Imprudència amb lesions. Infracció de mesures de seguretat. Avaluació de perjudicis (0025/97)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

SENTÈNCIA 02-98 DE 20 DE GENER DE 1998

Ponent : M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 6 de maig de 1.997 en la Causa núm. 204- 1/96 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Alvarado, com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i pagament de les despeses processals causades. Diem que quan esdevingui ferma la Sentència serà d'aplicació a la pena de presó més amunt imposada, encara que condicional, el Decret d'Indult de 7 d'abril de 1.996. En concepte de responsabilitat civil, declarem Alvarado totalment responsable de l'accident i el condemnem, en aplicació de l'article 68 del Codi Penal solidàriament amb l'empresa Benitez i amb la Companyia Zurita en els límits de la pòlissa és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, a indemnitzar Vélez dels perjudicis soferts. Vist l'informe final del metge Forense, condemnem així mateix solidàriament Alvarado, Benitez i la Companyia d'Assegurances Zurita a concurrència per aquesta de 90% d'aquestes quantitats a pagar al Sr. Vélez la quantitat de 16.971.766.-pts i de 23.649,80.-F.F. Reservem a Vélez les accions civils que escaiguin pels perjudicis futurs al·legats".

RESULTANT: Que la defensa del processat Alvarado i de la Cia. d'Assegurances Zurita interposà recurs de Suplicació contra la citada Sentencia fonamentat en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència.

Sosté que a l'igual que en el supòsit d'accidents de circulació, la participació i culpa de l'obrer no pot limitar-se a la greu negligència o a l'actuació dolosa, per respectar el principi d'igualtat de les parts davant la responsabilitat civil. De la mateixa manera que l'empresari ha de respectar les normes de seguretat de la OIT, també les ha de respectar el treballador, en particular la preservació de la seva pròpia seguretat i la informació al seu superior de qualsevol defecte o perill descobert. Demana en conseqüència que es declari la concurrència de culpa per part del treballador en la proporció d'un 25%.

Contesta també les indemnitzacions fixades pel Tribunal de Corts, considerades com exagerades en comparació amb la jurisprudència habitual; sol·licita que la IPP sigui fixada a la quantitat de 4.920.000.-pts i el Pretium Doloris a la suma de 1.500.000.-pts.

Sol·licita finalment que la responsabilitat de la Cia. ORG_0 no s'estén, per raons contractuals, més que al 90% de la IPP (amb deducció de la pensió de la CASS) sense estendre's a les despeses mèdiques, ni a les pèrdues de salari, ni a les despeses complementàries, ni al Pretium Doloris ni al perjudici estètic ni al lúdic.

RESULTANT: Que la defensa d'Vélez, a més d'oposar-se al recurs presentat, interposà recurs de Suplicació fonamentat en violació de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència. Sol·licita que el quantum doloris sigui fixat a 5.000.000.- pts, tractant-se d'un perjudici d'un excepcional gravetat.

RESULTANT: Que la defensa de la societat Benitez s'adherí parcialment al primer recurs presentat en base a l'article 3.9 del Decret regulador d'aquesta instància judicial, sol·licitant la revocació de la Sentència en el sentit de donar un 25% de culpa al treballador i de rebaixar les indemnitzacions a una quantitat de 4.920.000.- pts i de 1.500.000.-pts respectivament per la IPP i pel Pretium Doloris.

En canvi no està d'acord amb la interpretació del contracte per part de la Cia. ORG_0, i s'adhereix a la sentència quan condemna solidariament a Alvarado i a ORG_0 en els límits de la pòlissa, és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, a indemnitzar al perjudicat.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal deixa la revocació de la Sentència a l'apreciació del Tribunal Superior.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que es desprèn dels fets declarats provats que el perjudicat estava treballant sense que s'haguessin pres les mesures de seguretat previstes per l'article 58 del Reglament Laboral, tals com subjecció a l'obra ferma amb un cinturó de seguretat o altra protecció que li hagués permès agafar-se per evitar una caiguda; l'empresa constructora tampoc va respectar les recomanacions que l'arquitecte havia fet en el seu estudi de seguretat i higiene. L'empresa té doncs que assumir totes les conseqüències de les seves greus negligències, donat que era, com ho subratlla el Tribunal de Corts de l'exclusiva responsabilitat de l'encarregat la posta a disposició de les proteccions i aplicació de les mesures adequades. No va quedar demostrat que el perjudicat hagués desobeït les ordres de l'encarregat o actuat de manera amagada d'aquell. La seva experiència en l'empresa no és un indici suficient per demostrar una falta particular de la seva part, compte tingut que el perjudicat era un peó, treballant sota l'autoritat total de l'encarregat, disposant d'una autonomia molt limitada.

Que no es pot admetre l'aplicació de la famosa teoria de l'acceptació del risc en l'àmbit de les relacions jeràrquiques o fonamentades en un desequilibri de les parts.

En conseqüència el Tribunal de Corts va declarar molt adequadament responsable, solidari l'empresa Benitez amb l'encarregat Alvarado, descartant tota concurrència de faltes.

CONSIDERANT: Que la missió del Tribunal Superior en quant a l'avaluació dels perjudicis, no és de substituir la seva a la del Tribunal de Corts, sinó de verificar si aquest Tribunal ha respectat el principi de proporcionalitat i motivat la seva estimació. Cal recordar que per fixar la indemnització dels perjudicis soferts, els Tribunals andorrans tenen en compte, l'apreciació del metge Forense, els precedents i els elements particulars del sumari; que no estan lligats per l'avaluació del perit.

El metge Forense va fixar a 41% el nivell d'IPP, basant-se en elements precisos i detallats; compte tingut de l'edat, del nivell d'IPP, l'avaluació del Tribunal de Corts a raó de 400.000.-pts el punt pot ser considerada com generosa, però no excessiva.

Al contrari el Tribunal de Corts ha atorgat una quantitat de 3.000.000.-pts al perjudicat per un Pretium Doloris important, quantitat corresponent generalment a perjudicis qualificats d'excepcionals. Compte tingut dels precedents (vg. Sentència de 29-12-96, causa 187-3/95 o Aute de 14-6-94 causa 44-EP/92) i dels elements recollits en l'informe del Forense, el Tribunal Superior considera que l'avaluació no podia excedir de 2.500.000.-pts.

CONSIDERANT: Que en cas de dubte en la interpretació de les voluntats de les parts, la convenció s'interpreta a favor de l'adherent i contra l'estipulant, principi afirmat en dret comparat i sobretot figurant en el Codi de Napoleó (art.1162).

Que en particular en les convencions d'assegurances les exclusions de garanties tenen que ser explicites i unívoques.

En conseqüència, si l'aplicació d'una franquícia de 10% de l'import del sinistre resulta clarament del contracte, en canvi la generalitat dels termes "indemnitzacions de mort i invalidesa que poden quedar a càrrec de l'assegurat (---)" s'ha d'entendre com cobrint tots els perjudicis consecutius a l'accident sofert per Vélez, sense les exclusions proposades per la Cia. d'Assegurances ORG_0.

Que el Tribunal de Corts ha fet una interpretació correcta i pertinent del contracte quan ha declarat la responsabilitat solidària en els límits de la pòlissa és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, sense altre tipus d'exclusió o limitació de garantia.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Vélez, i estimar parcialment els recursos de Suplicació interposats per Alvarado, la Cia. d'Assegurances Zurita i la societat Benitez, únicament pel que afecta l'avaluació del Pretium Doloris que es fixa en la suma de 2.500.000.-pts en lloc dels 3.000.000.-pts atorgats, confirmant-se el restant de la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 6 de maig de 1.997 en la Causa núm. 204-1/96.

2.- Es declaren d'ofici les costes processals causades pel recurs.

3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.