tribunal a quo que percep directament la seva declaració amb les millors condicions per fer la seva valoració.

En el cas que en ocupa, no consta que existeixin motius diferents al d'explicar la veritat perquè el menor imputés a l'acusat el maltractament, i precisament el fet de que hagués dut a terme conductes similars amb altres menors constitueix un element que corrobora perifèricament el testimoni d'Espada qui, a més a més, segons va apreciar el M.I. Tribunal de Corts, va ser constant en la seva incriminació. El fet que no es fixés la data exacta del fet, no constant que s'hagués intentat que el menor la concretés, no és motiu per a dubtar de la seva credibilitat.

La condemna del recorrent, pel que s'ha exposat, té l'adequat suport probatori i ha de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT.- que es demana una reducció de la quantia de les multes imposades en base a l'entitat dels fets i a la delicada situació econòmica de l'acusat.

La pretesa delicada situació econòmica de l'acusat no ha estat acreditada, el que fa que constant que l'acusat regenta un supermercat i que la multa es pot imposar fins a una quantia de 6.000 euros, la quantia de 150 euros fixada pel M.I. Tribunal de Corts sigui correcta, compte tingut també l'entitat dels fets en atenció a l'edat de la víctima.

El recurs, pel que s'ha exposat, es desestima.

III.-CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part recorrent les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació d'Agullo.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa núm. 6000015/2015.

3.- IMPOSAR a la part recorrent el pagament de les costes processals causades en aquesta apel*lació, inclosos els honoraris d'avocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.