LABORAL, novació del contracte de treball - requisits modificació unilateral del horari de treball (0134/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-134/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Bueno va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Arnau, en la qual interessava que es dictés sentència condemnant a l'adversa a pagar-li: l'import que el tribunal determini en concepte d'indemnització segons l'establert als articles 75 i 76 de la Llei, més els interessos legals d'ençà la data de contesta a la demanda; l'import que es determini en concepte d'hores extraordinàries, més els interessos legals de cada quantitat d'ençà de la data en que s'efectua el pagament incorrecte de dit concepte, o subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda; l'import que es determini en concepte de vacances, més els interessos legals d'ençà del dia 22 de gener del 2008; així com a condemnar les referides quantitats, devent-se imputar dita cotització en els mesos corresponents, i no per un import global, per tal que la CASS pugui regularitzar la situació i abonar-li correctament els imports corresponents a les baixes mèdiques que ha tingut els tres darrers anys, així com donar els punts que realment li corresponen.

II.- La societat Arnau va plantejar l'excepció de caducitat pel que fa a la reclamació en concepte d'hores extraordinàries fixes, i va oposar-se a totes les altres pretensions de la part agent.

III.- Per sentència de data 12 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la part agent, sense fer condemna en costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Bueno ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta : que prestava els seus serveis en una empresa, titularitat d'una societat mercantil que, al seu torn, presta els seus serveis a altres empreses i no pas a particulars en el seu domicili i en l'àmbit domèstic, circumstàncies que exclouen el tractament de la Sra. Bueno com a una empleada domèstica, i l'aplicació de les disposicions de l'article 38.2b de la Llei sobre el contracte de treball; que existia entre les parts un contracte de treball a temps parcial, i que no existeix en autes cap document que provi l'existència d'una novació expressa o tàcita; que per tant l'empresa ha de pagar les 3 hores extraordinàries diàries realitzades; que per aquest concepte l'adversa ha de pagar-li la quantitat de 1.593,82 EUR i declarar i cotitzar prop de la CASS l'import de 1.677,70 EUR; que d'ençà del mes de gener del 2006, l'empresa ha declarat o cotitzat erròniament les hores extraordinàries, fruit del seu pagament incorrecte, i a més a més, l'empresa reconeix que no va efectuar la declaració prop de la CASS dels imports de 153,78 EUR, 340,52 EUR i 68,10 EUR, quantitats que ni tan sols consten en els butlletins de salari; que per tant, sense que s'hagi d'examinar els altres motius de greuges de la carta de desistiment, s'ha de declarar justificat el desistiment de la treballadora pel falsejament per part de l'empresari de les declaracions cursades a la CASS; que la modificació de l'horari de treball imposada per l'empresari per mitjà de la carta de data 10 de desembre del 2008 suposà una modificació substancial del contracte de treball pel que respecte a l'horari de treball, necessitant l'empresari l'autorització expressa de la treballadora per realitzar el canvi; que tenint en compte un salari global mitjà de 1.202,53 EUR i d'una antiguitat en l'empresa de 14 anys, 5 mesos i 28 dies, la indemnització que correspon a la treballadora ascendeix a l'import de 26.155,03 EUR.

II.- És pacífic que el dia 18 de juliol de 1994 la Sra. Bueno va començar a treballar pel compte de la societat Arnau en qualitat d'operària de neteja, amb un horari de treball de 30 hores setmanals efectuat mitjançant una jornada de 6 hores, de dilluns a divendres, de 9 a 13h i de 15 a 17h; que al mes de gener del 2006 la treballadora va realitzar 3 hores més cada dia de treball, de les 19 a les 22h; que per carta de data 10 de desembre del 2008 l'empresa va comunicar a la treballadora que el seu horari de treball seria modificat per adaptació a la voluntat del client, i que el seu nou horari seria de dilluns a divendres de 18h a 24h en el mateix centre de treball actual; que el dia 29 de desembre del 2008, la Sra. Bueno va notificar a l'empresa una carta comunicant-li la seva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte laboral, pels motius següents: 1) modificació unilateral per part de l'empresa del seu horari de treball, imposant-li un nou horari de les 18 a les 24 hores, 2) manca de lliurament dels butlletins de salari de la CASS, 3) manca de compliment de l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball, 4) pagament incorrecte per part de l'empresa de les hores extraordinàries, incomplint el preceptuat als articles 41 i 42 de la Llei sobre el contracte de treball, 5) declaració i cotització errònia del seu salari global prop de la CASS.

III.- En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la problemàtica relativa a la indemnització per desistiment justificat, i a les hores extraordinàries.

Respecte a aquest darrer concepte, existeix una dificultat en raó del fet que a partir del mes de gener del 2006 la treballadora va realitzar 9 h diàries en lloc de les 6 h diàries anteriors. La Sra. Bueno pretén que aquestes 3 hores suplementàries s'han de considerar com hores extraordinàries; en canvi l'empresa sosté que es tracta d'una modificació en les condicions de treball, acceptada per ambdues parts. Encara que no s'hagi pactat per escrit com ho exigeix l'article 40 de la llei laboral, el contracte de treball establert entre les parts s'ha de considerar com un contracte a temps parcial per preveure una durada de treball inferior a la jornada legal de 40 h setmanals. L'article 42 de la mateixa Llei estipula que pel còmput de les hores extraordinàries, en els contractes de treball a temps parcial, es pren com a base la jornada fixada contractualment. Nogensmenys, tant l'empresari com el treballador han d'obrar de bona fe en l'execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret. En el present cas, resulta dels butlletins de salari que consten en autes, que a l'ampliació de l'horari de treball de la Sra. Bueno va correspondre un increment del salari fix de la treballadora, i durant més de 3 anys mai aquesta es va queixar d'aquesta situació i reclamar el pagament en hores extraordinàries de les 3 hores diàries suplementàries, que realitzava en més de les hores ja pactades inicialment, el que acredita que el referit augment de l'horari de treball i del salari corresponent, procedia d'un canvi de les condicions pactades, canvi acceptat per ambdues parts. A més a més, quan la durada de la jornada de treball a temps parcial s'incrementa fins a ascendir la jornada legal ordinària, s'ha de considerar que es produeix una novació del contracte de treball per complir el nou contracte, tots els requisits d'un contracte de treball a temps ple, ja que sempre s'ha de privilegiar la situació normal prevista per la Llei a una situació excepcional. En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda de la Sra. Bueno en concepte d'hores extraordinàries.

IV.- Pel que fa al desistiment de la treballadora, l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en el supòsits següents: 1) l'incompliment per part de l'empresari de les mesures de seguretat i higiene en el treball, o l'exposició del treballador a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió, 2) l'exigència de treball diferent a l'estipulat, llevats els supòsits extraordinaris o d'urgència, 3) la falta o retard injustificat en el pagament del salari, 4) la manca d'afiliació del treballador a la CASS o el falsejament per l'empresari de les declaracions cursades a aquella, 5) l'incompliment greu del contracte per part del empresari, 6) el perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l'empresari o els seus representants al treballador, 7) en general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona. Si es té en compte que, pels motius més amunt esmentats, no hi ha hagut cap pagament incorrecte per part de l'empresa de les hores extraordinàries, força és de constatar que només queden en la carta de desistiment de la Sra. Bueno, dos supòsits legals de desistiment justificat, la modificació unilateral per part de l'empresa del seu horari de treball, i la declaració i cotització errònia del seu salari global prop de la CASS, ja que els altres fets concrets expressats en la referida carta no corresponen a un dels motius legals de l'article 75 de la Llei laboral.

V.- La modificació unilateral de l'horari de treball pactat, pot constituir un incompliment greu del contracte per part de l'empresari, ja que l'article 54 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'empresari està obligat a pagar puntualment el salari, a donar ocupació al treballador en les condicions el lloc i temps convinguts. Nogensmenys, l'article 55 de la mateixa Llei disposa que l'empresari té la facultat d'organitzar el treball a l'empresa, dictant els reglaments interns necessaris i les ordres o instruccions adequades als treballadors i ho ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibició de l'arbitrarietat i de no discriminació. Resulta de la combinació d'aquests dos articles, que l'empresari pot canviar unilateralment l'horari de treball d'un treballador, però sempre quan aquest canvi sigui provocat per necessitats imperatives de l'empresa i sempre actuant sense arbitrarietat o abús. En cas d'autes, no es negat que el canvi d'horari de treball de la Sra. Bueno fou exigit per l'únic client de la societat Arnau i que aquesta darrera no podia fer altrament que conformar-se a la voluntat del seu client. Per tant, essent el canvi d'horari de treball de la part recurrent, imposat per un tercer, no es pot imputar a l'empresa un incompliment greu del contracte de treball.

VI.- Respecte al motiu de desistiment relatiu al falsejament per l'empresari de les declaracions cursades prop de la CASS, s'ha de posar de manifest que el falsejament suposa una actuació voluntària per part de l'empresari, o una actuació involuntària però inexcusable, com una vulneració clara i continua de la legislació vigent, ço que exclou del motiu contemplat en l'article 75.4 de la Llei sobre el contracte de treball, l'error involuntari i esporàdic. En el present cas, encara que la carta de desistiment no precisa quin error va cometre l'empresari en la declaració i cotització del salari global de la treballadora, no es discutit que la societat Arnau va ometre declarar i cotitzar els imports següents: 153,78 EUR al mes d'abril del 2008, 340,52 EUR al mes d'agost de 2008 i 68,10 EUR al mes de setembre del 2008, errors que foren regularitzats quan l'empresa en va tenir coneixement. El caràcter ocasional d'aquesta manca de declaració i cotització per part de l'empresa, com també el quantum moderat dels imports afectats per la referida manca de declaració i cotització demostra que no es tracta d'una voluntat deliberada de l'empresa de defraudar els interessos de la treballadora o d'un incompliment inacceptable de la legislació vigent per part de la dita empresa, sinó d'unes omissions excepcionals degudes a petits errors del servei administratiu de l'empresa. En conseqüència no es pot considerar que va existir un falsejament de les declaracions cursades prop de la CASS per part de l'empresa en el sentit de l'article 75.4 de la Llei laboral.

VI.- Malgrat la desestimació del recurs, la matèria laboral del litigi com també l'absència de mala fe de la treballadora determinen de no fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de març del 2010 en totes les seves disposicions;

Sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-