****(087/2015)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000087/2015 ORIGEN: 1100617/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 3-9-2013, en l'Audiència de data 14-10-2013, la representació processal del Sr. Garzón formulava demanda contra Talavera, S.A. i Calderón, sol·licitant es dictés Sentència:

1.- Ratificant la resolució del contracte tot declarant resolt el contracte de promesa de compravenda signat entre les parts el dia 28-1-2005.

2.- Condemnant al Sr. Calderón i a la societat Talavera, S.A. solidàriament a retornar a l'agent un import de 67.461,13.- EUR corresponents als imports abonats pel Sr. Garzón a compte del preu global.

3.- Condemnant el Sr. Calderón i la societat Talavera, s.a. solidàriament a pagar a l'agent un import de 33.730,57.- EUR corresponent al 50% de les quantitats abonades pel Sr. Garzón en concepte de clàusula penal, pels danys i perjudicis causats per l'incompliment de les obligacions del prometent venedor.

4.- Condemnant solidàriament els defenents a abonar els interessos legals des de la data de la contestació a la demanda.

5.- I més les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- En l'Audiència de data 4-11-2013, la representació processal dels demandats contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent tot i articulant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la societat Talavera, S.A. sol·licitant es dictés Sentència que deixant imprejutjat el fons, estimi l'excepció peremptòria articulada, fent expressa imposició de costes processals a l'agent que incloguin els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

III.- En dates 9-12-2013 i 20-1-2014, les parts respectivament replicaven i duplicaven reproduint les seves pretensions inicials.

IV.- Obert el judici a proves, en data 10-2-2014, han estat practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigants amb el resultat que figura en autes.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22-12-2014 i va decidir : " Primer.- Estimar l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la societat Talavera, S.A. a la demanda articulada pel Sr. Garzón imposant a aquest darrer el pagament de les costes processals causades a la primera inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Garzón contra el Sr. Calderón declarant resolt el contracte privat de promesa de compravenda de 28-1-2005 en relació del pis del bloc X , planta- , porta- i plaça d'aparcament i traster corresponents al núm. - de l'edifici "Y", tot i condemnant el segon a satisfer la suma global de 67.461,13.- EUR més els interessos tipus ABA per a crèdits al consum devengats des del dia en què cada pagament va intervenir i fins la data de liquidació del deute i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.".

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Calderón i Talavera,SA, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i amb petició subsidiària respecta els interessos objecte de condemna, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part agent demanava la resolució contractual de la promesa de compravenda de data 28-1-2005 (però no 2004, com s'indica en el contracte per error), que el Sr. Garzón atorgà amb el Sr. Calderón un conveni de promesa de compravenda al respecte del pis del bloc Z-, planta -, porta - i plaça d'aparcament i traster corresponents al núm. 6 de l'edifici "Y. " que es disposava a bastir en una parcel·la de terreny de la seva propietat situat al terme d'Encamp, pel preu global de 224.871.-EUR. En execució del conveni subscrit, en dates 28-1-2005 i 24-4-2008 el Sr. Garzón lliurà dos xecs a l'ordre de la mercantil Talavera,S.A. per imports respectius de 44.974,20.- EUR i 22.487,10.- EUR en pagament del 20% i 10% del pis indicat. Finalment resta demostrat que en data 16-5-2013 el Sr. Garzón remetia al Sr. Talavera. una carta certificada amb acusament de rebuda al domicili social de Talavera,

S.A. en què comunicava la seva decisió de resoldre el contracte de promesa de compravenda per incompliment del defenent de les seves obligacions, invocant-se més concretament el fet que malgrat haver transcorregut uns 10 anys des de la signatura del contracte, les obres no havien ni tants sols estat iniciades.

La sentència del l'Hble. Tribunal de Batlles estima parcialment la demanda en els termes a dalt transcrits i contra tal decisió s'alça la part defenent.

SEGON.- El primer motiu o greuge del seu recurs el centra en que la part agent només demanava en la seva demanda l'aplicació de la clàusula penal del 50 % de les sumes entregades en virtut del contracte de promesa de compravenda i aquesta havia estat desestimada pel Tribunal d'instància, no era procedent l'estimació parcial de la demanda. La raó d'aquest argument es fonamenta en un simple error material (lapsus calami) de la pètita de la demanda. En efecte, en aquesta es diu "... dictar sentència amb els pronunciaments continguts en el fet setè del present escrit la demanda".

Resulta evident que es tracta d'un simple error material fàcilment detectable pel lector de bona fe. En el fet setè de la demanda només es feia referència a una de les pretensions o pronunciament que es demanava: la clàusula penal. On realment feia un resum de tots els pronunciaments era en el fet novè, titulat "Petitum de la demanda". En aquest fet demanava la part agent el següent:

"Novè.- Petitum de la demanda.

1.- Ratificant la resolució del contracte tot declarant resolt el contracte de promesa de compravenda signat entre les parts el dia 28-1-2005.

2.- Condemnant al Sr. Calderón i a la societat Talavera, S.A. solidàriament a retornar a l'agent un import de 67.461,13.- EUR corresponents als imports abonats pel Sr. Garzón a compte del preu global.

3.- Condemnant el Sr. Calderón i la societat Talavera, s.a. solidàriament a pagar a l'agent un import de 33.730,57.- EUR corresponent al 50% de les quantitats abonades pel Sr. Garzón en concepte de clàusula penal, pels danys i perjudicis causats per l'incompliment de les obligacions del prometent venedor.

4.- Condemnant solidàriament els defenents a abonar els interessos legals des de la data de la contestació a la demanda.

5.- I més les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

Aquests eren tots els pediments de la demanda i no únicament el referit a la clàusula penal que era el número 3. Aleshores no hi ha cap incongruència ultra petita de la sentència en resoldre tots els punts objecte de pronunciament.

Aquesta és l'única argumentació de la recurrent en aquest motiu per impugnar la totalitat de la sentència d'instància, sense fer cap mena d'impugnació de la valoració de la prova ni de l'aplicació del dret al fons de la qüestió que tant encertadament motiva la sentència.

En conclusió, doncs, aquest motiu principal ha de fracassar.

TERCER.- Entrant ja en el motiu subsidiari a l'anterior, la part recurrent impugna el pronunciament relatiu als interessos imposats. Ho fa en un doble vessant. La primera, per considerar que els interessos pactats eren els "interessos bancaris corresponents vigents en cada moment segons l'entitat bancària en que operi la prometent venedora" i la sentència condemna "els interessos tipus ABA per a crèdits al consum"; la segona, perquè fixa una data d'inici dels interessos "devengats des del dia en què cada pagament va intervenir i fins la data de liquidació del deute". En ambdós casos, considera que s'ha produït una incoherència ultra petita perquè la sentència dóna més d'allò que es demana en la demanda. Recordem que la congruència d'una sentència equival a l'adequació entre les peticions de les parts, deduïdes opportunament en el plet, i la part dispositiva de la resolució judicial.

QUART.- Efectivament assisteix la raó a la part recurrent en el tema dels interessos en què la sentència d'instància s'ha excedit en allò que condemna respecte a les pretensions que sobre aquest punt fa la demanda. Així en la demanda es demanen els interessos legals i des de la data de contesta de la demanda (punt 4 dels pronunciaments abans transcrits).

En la contesta la part defenent ja hem dit que només es va centrar en el pronunciament referit a la clàusula penal (ordinal 3 ja transcrit) i res va oposar respecte al pronunciament del punt 4 (interessos legals des de la data de la contesta de la demanda). Aleshores, aquest extrem no va ser objecte de controvèrsia per la part defenent i en conseqüència no se la podia condemnar a allò que la perjudica més perquè incorreríem en un vici d'incongruència ultra petita que infringiria l'article 10 de la Constitució i susceptible d'emparament (Aute TSJC 19.2.98 número 1014).

No era procedent fer una interpretació de la clàusula contractual ni si aquesta era o no desproporcionada en l'equilibri de drets de les parts en perjudici del consumidor per tractar-se d'un contracte d'adhesió, ni si era ambigua en perjudici del consumidor. El que es demanava estava clarament expressat i no va merèixer cap oposició específica a la dita pretensió (ni el defenent tampoc pot ara -en aquesta alçada- modificar la seva actitud processal de la instància demanant els interessos previstos en el contracte), cosa que obligava a condemnar en coherència a aquesta situació processal.

En conseqüència, el motiu ha de ser estimat parcialment i revocar la sentència d'instància en el sentit que els interessos del principal objecte de condemna hauran de ser els legals des de la data de la contesta a la demanda fins al total pagament del principal.

CINQUÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Talavera,SA i del Sr. Calderón contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22-12-2014, que revoquem parcialment en el sentit que els interessos del principal objecte de condemna hauran de ser els legals des de la data de la contesta a la demanda fins al total pagament del principal.

No fem pronunciament de condemna de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.