Denegació d'una autorització d'Immigració (0058/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0028-1/2006 TSA: IM-04/06

S E N T È N C I A NÚM. 58-2006

PARTS:

Apel·lant: Escolano Representant: en nom propi Advocat: Ramirez

Apel·lada: GOVERN Representant: Manso Advocat : Marcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0028-1/06.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 31 de maig de 2006 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Escolano contra el M.I. GOVERN, dirigida contra les resolucions de 4 de gener i 22 de març de 2006, que van desestimar la sol·licitud d’autorització de residència i treball formulada per l’agent, en no quedar suficientment acreditada l’alta especialització i/o experiència professional de l’interessat.

2n.- En trobar-se disconforme amb aquesta resolució, l’agent va interposar recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, argumentant que ha quedat demostrada la seva capacitat professional, mitjançant els diversos diplomes incorporats a l’expedient, així com l’experiència que posseeix en el ram de l’electricitat, i la remuneració que ha de percebre, superior a la mitjana en aquest tipus de treball.

3r.- La representació del GOVERN va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha valorat correctament les proves aportades i ha fet una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa ha de ser resolta d’acord amb el que disposa l’article 40.2 de la Llei qualificada d’immigració. Segons aquest precepte, els nacionals dels estats que no es beneficien del principi de prioritat que estableix l’article 39 de la Llei, només poden obtenir una autorització d’immigració si l’interessat acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar o si percep un salari en relació amb la qualificació acreditada, sempre que això es justifiqui per les necessitats del mercat de treball. Aquestes autoritzacions es lliuren dins del límit de les quotes fixades pel Govern.

Tercer.- L’examen de l’expedient administratiu i dels documents aportats a les actuacions permet concloure, com ho fa la sentència apel·lada, que el recurrent no disposa d’una alta especialització, ja que només aporta uns certificats de formació professional en el ram de l’electricitat domiciliària. D’altra banda, aquesta conclusió es veu reforçada pel fet de què la contractació de l’agent ho havia de ser com a ajudant d’electricista o aprenent, per tal d’ajudar l’oficial electricista a qui havia d’acompanyar en cada cas. Resulta evident, doncs, que la situació del recurrent està ben allunyada del supòsit previst a la llei, que es refereix a les activitats laborals que suposen un alt valor afegit, amb la lògica incidència positiva en la marxa de l’economia andorrana.

En conseqüència, és conclusió obligada que l’agent no reuneix els requisits que exigeix la normativa aplicable, abans esmentada, per la qual cosa s’ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- No procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en cap de les dues parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Escolano contra la sentència de 31 de maig de 2006 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.